Del penya-segat estant

El riu Brugent llisca de la font de la Llúdriga a Capafonts fins desguassar al riu Francolí als peus de l’Estret de la Riba. El seu brogit  transcorre per un vall estreta i muntanyosa, envoltat de bosc amb extenses pinedes, alzinars, pollancres, castanyers i xops, en alguns sectors és aprofitat per regar parades d’avellaner i hortes que vist des d’algun punt elevat dona una vista esplèndida de tonalitats del verd més divers fins el marró més terrós, mentre alguns masos i finques creen taques de color des de gairebé la riba del riu fins les parts més altes.

(El riu Brugent, fotografia cedida per Àngels Molina)

L’erosió i el pas del temps ha creat al llarg del riu Brugent, com en tants altres, un congost amb els seus propis cingles calcaris verticals d’una bellesa singular com la Pena Roja, escola d’escalada d’una munió de generacions, alguns dels quals, amb el pas dels anys, han portat i posat els símbols del país als cims més alts del mon, Everest inclòs. Altres, destacant en alçada com Castell Dalmau, permeten apreciar l’obra duta pel riu durant milers i milers d’anys al llarg de la vall.

Tanmateix l’aigua que porta habitualment el riu no permet pensar en una enorme tasca erosiva però en indrets com el toll de l’Olla, el toll de l’Esquetx, la Peixera o fa anys el toll de la Dutxa, es podia distingir perfectament con l’aigua s’obria pas tot enfonsant-se enmig de les roques formant una mena de crestalls durs i potents per saltar, amb el brogit que li dona el nom, fins la següent llesca de terra uns metres més avall.

(El riu Brugent, toll de l'Olla, fotografia cedida per Àngels Molina)

De totes maneres si es té present el cúmul de riuades que periòdicament han fet sentir la força dormida de l’aigua, s’estén com el curs del riu s’ha anat modificant de manera sobtada. Amb tot el riu Brugent és orogràficament constant, no deixa enrere les muntanyes per endinsar-se a la plana del Camp emmarcant valls de diverses configuracions o formats diferents.

(El clot d'en Goda, fotografia cedida per Àngels Molina)

El Brugent ha estat un riu ple de vida: truites, barbs crancs cada vegada més difícils de veure i l'ha donada a un bon nombre de molins paperers cada vegada més enrunats tot i que un dia permeteren viure o sobreviure a diversos milers de persones, uns milers que avui nomes apareixen per Setmana Santa, sinó, proveu de trobar el Dilluns de Pasqua un forat per dinar.