Tota una sèrie de vivències que he tingut les darreres setmanes en molts àmbits de la meva vida (personal, familiar, social, ...) m'han fet rumiar molt sobre la condició humana i les pautes de comportament que a nivell personal considero importants. Que siguin importants per mi no vol dir que siguin importants per tothom, però com que aquest és un bloc personal que obre les portes de bat a bat cap al món, em permeto d'exposar.

Primer de tot constato la hipocresia que els humans acostumem a practicar per aquests mons de déu. Acostumem  a exigir als altres allò que som incapaços d'exigir-nos a nosaltres mateixos. Acostumem a voler que els altres facin per nosaltres allò que nosaltres no estem disposats a fer. Ens agrada el risc dels altres, però no pas el propi. Hi ha dites que ho expressen de temps antic. "Nedar i guardar la roba", "tirar la pedra i amagar la mà", etc. Ens costa molt que els fets acompanyin les nostres paraules. La coherència no acostuma a ser el nostre fort.

Una altra característica ben humana que he pogut percebre és la facilitat amb la qual ens poden manipular. Semblaria que les persones adultes hauríem d'estar força protegides de la manipulació, però no. Com si fóssim canalleta ens fan combregar amb rodes de molí amb molta facilitat. Apliquem el nostre esperit crític només sobre allò que ens interessa. Dit d'altra manera, bevem a galet amb una passivitat espasmosa. No perdem gaire temps a analitzar amb seriositat tot allò que ens diuen o tot allò que ens passa pel davant.

També me n'he adonat que no tenim gaire vergonya. La incoherència no ens avergonyeix. La mostrem amb facilitat. La persona poc compromesa exigeix compromís als altres. La poc agosarada exigeix agosarament als altres. La qui no vol anar gaire lluny vol que els altres vagin al límit del món.

Molta gent sense idees vol que els altres en tinguin per ells. Molta gent vol que altres s'arrisquin mentre ells jauen còmodament al seu sofà. Molta gent vol informació quan realment no està disposada a rebre'n. Molta gent té idees preconcebudes que no està disposada a contrastar amb altres idees.

També me n'he adonat que els éssers humans som en general molt poc solidaris. Estem molt acostumats a mirar-nos el melic. Volem la solidaritat dels altres, però no ens preguntem perquè no hem estat solidaris nosaltres abans. No sé, avui potser tinc un mal dia i no sé veure aquelles qualitats tan positives que les persones també tenim. Segurament sóc injust amb la nostra espècie. Demà serà un altre dia i tornarà a sortir el sol. Segur que ho veuré diferent. Doncs bé, esperaré i segur que, com de costum, malgrat tot, seguiré creient en les virtuts que els éssers humans tenim com a tals.