« Anterior | Següent»

18.05.07

EL PES DE LES OBLIGACIONS

Publicat a General | 23:42

Moltes vegades les obligacions ens cansen. El fet de fer una cosa per força, fa que ens en cansem o ens n'avorrim, però s'han de fer.

De tota manera, la majoria de les obligacions ens les posem nosaltres mateixos. Jo personalment, m'he obligat a estudiar, m'he obligat a fer més i millor pel meu poble i, és clar, sobretot, m'he obligat a treballar, per pagar l'obligada hipoteca. Doncs sí, cansen tantes obligacions!

Amb tot això, m'ha vingut al cap un conte del meu gran "amic"(ja li dic així, perquè els seus contes m'ensenyen molt), en Jorge Bucay.

El llenyataire tenaç

Hi havia una vegada un llenyataire que es va presentar a treballar en un magatzem de fusta. El sou era bo i les condicions de treball millors encara, o sigui que el llenyataire es va proposar fer un bon paper.

El primer dia es va presentar al capatàs, que li va donar una destral i li va assignar una zona del bosc.

l'home, entusiasmat, va sortir a talar el bosc.

En un sol dia va talar divuit arbres.

- et felicito - li va dir el capatàs -. Continua així.

Animat per les paraules del capatàs, el dia següent el llenyataire va decidir millorar la feina. Així que quella nit se'n va anar a dormir molt d'hora.

L'endemà al matí es va llevar abans que ningú i se'n va anar al bosc.

Tot i la seva obstinació, no va aconseguir talar més de quinze arbres.

- Dec estar cansat - va pensar. I va decidir anar-se'n a dormir amb la posta de sol.

A l'alba es va llevar decidit a batre la seva marca de divuit arbres. Tanmateix, aquell dia no va arribar ni a la meitat.

L'endemà van ser set, després cinc, i l'últim dia va estar tota la tarda tractant de talar el seu segon arbre.

Inquiet pel que li diria el capatàs, el llenyataire va anar a explicar-li el que li estava passant i a jurar-li i perjurar-li que s'esforçava fins al límit del defalliment.

El capatàs li va preguntar:

- Quan vas esmolar la destral per última vegada?

- Esmolar? No he tingut temps d'esmolar;he estat massa ocupat talant arbres.

La moral del conte és que de tant en tant s'ha de canviar, ocupar el temps en altres coses. No és bó continuar fent les coses per força.

1 Comentaris | "EL PES DE LES OBLIGACIONS" »

  1. evacp : molt bo!!

    02/11/2007, at 09:25 [ Respon ]

    Sóc fan del Bucay i m'encanta les seves reflexions dela vida!! i amb els seus contes disfrutes ja que t'ensenyen molt!!

    un petonàssssssss

Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















La segona lletra de cotxe: