Tal dia com avui s’escau l’aniversari de les eleccions municipals que, sense que aparentment hi tingués res a veure, van provocar la proclamació de la Segona República.

   En aquelles eleccions a Vila-seca, que estava repartida en dos districtes, s’havien d’elegir 11 regidors, que era el nombre que li pertocava pel voloum d’habitants que era al voltant de 3.100. Tenien dret a vot els homes, majors de 25 anys.

    Tot i que al poble hi havia una certa moguda política, aplegada a l’entorn de les societats i algun cafè, amb diverses opcions, aleshores encara no s’havien configurat alguns dels partits que més endavant assoliren major protagonisme. Per això es va confegir una candidatura única, inequívocament republicana, com a coalició de diferents tendències aplegades a l’entorn de les societats de l’Ateneu Pi i Margal i la Societat d’Obrers Agrícoles, Arts i Oficis.

   A les cròniques periodístiques es va parlar d’una elevada participació, i compto que el nombre de votants devia ser a redós dels 570, i atès que cada elector podia votar fins als dos terços dels candidats de cada districte, els vots, es varen repartir així:

 Districte 1r.

Joan Tous Gran

Partit Republicà Federal

Ateneu

218

Esteve Torredemè Serra

P. Republicà Català

Ateneu

214

Ramon Pujals Ferré

P. Republicà Socialista

Obrers

211

Jaume Sans Plana

P. Republicà Radical

 

106

Josep Calvet Ferré

P. Re. Radical Socialista

 

100

 Districte 2n.

Anton Rovira Casas

P. Republicà Radical

Ateneu

225

Anton Sendra Casas

P. Republicà Socialista

Obrers

217

Josep Tost Vidal

P. Republicà Socialista

Obrers

208

Joan Ferran Ferrando

P. Republicà Socialista

Obrers

206

Esteve Ferrando Magriñà

P. Republicà Radical

 

165

Esteve Martí Martí

P. Republicà indefinit

 

165

    En molts dels municipis de l’estat, aquesta va ser la única  elecció municipal del període republicà, però als municipis on només hi hagué una candidatura, com el cas de Vila-seca, les eleccions municipals van haver de repetir-se l’any 1933.

   A rel d’aquestes eleccions, el dia 14, el president Macià proclamà la República Catalana i també, a l’estat espanyol van fer el mateix. El rei se’n va anar.

   El dia 15 es va constituir el nou Ajuntament amb caire de provisionalitat i unes setmanes més enllà, de forma definitiva.