Després de la pitjor setmana borsària, després de veure com les accions de General Motors baixen a nivells de l'any 1950, perdent un 31 % del seu valor en unes hores, després de veure les accions de Ford baixar un 21 % en poques hores i situades a nivells del 1988, després de veure que les accions de Lear baixen en un any un 82 % del seu valor, després de veure que les mesures empreses per bancs centrals i governs no donen resultats immediats, etc. etc., hom es veu empès irremeiablement cap al pessimisme.

El que sap greu de tot plegat és que, com acostuma a passar, els qui rebran les pitjors conseqüències de tot això, serem els que res tenim a veure amb tot plegat. Els grans depredadors que durant aquests anys han dirigit bancs, empreses, governs, quedaran tan panxos. Molts d'aquests personatges haurien de tenir una reserva en una cambra d'alguna de les diverses presons que hi ha repartides per tot el món. Perquè molts d'aquests personatges no tenen escrúpols, ni ètica, ni vergonya. Les seves decisions i actuacions portaran a la ruïna, a la misèria, milions de persones que mai han tingut una acció a la borsa, que perdran els seus llocs de treball i que no sabran com subsistir en un móm de predadors com el nostre.

Els alts directius de l'asseguradora AIG es van gastar milers de dòlars en un hotel de luxe després de saber que la seva mala gestió, que ha castigat milers de persones, es veia salvada per diners públics nord-americans. Però ells tan panxos, com si res.

Alguns analistes diuen que res serà com abans. Jo no m'ho crec. Quan ens en sortim d'aquesta, ens n'oblidarem aviat i tornarem a permetre que els especuladors de torn prenguin de nou les regnes de l'economia mundial. El capitalisme salvatge tornarà a triomfar. M'hi jugo un pèsol que això serà així. El que estem vivint actualment hauria de significar la fi del capitalisme neoliberal injust i macabra, però no confio gaire que això sigui així.

L'avarícia individual i col·lectiva és una temptació massa poderosa per a resisitir-nos-hi. És una llàstima perquè plegats podríem canviar-ho, però no ho farem.

Ara ens diuen que les mesures que els governs i els bancs centrals estan aplicant són les adequades. El problema, ens diuen, rau en la desconfiança entre els bancs per posar diners a disposició per als ciutadans i les empreses. I a la desconfiança dels bancs a deixar-se diners els uns als altres. Si aquesta és la raó principal del problema, penso que ens en sortirem. Sí. Perquè si aquesta desconfiança l'allarguen massa els portarà al seu propi suicidi. I això, n'estic convençut, no ho permetran. No els preocupa el patiment que han generat en milers o milions de persones, els preocupa la seva pròpia subsistència i la pròpia subsistència del sistema. I això no deixaran que passi.

Aquesta és l'única sortida que tenen i no la deixaran escapar. Saben que si se'ls escapa de les mans, arriba el caos, i de les cendres ningú no sap què en pot sortir. No, no ho permetran, no deixaran que la seva influència, el seu poder passi a unes altres mans. Per tant, posem-hi una mica d'optimisme. Tot i que he de reconèixer que no sé si és exactament això el que més ens convé.