Explica la llegenda que entre la diòcesi de Tarragona i Barcelona existia una extensió de terreny que era motiu de disputa entres les dues institucions eclesiàstiques. Per una banda, el bisbe de Barcelona afirmava que aquell camp era situat dins els límits del castell de l’Albà, el qual el mateix bisbe havia donat en feu i, per tant, el camp en disputa restava dintre la seva jurisdicció.

 

Per altra banda, el noble Guerau Alamany de Cervelló, senyor de Montagut, mantenia que aquell tros de terra s’esqueia dins dels termes del seu castell. I així, a causa d’aquesta disputa, el camp que ja tothom coneixia com el Camp de la Contrarietat restava erm i sense conrear. (Segueix)