Ahir, en Rajoy i el rei van parlar del nou conflicte amb Gibraltar pels blocs de formigó que van tirar al mar. No fa pas gaire, els espanyols i el seu govern es van enfadar perquè Gibraltar tenia una selecció nacional de futbol. Temps enrere també van protestar perquè un princeso anglès hi havia anat a passar uns dies al penyal. El cert és que, cada dos per tres, el “conflicte d’Espanya amb Gibraltar, surt a la palestra (que segons els grecs ve a ser l’escenari), no se sap ben bé, si és pel conflicte en si mateix, cosa que dubto, o per distreure l’atenció d’altres afers que couen més.

   Com que al Marroc, fan el mateix amb Ceuta i Melilla, aleshores, és el mateix govern espanyol, qui acusa al rei halauita o el govern marroquí d’emprar idèntica tramfulla.

   Vaig saber que existia Gibraltar, quan l’any 1957 vaig entrar a la Universitat Laboral Francisco Franco, on tenien cura de l’educació dels alumnes, uns senyors del Frente de Juventudes, que ens ensinistraven, entre altres matèries, en el coneixement del cançoner propi de la seva institució. De les moltes cançons que ens van ensenyar, n’hi havia una que començava més o menys així: “Ya tocan a rebato por el peñón de Gibraltar. Sobre tierras hispànicas erguido ...” i que acabava prometent que “... però torres más altas han caído rendidas al valor espanyol”.

   D’aleshores ençà, el greuge gibraltareny, l’he anat sentint de forma recurrent, així que hi ha una ocasió escaient. I la torre segueix dempeus, potser perquè no hi ha hagut prou valor espanyol, o ves a saber, si son els propis ciutadans d’aquell enclavament anglès en territori espanyol, que en sa immensa majoria son d’origen andalús, els qui més s’estimen ser anglesos que hispànics. No fa gaires mesos , que mitjançant uns comicis, tingueren ocasió de manifestar-ho, i ho van fer en un 99% favorables a ser ciutadans del Regne Unit.

   Potser que deixin de marejar aquesta perdiu, i assumeixin que el dret a la autodetermina-ció, és un dels principis fonamentals de la democràcia, i que com ho poden fer els britànics gibraltarenys, també ho podem fer aviat els catalans.