19.05.07
Publicat a
General
| 00:49
Aquest any, a la fira del llibre de Frankfurt, la literatura catalana és l'estrella convidada.
Jo, per sort o per desgràcia (diguem-ne desgràcia), llegeixo la Vanguardia, ja que és el diari que compren a casa. Avui ha sortit en un article, un gran article, el fet de si els escriptors que escriuen en castellà, hi han d'anar o no, a la fira. La Vanguardia, és clar, defensava que els escriptors que escriuen en castellà també hi han d'anar.
A veure que ho entengui, els escriptors castellans assisteixen a la fira quan conviden a la literatura castellana i quan conviden a la literatura catalana? Carai, quina sort!
(Segueix)
Enllaç permanent
18.05.07
Publicat a
General
| 23:42
Moltes vegades les obligacions ens cansen. El fet de fer una cosa per força, fa que ens en cansem o ens n'avorrim, però s'han de fer.
De tota manera, la majoria de les obligacions ens les posem nosaltres mateixos. Jo personalment, m'he obligat a estudiar, m'he obligat a fer més i millor pel meu poble i, és clar, sobretot, m'he obligat a treballar, per pagar l'obligada hipoteca. Doncs sí, cansen tantes obligacions!
Amb tot això, m'ha vingut al cap un conte del meu gran "amic"(ja li dic així, perquè els seus contes m'ensenyen molt), en Jorge Bucay.
(Segueix)
Enllaç permanent
10.05.07
Publicat a
General
| 20:25
Avui era a la biblioteca estudiant i, amb l'estudi, m'he endinsat a un món molt curiós. La lliçó d'avui anava de la comunicació no verbal. He trobat que era un tema molt interessant, a part de curiós com he dit abans.
La comunicació no verbal és tot allò que s'expresa sense paraules. És el llenguatge més idoni per expresar sentiments i emocions.
Per a realitzar la comunicació no verbal utilitzem bàsicament el cos de diferents maneres:
(Segueix)
Enllaç permanent
08.05.07
Publicat a
General
| 00:41
Havia sentit a parlar del programa "cambio radical", i creia que exageraven. Avui, de casualitat, fent zapping, he vist que no, no exageraven. A la noia li han fet tantes operacions, que ni sa mare la coneixia!
El novi estava encantat, es clar. Li han canviat la dona, que ell ja s'estimava... però ara se l'estima i està bona!
(Segueix)
Enllaç permanent
06.05.07
Publicat a
General
| 21:38
Els sentiments són una cosa molt complicada, però a la que no ens hem de resignar a no entendre. Aquesta frase que l’he extret d’una pàgina web, crec que reflecteix clarament el que tots pensem sobre aquesta senzilla paraula però alhora enredada.
Jo, personalment, crec que els sentiments els podem controlar fins que es descontrolen. Quina frase, no? Amb aquesta gran deducció meva, es pot pensar que he descobert Amèrica. Però m’explico i s’entendrà millor. Jo, he volgut durant molts anys controlar els meus sentiments, o sigui, intentar que no em ferís ningú, sense ferir jo a ningú, tampoc. Ara, al cap dels anys, he deixat de controlar-los i la veritat és que la vida es viu més intensament, però amb neguit, tot i que és un neguit agradable.
(Segueix)
Enllaç permanent
29.04.07
Publicat a
General
| 22:11
Avui, he estat desconectada de tot el que ha passat pel món en general. Però, quan he arribat a casa, la primera notícia que he sentit ha estat que ja tenim una boca més per alimentar. Això ja em sembla una vergonya. Però aquí no s'acaba. Jo, que sobre aquests temes estúpids no en tinc cap interès, desconeixia que el fill que esperaven els "príncipes" era una altra nena. Mira! Ara, Espanya ho té fotut! Doncs ja els està bé!
Què faran ara? Per una simple persona (que a mi no em mereix cap respecte) han de canviar un article de la constitució? Quina vergonya!
(Segueix)
Enllaç permanent
27.04.07
Publicat a
General
| 20:59
Han passat ja uns quants dies de la diada de St. Jordi, i jo encara no havia tingut temps de fer-ne esment.
Aquest any ha caigut en dilluns i la veritat és que a mi m'agrada més quan cau en un dia de cada dia, perquè surto de treballar, em trobo amb les amigues i anem a tombar i batallar per veure alguna parada de llibres. Poder comprar-ne un, és tota una odissea. Jo ho vaig intentar, però perquè volia un llibre concret, i des del final de la cua cridava el nom del llibre al llibreter. Llavors, el llibreter em reponia: s'ha esgotat! I sant tornem-hi cap a una altra parada.
La veritat és que vaig fer tot aquest muntatge perquè havia d'arribar a casa amb un llibre, ja que jo tenia la rosa des del matí, però si no, no cal tant de moviment. De fet, l'endemà es pot anar igualment a comprar llibres i també tenen descompte. Per tant, la meva recomanació és: compra el llibre el dia següent, que tindràs la llibreria per tu!
(Segueix)
Enllaç permanent
22.04.07
Publicat a
General
| 18:55
A partir d'avui comencen les setmanes més estressants que hagi pogut tenir mai.
Aquesta tarda m'he dedicat a fer un calendari per organitzar-me una mica els horaris per poder abarcar-ho tot.
Les vuit hores de treball no me les treu ningú, per tant, amb aquestes no puc comptar-hi. A part, he d'incloure a la meva vida diària, unes dues hores d'estudi, temps per preparar i fer la campanya electoral, i si pot ser una mica d'esbarjo... si no, acabaré més tonta del que ja puc ser!
(Segueix)
Enllaç permanent
18.04.07
Publicat a
General
| 20:09
No sé si us ha passat mai, que us sentiu estimats. O fins i tot, admirats. Mireu, jo normalment no me'n sento massa, una mica sí, però el que us explicaré ara va ser apoteòsic.
Molts dels meus amics, si llegeixen això em diran que sóc una pesada rematada, però no puc deixar de dir-ho...
El viatge que m'ha fascinat més, ha estat el que vaig fer a l'Índia. Per tot. Els companys de viatge, el país i sobretot les persones que hi viuen.
(Segueix)
Enllaç permanent
15.04.07
Publicat a
General
| 19:54
Avui és un gran dia! Per fí ja puc comunicar als quatre vents que tenim la llista definitiva per presentar-nos a les eleccions municipals. Avui, després de molts dubtes sobre si anar a veure a la última persona que hem incorporat, ens ha dit que sí sense objeccions i molt encantada de que l'haguéssim anat a buscar.
Jo, com a cap de llista, estic molt il·lusionada que tota la gent que la formen, confiin amb mi i vulguin fer tant o més que jo pel poble.
(Segueix)
Enllaç permanent
12.04.07
Publicat a
General
| 20:17
Fins fa cinc minuts estava força contenta perquè he anat al bloc d'en Catarrà i he llegit que el grup valencià Obrint pas actua a diversos índrets d'Europa. Això m'ha pujat l'ànim, que avui, plovent, ho necessitava. Estic molt contenta que els grups dels països catalans, que a més, han decidit cantar en català, siguin valorats més enllà de les fronteres.
Però després, m'he posat a llegir les notícies del Racó Català. Les repasso gairebé cada dia i així em posen una mica al dia del que més m'interessa.
(Segueix)
Enllaç permanent
11.04.07
Publicat a
General
| 21:57
Aquella nit ens havíem quedat a sopar fora. Erem a Dubrovnik i valia la pena. Vam sopar peix, estava boníssim. I després vam anar a prendre algu en una terrassa de carrer. Ens van servir fatal. La Cristina es va mosquejar i va insultar el cambrer, com sempre quan s'enfada de debó. Finalment, vam decidir marxar sense pagar. No es mereixien que els paguéssim, el tracte no va ser gens agradable. No ho vam fer perquè siguem catalans, que ho som i molt. Ho vam fer perquè com a clients ens mereixem un bon tracte, i com a turistes, crec que ens han de cuidar.
Però els croats són així, feréstecs. A mi em recordaven una mica els catalans. De fet jo els anomenava així.
(Segueix)
Enllaç permanent
10.04.07
Publicat a
General
| 20:02
Avui era a la biblioteca fent un treball de pedagogia de la diversitat. el treball està relacionat en l'escola multicultural, un tema que ara està molt de moda i cada cop va a més.
La sensació que em dóna quan estic fent aquest treball és que ens falta molt de camí per recórrer encara. No estem preparats per rebre tanta immigració. Sobretot, en termes escolars, el que jo he hagut d'analitzar, és bastant mediocre encara.
(Segueix)
Enllaç permanent
09.04.07
Publicat a
General
| 22:51
El dilluns de Pasqua és el dia que els catalans sortim al camp a menjar la mona. Les mones que han anat d'aquí cap allà durant tot el dia d'ahir, finalment avui han estat menjades.
Bé, de fet no sé si algú ha estat capaç d'acabar-se les mones que han acumulat a casa. Jo gairebé m'he les he acabat, perquè els dolços m'agraden molt, però no he pogut amb ella. Enacara me'n queda per lluitar-hi demà. El que més em preocupa és el colesterol i totes aquestes altres coses que pots arribar a tenir per culpa de tant dolç.
Precisament demà em fan la revisió mèdica els de la mútua de la feina, i clar, després de tant menjar i tant dolç, em fa una mica de no sé què.
Enllaç permanent
05.04.07
Publicat a
General
| 22:23
Ja veieu com són les coses. Per la majoria dels mortals (catalans), la setmana santa comença avui, per tant, de setmana res de res. Quatre dies peladets... I pel que fa la part de santa, no crec que el que estiguin pensant la majoria sigui precisament en això. Quan tenim quatre dies de festa, més aviat pensem en on anar "per desconectar". Això sí, ens agrada visitar i veure coses relacionades amb la setmana santa, però sense fer res de feina, eh? que estem de vacances i ens ho han de donar mastegat. Avui, per exemple, es pot visitar la coneguda "Dança de la Mort" a Verges. Demà es pot veure les diferents processons que fan pel país. Jo, per proximitat, anomenaré la de Tarragona, que és molt antiga i multitudinària. Durant aquests dies també es poden veure a diferents pobles, representacions de "La Passió". I per acabar-ho d'arrodonir, el dilluns, a menjar la mona!
Per si no en tenim prou de cristianisme, per la televisió no paren de fer pel·lícules sobre el tema (per cert, cada any les mateixes).
La veritat és que quatre dies no donen per gaire, i si a més hem de visitar tot això, a part d'empassar-nos alguna de les pel·lis de torn, ja s'han acabat les vacances!
Enllaç permanent
