La Nàdia és una nena que ja té 9 anys. Neta d’immigrants arribats a Catalunya la dècada dels seixanta, la Nàdia ha viscut sempre a Sant Andreu de la Barca, una ciutat que, tot i quedar a 40 quilòmetres de Barcelona, ja forma part de la seva àrea metropolitana. Fa uns 40 anys era un petit poble que vivia de la pagesia. Les necessitats, però, del fenomen migratori d’aleshores va anar reduint els camps de fruiters i l’horta als enjardinats espais públics actuals i aquell petit poble es va convertir en una de tantes grans ciutats industrials. Actualment hi viuen més de vint-i-cinc mil persones i quan passeges pels seus carrers costa trobar algú que enraoni en català.

 

Tot i l’entorn social i les arrels lingüístiques familiars, la mare de la Nàdia intenta conversar amb ella en aquesta llengua, perquè vol que l’entengui com a pròpia i pateix en adonar-se que la seva filla no té accés a la normalitat lingüística tan predicada des de les institucions catalanes. La seva filla s’educa en castellà.  (Segueix)