18.04.07
QUAN SENTS AFECTE PELS QUATRE COSTATS
No sé si us ha passat mai, que us sentiu estimats. O fins i tot, admirats. Mireu, jo normalment no me'n sento massa, una mica sí, però el que us explicaré ara va ser apoteòsic.
Molts dels meus amics, si llegeixen això em diran que sóc una pesada rematada, però no puc deixar de dir-ho...
El viatge que m'ha fascinat més, ha estat el que vaig fer a l'Índia. Per tot. Els companys de viatge, el país i sobretot les persones que hi viuen.
Aquella gent, no tenen gairebé res, però són molt afectuosos, molt amables i molt agradables als turistes.
Els moments de més afecte, potser els he viscut allí. I sobretot, als llargs viatges que feiem en tren o a l'estació a les llarges esperes.
Tinc uns records molt agradables de la gent, també he de dir, que el tinc més agradable amb la gent del sud de l'Índia que amb la gent del nord, que sembla que els turistes ja estem pervertint.
Em vénen imatges al cap sobre situacions i moments viscuts dalt del tren, com per exemple, un dia que em vaig llevar de la llitera i em trobo als meus companys jugant a carts amb ells. Com vam riure!
Un altre moment, va ser el dia que una dona índia, que dormia sota meu a la llitera del tren, em va demanar que li donés la mà per dormir. Fantàstic! O el dia que menjavem llonganissa seca amb pa, i els en vàrem oferir. No els va agradar gens! I ens va fer gràcia, perquè no sabien on amagar la llonganissa que tenien a la mà.
A l'estació també vam viure moments molt divertits amb ells. Són gent molt silenciosa, no parlen molt, i nosaltres en canvi, no callem. Doncs, jo gravava amb la càmera de video i quan em vaig girar, tenia darrera meu uns deu o dotze indis, drets, quiets, sense dir res, només mirant-me. I tots els meus amics reien molt i ells no es van moure, no en van fer cas, simplement els interessava ser-hi i prou.
Ah! i per no parlar de les vegades que ens paraven pel carrer per fer-se fotos amb nosaltres. I amb la nostra càmera, que ja em direu...
