12.04.07
UNA RERE L'ALTRA
Fins fa cinc minuts estava força contenta perquè he anat al bloc d'en Catarrà i he llegit que el grup valencià Obrint pas actua a diversos índrets d'Europa. Això m'ha pujat l'ànim, que avui, plovent, ho necessitava. Estic molt contenta que els grups dels països catalans, que a més, han decidit cantar en català, siguin valorats més enllà de les fronteres.
Però després, m'he posat a llegir les notícies del Racó Català. Les repasso gairebé cada dia i així em posen una mica al dia del que més m'interessa.
Hi han hagut dos articles que m'han tornat a posar de mala llet.
El primer, el manifest a favor de Núria Pòrtulas. Un escàndol!
Núria Pòrtulas es troba empresonada a Madrid (Espanya) després que el passat 7 de febrer els Mossos d'Esquadra la van detenir i li van aplicar la llei antiterrorista espanyola, acusada de col·laborar amb banda armada i fins i tot de pertànyer-hi. Aquesta llei permet a les autoritats incomunicar fins a un màxim de 5 dies la persona a qui s'aplica, en un context on queden "en suspens" els seus drets més elementals, com ara el dret a que un advocat hi sigui present, o a realitzar una trucada.
Segons el seu advocat, el que han fet amb aquesta noia ha estat, primer empresonar-la i després buscar proves que la culpabilitzin, quan la llei diu que s'ha de fer tot el contrari. On hem arribat! Núria, et dóno tot el meu suport!
El segon article, que l'he llegit per a veure si m'animava, no m'ha animat gaire més. Com podeu entendre, ja no n'he volgut llegir cap més!
Aquest segon article, informava d'un nou llibre publicat per la Plataforma per la Llengua, titulat Que faig si...?. Aquest llibre consisteix en ajudar als catalanoparlants a afrontar situacions quotidianes pel que fa a l'ús del català. Podria semblar una bona iniciativa... i potser ho és. Però jo vaig més enllà i em pregunto, fins quan necessitarem manuals per poder viure lliurement en català?
Llavors em surten amb el ditxós programa que van passar a telemadrid, dient que "los catalanes són muy suyos" i que els castellanoparlants tenen problemes per viure a Catalunya. Si us plau! Només una mica de dignitat! I no dic res més sobre el tema, perquè no es mereixen que els faci propaganda gratuïta.
Pensar i parlar en català és un dret que tenim. Utilitzem-lo sense més ni més!
Catarrà :
12/04/2007, at 23:46 [ Respon ]
Gràcies, Brigitte, per llegir l'article i fer-ne esment en el teu bloc!!!!
Tal i com en comentava l'Aniol al mateix article que tu referencies, no poden pas dir que no es pot exportar la música en català a l'exterior (encara que hauriem d'afegir que gairebé serà impossible d'exportar música en català a l'Estat Espanyol, com igual de difícil ho tenen els grups eslovens per fer-ho a la resta de repúbliques ex-iugoslaves).
Malgrat aixó, hi ha grups eslovens (pocs) que aconsegueixen ressonància internacional, encara que a vegades versionant el seu repertori original eslovè passant-ho a l'anglès.
I els catalans ja podem estar contents de tenir a la Troba Kung-fu amb la rumba catalana i en català a les llistes de músiques del món de les ràdios públiques europees, o als valencians Obrint Pas de gira per mitja Europa...
Però per a la salud de la música en català cal quelcom d'essecial, i és que els mitjans de comunicació (catalans, dels espanyols no en podem esperar res, és clar, va dins la seva naturalesa), i en especial la televisió, se'n faci ressó de la música en català, i en espais de "prime time" i pensats per al gran públic, i no reduir la música en català a programes especialitzats, mig amagats, i on barregen la música en català amb la música en castellà o en anglès feta a catalunya, donant-lis a tots la mateixa preferència, quan en les cadenes "estatals" ningú se'n cuïda de la música en català.
Potser va essent hora de que si TV3 i la Corporació Catalana no en tenen collons de programar música en català per a tots els públics, comencem a pensar en que cadenes com 8TV (del grup Godó) o Canal Català o la Xarxa de Televisions Locals facin magazines on les actuacions (en viu o en play back - sic, però que hi farem si cal - ) de grups en català, i en concret dels que fan música pensada per al gran públic, puguin tenir-ne ressó, doncs no n'hi ha prou amb grups de música alternativa en català ... també cal música melòdica o up-tempo en català, així com potenciar propostes com les de Dept, Gossos i Lax'n'Busto (vanguàrdia del pop-rock comercial en català), i que sembla que hagis d'inspeccionar la programació de televisió per a poder localitzar-los en algun programa... Resumidament, sense friquisme en català, no tenim futur com a nació (ens cal el seny i la rauxa en català, no n'hi ha prou amb el seny).
Brigitte :
15/04/2007, at 20:31 [ Respon ]
si noi! els catalans potser fem massa coses amb seny i hem deixat la rauxa de banda, quan el que ens cal és tot.
La música és cultura i la cultura és la que ens fa rics com a país.
I sobre els mitjans de comunicació, veig que tenia raó ERC quan va demanar de despolititzar la corporació i fer-la més lliure en comunicació. Si sabessem tot el que ens filtren... uf!