07.06.07
Publicat a
General
| 23:24
Fa poc em van regalar un llibre, molt interessant per a tots el independentistes com jo. Bé, he dit fa poc, perquè era un regal de St. Jordi que m'ha arribat una mica tard... Però l'important, és que han pensat amb mi (i no calia...).
El llibre es diu Descolonitza't i a sota explica que és un manual d'acció per a independentistes, i està escrit pel Dr. Cat.
Segons explica, aquest manual ens ha de servir per no quedar amb cara de rucs cada vegada que ens trobem amb una situació d'injustícia per part dels castellano-parlants a Catalunya. Diu que després d'haver llegit el manual i haver vist els diferents recursos que et proposa, et sentiràs més bé, amb l'autoestima més alta i que se't reduirà l'estrés provocat per ser català dins els estats francès i espanyol. Ah! i sobretot, el més important: no té efectes secundaris. Bé, només el petit efecte de tenir moltes ganes de riure! (Segueix)
Enllaç permanent
06.06.07
Publicat a
General
| 01:31
Aquesta tarda estava llegint un article del National Geographic sobre l'esposa masai i l'esposa indù i m'he recordat que fa temps vaig llegir alguna cosa escrita per la Brigitte sobre els masais.
Crec que demà escriurè un article explicant les diferencies entre els casaments masai i els indù i us invito al meu bloc (www.fabieddu.blog.tiscali.it) per llegir-ho.
Un petò molt fort als amics i a les amigues de Catalunya.
Fabio.
ps: perdoneu les faltes!!!
Enllaç permanent
04.06.07
Publicat a
General
| 22:19
A Vent del pla, hi ha ventolera! Ja era hora!
Quan va començar Vent del pla, em feia ràbia la sèrie. Una noia que marxa de Barcelona cames ajudeu-me amb els dos fills cap a un poble, on hi viu el seu tiet, fugint del seu marit maltractador.
Bé, el que a mi em va fer ràbia, no és aquesta introducció, que prou llàstima fa. La ràbia ve després, on resulta que arriba a un poble desconegut i tot el que li passa a partir de llavors és fantàstic. Resulta que allí fa els millors amics que pugui tenir, hereta la millor casa del poble, troba la millor feina que podia trobar i per acabar-ho d'adobar, els dos homes més macos del poble, va darrera seu. Doncs, fins aquí podíem arribar!
Jo, em vaig plantejar anar a viure a Vent del pla, a veure si estava de sort... ni que fos només amb alguna coseta!
Però ara la cosa ha canviat. La sort li ha canviat una mica a la Teresa. I jo penso, que els guionistes ja estaven tips de rebre queixes de gent com jo que pensen que Vent del pla és el paradís i no el cel, com ens havien dit fins ara.
Enllaç permanent
03.06.07
Publicat a
General
| 13:50
Diuen que l'amor els sents igual tinguis l'edat que tinguis. Potser sí que és cert, però reconec que com més gran et fas, més exigent et tornes.
No us heu preguntat perquè com més gran ets, més et costa troba una parella "adequada"? Doncs molt senzill. Perquè cada cop estem més carregats de manies.
Amb el temps he tingut temps de fer una tesi (per mi) sobre la gent que té parella i la gent que no. He fet fins i tot, càlculs estadístics! La conclusió, com en totes les coses, és que tothom vol allò que no té.
(Segueix)
Enllaç permanent
30.05.07
Publicat a
General
| 23:27
Avui, després de dinar, estava descansant al sofà i he agafat unes revistes perfullejar. A mi, les revistes de "cotilleo" no m'agraden massa, a més me les reservo per quan vaig a la perruqueria i llavors em poso al dia. Potser amb un dia, el famós de premsa rosa, s'ha casat i separat, però com tant me fa... Bé, les revistes que he agafat eren com dominicals que donen amb els diaris tots els diumenges.
La primera que he agafat, quan l'he llegit, em costava d'entendre, però com avui no em trobava massa bé i estava cansada, he pensat que el cos em jugava una mala passada. Doncs no, he insistit i he seguit llegint. Parlava sobre alguna cosa de la Vall d'Aran. Llavors ha estat quan he deduit que allò que estava llegint era llengua occitana!
(Segueix)
Enllaç permanent
29.05.07
Publicat a
General
| 22:42
Avui, segurament toca parlar del resultat de les eleccions, però com no han estat gens exitoses, no val la pena... Bé, potser sí val la pena, però si de cas ja en parlaré un altre dia.
Del que parlaré avui és d'una altra cosa, una cosa que les meves orelles no podien ni creure-ho. Resulta que la sra. Beckham (no sé si s'escriu així, però tant me fa) està estressada. De què? us preguntareu la majoria. Doncs està estressada de comprar! I és que és tan dur haver d'agafar un avió per anar a comprar a Londres.... un altre per anar a comprar a París.... i no parar d'anar a munt i avall... quin estrés! I es clar, tot això li està provocant una depresió que no se la pot treure de sobre.
(Segueix)
Enllaç permanent
27.05.07
Publicat a
General
| 13:41
Avui és dia de votacions, i jo soc cap de llista, per tant, estic com un flam. És per això que he decidit que no parlaré de política. Parlaré de viatges, que se'm dóna més bé.
He triat aquest altre tema perquè és més distès, més amè i distreu més a tot el públic en general, tant als que voten com els que "passen" de la política.
Avui parlaré de viatges. Bé, podria començar a parlar de tots tots els viatges, però començaré pel viatge que més em va marcar i a partir d'aquí vaig tenir clar quin tipus de viatge volia fer. L'enriquiment va ser molt!
(Segueix)
Enllaç permanent
25.05.07
Publicat a
General
| 21:47
Avui al Pont, la llista d'Esquerra hem fet un acte. Podríem definir-lo com a acte de clausura, però ha estat l'únic acte que hem fet, per tant, li hem dit de benvinguda i acomiadament!
No volíem ser el partit alternatiu, però durant la campanya ho hem semblat una mica. No ho hem fet expressament, però ens ha sortit així.
(Segueix)
Enllaç permanent
22.05.07
Publicat a
General
| 20:18
Som ja a l'última setmana de la campanya per les eleccions municipals. Jo, aquí al meu bloc, no m'he fet massa propaganda. Bé, ni al meu bloc, ni enlloc. Personalment, crec que la gent és suficientment llesta com per saber què ha de votar i a qui. La campanya és com un enganya-tontos. I jo a la gent del meu poble no la considero així. A més, no tinc gaires aspiracions aquest any. Tinc la intenció però, de poder entrar a l'ajuntament i formar un equip de treball, i potser així, la gent del poble començarà a conèixer la meva capacitat d'organització i treball, que és molta. Potser, amb la feina que tinc intenció de fer aquests propers 4 anys, la gent confiarà més en mi.
Ara, la gent del poble, creuen que soc massa jove, a part de ser una noia i de treballar fora del poble. Segons ells, no estic preparada per tanta obligació. Sé que aquest any no m'ho deixaran demostrar, i possiblement, ja no tindré més opció, perquè si les pròximes eleccions algú vol entrar de número 1 al nostre equip, jo li cediré. No tinc fusta de líder, però sí de treball en equip.
Bé, crec que sense voler-ho massa, ja he fet prou campanya! I per acabar-ho d'arrodonir, intentaré col·locar el programa que hem dissenyat l'equip d'esquerra del Pont.
(Segueix)
Enllaç permanent
19.05.07
Publicat a
General
| 00:49
Aquest any, a la fira del llibre de Frankfurt, la literatura catalana és l'estrella convidada.
Jo, per sort o per desgràcia (diguem-ne desgràcia), llegeixo la Vanguardia, ja que és el diari que compren a casa. Avui ha sortit en un article, un gran article, el fet de si els escriptors que escriuen en castellà, hi han d'anar o no, a la fira. La Vanguardia, és clar, defensava que els escriptors que escriuen en castellà també hi han d'anar.
A veure que ho entengui, els escriptors castellans assisteixen a la fira quan conviden a la literatura castellana i quan conviden a la literatura catalana? Carai, quina sort!
(Segueix)
Enllaç permanent
18.05.07
Publicat a
General
| 23:42
Moltes vegades les obligacions ens cansen. El fet de fer una cosa per força, fa que ens en cansem o ens n'avorrim, però s'han de fer.
De tota manera, la majoria de les obligacions ens les posem nosaltres mateixos. Jo personalment, m'he obligat a estudiar, m'he obligat a fer més i millor pel meu poble i, és clar, sobretot, m'he obligat a treballar, per pagar l'obligada hipoteca. Doncs sí, cansen tantes obligacions!
Amb tot això, m'ha vingut al cap un conte del meu gran "amic"(ja li dic així, perquè els seus contes m'ensenyen molt), en Jorge Bucay.
(Segueix)
Enllaç permanent
10.05.07
Publicat a
General
| 20:25
Avui era a la biblioteca estudiant i, amb l'estudi, m'he endinsat a un món molt curiós. La lliçó d'avui anava de la comunicació no verbal. He trobat que era un tema molt interessant, a part de curiós com he dit abans.
La comunicació no verbal és tot allò que s'expresa sense paraules. És el llenguatge més idoni per expresar sentiments i emocions.
Per a realitzar la comunicació no verbal utilitzem bàsicament el cos de diferents maneres:
(Segueix)
Enllaç permanent
08.05.07
Publicat a
General
| 00:41
Havia sentit a parlar del programa "cambio radical", i creia que exageraven. Avui, de casualitat, fent zapping, he vist que no, no exageraven. A la noia li han fet tantes operacions, que ni sa mare la coneixia!
El novi estava encantat, es clar. Li han canviat la dona, que ell ja s'estimava... però ara se l'estima i està bona!
(Segueix)
Enllaç permanent
06.05.07
Publicat a
General
| 21:38
Els sentiments són una cosa molt complicada, però a la que no ens hem de resignar a no entendre. Aquesta frase que l’he extret d’una pàgina web, crec que reflecteix clarament el que tots pensem sobre aquesta senzilla paraula però alhora enredada.
Jo, personalment, crec que els sentiments els podem controlar fins que es descontrolen. Quina frase, no? Amb aquesta gran deducció meva, es pot pensar que he descobert Amèrica. Però m’explico i s’entendrà millor. Jo, he volgut durant molts anys controlar els meus sentiments, o sigui, intentar que no em ferís ningú, sense ferir jo a ningú, tampoc. Ara, al cap dels anys, he deixat de controlar-los i la veritat és que la vida es viu més intensament, però amb neguit, tot i que és un neguit agradable.
(Segueix)
Enllaç permanent
29.04.07
Publicat a
General
| 22:11
Avui, he estat desconectada de tot el que ha passat pel món en general. Però, quan he arribat a casa, la primera notícia que he sentit ha estat que ja tenim una boca més per alimentar. Això ja em sembla una vergonya. Però aquí no s'acaba. Jo, que sobre aquests temes estúpids no en tinc cap interès, desconeixia que el fill que esperaven els "príncipes" era una altra nena. Mira! Ara, Espanya ho té fotut! Doncs ja els està bé!
Què faran ara? Per una simple persona (que a mi no em mereix cap respecte) han de canviar un article de la constitució? Quina vergonya!
(Segueix)
Enllaç permanent
