20
Maig, 2018
09:10
Quan
el cor La Unió encara estava en actiu, el dia de la Pasqua granada i durant dos
anys seguits van convidar al cor “Els Barretaires” de la Barceloneta, que, com
ells, també estaven adherits a la federació de Cors d’en Clavé.
Això va ser durant el periple final de la
vida d’aquest cor d’homes sols i que havia tingut una llarga trajectòria des de
l’any 1865 al 1958, i que sembla ser que havia nascut a partir de la Societat
Coral Obrera La Unión, fundada a principis del segle XIX.
Després d'uns anys d'inactivitat, el cor la Unió tingué una darrera
reviscolada, l’any 1946 sota la direcció del senyor Devesa i devia ser, més o
menys entre els anys 1953 i 1954, quan convidaren “Els Barretaires” a Vila-seca,
que és l’episodi que recordo evidentment amb moltes llacunes, però amb altres
clarividències.
Les dues corals, van cantar a la plaça de
l’Església i, entre cantada i cantada el president Jaume Salvadó va fer un
abrandat parlament aferrat a la barana del balcó de l’Ajuntament. També en Ramon Martí va llegir una poesia que
havia escrit per l’ocasió, i que començava...
Benvinguts
siau gentils barretaires
sols
cançons de pau escampeu pels aires,
Vila-seca
us espera en la bella jornada
tan
gentil i encisera con és la Pasqua granada...
Després dels cants a la plaça, entre els que,
el nostre cor va cantar “Els pescadors” com ho havia fet tantes vegades, i
després d’una bona estona de convivència coral, els barcelonins completaren la
jornada d’esbargiment juntament amb els familiars que els van acompanyar.
Els Barretaires, avui encara canten, mentre
que La Unió es va dissoldre, i l’any 1958 va decidir lliurar tot el seu
patrimoni, estendard, trofeus i medalles a l’Ajuntament, que en algunes
ocasions els havia subvencionat, sense anar més lluny, l’any anterior, amb
5.000 pessetes. El cor tingué un
fillastre amb la creació de la coral Nova Unió, que va ser mixt, és a dir amb
veus masculines i femenines, que perdura actualment i que sigui per molts més anys.
El cor La Unió, encara va tenir una
esporàdica i minsa actuació, en motiu de l’homenatge que es va fer el 13 de
novembre de 1983 al tenor Josep Forasté Llauradó que havia mort el 1978 als 51
anys i n’havia sigut cantaire durant la darrera revifada. Aquell fou un acte
que podria es titllar de “cívic-polític-cultural” que es va fer a la sala Galas
de Salou promogut des del Centre Catòlic i que segurament al homenatjat, no li
hauria agradat, però això ja son figues d’un altre paner.
Del Cor La Unió, l’Estefania Genovès en va
fer una lluïda i detallada publicació l’any 1996, que recomanem llegir als qui hi
estiguin interessats.