Joan Clave Morell

    Avui a Vila-seca s’ha celebrat la “festa de l’oli nou”, en altres poblacions de la contrada, o com es diu ara, de la D.O. Siurana, també ho han anat fent o tenen previst fer-ho durant aquests dies.

     No sé massa bé si s’escau gaire enguany això de “celebrar una festa” per l’oli nou sortit de les olives que aquestes setmanes estem collint per a portar-les al trull de la Cooperativa. Si ens ho miréssim con una activitat pagesa, entesa com quelcom que fem per a tenir-ne una retribució o compensació, és evident que no tindríem res a festejar, al menys al veure els preus que actualment es paguen per les olives (al mercat privat) que és un índex del que serà després el preu de l’oli, que cobrarem quan arribi el dia, ja que s’albira un import més baix que l’any anterior, diuen que si fa o no fa com deu anys enrere.

    Nosaltres com que portem les olives a la Cooperativa sense fer preu, i la majoria dels recol·lectors som “classes passives” pels qui el jornal no es comptabilitza doncs ... anem tirant, tot comentant que enguany la collita no és dolenta, que si raja bastant, etc.

     Si portéssim la collita al comerç privat a canvi de 0,30 € el quilo d’oliva i haguéssim pagat 25 cèntims per a collir-les a preu fet, sense materials, ni equip, ni trasllat, vaja, només el jornal pelat, segurament que passaríem els dies de la collita amb un emprenyament endèmic, constant i en creixement progressiu.

    Diuen els que hi entenen i fan comptes, que el cost de producció de l’oliva és de 60 cèntims d’euro, el que vol dir que, ens quedem a la meitat. A veure si és que tindran raó aquells aixalabrats que dies enrere es manifestaven per protestar pels preus agraris, o per la manca d’atenció de les institucions cap a l’activitat agrària. Segur que en tenen, però a l’hora de reivindicar, sempre esperem que ho facin els altres.

     És clar que la festa, té unes altres finalitats, la primera la d’esmorzar, el que és típic en aquest entorn olivaire, la rosta, al nostre cas una rosta de setrill, no l’autentica, que no s’escau al mig del carrer i anant vestits amb roba dels diumenges. La segona, és la de donar a conèixer les qualitats del nostre oli “Escomes” premiat en més de dues ocasions, a tots aquells possibles compradors, perquè ens en comprin com més millor i cada any... més. El primer objectiu el donem per bo, el segon, ja ho veurem.  

   La Maria Bailén s’ha mort. Se n’ha anat als 62 anys. Després de conviure vint i dos anys amb els càncers, aquests l’han vençut. Els hi ha costat molt, però se n’han sortit. La gent del seu entorn, que erem molts, creiem que se’n sortiria, com en tantes altres ocasions en que l’havien assetjat les maleïdes metàstasis.

     La Maria ha estat una dona valenta, no solament per la seva lluita contra la malaltia, sinó per l’empenta amb que ha afrontat, un rere l’altre tots els episodis de la seva vida, amb una infància difícil, a l’abandó del seu estimat Torres, a l’arribada i arrelament al seu nou poble, i tots els demés entrebancs que s’anaven posant pel davant.

    La Maria ha estat una matrona del seu entorn familiar, amb el suport de Miguel, l’inseparable company, marit i amic, amb qui han criat i educat els seus tres fills, i junts han fet una pinya compacte que quan ha arribat l’hora s’ha obert i escampat els pinyons. Però també ha estat el pal de paller a l’entorn de la qual si han aplegat pares i germans, fins i tot, alguns que no ho són de sang.

      La Maria ha estat una gran amiga dels seus amics que en són molts, moltíssims i de totes les edats i procedències, fins i tot ... els mexicans de Port Aventura.

   La Maria ha estat una dona molt popular especialment a Vila-seca on puc assegurar que hi ha molt poca gent que faci més de cinc anys que hi viu, que no la conegui.

     Està clar que per tot això la cerimònia del seu comiat a l’església de Vila-seca ha estat multitudinari, ple d’un respectuós silenci que de tant en tant trencaven les trompetes, violins i cants dels mariachis que impedien sentir el sanglot i el plor dels qui t’acomiadàvem.

     Els que hem tingut el privilegi de ser amics teus, no t’oblidarem mai, que en certa manera també vol dir, que per a nosaltres no has mort, perquè el teu record serà sempre viu.