19.05.07
FIRA DE FRANKFURT
Aquest any, a la fira del llibre de Frankfurt, la literatura catalana és l'estrella convidada.
Jo, per sort o per desgràcia (diguem-ne desgràcia), llegeixo la Vanguardia, ja que és el diari que compren a casa. Avui ha sortit en un article, un gran article, el fet de si els escriptors que escriuen en castellà, hi han d'anar o no, a la fira. La Vanguardia, és clar, defensava que els escriptors que escriuen en castellà també hi han d'anar.
A veure que ho entengui, els escriptors castellans assisteixen a la fira quan conviden a la literatura castellana i quan conviden a la literatura catalana? Carai, quina sort!
A l'escola, quan feia literatura española, només m'ensenyaven literatura d'escriptors que escrivien en castellà (tant si vivien a Catalunya com no). No han considerat mai a Narcís Oller (per dir-ne un, i ja posats, que sigui d'aprop), com a escriptor espanyol. Per quins set sous, els catalans hem de considerar la literatura escrita en castellà com a catalana? Si ho analitzem fredament, no hi ha cap raó lògica. Ni tan sols pot ser raó el fet de viure a Catalunya. Perquè jo considero que la literatura no és d'un tipus o d'un altre pel lloc on es viu, sino per l'idioma en que s'escriu.
Jo estic orgullosa de que als meus escriptors no els considerin castellans ni espanyols. És una gran satisfacció. Però que no pretenguin que consideri jo la literatura castellana com a catalana. on s'és vist?
El que s'ha d'entendre és que la literatura és considerada d'una llengua o una altra segons amb l'idioma en que s'escrigui.
