La Maria Bailén s’ha mort. Se n’ha anat als 62 anys. Després de conviure vint i dos anys amb els càncers, aquests l’han vençut. Els hi ha costat molt, però se n’han sortit. La gent del seu entorn, que erem molts, creiem que se’n sortiria, com en tantes altres ocasions en que l’havien assetjat les maleïdes metàstasis.

     La Maria ha estat una dona valenta, no solament per la seva lluita contra la malaltia, sinó per l’empenta amb que ha afrontat, un rere l’altre tots els episodis de la seva vida, amb una infància difícil, a l’abandó del seu estimat Torres, a l’arribada i arrelament al seu nou poble, i tots els demés entrebancs que s’anaven posant pel davant.

    La Maria ha estat una matrona del seu entorn familiar, amb el suport de Miguel, l’inseparable company, marit i amic, amb qui han criat i educat els seus tres fills, i junts han fet una pinya compacte que quan ha arribat l’hora s’ha obert i escampat els pinyons. Però també ha estat el pal de paller a l’entorn de la qual si han aplegat pares i germans, fins i tot, alguns que no ho són de sang.

      La Maria ha estat una gran amiga dels seus amics que en són molts, moltíssims i de totes les edats i procedències, fins i tot ... els mexicans de Port Aventura.

   La Maria ha estat una dona molt popular especialment a Vila-seca on puc assegurar que hi ha molt poca gent que faci més de cinc anys que hi viu, que no la conegui.

     Està clar que per tot això la cerimònia del seu comiat a l’església de Vila-seca ha estat multitudinari, ple d’un respectuós silenci que de tant en tant trencaven les trompetes, violins i cants dels mariachis que impedien sentir el sanglot i el plor dels qui t’acomiadàvem.

     Els que hem tingut el privilegi de ser amics teus, no t’oblidarem mai, que en certa manera també vol dir, que per a nosaltres no has mort, perquè el teu record serà sempre viu.