El Centre d'Estudis d'Opinió ha publicat aquesta setmana una nova enquesta on, entre altres coses, s'observa que l'independentisme català està creixent. L'enquesta confirma un fenomen que darrerament s'intuïa. És una tendència creixent. Seria bo poder observar el perfil de l'indpendentista català perquè em fa la impressió que potser es trencarien alguns esquemes. A l'independentisme s'hi arriba per camins molt diversos, si més no, aquesta és una sensació que tinc. El que mostra l'enquesta esmentada, però, és que aquest és un fenomen creixent.
La independència d'un país no és una fita fàcil. La història moderna està plagada d'exemples de tot tipus. Camins dolorosos, però també camins civilitzats. El tret comú, però, a tots els exemples és la voluntat tossuda dels seus pobles. Les nacions no són una cosa etèrea, impersonal. Les nacions les formen persones amb voluntat nacional. Penso que quan una nació ha tingut la ferma voluntat de tenir el seu espai en el món l'ha aconseguit. Israel, per exemple, encara la construeix la nació, però des d'un estat propi. Israel ha estat abans estat que nació. Espanya diria que també.
Palestina ho aconseguirà? Penso que sí, però no serà fàcil. I el Principat de Catalunya? No ho sé, si la seva gent ho vol, estic segur que sí, però primer hi ha d'haver la voluntat de voler un estat. En les darreres setmanes s'ha parlat dels instruments. I aquesta és una qüestió important. Tant important com complicada. La realitat ho demostra.
Una persona no és independentista i prou. També té la seva ideologia, les seves creences, els seus anhels immediats. Tot són punts d'arribada. Quins objectius han de prevaler? Aquí hi ha el quid de la qüestió del moviment independentista. Un moviment molt fragmentat, massa fragmentat. Hi ha independentistes d'esquerra, hi ha independentistes de dreta, de centre, progressistes, conservadors, ...També hi ha diferents camins que porten a la independència d'una nació. La parlamentària, la popular, ...
Pot un independentista prescindir temporalment d'algun d'aquests adjectius en pro de l'objectiu primordial? Podem posar davant de tot l'assoliment d'un estat en el si de la Unió Europea? O cadascú vol un estat amb un perfil predeterminat? Podem deixar aquesta qüestió per després? Són preguntes que caldria que els independentistes catalans responguessin. Perquè no són temes menors. Si fóssim capaços de deixar per després el model d'estat, les preferències ideològiques, el moviment indpendentista podria aglutinar-se en un sol moviment. Però si no som capaços de postposar aquest debat per després d'haver assolit el primer objectiu necessari, la independència no arribarà mai. Si més no, és així com jo ho veig.
Ara per ara, veig difícil en l'estat polític actual aconseguir un referèndum que permeti als ciutadans i ciutadanes del nostre país pronunciar-se sobre la qüestió. Una forma d'aconseguir fer realitat un referèndum com aquest seria el d'unir temporalment tots aquells que anhelem pel nostre país un estatus polític d'estat independent. Presentar-nos plegats amb una oferta clara. Seria l'única manera de veure la força real de les voluntats. Això, però, no és fàcil. Demana renúncies, cessions de protagonisme; com deia res gens fàcil. Després ja faríem el nostre procés constituent, quin tipus d'estat, quin règim polític i social, quina relació de forces tindria cada opció política democràticament.
És una llàstima que no existeixi aquesta voluntat. Si no som capaços de fer una cosa així, l'independentisme seguirà apareixent només a les enquestes, fragmentat políticament i social. I si ens hi posem?
24/05/2009, 01:42
Tinc 28 anys i a aquestes alçades ja tinc ben clar com estàn les coses. Hi ha gent que creu en Dèu o no, i d'altres que creuen en la independència de Catalunya, fa uns anys jo era un d'aquests, pero per ara, ja he deixat de creure-hi per moltes raons, li deixo aquest paper al jovent ingenu. Estimo Catalunya, pero també a la resta d'Espanya, i no ha d'haver-hi confrontació entre els diferents pobles que vivim a la peninsula iberica, avançem cap a un federalisme com a Alemanya, no cal acabar amb el rei o la constitució, la constitució pot reformarse, i el rei doncs mira, es un personatge simpàtic que simbolitza la unió de tots els que estem per aquí. Bé, no dic res més.
Salut!
24/05/2009, 19:11
clemente,toca de pies a tierra.Nunca existira la independencia de cataluña por multitud de razones que tu que me pareces inteligente debes de saber ya,y si no reflexiona un poco y te daras cuenta de ello.Intentais cometer esta equivocación desde hace años y siempre os ha salido mal.Ahora lo intentais de nuevo,y creeme,imposible.
Con todas las trastadas que estais cometiendo ahora,los nacionalistas,estias llevando cataluña al desastre y sino mira a tu alrededor.Vuestras actitudes son totalmete fascistas y vosotros,hombres de pro,tanto que habeis renegado de ellos.
Teneis la inteligencia para algo,no?
24/05/2009, 20:52
je, je, m'ha fet molta gràcia el teodoro, jo no li canviaré pas el nom, però resulta que climent és climent, com Garcia es Garcia... Teodoro, sigues una mica clemente home?,
I per cer jo em dic Xavi li agradi al Teodoro o no!!
Home, jo els creia més intel·ligents aquests que opinen com el Teodoro.
26/05/2009, 11:47
El que mira només endins ordena la casa però no controla el món. Això està clar, l'independentisme de qualsevol país, és un dels més clars anacronismes amb que ens trobem en aquests dies, just quan estem en una campanya pro Europa encara trobem a gent que amb les seves raons opina que hem d'anar a uns estats separats recelosos d'uns i altres i no ens deixen caminar al que seria una unió política el que suposaria el activar sistemes de suport entre els pobles per reduir desigualtats i empènyer a tots cap al desenvolupament, són els nacionalismes sistemes feudals que van servir en la seva creació per tenir sotmesos sota el jou a pobles als mandats d'un senyor, amb el budu de la bandera o la religió, aquests senyors es van fer més grans a costa d'arruïnar a altres pobles que també comptaven també amb el seu opressor particular, obrim els ulls no són els nacionalismes els motors de futur que necessitem, el que necessitem és unió.
Una altra qüestió són els pensaments, i sobretot els sentiments que cadascú tenim i que d'una forma o altra ens fan amans de la nostra terra, les nostres costums i llengua són en aquest sentit irrenunciables, hem d'aconseguir, no només que no desapareguin si no que es potenciïn, en aquests moments hi ha saber tant estar amb la modernitat com amb la història, les nostres arrels tots les de cada lloc, han de ser respectades i lògicament potenciades en cada lloc, és per això que els habitants d'una regió no s'han de estranyar que a la del costat, si tenen una llengua i costums pròpies, aquestes s'ensenyin a les escoles als escolars d'aquest lloc, s'ha veure com una cosa normal i això, aquesta naturalitat no s'aconsegueix des de la confrontació, només des del respecte , i fins i tot l'afecte als usos i cultura dels nostres veïns, i crec que això no s'aconsegueix des de l'aïllament que suposa la creació de noves fronteres de nous murs, això s'aconsegueix des de la unió, des de la igualtat i aquest marc que ja esta definit funciona en molts llocs, i tots ells exemple de desenvolupament, anem doncs cap al futur, i anem doncs pel federalisme, no sotmetem i siguem sotmesos, la unió i el desenvolupament només és possible des de la pau, no des de l'eterna confrontació.
31/05/2009, 21:34
Caram amb els sociatas! que s'entesten a fer-nos creure que España consentirà un estat federal. Ja s'ha anat veient aquests darrers anys com n'estan, de disposats a parlar-ne. El concepte espanyol de la península ibérica no passarà mai per permetre estats federats (si més no com s'entenen a Alemanya). Espanya és capaç de reinventar un federalisme a la seva mida i conveniència. Sigui com sigui, tinetaires, no cal discutir aquests termes. Permetem que el poble català decidiexi què vol per al seu futur. Deixeu que els pobles s'equivoquin (o no) lliurement.
05/07/2009, 18:56
Hola a tothom!
Cal centrar-se, no radicalitzar-se.. estar tranquils, l'independentisme ha deixat de ser marginal, amagat, ocult i sobretot, ha deixat de ser radical. Ja no és independentista només aquell grillat de poble que cremava la bandera espanyola, sinó que ara tamé ho són, ho som aquells que tenim empreses, que invertim a borsa, que sortim al món.
Prou de tòpics, l'independentisme és un anacronisme... sisplau... Europa s'està unint, i qui ha dit que Catalunya no s'hi vulgui unir, però com a estat independent, que no s'han creat estats nous a Europa o a cas n'hi ha hagut algun que hagi preferit perdre la seva sobirania, centrem-nos, i sobre tot tranquilitzem-nos i diem les coses pel seu nom. Per a Catalunya, Espanya és un mal negoci, molt mal negoci: en el terreny econòmic, cultural, lingüístic, etc... i cal que ens centrem aquells que volem la independencia, que deixem d'actuar com a independentistes i comencen a actuar com a catalans, el primer cas per aconseguir una cosa és tenir ben present en el nostre cap.
I sobretot, tranquilitzem-nos i centrem-nos que el radicalisme s'ha acabat almenys per la part catalana, i tant de bo poguem dir tots VIVA ESPAÑA, pero sense Catalunya!
04/08/2009, 21:28
Tots els que heu opinat aqui, i sobretot tu Teodoro us equivoqueu. Ara explicare perque. El conflicte entre Espanya-Catalunya es una tonteria, jo ho veig així i soc català e Teodoro, crec que aquest problema es una tonteria perque es el que fa el govern dels socialistes de merda per desviar l'atencio de la gent dels problemes reals: immigració, la destrucció de la nostra cultura occidental i cristiana amb la construccio de mesquites a lleida per exemple, l'atur, el terrorisme, aquests son els problemes de debo, no aquestes xorrades que dieu, catalunya s'hauria d'aliar amb els espanyols que pensessin així. Jo preferiria una Catalunya dins Espanya sense els problemes que us he dit abans que una Catalunya independent amb els d'ara com la tolerància als palestins, als arabs, als terroristes...etc. Deixeu estar aquest problema i preocupeuvos dels que us he dit. Europa es trenca per culpa de l'Islam que ens vol colonitzar, hem de defensar europa d'aquest perill, els europeus ens hem d'unir, no separar-nos. I pels que enccara siguin sent independentistes penseu que es una utopia, mai passarà. No serveix de res, el govern d'ara es una merda i el del pp també, tots fan les mateixes coses, sense voler ens estant destruint la cultura d'Iberia, creieu-me una Peninsula pels peninsulars, com els països nòrdics, hem de seguir el seu exemple, estan molt ben dirigits i economicament estan perfecte, i no hi ha immigració, no es cap crim i no cal ser feixista per criticar la immigració als països com el nostre. Salut companys i Teodoro no pensis que tots els catalans son com alguns proterroristes independentistes que hi ha.Força i honor.