26.10.07
Publicat a
General
| 21:06
He fet també una ullada als blogs italians, i he trobat al blog de la Marta Pinna, un test que he fet jo també i aquí us el penjo:
Quina hora és: les 20:15h
Nom i cognoms: Brigitte Masdeu i Tous
Aniversari: 1 de juliol
Signe del zodíac: cranc
Tatuatges: cap... de moment
Pircing: En portava un al nas. Se m’ha tapat...
Estàs enamorada? no n’estic segura. Tinc dubtes.
T’agrades interiorment? No del tot. Encara s’ha de polir alguna cosa.
Has estimat fins el punt de plorar per algú? Sí. Poques vegades, però sí.
Has tingut un accident de cotxe? Sí, dos cops.
T’has trencat mai un os? No, mai (i que duri!).
Pepsi o coca-cola? Coca-cola.
Confies en el teus amics? Normalment sí
Color preferit per la roba íntima: negre
Número de sabata: 35
Número preferit: el 7
Tipus de música preferida: gairebé tot
Bany o dutxa: bany amb temps, dutxa a diari.
Coses que odies: moltes... jejejeje. La hipocresia. La desigualtat. La misèria. I a nivell personal, haver de treballar i pagar la hipoteca!
Com et veus en el futur: si no canvio, igual que ara
De qui has rebut aquest correu: Marta Pinna
Quin amic teu és el que viu més lluny: la Sònia, que viu a Austràlia (encara que ja no la considero amiga...) Podria dir, doncs, el Fabio, que viu a Sardenya.
Qui creus que serà el més ràpid de respondre: la Míriam.
Qui creus que serà el més lent: qui no respongui, evidentment.
Quines coses canviaries en la teva vida: moltes. Massa com per explicar-les ara i aquí.
Ets feliç: no del tot... s’ho és alguna vagada feliç del tot?
Proverbi preferit: Els diners poden comprar rellotges, però no el temps.
Llibre preferit: Fa molts anys, recordo que em va agradar molt, fins el punt de no poder dormir “flores en el àtico”.
M’ho vaig passat molt bé amb “el diari de la Bridget Jones”.
Que et fa més por? La soledat
La primera cosa que penses al matí, quan et lleves: al matí, no penso...
Pel·lícula preferida: Escencia de mujer
Si poguessis ser una altra persona, qui series? La persona que conec que més admiro és el mossén Cabayol. Seria ell, doncs.
Quines coses tens penjades a la teva habitació? Un dibuix fe per mi, un fet per la Xènia, un fet per l’Anjali, una bandera del James Dean, un record de Panamà, una aranya (de broma, les altres no les he posat jo...) una lluna i un sol, una lligacama, i moltes altres xorrades!Que hi ha sota el teu llit? Només pols....
Lloc on t’agradaria anar? A molts llocs: Marroc, Egipte, Patagònia, Xile, Mèxic, Sudàfrica. I sobretot, Birmània, Vietnam i Cambodja!
Penses que algú contestarà aquest correu? Sí, pq no?
De quina persona voldries llegir les respostes? Soc de poble... de totes!
Perfum preferit: molts. El perfum en general m’agrada, però no en tinc un de preferit. Que no sigui molt fort.
Esport preferit: taichi, natació, patinatge, squash, bicicleta....
Timida o extrovertida: depèn de l’entorn.
Si no conec la gent, tímida.
Si els conec, molt extrovertida.
Sobrenoms: trastet, gorda, petita, brigy, mytèsor...
Mar o muntanya? Les dues coses. Suposo que més el mar.
Et fa por la mort? Sí, molt. M’agradaria pensar que hi ha alguna cosa més després de la mort, perquè no me’n fes tant.
A quina hora vas a dormir, generalment? Sobre les 12, generalment...
Que vols dir a la gent que el llegeixi? Ja no tinc res més a dir, que deu ni dó!
Enllaç permanent
26.10.07
Publicat a
General
| 18:58
Avui, m'he pogut dedicar una estoneta a llegir blocs d'altres companys de Tinet. He anat a parar al bloc de la Luci, conegut com "Luci's Bloc" i hi havia un article molt interessant per aquelles persones solteres que no fem més que compadir-nos, o aquelles en parella que no fan més que patir.
A través d'aquest extens article, que he copiat íntegrament, i que amb aquest article vull que també feu una ullada a la pàgina de la Luci, que és molt entretinguda, hem de fer una reflexió tots plegats. Adonar-me'n que el problema soc jo, és dur, però és el més encertat
Aquí teniu l'article de la Luci: (Segueix)
Enllaç permanent
21.10.07
Publicat a
General
| 19:50
Avui, he anat a prendre cafè amb unes amigues que han vingut al poble a veure'm. He passat tot el cap de setmana al llit, i he agraït molt la visita. Doncs hem anat al bar del poble.
Com sempre que ens ajuntem, hem començat a parlar de tot. Comences per un tema i acabes tocant-los tots.
He vist que amb un tema hem coincidit, i és que no ens agrada gens la tardor. Ens deprimeix.
Jo no tinc res en contra de la tardor, i menys del paisatge, que és fantàstic i relaxa molt. Però la tardor té moltes parts negatives que fa que sigui l'estació més trista de totes. Comences a veure que s'acosta l'hivern, l'època d'hivernació pels solters que ja comencem a tenir una edat...
Canvien l'horari, i el dia es fa més curt, per tant, comences el dia que és de nit i surts de la feina que ja és de nit... Fa fred.
Jo, quan arriba aquesta època em sento més deprimida, i moltes vegades hi penso. Suposo que és perquè deu baixar la presió, l'energia, les defenses, o jo que sé! L'únic que sé, és que costa adaptar-se a una nova estació sabent que anem cap a l'hivern. Molta gent, diu que és la primavera l'estació que més deprimeix. Podria ser... Però a mi la primavera m'agrada, perquè m'avisa que aviat vindrà la calor i les vacances!
Doncs, ara mateix estic en una mala estació per la meva ment... No m'ajuda gens!
Enllaç permanent
21.09.07
Publicat a
General
| 14:50
Avui en dia ja és habitual haver de fer aquesta pregunta. Cada cop són més les persones que no poden menjar glúten, i cada cop és més senzill trobar productes sense aquests ingredients.
Aquest estiu, a la meva neboda gran (10 anys) li han trobat en unes analítiques que és celíaca-feble. Ara li han de continuar fent proves. De moment, però té tots els números del bombo. Li van proposar de fer les analítiques arran d'una revisió mèdica anual. La metgessa va veure que la nena no creixia com hauria de créixer i llavors també van deduir que els mals de panxa que ella sempre deia que tenia, podien ser certs. La veritat és que, com no és gaire menjadora, tothom es pensava que era per no haver de menjar, i no li feiem cas. Jo soc la primera de fer-me'n creus del tracte cap a la meva neboda, ja que jo de petita tenia els mateixos mals de panxa i no eren per no menjar, eren perquè realment me'n feia. És per això que no acabo d'entendre la meva actitud cap a la meva neboda.
(Segueix)
Enllaç permanent
06.09.07
Publicat a
General
| 20:49
Avui, estava escoltant la ràdio mentre anava cap a treballar. Normalment em poso Catalunya ràdio perquè així em distrec amb les seves xerradetes. A la tarda, amb el Llucià i les seves tonteries, ric molt. Doncs avui no ha estat ell qui m'ha fet riure, ha estat el seu concursant.
El senyor, que ha explicat que és un aficionat a anar a concursos, tenia respostes molt bones, però la que més ocurrent ha dit, i a més no havia sentit mai, ha estat quan li han preguntat si li agradaven els animals. Ha dit i sense cap problema: "molt, m'agraden molt tots, cuinats i al plat!"
El felicito. Una bona resposta per tota aquella gent, no vegetariana que no li agraden els animals de companyia. Que hi ha de tot en aquest món. I que consti que a mi m'encanten els animals de companyia!
Enllaç permanent
28.07.07
Publicat a
General
| 00:34
Ahir vaig anar a Barcelona per feina i per oci. Les dues coses van resultar molt gratificants.
Com ja vaig comentar en un article, estic canviant de feina. Doncs ahir vaig anar a la nova feina a buscar el material que necessito per realitzar la nova feina i vaig conèixer la coordinadora de la meva zona i em va caure molt bé i em va semblar molt simpàtica i agradable. Per tant, la part de la feina va ser inmillorable.
Després, vaig fer una ruta de llibreries. Les llibreries m'agraden molt i més si són específiques. Aquestes ho eren.
(Segueix)
Enllaç permanent
19.07.07
Publicat a
General
| 20:54
Aquest cap de setmana són les festes al Pont. Normalment és dels primers pobles que fan la Fasta Major a la comarca. Però moltes vegades coincideix amb la festa major de Bràfim, com és el cas aquest any. De tota manera, ja sabem que no competim. No podem...
Ahir vam discutir sobre com es feia la festa major durant aquests últims anys. I jo, he arribat a la conclusió que si no estem contents de l'organització, ens hem d'arromengar i posar-nos a treballar. O sigui que a partir de setembre he decidit que jo, i tots els que vulguin (i crec que n'hi han uns quants), hauríem de tornar-nos a posar a la comissió de festes. O millor dit, hauríem de fer una comissió de festes, que no n'hi ha.
Doncs, tots els que ho discutíem ahir, ja sabem que fer una festa major no és complicat. Només cal que hi hagin ganes d'anar al davant i organitzar-la. La recaudació dels diners tampoc no és tant complicat, sempre i quan, la barra de bar de la pista de ball, la portin voluntaris.
Bé, doncs si l'any que ve encara tinc el bloc (espero que sí...) i em poso a la comissió ja us passaré el programa. També us podria passar el programa d'aquest any, però ja us anuncio que no val la pena. Jo si no fos del Pont, aniria a Bràfim!
Enllaç permanent
15.07.07
Publicat a
General
| 21:34
Ahir va ser el dia dels carbassons i, com us vaig explicar, hi va haver el concurs de cuina. Els participants havien de preparar un menjar (dolç o salat) amb el carbassó. Jo, com us vaig dir, vaig preparar un pastís molt senzill però que era molt bo. Al mateix concurs hi van participar 2 pastisseres i clar, van guanyar els premis barrejant tradició (perquè van preparar pastissos tradicionals de Sardenya) i modernitat (amb la melmelada de carbassó). Ja sé que jo no soc pastisser però, com he escrit abans al meu bloc, elles podien participar preparant un menjar salat!
(Segueix)
Enllaç permanent
15.07.07
Publicat a
General
| 15:36
Divendres em vaig canviar de companyia de telefonia mòbil. N’estic farta de totes, per tant, cada vegada que vulgui canviar-me el telèfon, em canviaré de companyia. Com totes són unes “gitanes”, doncs jo me n’aprofito! 
Vam anar-hi tots els tres de casa, el meu pare, la meva mare i jo. Tots tres volíem un telèfon nou i punt. Els vam dir, volem una portabilitat i un telèfon. Directament el que vols i sense compassió! Jo, després del tracte que rebo, no tinc cap mena d’escrúpol ni consideració amb la companyia A o B, tant se val. Això sí, li deixo clar a la noia o noi que m’atenen que jo no els tinc cap odi personal, és a la companyia.
(Segueix)
Enllaç permanent
14.07.07
Publicat a
General
| 14:34
Dato che il mio non funziona bene, ogni tanto scrivo sul meraviglioso blog di Brigitte. Come ha detto lei, io inserisco articoli meno seri dei suoi e, forse, i suoi lettori non sono abituati a questo mio stile (anche perché scrivo in italiano). Però essere l'ospite di un blogger è molto entusiasmante, perché mi da la possibilità di scrivere ciò che voglio e di condividerlo con i suoi lettori (poi se sono catalani la cosa mi entusiasma ancora di più, vista la simpatia che provo per questo popolo)!
Bé amics, ara intento escriure en my third language...
(Segueix)
Enllaç permanent
13.07.07
Publicat a
General
| 21:39
Durant anys i anys la vida m’ha resultat molt lineal, monòtona. Podríem dir-ne fins i tot avorrida. De fa un temps ençà, que no paren de passar-me situacions ben estranyes. Començant pel meu desgavellat món dels sentiments, que no hi ha manera que pari quiet, ara!
Per seguir la tònica amb les novetats, que sembla mentida que tot m’hagi de passar aquest any, com si no n’hi haguessin més d’anys, i com si no pogués repartir les novetats de mica en mica. No! Totes de cop!
(Segueix)
Enllaç permanent
10.07.07
Publicat a
General
| 21:40
Mentre jo he estat uns dies sense dir res, el Fabio us ha anat entretenint amb els seus articles que, encara que en italià, s’entenien força. A més en el segon, ja va fer fins i tot el glossari. Reconec que els seus articles són més divertits i distesos que els meus, però és que jo soc més seriosa que ell. Sort que no us ha fet cap “broma” de les seves!
Bé, jo continuaré amb la meva tònica d’articles seriosos, o diguem-ne, meus.
La setmana que ve, celebrem la Festa Major al meu poble. Aquest any, no tinc ni idea de quines orquestres vindran, ni de què es farà durant el dia, en general. O sigui, que tinc una desconnexió total. L’únic que sí que sé, és que es fa concurs de guarnir carrers.
Nosaltres, cada any que l’han fet hi hem participat, i no ens podem queixar, ja que després de tota la feinada, com a mínim hem tingut premi! Això sí, ens queda l’espineta d’algun dia poder ser els primers... Ens fot una mica això de ser els segons i quedar a les portes de la gran victòria!
(Segueix)
Enllaç permanent
09.07.07
Publicat a
General
| 00:28
Stasera si è fulminata la lampadina* del lampadario che abbiamo nel soggiorno* e mon père si è messo a sostituirla. Ha smontato il lampadario (perché pendeva verso una parte) e il portalampade*. Quando ha poggiato il lampadario, dal portalampade sono cadute decine di mosche bruciate*... e sapete dove sono cadute? sopra i miei libri! ECSSSSS! Allora ho dovuto prendere la scopa* e le ho raccolte e buttate* nel sacchetto dell'immondizia! Una volta pulito il portalampade, ho lavato anche il lampadario e l'abbiamo riposto nella sede originaria.
Una abraçada a tots els amics ( i amigues) de Catalunya, Fab.
Glossario*
mosche: mosques
lampadina: bombeta
Soggiorno: menjador
bruciato: cremat
portalampada: portabombeta
ho lavato: he rentat
scopa: escombra
buttare: llençar
sacchetto dell'immondizia: bossa de escombraries (no se si es diu aixì, ho he traduit literalment)
riporre: posar de nou
el meu bloc
Enllaç permanent
06.07.07
Publicat a
General
| 14:22
Ciao ragazzi, sono fabieddu, il titolare del blog "Istòrias de una vida". Ora vi starete domandando come mai scriva nel blog di Brigitte e, soprattutto, come mai abbia scritto in italiano. Beh, le ragioni sono due: la prima perché sono italiano ... beh, sardo!, la seconda perché, anche si riesco (con qualche errore) a scrivere in catalano, oggi ho la testa piena di parole arabe, dunque per non sforzarmi troppo scriverò in italiano...
Ho chiesto a Brigitte l'autorizzazione per poter postare qualcosa, perché il mio blog è temporaneamente (alemeno sino a lunedì) non disponibile per "l'implementazione della nuova piattaforma".
Oggi parliamo dei saluti nelle mie tre lingue romanze preferite: l'italiano, il catalano e il sardo.
In catalano, come voi saprete, si usa Hola quando ci si incontra e adeu (chiedo scusa per gli accenti) quando ci si saluta:
Maria: Hola maco!
Giuseppe: Ciao Maria!
Maria, che è catalana, capisce che Giuseppe non vuole parlare con lei perché le ha detto "ciao" e, all'estero, è opinione comune che quando si saluta con ciao ci si stia congedando! NON E' COSI': In italiano "ciao" vuol dire sia "hola" che "adeu", perché noi italiani siamo pratici e semplici!
Maria e Giuseppe si salutano:
Giuseppe: Ciao, Maria!
Maria: Adeu!
In questo caso è Giuseppe che (non conoscendo il catalano) malinterpreta l'espressione di Maria. In italiano infatti non si usa "addio" per salutare un amico o, comunque, una persona che si suppone la si riveda presto. Quando noi italiani diciamo "addio", pensiamo di non rivedere presto la persona in questione. Addio insomma è un saluto definitivo.
Per quanto riguarda i saluti, in sardo, usiamo le espressioni "saludu" e "adiosu" che hanno (più o meno) gli stessi significati di "hola" e "adeu". Le nuove generazioni però, per influsso dell'italiano, usano "ciao" in entrambi i casi.
Beh, almeno i saluti li faccio in catalano...
...Us desitjo un bon cap de setmana, fins aviat (us espero al meu bloc), Fab.
Enllaç permanent
19.06.07
Publicat a
General
| 22:23
Fa temps vaig rebre un correu electrònic sobre les il·lusions òptiques. A mi m’agraden molt tots aquests correus sobre el que es poden fer amb els dibuixos i els ulls. Bé doncs, n’hi va haver un que per mi era un dibuix d’una parella (home i dona) despullats i abraçats. Segons diuen, els nens petits, només mirar el dibuix veuen 9 dofins saltant per tot el requadre. Jo, vaig veure una parella abraçats i despullats i els dofins... els vaig acabar veient. Però com em va costar!
A partir d’aleshores, cada vegada que veiem alguna cosa eròtica, diem que veiem dofins.... no sigui cas que ens cataloguin de pervertides.
Precisament aquesta setmana, ens ha tocat veure infinitat de dofins a la feina. Primer va començar amb la fotografia de la portada d’un CD, l’havíem d’imprimir i la fotografia constava d’una escultura, on es veia clarament, i sense il·lusió òptica, una parella estil fel·lació, o sigui, una postura una mica “sospitosa” i estranya. Jo, vaig veure dofins!
Avui, corregia els textos d’una cata de vins, i no sé si és molt normal perquè jo no hi entenc, però la descripció que utilitzen pel vi és molt eròtico-pronogràfica. Però us prometo que jo he vist en tot moment dofins!
No sé si finalment acabaré creient que la vida està plena de dofins, o que realment em volen pervertir per moments...
Enllaç permanent
