Als versots dels Diables de Vila-seca, a la passada festa major d’hivern, vaig sentir com la supérbia deia que els capgrossos o “nanus” del poble feia molt de temps que no sortien i, com aquell que diu, l’endemà, va i es presenten al Castell, amb motiu de la presentació del “Cavall alat”. Quina casualitat! En tot cas, no els portaven els seus suports habituals, ja que eren nens, d’una escola abillats per l’ocasió. De fet, les darreres vegades que he vist els capgrossos pel carrer els portaven membres de la secció infantil de l’Esbart Ramon d’Olzina, i no pas la gent de la colla gegantera, que eren qui se n’havien ocupat tradicionalment.

    Es clar, que la colla gegantera prou feina té per poder moure els seus propis efectius, i precisament els gegants que ho son més, el Galceran i la Donzella, sovint és queden sense sortir, i quan ho fan és perquè han vingut ajuts de Reus. Alhora també cal veure com el nombre de grallers actual és menys de la meitat dels que van haver-hi no gaires anys enrere, això que tenen a l’Ezequiel Molina que és un magnífic mestre.

    Les mancances quedaran superades per l’aparició a l’escena del “Cavall alat”, que pel que s’ha vist, formarà colla a banda amb vestuari propi, i ves a saber si també gaudirà d’acompanyament musical exprés. De moment però, sembla que per a fer-lo ballar també han hagut de recórrer a l’ajut forani, com pel Galceran i la Doncella.

   El mateix passa amb l’Esbart Ramon d’Olzina, que també ha hagut de rebre ajut extern per poder actuar, i malgrat el suport, encara és impossible equilibrar els dansaires per sexes, i no cal dir que per edats, tot i la valuosa participació de jubilats.

    Potser és que hi ha hagut una fuita de personal infantil de l’Esbart cap als diablons, nova colla que ha esclatat amb èxit de participació fogainera i timbalera, potser per allò de que “el càntir nou fa l’aigua més fresca”.

    Esperem que la situació es redreçarà a curt termini. Al menys això és el que a mi m’agradaria.