En el meu escrit anterior he estat dur, segurament molt dur. Però és que la situació i el desenvolupament dels fets semblaven predestinats a acabar com s'està acabant tota aquesta història. Molts errors i moltes decisions preses sense massa reflexió. Però malgrat tot això, penso que encara som a temps de reconduir la situació. Però fa falta humilitat, reconèixer els propis errors, els de tots els actors de la història, i discutir serenament i amb honradesa com encarar el futur immediat. Ens hi pot ajudar, i molt, pensar que estem parlant de l'educació dels nostres fills i filles i les condicions en què aquesta es duu a terme.

La comunitat educativa de l'escola Enxaneta va prendre fa anys una bona decisió. La primera i primordial, marxar ben aviat del Convent del Carme. Ens vam equivocar, penso, en totes les altres decisions. L'anar al Narcís Oller (l'antic), el demanar la rehabilitació del Convent del Carme com a escola, no acceptar la construcció d'una nova escola que ja estaríem a punt d'inaugurar, no buscar una ubicació provisional més adient per a la canalla, ....

Els polítics, els responsables governamentals es van equivocar, també, en les seves decisions. L'ajuntament també. Haver cedit a les pressions de la comunitat educativa en totes les seves demandes. Acceptar un projecte de per si car, molt car, i que tots sabien que tindria un cost econòmic encara dues o tres vegades més alt del pressupostat. L'ubicar-nos provisionalment en un edifici, l'antic Narcís Oller, que no reuneix les garanties necessàries per a funcionar com a escola, per això va marxar l'antic institut. El donar un calendari que sabien del cert, i sabíem del cert, que seria impossible de complir,....

És una successió d'errors tal que alguns pares ens vam sentir enganyats des del primer moment per tots els actors mencionats. A la successió d'errors cal afegir-hi la mala gestió informativa de tot plegat, tant per part del govern, com de l'ajuntament, com de l'APA.

Però a mi no m'interessa massa el passat. M'interessa sobretot el present i el futur. Podem posar-hi remei a tot plegat? Jo penso sincerament que sí, si hi ha voluntat de fer-ho per part de tothom. Però passa irremissiblement per l'acceptació dels errors de cadascú. No podrem recuperar el temps perdut, no podrem. Però podem guanyar temps al futur, fer-lo més pròxim. Fer que la canalla de l'Enxaneta pugui anar més aviat a una nova escola. En dos o tres anys de veritat, i mentrestant ubicar-los en un millor lloc, més digne, encara que se'n diguin mòduls.

Però cal no perdre temps. I els meus dubtes provenen de saber si tots els actors de la història sabran estar, ara, a l'alçada. Jo vull creure que sí. Per començar, cal aplicar transparència a tot el procés. La situació ens demana una nova presa de decisions, indispensable, però feta amb realisme i feta a partir d'una bona anàlisi de la situació actual i dels errors del passat. Els pares i les mares de l'escola, l'APA i la direcció ho hem de fer ja. Les administracions també. Fem-ho doncs, pels nostres fills i filles.