L’ús dels renoms és una tradició ben nostrada. Els renoms son propis dels pobles, i no s’escauen a les ciutats, per això quan els pobles es transformen en ciutats com el nostre cas, l’ús dels renoms es perd.

   Del meu record, quasi totes les cases del poble tenien un renom, i a vegades, més, i la gent els emprava amb tota la naturalitat del món. Dels renomenats, la majoria no els hi sabia greu que els cridessin pel renom, i fins i tot ells mateixos l’empraven: sóc de ca la Guitarrona, per exemple. En canvi, a d’altres els hi sabia greu, o senzillament els ofenia que el seu renom fos emprat.

   A vegades, l’ús del renom, era imprescindible per identificar una persona. Recordo que a la llista del Sindicat, quan s’esmentava a Josep Pujals Xatruch, s’havia d’especificar si era “Bileu” o “Fèlix”. Els renoms doncs, contribuïen a identificar millor a la ciutadania, era com el tercer o quart cognom. Sempre he pensat que aquells països que només empren un únic cognom, deuen haver de anar a raure als renoms per a identificar una persona. No sé com s’ho deuen fer. En altres cassos, podia passar que un mateix renom, fos identificatiu de diferents famílies i llavors, calia raure en la ubicació de la casa: ca Liré del carrer de l’Hospital, ca Liré del carrer del Carril, o ca Liré del carrer de les Creus, posem per cas.

   Els renoms, talment com els noms propis, també eren denominadors que identificaven cases, llocs o indrets del terme, ca la Pepa Maca, ca Ferreret..., la mina de Cantí, la pujada de Palacio...  el mas de l’Arengadeta, el mas de Palano... el pinar de Perruquet... etc.

   L’origen dels renoms és força variat. Sovinteja bastant el renom provinent del nom propi d’un ancestre, Gaspar sense anar més lluny, que és el de cal pare, o Ritu, que és el de ca la mare, Canaru, Baldiri, Mateuet, etc. També n’hi ha força que provenen de cognoms, com Forgas, Cucala, Bonfill, Gavaldana, Sarrala, etc. Altres, estan relacionats amb l’ofici o feina, Pagès, Botaret, Cadirera, Cantarer, Cuiraser, Marineritu, etc. N’hi ha relacionats amb llocs, com Flixet, del Cafè, de l’Hort, del Forn, etc. També amb situacions o aspectes personals algun ancestre com Coix, Grassot, de la Prima, Sense-celles, etc.  Sembla que n’hi ha alguns deriven d’una certa malifeta d’algun besavi Pataquetes   i finalment, un bon nombre de renoms dels que no puc esbrinar l’origen.

   Al llibre de Ramón Amigó, “Toponímia de Vila-seca de Solcina i del seu terme municipal” monografia num. 6 de 1978, si recullen un bon nombre de renoms del poble. En publicar-se, alguns vilatants, pocs, els va molestar la publicació, d’altres com Josep Seritjol, lamentava que dels dos renoms de casa seva, Pecatis i Palleta, no en sortia cap.

   No tots els renoms vila-secans surten al llibre, n’hi ha més. Jo mateix en tinc una llista inèdita. Però amb els renoms, no és el mateix que amb les paraules pròpies del nostre poble, que com més en sapiguem millor. Dels renoms, saber que van ser una realitat, i que es va perdent, ja n’hi ha prou.