Explica la llegenda que entre la diòcesi de Tarragona i Barcelona existia una extensió de terreny que era motiu de disputa entres les dues institucions eclesiàstiques. Per una banda, el bisbe de Barcelona afirmava que aquell camp era situat dins els límits del castell de l’Albà, el qual el mateix bisbe havia donat en feu i, per tant, el camp en disputa restava dintre la seva jurisdicció.

 

Per altra banda, el noble Guerau Alamany de Cervelló, senyor de Montagut, mantenia que aquell tros de terra s’esqueia dins dels termes del seu castell. I així, a causa d’aquesta disputa, el camp que ja tothom coneixia com el Camp de la Contrarietat restava erm i sense conrear.

 

No obstant això, aquell camp era situat en un lloc ric en aigües i per tot arreu hi brollaven fonts. Per aquest motiu esdevenia un dels llocs predilectes dels pastors dels ports de la Cerdanya, que hi trobaven bones pastures pels seus ramats quan venien a passar l’hivern prop del mar.

 

La llegenda assegura que, a les nits, quan els pastors vigilaven i guardaven els ramats, veien llumetes misterioses que, com diminutes llambregades de foc, sorgien ací i allí per aquest camp. L’endemà, quan el sol ja havia sortit, posaven una creu de canya o de fusta en cadascun dels llocs on la nit anterior havien vist aparèixer les llums misterioses. I com que tot aquell camp restà ple de creus, es perdé el nom de Camp de la Contrarietat i passà a conèixer-se amb el nom de Camp de les Santes Creus. 

 

Segons la llegenda, el temps i aquell camp sembrat de creus van conferir al lloc una aureola de divinitat i els litigants van decidir que seria l’espai idoni per establir-hi un monestir. I diuen que va ser així com es posaren d’acord per cedir aquell camp en disputa als monjos de Valldaura per tal que hi establissin una comunitat cistercenca. Amb ells naixeria el monestir de Santes Creus.  

 

Adaptació del Legendarium. Domènec Ribes 

Vols valorar aquest article? Enllaça... "http://spreadsheets.google.com/embeddedform?key=prDAtmsLOXE0P0ya8nSDxXw"