19.07.07
Publicat a
General
| 20:54
Aquest cap de setmana són les festes al Pont. Normalment és dels primers pobles que fan la Fasta Major a la comarca. Però moltes vegades coincideix amb la festa major de Bràfim, com és el cas aquest any. De tota manera, ja sabem que no competim. No podem...
Ahir vam discutir sobre com es feia la festa major durant aquests últims anys. I jo, he arribat a la conclusió que si no estem contents de l'organització, ens hem d'arromengar i posar-nos a treballar. O sigui que a partir de setembre he decidit que jo, i tots els que vulguin (i crec que n'hi han uns quants), hauríem de tornar-nos a posar a la comissió de festes. O millor dit, hauríem de fer una comissió de festes, que no n'hi ha.
Doncs, tots els que ho discutíem ahir, ja sabem que fer una festa major no és complicat. Només cal que hi hagin ganes d'anar al davant i organitzar-la. La recaudació dels diners tampoc no és tant complicat, sempre i quan, la barra de bar de la pista de ball, la portin voluntaris.
Bé, doncs si l'any que ve encara tinc el bloc (espero que sí...) i em poso a la comissió ja us passaré el programa. També us podria passar el programa d'aquest any, però ja us anuncio que no val la pena. Jo si no fos del Pont, aniria a Bràfim!
Enllaç permanent
15.07.07
Publicat a
General
| 21:34
Ahir va ser el dia dels carbassons i, com us vaig explicar, hi va haver el concurs de cuina. Els participants havien de preparar un menjar (dolç o salat) amb el carbassó. Jo, com us vaig dir, vaig preparar un pastís molt senzill però que era molt bo. Al mateix concurs hi van participar 2 pastisseres i clar, van guanyar els premis barrejant tradició (perquè van preparar pastissos tradicionals de Sardenya) i modernitat (amb la melmelada de carbassó). Ja sé que jo no soc pastisser però, com he escrit abans al meu bloc, elles podien participar preparant un menjar salat!
(Segueix)
Enllaç permanent
15.07.07
Publicat a
General
| 15:36
Divendres em vaig canviar de companyia de telefonia mòbil. N’estic farta de totes, per tant, cada vegada que vulgui canviar-me el telèfon, em canviaré de companyia. Com totes són unes “gitanes”, doncs jo me n’aprofito! 
Vam anar-hi tots els tres de casa, el meu pare, la meva mare i jo. Tots tres volíem un telèfon nou i punt. Els vam dir, volem una portabilitat i un telèfon. Directament el que vols i sense compassió! Jo, després del tracte que rebo, no tinc cap mena d’escrúpol ni consideració amb la companyia A o B, tant se val. Això sí, li deixo clar a la noia o noi que m’atenen que jo no els tinc cap odi personal, és a la companyia.
(Segueix)
Enllaç permanent
14.07.07
Publicat a
General
| 14:34
Dato che il mio non funziona bene, ogni tanto scrivo sul meraviglioso blog di Brigitte. Come ha detto lei, io inserisco articoli meno seri dei suoi e, forse, i suoi lettori non sono abituati a questo mio stile (anche perché scrivo in italiano). Però essere l'ospite di un blogger è molto entusiasmante, perché mi da la possibilità di scrivere ciò che voglio e di condividerlo con i suoi lettori (poi se sono catalani la cosa mi entusiasma ancora di più, vista la simpatia che provo per questo popolo)!
Bé amics, ara intento escriure en my third language...
(Segueix)
Enllaç permanent
13.07.07
Publicat a
General
| 21:39
Durant anys i anys la vida m’ha resultat molt lineal, monòtona. Podríem dir-ne fins i tot avorrida. De fa un temps ençà, que no paren de passar-me situacions ben estranyes. Començant pel meu desgavellat món dels sentiments, que no hi ha manera que pari quiet, ara!
Per seguir la tònica amb les novetats, que sembla mentida que tot m’hagi de passar aquest any, com si no n’hi haguessin més d’anys, i com si no pogués repartir les novetats de mica en mica. No! Totes de cop!
(Segueix)
Enllaç permanent
10.07.07
Publicat a
General
| 21:40
Mentre jo he estat uns dies sense dir res, el Fabio us ha anat entretenint amb els seus articles que, encara que en italià, s’entenien força. A més en el segon, ja va fer fins i tot el glossari. Reconec que els seus articles són més divertits i distesos que els meus, però és que jo soc més seriosa que ell. Sort que no us ha fet cap “broma” de les seves!
Bé, jo continuaré amb la meva tònica d’articles seriosos, o diguem-ne, meus.
La setmana que ve, celebrem la Festa Major al meu poble. Aquest any, no tinc ni idea de quines orquestres vindran, ni de què es farà durant el dia, en general. O sigui, que tinc una desconnexió total. L’únic que sí que sé, és que es fa concurs de guarnir carrers.
Nosaltres, cada any que l’han fet hi hem participat, i no ens podem queixar, ja que després de tota la feinada, com a mínim hem tingut premi! Això sí, ens queda l’espineta d’algun dia poder ser els primers... Ens fot una mica això de ser els segons i quedar a les portes de la gran victòria!
(Segueix)
Enllaç permanent
09.07.07
Publicat a
General
| 00:28
Stasera si è fulminata la lampadina* del lampadario che abbiamo nel soggiorno* e mon père si è messo a sostituirla. Ha smontato il lampadario (perché pendeva verso una parte) e il portalampade*. Quando ha poggiato il lampadario, dal portalampade sono cadute decine di mosche bruciate*... e sapete dove sono cadute? sopra i miei libri! ECSSSSS! Allora ho dovuto prendere la scopa* e le ho raccolte e buttate* nel sacchetto dell'immondizia! Una volta pulito il portalampade, ho lavato anche il lampadario e l'abbiamo riposto nella sede originaria.
Una abraçada a tots els amics ( i amigues) de Catalunya, Fab.
Glossario*
mosche: mosques
lampadina: bombeta
Soggiorno: menjador
bruciato: cremat
portalampada: portabombeta
ho lavato: he rentat
scopa: escombra
buttare: llençar
sacchetto dell'immondizia: bossa de escombraries (no se si es diu aixì, ho he traduit literalment)
riporre: posar de nou
el meu bloc
Enllaç permanent
06.07.07
Publicat a
General
| 14:22
Ciao ragazzi, sono fabieddu, il titolare del blog "Istòrias de una vida". Ora vi starete domandando come mai scriva nel blog di Brigitte e, soprattutto, come mai abbia scritto in italiano. Beh, le ragioni sono due: la prima perché sono italiano ... beh, sardo!, la seconda perché, anche si riesco (con qualche errore) a scrivere in catalano, oggi ho la testa piena di parole arabe, dunque per non sforzarmi troppo scriverò in italiano...
Ho chiesto a Brigitte l'autorizzazione per poter postare qualcosa, perché il mio blog è temporaneamente (alemeno sino a lunedì) non disponibile per "l'implementazione della nuova piattaforma".
Oggi parliamo dei saluti nelle mie tre lingue romanze preferite: l'italiano, il catalano e il sardo.
In catalano, come voi saprete, si usa Hola quando ci si incontra e adeu (chiedo scusa per gli accenti) quando ci si saluta:
Maria: Hola maco!
Giuseppe: Ciao Maria!
Maria, che è catalana, capisce che Giuseppe non vuole parlare con lei perché le ha detto "ciao" e, all'estero, è opinione comune che quando si saluta con ciao ci si stia congedando! NON E' COSI': In italiano "ciao" vuol dire sia "hola" che "adeu", perché noi italiani siamo pratici e semplici!
Maria e Giuseppe si salutano:
Giuseppe: Ciao, Maria!
Maria: Adeu!
In questo caso è Giuseppe che (non conoscendo il catalano) malinterpreta l'espressione di Maria. In italiano infatti non si usa "addio" per salutare un amico o, comunque, una persona che si suppone la si riveda presto. Quando noi italiani diciamo "addio", pensiamo di non rivedere presto la persona in questione. Addio insomma è un saluto definitivo.
Per quanto riguarda i saluti, in sardo, usiamo le espressioni "saludu" e "adiosu" che hanno (più o meno) gli stessi significati di "hola" e "adeu". Le nuove generazioni però, per influsso dell'italiano, usano "ciao" in entrambi i casi.
Beh, almeno i saluti li faccio in catalano...
...Us desitjo un bon cap de setmana, fins aviat (us espero al meu bloc), Fab.
Enllaç permanent
19.06.07
Publicat a
General
| 22:23
Fa temps vaig rebre un correu electrònic sobre les il·lusions òptiques. A mi m’agraden molt tots aquests correus sobre el que es poden fer amb els dibuixos i els ulls. Bé doncs, n’hi va haver un que per mi era un dibuix d’una parella (home i dona) despullats i abraçats. Segons diuen, els nens petits, només mirar el dibuix veuen 9 dofins saltant per tot el requadre. Jo, vaig veure una parella abraçats i despullats i els dofins... els vaig acabar veient. Però com em va costar!
A partir d’aleshores, cada vegada que veiem alguna cosa eròtica, diem que veiem dofins.... no sigui cas que ens cataloguin de pervertides.
Precisament aquesta setmana, ens ha tocat veure infinitat de dofins a la feina. Primer va començar amb la fotografia de la portada d’un CD, l’havíem d’imprimir i la fotografia constava d’una escultura, on es veia clarament, i sense il·lusió òptica, una parella estil fel·lació, o sigui, una postura una mica “sospitosa” i estranya. Jo, vaig veure dofins!
Avui, corregia els textos d’una cata de vins, i no sé si és molt normal perquè jo no hi entenc, però la descripció que utilitzen pel vi és molt eròtico-pronogràfica. Però us prometo que jo he vist en tot moment dofins!
No sé si finalment acabaré creient que la vida està plena de dofins, o que realment em volen pervertir per moments...
Enllaç permanent
16.06.07
Publicat a
General
| 20:53
Avui és dissabte a la tarda, i com tots els dissabtes a la tarda, si soc per casa, faig el gos. El faig de tal manera, que acabo llegint coses que no creia que em poguessin interessar mai. Però és que el més curiós és que m'acaben interessant... Deu ser l'avorriment.
Aquesta tarda he estat fullejant dos toms d'una enciclopèdia que vaig comprar fa poc, és sobre les grans civilitzacions. Quan la vaig comprar, ja ho vaig fer amb la consciència que no la llegiria mai. Però ara, em sorprenc a mi mateixa del molt que l'estic llegint!He agafat el llibre de la civilització índia i el llibre de la civilització Egípcia.
El primer llibre l'he agafat perquè la Índia ha estat un país que m'ha canviat força la visió del món i crec que tot el que envolta a aquell país influeix sobre la manera de veure les coses, com ara la religió i les arts (Yoga, per exemple). El segon llibre que he agafat, ho he fet pensant en el meu pare. A ell li agrada molt tot el que envolta la civilització egípcia, i s'ho coneix tot. A mi em fa una mica de ràbia que conegui tant i jo ser tan ignorant del tema. Doncs, per no ser menys, intentaré posar-me al dia. (Segueix)
Enllaç permanent
15.06.07
Publicat a
General
| 18:02
El diumenge passat vam tenir trobada les que anem de viatge a la Xina. Bé, com és costum últimament, no vam trobar-nos totes, ja que a la Roser la teníem malaltona. Ara doncs, ja no ens veurem totes fins el dia de marxar a l’aeroport, ja que durant el mes de juliol, l’Eva ens marxa a Canterbury a fer d’educadora. Quina enveja! Que tinguis molta sort Eva! Doncs no ens arribarà fins cinc dies abans de marxar. Vol dir, que tindrà temps just de desfer la maleta i tornar-la a fer. I nosaltres ens veurem per últim cop el juliol, però sense l'Eva (et trobarem molt a faltar, floreta!)
Aquestes trobades que fem no són ben bé per solucionar massa coses, ja que de fet, no acabem d’aclarir mai res. Més aviat són per animar-nos entre nosaltres i convèncer-nos que ho tenim tot controlat (ho necessitem, perquè és mentida...)
(Segueix)
Enllaç permanent
15.06.07
Publicat a
General
| 17:41
La drogodependència és una malaltia més greu del que ningú es pugui imaginar. Qui ha viscut algun cas de drogodependència d’aprop pot explicar-ho. És molt fàcil entrar al món dependent i molt difícil sortir-ne.
Jo, he vist infinitat de casos de drogodependència. També he vist molts incontrolats fer ximpleries les nits dels caps de setmana. No ho he entès mai, possiblement perquè viure de costat d’una malaltia com aquesta, fa que entenguis que no val la pena jugar-te-la per...bé, no sé perquè. Realment, no sé què hi troben amb tot això, tot i que és una preguntat que faig sovint a la gent que pren algun tipus de droga. Només em saben dir:”perquè em sento diferent!” Segueix sense convèncer-me.
És cert que moltes vegades per sentir-te diferent has de fer coses realment diferents, però d’aquí fins a arribar a drogar-te, hi ha un abisme.
(Segueix)
Enllaç permanent
13.06.07
Publicat a
General
| 22:45
Avui he afegit un nou enllaç a viatges. El nou web, es diu TROS DE MÓN, i està fet i actualitzat pel Jordi Climent, que per cert, és el padrí de la meva fillola. Podríem dir-nos, si existís la paraula, compadrins (com consogres, però en padrins).
Aquest web és força interessant i està molt ben classificada. Et separa els viatges en dos tipus, primer et separa els viatges per continents, i llavors per mitjà de transport. Per tant, si vols fer un viatge amb bicicleta, has d'anar a l'apartat "en bicicleta", si el vols fer en tren, doncs a l'apartat "en tren". I així amb tot...
Em fa il·lusió aquest web, perquè jo hi posaré el meu granet de sorra, tot i que se m'ha girat feina... No sé si podré fer-ho tot, però deixaré tot el que pugui dels viatges que he fet. Encara que no sé si ho faré bé, ho faré i amb molta il·lusió!
Sort Jordi, en aquest projecte!
Enllaç permanent
13.06.07
Publicat a
General
| 20:57
EM TENS NEGRE!
Aquesta tarda parlava de com arribem a discriminar la raça negre amb les nostres converses diàries i quotidianes. El títol, n'és una bona referència.
Quan parlem d'immigrants, no ens vénen al cap, els immigrants alemanys o francesos que poguem tenir a Catalunya, de seguida pensem amb una patera plena de gent negra que provenen de l'Àfrica.
Són moltes les frases que tenim on utilitzem la paraula negre com a menyspreu: EM TENS NEGRE, HO TENIM NEGRE, HO VEIG NEGRE... També l'utilitzem pel diner no oficial: ÉS DINER NEGRE.
(Segueix)
Enllaç permanent
09.06.07
Publicat a
General
| 14:29
Ja sé que vaig obrir aquest blog per relatar-vos tot el procés del viatge a la Xina, però com al final hi deixo de tot... no us farà res si també us explico un viatge que hem programat per aquest St. Joan. Fet i fet, també és un viatge, mini, però viatge.
A Valls, és festa l'endemà de St. Joan. És la festa major. A mi, m'agrada quedar-me a Valls per la festa major, perquè a part d'haver-hi activitats diverses lúdiques, hi han els castells. Per una persona que li agradin els castells, perdre's la diada de St. Joan a Valls, és gairebé un pecat! Doncs jo aquest any peco, perquè marxo ja que tenim 3 dies de festa i s'ha d'aprofitar tot.
Hem decidit anar a l'Alguer. Bé, a l'Alguer i rodalies, perquè pel que m'han explicat a l'Alguer no hi ha geirebé res per veure i de seguida està tot vist. Per si ens avorrim, prendrem els biquinis, no se sap!
(Segueix)
Enllaç permanent
