Avui llegíem i escoltàvem que durant el passat cap de setmana s’havien reunit el govern de l’estat i els màxims representants sindicals, i malgrat les llarguíssimes reunions, no havien arribat a un acord, especialment pel que fa a l’edat de jubilar-se, uns entestats que s’havia d’allargar fines els 67 anys i els altres que no passaven dels 65, sota l’amenaça d’una altra vaga general.
   També avui, ens assabentàvem que els col•legis de metges catalans demanaven poder jubilar-se als 70 anys, encara que fos de manera voluntària.
   Jo estic per allargar l’edat actual que serveix de topall per plegar de treballar, i no precisament perquè comparteixi la política del govern central, sinó per algunes raons que considero de pes. Algú que em conegui pot dir que, ves de que va aquest, ara que ja és pensionista des de l’endemà de complir el 65è aniversari.
   I precisament els que em coneixen més de prop, saben el que em va costar acceptar l’entrada al món de les classes passives i el em costa encara avui. De fet, tenia l’opció de poder allargar la meva vida laboral, però ho considerava injust, si tenia en compte el nombre creixent d’aturats.
   Potser més que parlar d’una edat topall, argumentant que s’ha allargat molt la vida de la gent, valdria més tenir en compte els anys que cadascú ha esmerçat treballant al servei de la societat, i la generació que ara s’està jubilant, en general, va començar a treballar molt abans que no pas ho fa ara, que per sort o potser no tanta, comencen molt més crescudets que no pas la Fina, per exemple, que als 17 anys ja feia de mestra a Solivella i des d’aleshores, no ha parat ni un dia.
   Els que hem madurat en els nostres afanys polítics i socials, tenint quasi sempre present allò del “nord enllà” que ens deia Espriu, ara també veiem que molts d’aquells països en els que ens voldríem emmirallar, han allargat l’edat de la jubilació, i en general son més rics i més productius que nosaltres.
   A més a més tinc la impressió, que si aquesta discussió la tinguessin gent jove, que tot just comença o potser encara no s’ha estrenat en el món laboral, i de veritat volessin treballar, que aquesta és una altra, no hi posarien tants obstacles per arribar a un acord.