Fa anys que parlar de les rodalies de RENFE o ADIF, és un

tema d’actualitat quasi diària, tant les de l’entorn de Barce-

lona com les de la resta de Catalunya. Averies i

retards son els incidents més sovintejats, i les queixes per

arribar tard al lloc de treball son diàries. D’altres com els

apilotaments dels viatgers també, Deu n’hi do de les

protestes que generen. Ara recentment potser coincidint

amb la posta en funcionament dels bons que abarateixen

el preu dels bitllets i fins i tot el fan gratuït, totes les

mancances s’han multiplicat encara més.

    Una de les protestes que m’han xocat més ha sigut

aquella que diu que el temps emprat en els trajectes són

majors que cent anys enrere. Això ho deuen dir els

viatgers del Maresme si tenim present que el primer tren

a l’estat espanyol, la línea de Barcelona a Mataró fou

inaugurada el 8 d’octubre de 1848, amb una màquina

semblant a les més antigues que recordem del carrilet.

   Quan algú, sigui polític o periodista, diu que s’hauria de

traspassar el servei a la Generalitat, els responsable de

l’estat s’enfaden i en fan escarni.

   Per cert, que fa un mes, vaig tenir ocasió de veure com

funcionava un tren de rodalies amb un altre entorn. Em

refereixo al tren que va de l’aeroport d’Arlanda a

Stockholm, de la companyia Arlanda Express, que, de

moment estan nets de pintures estrambòtiques, i que

quan comencen el recorregut, al cap de 20 segons ja van

a 100 qm/hora i al minut ja van a 180 qm/hora i, amb

un tres i no res, han fet els 40 qms. que hi ha, quasi no tens

temps de cercar seient. Això vol dir que d’alternatives, n’hi ha.

   I com en aquest assumpte, podria dir el mateix d’altres.

Vaig parlar amb un senyor que te una petita empresa, li

vaig preguntar si valorava negativament que a Suecia fos

un dels països europeus on es paguen més imposts. Em

va respondre que, tot el contrari, perquè els serveis

públics eren molt bons i ho compensaven amb escreix.

Em va posar l’exemple del que li va passar en aquests dos

darrers anys de la pandèmia, que va veure minvats els

seus ingressos per aquest motiu, minva que va comunicar

a Hisenda sueca, i la resposta fou que li van pagar la

diferència entre el que havia declarar els dos últims anys

normals abans del covid i el que havia ingressat aquests

anys pandèmics. Un botó per mostra.

   En aquest sentit, potser cal esperar a veure que hi va al

darrere de l’oferta que ahir feia el govern andalús als

catalans que es vulguin empadronar a Andalusia perquè

allí pagaràn molts menys impostos.

   Cosas veredes Sancho, com li va dir el Quixot al seu escuder.