Seguint la tradició, el diumenge passat, una cada cop més petita part de vila-secans varem anar a Mas Calvó on tingué lloc el que és costum, una missa i una actuació folklòrica, enguany tocava als gegants de Vila-seca i uns quants de Reus, així com la nova colla de trabucaires, que per no desdir del conjunt, també només n’hi van anar uns quants.

    Entre el final de la missa i l’actuació gegantera, hi hagué el que també és costum, la veneració de la relíquia de Sant Bernat Calvó, i que enguany va ser objecte de prevenció sanitària, és a dir, que el senyor rector de Vila-seca va avisar a qui tingués por de contagi de la grip del porc, que per comptes de fer un petó al vidre, fes una reverència que ve a ser una salutació a la japonesa.

     Jo no vaig veure a ningú que prengués aquestes mesures profilàctiques, ni aquestes, ni les del petoneig protocolari de la família anfitriona amb els seus convidats, que aviat seran més aquests, que el poble fidel de Reus o de Vila-seca que segueixen la tradició de cada tardor.

     De feligresos de Reus, ni havien bastants, això que a la ciutat veïna també celebren la diada, a la parròquia que porta el nom del Sant. De fet ja que he fet esment al reliquiari hem de recordar que aquest embolcall d’un dit de Sant Bernat, va ser regalada l’any 1817 per un ciutadà de Reus, tot i que resident a Barcelona, a la parròquia de Vila-seca.

     Això fou degut a que la primera relíquia que tingué la nostra parròquia, que la van portar de Vic dos vila-secans de pro, l’any 1774 i que consistia en un os de la cama del Sant, per això, el reliquiari devia ser molt gran. Tant és així, que els rectors de Vila-seca en devien tenir malfiança que els hi prenguèssin i el van dur a Tarragona per garantir-ne la seguretat. I ves por on, durant la guerra del francès, el 1811, se la van emportar, no se sap si els gabatxos o algun espavilat de les rodalies. El cas és que va desaparèixer.

    Des d’aleshores ençà, segurament que en moltes altres ocasions s’han hagut de prendre mesures preventives per evitar el contagi de malalties, fossin del còlera, del paludisme endèmic o de la mortaldat esgarrifosa de l’any 1809.

    Sembla que els fidels tenim poca fe en que el Sant ens ha de protegir de les malalties. Per si de cas ...