Comencen les llegendes... o no, potser és real!
Tot i tenir el nas mocós, els ulls plorosos i estornudar a tort i a dret, avui és un gran dia!
Ja tenim clar que el destí de les nostres vacances serà la Xina. Bon destí! Estic molt contenta!
Enacara no tenim els bitllets, però demà farem una reserva provisional... vull dir que si trobem un bitllet encara més barat la reserva primera s'anul·larà. Som catalanes, i la pela és la pela!
El Joel és un indígena emberà. El nen dels meus ulls! A la boca porta un camarón, que jo no sabia que era. És com un escamarlà però de riu. I això va ser el que vam menjar aquell dia, camarons pescats per nosaltres. Bé, millor dit per ells, pels indígenes, nosaltres no en sabíem prou... Si haguéssim hagut de menjar de la nostra pesca, ens haguéssim mort de gana!
Molt diccionari dins del blog i faig un error moooolt gran, i a sobre al títol.
Admeto els meus erros. Perdoneu-me tots aquells que ho hagueu llegit i us hagi fet mal als ulls, ho sento.
Dansa. No em tornarà a passar!
Cada vegada que volem marxar el més complicat és trobar un vol adecuat a les nostres... butxaques. Però ho preparem amb tanta il·lusió que intentem animar-nos i no enfonsar-nos. Endavant!
Però els dies passen i si no espavilem els preus cada cop seran més cars. Ens estem llençant a la piscina sense saber si hi ha aigua! No tenim les dates de les vacances, i tot i així volem comprar ja els bitllets perquè sino no marxarem, se'ns dispararà el preu del vol i no podrem arribar-hi.
(Segueix)
Aquesta foto, no està feta per mi. És una dança masai que he trobat per internet buscant informació sobre aquesta tribu. La pel·lícula la masai blanca em va marcar tant, que he necessitat informar-me més.
Les dances que fan, són per celebrar qualsevol cosa (això em recorda els meus estimadíssims emberàs), i les seves dances són conegudes arreu del món pels grans salts verticals.
Algú ha vist aquesta pel·lícula?
M'ha impressionat moltíssim. És un amor tan pur. És una lluita de cultures tan gran. És una adaptació a un món tan diferent. Com m'ha agradat!
Qui no vol un amor tan vertader? Sense barreres. Anant a contra corrent de tot i de tothom.
Crec que aquest amor només es pot trobar on no hi ha malícia, on els bons predominen. I no em refereixo a llocs, això ho trobem dins les persones.
(Segueix)
Aquest autobús, que a Panamà li diuen "uaua", és el que vam agafar per anar de Panamà ciutat a Metetí, la capital de Darién.
Adjunto un article que ha movilitzat totes les espanyes més profundes, on suposadament allí, com encara tinc esperança que també aquí, hi ha llibertat d'expressió. Potser també és la meva bona fe, com li succeeix a l'Oleguer. Que per cert, també se m'està esgotant.
per Oleguer Presas
Tot i així, continua en presó preventiva, pendent de la resolució definitiva del procediment obert pel contingut de dos articles publicats al diari Gara. L'Audiència Nacional espanyola considera que, amb aquests articles d'opinió, De Juana Chaos ha comès delictes d'amenaces terroristes i l'han condemnat a dotze anys i mig més de presó. Com a protesta per aquesta decisió, De Juana Chaos ha optat per fer vaga de fam fins a les últimes conseqüències. Adquirir una casa avui en dia és un somni. Marxar de casa dels pares una il·lusió.
Cada cop som més els que passem de la trentena i encara som a casa dels pares esperant l'oportunitat de poder marxar. No hi estem malament, no és això, simplement tenim ganes de fer una mica d'adults que, per edat, és el que ens toca. Tenir la nostra pròpia independència i el nostre espai vital.
Però com podem marxar amb els preus que ens demanen?
(Segueix)
Aquests dibuixos estan fets amb el suc d'una planta (ara no sé el nom), i els emberàs l'utilitzen per celebrar qualsevol cosa. La col·locació de la pintura al cos és molt semblant a com ho fan els magrebís amb la henna, i marxa de la mateixa manera, a base de rentades. Les senefes que pinten sempre són semblants als triangles.
Fa un temps, vaig llegir una entrevista a un mestre de sexe tàntric, i no fa geire em va caure a les mans un article sobre el tantra i el sexe.
Em sorprèn els diferents punts de vista que tenen les cultures sobre el sexe. A la nostra cultura el sexe el relacionem directament amb el plaer. Alguns, volem disfressar-lo d'amor, però al cap i a la fí, és plaer i prou.
El sexe tàntric però, va més enllà. Segons l'article, pels seguidors del tantra, el sexe és el camí per potenciar la sensibilitat humana i localitzar tota l'energia en una satisfacció mútua.
(Segueix)No sabíem si seria una Berta o un Oleguer. Finalment avui, i després d'un part gens dificultós (això diu el pare),hem sortit de dubtes.
La situació era curiosa, el pare sabia el sexe de la criatura i la mare no, per tant, el pare va decidir no dir res a ningú i mantenir el secret fins al final. Durant tot l'embaràs, a la pobre nena, perquè ara ja està clar que és una nena, li hem dit tots Oleguer, perquè la mare estava conve´çuda que duia un nen. Pobre Berta...
La famíla viatgera, ens considerem els tiets de la nena, i avui els telèfons han anat que treien fum: "Ja som tiets!", era la frase del dia.
Ara ja li podrem explicar que vam ser els primers de viatjar amb ella, ja que vam anar a croàcia quan era un fetus de tres mesos.
Felicitats Ignasi i Cristina!
Un petó molt fort, Berta!
Aquí recullo tot el que em passa pel cap...
