03.06.08
THE SECRET
Heu llegit el llibre? Heu vist la pel·lícula? Jo sí. Em va encantar.
Aquest llibre, i sembla una tonteria, m'ha fet de psicòleg. Com que no tinc ni diners ni ganes d'anar a una persona desconeguda a explicar-li les meves misèries, sempre he estat del parer de autosolucionar els meus problemes. Sé que em costaria menys si em deixés ajudar, però el meu orgull no m'ho permet. Així que em faig autoteràpia i normalment no funciona, però he de dir que aquest llibre m'ha anat força bé. Millor dit, em va força bé, perquè encara hi estic treballant.
Me'l van regalar per Sant Jordi. Bé, uns dies abans. La Míriam i el Xavi. La Míriam se l'estava llegint i li va agradar molt. Va decidir regalar-me'l. Jo l'he recomanat a tothom. Li vaig deixar a la Roser i de tant de parlar-ne vaig fer que l'Eva acabés comprant-se'l.
El fons del que t'explica el llibre, ja el sap tothom. El que costa és posar-ho en pràctica. Jo ho estic intentant, però em costa una mica. No he estat mai persona de reflexes ràpids, per tant, sé que em portarà temps.
La base de tot és tenir pensaments positius. Qualsevol cosa que pensis, ho has de pensar en positiu.
És sabut per tothom que quan les coses et van malament i les veus negres, cada cop t'aniran pitjor i les veuràs més negres. Per què passa això? Doncs molt senzill: els pensaments negatius atrauen pensaments negatius.
Solució: s'han de tenir sempre pensaments positius perquè són aquests els que atrauen als pensaments positius. Si practiques això, cada vegada les coses t'aniran millor.
Prova-ho!
09.05.08
DOL
Ha estat una malaltia molt llarga, que en un principi ell no va sentir ni notar res.
Tots diuen que ha viscut 6 anys regalats, perquè ja fa sis anys que els metges no li donaven gaires esperances. Potser uns mesos més, però no tants anys.
A ell no se li va dir res, però no era tonto. Sabia què tenia en tot moment. I no deia res per no fer patir la dona. La dona, no li deia res perquè ell no patís. "S'enfonsaria, si ho sabès", deia ella. Però ell ho sabia. Sabia que s'apagava com una espelma, que cada dia té menys per cremar i es va consumint a poc a poc.
Els últims dies, no se'n va adonar de res. La medicina ha canviat molt aquests últims anys, i ell no va fer ni quimioteràpia ni res d'això. Això sí, li donaven pastilles que fan el mateix efecte que la quimioteràpia, o potser porten els mateixos components. No sé, tant se val.
Jo, ara feia potser un mes i mig que no el veia. El dimarts, vaig tenir l'oportunitat de veure'l, però vaig decidir no fer-ho. No el vull recordar al llit. Moribunt. Prefereixo recordar-lo a la seva cadira de casa seva, tot i que ja no estava al 100% l'últim dia que el vaig veure, era el meu tiet, encara. Dimarts no.
El dimecres ens va deixar. El fil de la vida, que ens manté en aquest costat, es va trencar i ens va deixar. No crec que hagi patit massa, perquè donen molts sedants. Patien els que el veien cada dia i cada nit com s'anava apagant. Ell, un home alt i fort, ha pogut lluitar per aconseguir viure uns anys més del que li tocaven.
Ahir però, tiet, et vam dir adéu, fins un altre. Qui sap, potser algun dia, ens retrobem.
Decansa en pau.
27.04.08
INDEPENDÈNCIA
La independència és difícil d'arribar. Amb els anys, cada vegada desitges més la independència i cada cop la veus més complicada, però aquesta setmana per fí ha arribat el moment:
08.04.08
L'ENERGIA DE L'UNIVERS
Crec molt amb l'energia de l'univers. De fet, els éssers humans estem formats d'energia, i per tant, ens ha d'influir, segur!
Avui, parlant amb una amiga, em deia que si tu desitges una cosa, però ha de ser un desig de veritat, amb totes les forces, ho pots aconseguir. Com? Doncs pensant-hi tot el dia. Desitjant en força el que vols. I amb la força del teu pensament i l'energia de l'univers, podràs aconseguir tot allò que desitgis.
Precisament ha vingut la conversa per un desig molt gran que tinc jo mateixa. La veritat és que no sabia que l'energia universal tingués tant poder, però pensant-hi una llarga estona després d'haver tingut aquesta conversa, veig que sí que pot arribar a ser poderosa.
Per totes aquelles coses que he desitjat, he necessitat molt temps, per no dir anys. però al final s'han complert. I potser sí que ha estat la força energètica.
És com aquell exercici d'aixecar amb dos dits a una persona amb la força energètica daltres persones. Ho heu provat mai? Jo sí. I puc assegurar que si no hagués estat per l'unió d'energies, a aquelles persones no les haguéssim ni pogut aixecar.
No heu sentit mai a parlar de taules que contesten a preguntes? Tan sols és a base de la força energètica que tenen les persones que es reuneixen al seu voltant, res més.
La veritat, seguiré com fins ara. Quan realment desitgi una cosa, no pararé de pensar-hi.
El meu desig d'ara mateix, ja el penso de fa anys. Potser se'm complirà aviat! qui sap! Només ho sap l'univers (o no...).
31.03.08
PASSIÓ PER LA PASSIÓ
Aquest any, també hem anat a veure la passió en família. Jo diria que ja és una bona passió passar tot un dia en família fora de casa!
És el segon any que ho fem, i s'està convertint en una tradició familiar. Ja organitzàvem a quin poble aniríem l'any que ve a veure la Passió. Aquest any hem anat a Esparraguera.
27.03.08
LLIBRE PERSONAL DEL DIA
Algú recorda aquells llibrets minúsculs que relataven tot sobre el dia que vas néixer?
Sí, era aquell llibre on t'explicaven coses curioses que havia passat aquell dia, famosos que havien nascut el mateix dia que tu, etc, etc. 
25.03.08
LLEGENDA HINDÚ SOBRE ELS ORÍGENS DEL IOGA
Explica una llegenda hindú, que fa milions d'anys, hi havia un peix que escoltava d'amagat al Déu Shiva quan ensenyava a la seva esposa, la Deesa Parvati, els secrets del ioga.
Un dia, el Déu va descobrir que el peix l'estava espiant i, furiós, el va desterrar. El peix va surcar els oceans, buscant un lloc per viure i va ser així com va arribar a les costes de l'Índia. Una vegada a terra, va succeir un miracle: el peix es va convertir en home.
Els habitants d'aquell lloc el van acollir i el van anomenar Matsyendra, que en sànscrit vol dir "senyor dels peixos". Agraït per la càlida hospitalitat que li van ofrerir, Matsyendra va ensenyar als homes i dones d'aquell indret totes les postures (anomenades també asanes)que havia après del Déu Shiva.
01.03.08
ANIVERSARIS CURIOSOS
Aquesta setmana els meus pares han fet l'aniversari. No el de casament, el de naixement. Fan l'aniversari en tres dies de diferència. La meva mare fa l'aniversari el dia 26 i el meu pare el dia 29.
El curiós del cas no és fer els anys en tres dies de diferència. El que trobo curiós és que el meu pare nasqués el dia 29 de febrer. Ja té ous la cosa! Només existeix el dia cada quatre anys i tens la casualitat de néixer aquest dia!
El més fort del cas és que a sobre va ser setmesó. Anys enrera, un setmesó tenia moltes provabilitats de no sobreviure. No hi havien incubadores com ara. Doncs imagineu-vos com arriba a ser el meu pare de malparit que va voler néixer tant si com no, el dia 29!
Bé, només va fer 17 anys! Per tant, encara no el deixo sortir fins massa tard, ni moltes coses. Penseu que encara no és major d'edat... jejejeje
L'altre dia, estava revisant uns papers per fer un casament. No, no soc mossèn... només treballo en un ajuntament petit i per tant, també és el jutjat del poble. Doncs, aviat hem de fer un casament i revisava els papers. Em va sorprendre llegir que el nuvi havia nascut el mateix dia que jo, l'u de juliol. És per això que vaig seguir llegint, perquè de fet, això no cal que ho revisi. Doncs resulta que la futura dona també havia nascut l'u de juliol! I a sobre del mateix any! Tant l'home com la dona eren del mateix dia, del mateix mes i del mateix any! Per desgràcia no són del mateix any que jo... jo en tinc uns quants més!
El germà d'una amiga meva (la Míriam), va néixer la nit de Nadal, poc passades les dotze de la nit. El capellà del poble li va dir a la mare que mirés si tenia una creu d'or al paladar. Es veu que quan neixes la nit de Nadal, tens una creu d'or dibuixada al paladar. Doncs ja veus a la mare i al capellà mirant si el nen tenia una creu d'or... I el capellà dient que li diguessin Jesús! I el pare entossudit que volia que es digués com ell! Sort del pare, si nó el nen ja es veia amb la responsabilitat de difondre la paraula de Déu!jijijiji
01.03.08
MISTICISME
No sé si és pel fet que ja em veig a la Índia, que aquests dies porto una tonteria mística que ni jo m'aguanto.
L'altre dia vaig anar a Barcelona a tombar-la i em vaig comprar encens (per cert, ja el tenia... era sandal) i una pel·lícula de Bollywood. M'ancanten! De tan cutres, m'encanten.
Abans d'ahir vaig anar a tombar-la per Tarragona i em vaig comprar un llibre sobre el ioga i els seus orígens. I ja l'estic acabant.
Doncs avui, que m'he passat tot el dia currant, perquè tant si com no, aquest estiu marxo de vacances (si pot ser la Índia, millor que millor...) treballo 6 dies a la setmana i sense parar, estic tan cansada per sortir de festa, que he decidit quedar-me a casa, amb encens, pel·liculeta de Bollywood i llibre de ioga, on t'ensenyen a meditar i respirar.
De les pel·lícules de Bollywood, el que més m'agrada són les coreografies quan ballen, són brutals. Són una mica com els festivals de final de curs que feiem al poble per representar davant dels pares. El més fluixet és l'argument (xico busca xica-algunes dificultats pel mig-final feliç), però és una pel·li fàcil per quan no tens ganes de pensar i només desitges distreure't. Acabaries ballant!!! Després de tres hores de pel·li, en hindi (bé, panjabi. Però cap problema! s'entén tot!), acabaries ballant segur!
28.02.08
TEMPS DE REFLEXIÓ
Avui he acabat el temps de reflexió sobre moltíssimes situacions noves que m'han passat. S'ha de pair tot.
He decidit que passi el que passi d'aquí dues setmanes (d'acord... màxim tres!) me'n vaig a casa meva. Estigui com estigui.
He decidit que per poder estudiar, hauré de sacrificar les grans migdiades d'una hora o hora i mitja cada dia. És l'únic temps que tinc per estudiar i l'aprofitaré.
He decidit que no em compraré cap sofà de moment... S'accepten sofàs de regal de segona mà. O sigui, que si algú ha de canviar el menjador i té pensat llençar el sofà que pensi en mi, plis. Gràcies!
He decidit que marxo de viatge aquest estiu. Bé, això ho he decidit junt amb l'Eva i la trucada de mitja hora de rellotge que hem tingut avui. On? No sé... qui sap! POtser torno a la Índia. La veritat és que jo ja m'hi veig.
He decidit, que després de fer un grupet molt maco de blocaires que m'aneu seguint,he d'escriure al bloc més sovint. I no ser una deixada. Quin desastre...
He decidit que els diumenges faré el dinar pels tres (papa, mama i jo).
Déu ni dó tot el que he decidit. I sabeu que? el curiós de tot és que a part de decidir, em veig convençuda de fer-ho. Estaré canviant?
Com ja us he avançat que potser aniré a la Índia (que ja hi he estat), quan no tingui res a dir, avançaré el viatge amb fotos de quan hi vaig ser. Això també ho he decidit!
Gràcies a tots els que em llegiu, i seguiu el meu bloc, encara que escrigui poc. Per vosaltres he decidit, acomiadar-me amb un petonàs ben gros i una abraçada! i si pot ser, que no sigui de Teletubie (els tinc una repelència...)
19.01.08
DE NOU... A DINOU!
De nou ja soc aquí. Des del dia nou que no deia res i ja anava sent horeta. Doncs m'he dit, avui que has d'estudiar, saps què? escriu! I és que fot una mandra estudiar... (però ho he de fer. Si no, no m'hagués apuntat a fer la carrera, no?)
Doncs avui tinc una escudella barrejada per explicar. Bé, que tinc diferents temes i em sembla que els aniré explicant tots. Si barrejo molt i no s'acaba entenent, ho sento.
Avui he tingut un dia molt complertet (i el d'ahir, prefereixo no comentar-lo...). Al matí he anat a veure el tiet a l'hospital i he aprofitat per anar de compres. A una sevidora, quan està baixa de moral, li encanta comprar. Què? Doncs roba i sabates, es clar! I això és el que he fet. M'he firat, vaja. La meva neboda gran, que és com jo, vull dir que li encanta remenar i li encanta la roba, també s'ha firat! Hem marxat les dues amb la moral fins dalt de tot!
09.01.08
OBJECTIUS-PROPÒSITS PEL 2008
Primer de tot, desitjar-vos un bon any 2008 a tots. Ja sé que desitjar un bon any el dia 9, no és massa normal... però amb tantes vacancetes pel mig, ja se sap!
Com tothom, quan arriba un nou any, em redacto uns propòsits o objectius pel nou any. També he de dir, que quan acaba l'any, moltes vegades em desil·lusiono perquè no he aconseguit tot el que em proposava.
