18.02.07

PER FÍ SABEM EL NOSTRE DESTÍ

Publicat a General | 21:20

Tot i tenir el nas mocós, els ulls plorosos i estornudar a tort i a dret, avui és un gran dia!

Ja tenim clar que el destí de les nostres vacances serà la Xina. Bon destí! Estic molt contenta!

Enacara no tenim els bitllets, però demà farem una reserva provisional... vull dir que si trobem un bitllet encara més barat la reserva primera s'anul·larà. Som catalanes, i la pela és la pela!

16.02.07

LA FOTO D'AVUI: JOEL

Publicat a General | 22:15

El Joel és un indígena emberà. El nen dels meus ulls! A la boca porta un camarón, que jo no sabia que era. És com un escamarlà però de riu. I això va ser el que vam menjar aquell dia, camarons pescats per nosaltres. Bé, millor dit per ells, pels indígenes, nosaltres no en sabíem prou... Si haguéssim hagut de menjar de la nostra pesca, ens haguéssim mort de gana!

 (Segueix)

15.02.07

ADMETO ELS ERRORS...

Publicat a General | 22:44

Molt diccionari dins del blog i faig un error moooolt gran, i a sobre al títol.

Admeto els meus erros. Perdoneu-me tots aquells que ho hagueu llegit i us hagi fet mal als ulls, ho sento.

Dansa. No em tornarà a passar!

15.02.07

UF! QUE COMPLICAT!

Publicat a General | 21:31

Cada vegada que volem marxar el més complicat és trobar un vol adecuat a les nostres... butxaques. Però ho preparem amb tanta il·lusió que intentem animar-nos i no enfonsar-nos. Endavant!

Però els dies passen i si no espavilem els preus cada cop seran més cars. Ens estem llençant a la piscina sense saber si hi ha aigua! No tenim les dates de les vacances, i tot i així volem comprar ja els bitllets perquè sino no marxarem, se'ns dispararà el preu del vol i no podrem arribar-hi.

 (Segueix)

14.02.07

LA FOTO D'AVUI: LA DANÇA MASAI

Publicat a General | 23:35

Aquesta foto, no està feta per mi. És una dança masai que he trobat per internet buscant informació sobre aquesta tribu. La pel·lícula la masai blanca em va marcar tant, que he necessitat informar-me més.

Les dances que fan, són per celebrar qualsevol cosa (això em recorda els meus estimadíssims emberàs), i les seves dances són conegudes arreu del món pels grans salts verticals.

13.02.07

LA MASAI BLANCA

Publicat a General | 21:34

Algú ha vist aquesta pel·lícula?

M'ha impressionat moltíssim. És un amor tan pur. És una lluita de cultures tan gran. És una adaptació a un món tan diferent. Com m'ha agradat!

Qui no vol un amor tan vertader? Sense barreres. Anant a contra corrent de tot i de tothom.

Crec que aquest amor només es pot trobar on no hi ha malícia, on els bons predominen. I no em refereixo a llocs, això ho trobem dins les persones.

 (Segueix)

12.02.07

LA FOTO D'AVUI: "UAUA"

Publicat a General | 21:01

Aquest autobús, que a Panamà li diuen "uaua", és el que vam agafar per anar de Panamà ciutat a Metetí, la capital de Darién.

 (Segueix)

11.02.07

LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

Publicat a General | 21:01

Adjunto un article que ha movilitzat totes les espanyes més profundes, on suposadament allí, com encara tinc esperança que també aquí, hi ha llibertat d'expressió. Potser també és la meva bona fe, com li succeeix a l'Oleguer. Que per cert, també se m'està esgotant.

per Oleguer Presas

La bona fe
De Juana Chaos ha passat els últims vint anys a la presó. Reduïda pels beneficis penitenciaris que preveia la legislació anterior, havia computat i establert una condemna de divuit anys pels crims que va cometre.
Tot i així, continua en presó preventiva, pendent de la resolució definitiva del procediment obert pel contingut de dos articles publicats al diari Gara. L'Audiència Nacional espanyola considera que, amb aquests articles d'opinió, De Juana Chaos ha comès delictes d'amenaces terroristes i l'han condemnat a dotze anys i mig més de presó. Com a protesta per aquesta decisió, De Juana Chaos ha optat per fer vaga de fam fins a les últimes conseqüències.

L'estat de dret (com tantes vegades ens repeteixen com si fos una campanya publicitària) no preveu la pena de mort ni la cadena perpètua. De la mateixa manera continua prohibint l'eutanàsia. Em guiaré per la bona fe i suposaré que l'estat de dret no ha deixat de confiar en les seves lleis i continua no volent aplicar la cadena perpètua o la pena de mort. Guiat per la mateixa bona fe, consideraré que els motius polítics no fan que l'eutanàsia sigui legal. Suposaré, també mogut per la bona fe, que el contingut dels articles que ha publicat De Juana Chaos és prou explícit i clar per a mantenir a la presó una persona en risc de morir. M'agradaria pensar que, a l'estat de dret, hi ha llibertat d'expressió i que, en aquest cas, així com el d'Egunkaria o el de l'actor Pepe Rubianes per esmentar-ne alguns, hi ha indicis suficients per a processar els responsables (en cas contrari, tothom ja hauria aixecat el crit al cel, com és costum, quan hi ha episodis de falta de llibertat d'expressió lluny d'aquestes contrades, posem per cas al Marroc, a Cuba o a Turquia). La bona fe m'impulsa a pensar que a l'estat de dret la justícia és igual per a tothom, que no hi influeixen les pressions polítiques i que realment hi ha independència judicial; que les declaracions del ministre de Justícia, López Aguilar, en què afirmava: 'el Gobierno construirà nuevas imputaciones para evitar dichas excarcelaciones', referint-se al cas de De Juana Chaos, no han influït la sentència judicial.

Algú deia: Fets, no paraules. Doncs en David Fernàndez, al seu llibre 'Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial', ens informa dels fets següents: l'ex-general de la guàrdia civil i membre destacat dels horrors d'Intxaurrondo, Enrique Rodríguez Galindo, fou condemnat a setanta-cinc anys de presó per l'assassinat de Lasa i Zabala i tan sols en va complir poc més de quatre perquè al·legava problemes de salut. Julen Elorriaga també va ser excarcerat per motius de salut; condemnat a gairebé vuitanta anys de presó pels mateixos fets només ha complert un 3% de la condemna. De la Rosa, després d'estafar tot Espanya, gràcies a una depressió pot gaudir d'un generós règim de tercer grau. Rafael Vera, després de ser condemnat a deu anys de presó pel segrest de Segundo Marey, reivindicat pels GAL, només va passar vuit mesos reclòs per aquella causa... En David, al seu llibre, parla bàsicament de tortures i torturadors, de com la justícia mostra diferents graus de severitat segons l'acusat, de com funciona la maquinària informativa per criminalitzar determinades dissidències, de com la policia crea les proves necessàries per a imputar algú quan interessa políticament, com el govern no vol escoltar els informes del Relator Especial per la Qüestió de la Tortura de les Nacions Unides o d'organismes com Amnistia Internacional, que asseguren que en aquest estat de dret es tortura.

Però també resulta, ara, que la fiscalia de l'Audiència Nacional demana l'arxiu del cas Egunkaria: no hi ha proves. Resulta que el novembre del 2004 el Tribunal d'Estrasburg condemna l'estat espanyol per 'no haver investigat' les tortures denunciades, dotze anys abans, per disset independentistes catalans; calia fer callar les veus discordants durant els Jocs Olímpics. Resulta també que, el novembre del 2005, Zapatero indulta quatre policies locals de Vigo, inhabilitats i condemnats en ferm a dos i quatre anys de presó per haver apallissat, insultat i vexat el ciutadà senegalès Mamadou Kane. I resulta que Aznar havia fet igual el desembre del 2000: catorze agents condemnats per tortures (un d'aquests reincident), indultats.

I resulta que... Estic fet un embolic. Massa sovint aquest estat de dret té parts fosques que em fan dubtar. Tot això fa pudor d'hipocresia. I tanta hipocresia fa que se t'esgoti la bona fe.
 (Segueix)

10.02.07

LA FOTO D'AVUI: SENEGAL

Publicat a General | 20:09

Poble pescador de la costa senegalesa.

 (Segueix)

10.02.07

ELS JOVES I LES VIVENDES

Publicat a General | 19:11

Adquirir una casa avui en dia és un somni. Marxar de casa dels pares una il·lusió.

Cada cop som més els que passem de la trentena i encara som a casa dels pares esperant l'oportunitat de poder marxar. No hi estem malament, no és això, simplement tenim ganes de fer una mica d'adults que, per edat, és el que ens toca. Tenir la nostra pròpia independència i el nostre espai vital.

Però com podem marxar amb els preus que ens demanen?

 (Segueix)

09.02.07

LA FOTO D'AVUI: PINTURES EMBERÀS

Publicat a General | 19:55

Aquests dibuixos estan fets amb el suc d'una planta (ara no sé el nom), i els emberàs l'utilitzen per celebrar qualsevol cosa. La col·locació de la pintura al cos és molt semblant a com ho fan els magrebís amb la henna, i marxa de la mateixa manera, a base de rentades. Les senefes que pinten sempre són semblants als triangles.

08.02.07

LA FOTO D'AVUI: DARIÉN

Publicat a General | 21:49

 (Segueix)

08.02.07

EL TANTRA I EL SEXE

Publicat a General | 21:05

Fa un temps, vaig llegir una entrevista a un mestre de sexe tàntric, i no fa geire em va caure a les mans un article sobre el tantra i el sexe.

Em sorprèn els diferents punts de vista que tenen les cultures sobre el sexe. A la nostra cultura el sexe el relacionem directament amb el plaer. Alguns, volem disfressar-lo d'amor, però al cap i a la fí, és plaer i prou.

El sexe tàntric però, va més enllà. Segons l'article, pels seguidors del tantra, el sexe és el camí per potenciar la sensibilitat humana i localitzar tota l'energia en una satisfacció mútua.

 (Segueix)

07.02.07

LA FOTO D'AVUI: VENARÉS

Publicat a General | 21:42

 (Segueix)

07.02.07

LA BERTA

Publicat a General | 20:55

No sabíem si seria una Berta o un Oleguer. Finalment avui, i després d'un part gens dificultós (això diu el pare),hem sortit de dubtes.

La situació era curiosa, el pare sabia el sexe de la criatura i la mare no, per tant, el pare va decidir no dir res a ningú i mantenir el secret fins al final. Durant tot l'embaràs, a la pobre nena, perquè ara ja està clar que és una nena, li hem dit tots Oleguer, perquè la mare estava conve´çuda que duia un nen. Pobre Berta...

La famíla viatgera, ens considerem els tiets de la nena, i avui els telèfons han anat que treien fum: "Ja som tiets!", era la frase del dia.

Ara ja li podrem explicar que vam ser els primers de viatjar amb ella, ja que vam anar a croàcia quan era un fetus de tres mesos.

Felicitats Ignasi i Cristina!

Un petó molt fort, Berta!

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10  Següent»