He de reconèixer que l'actual entrenador Josep Guardiola m'ha sorprès. Jo era un dels que no tenia gaire clar que Guardiola se'n sortís en dirigir un equip de futbol com el del Barça. Pesava en el meu interior aquell reguitzell de prejudicis sobre si un entrenador novell, sense experiència, seria capaç de posar ordre i sentit en un vestidor com el del Barça. La seva feina era tot un repte, no era gens fàcil reciclar una plantilla que l'any passat ens va defraudar a molts culers.
Ara, abans ja d'acabar la temporada, he de dir que se n'ha sortit. Independentment dels triomfs, fins i tot. Independentment del que passi en la final romana de la Champions League. I penso que en Guardiola ho ha fet amb molta senzillesa. Amb simplicitat. Treballant i complint la seva promesa de persistir en el treball seriós i responsable. Celebro. de debò, que ara tots li reconeguem els seus mèrits. Ell diu que només hi ha posat una petita part, treball i esforç, i que la resta l'han posada els jugadors i la seva qualitat que han sabut fer aflorar. Unes qualitats que l'any passat semblaven inexistents.
Celebro, també, que Guardiola hagi sabut aixecar el nivell intel·lectual de la gent que es dedica al món del futbol. Hi ha imprès personalitat, un bri de saviesa. Generalment el món del futbol, en comparació amb altres esports, està força ple de gent mediocre, de poc nivell intel·lectual, i Guardiola ha sabut injectar-hi aquesta qualitat, i el que és més difícil, que se li reconegui.
Una altra qualitat que li reconec és el seu discurs. Un discurs humil, gens embafat. Un discurs que els seus jugadors han fet ben seu. Fins i tot en moments difícils, quan semblava que les coses es començaven a espatllar, esportivament parlant. "Persisitirem", deia. Particularment m'agrada molt aquesta idea. La tossuderia, el no donar-se per vençut, preparar-se per quan les coses es torcin, per acceptar que allà on ara tots cantem lloances, en un altre moment el blasmarem. La gent acostmem a actuar així. Però jo espero que Guardiola se'n surti també en això. Ben segur que en el futur li arribarà l'hora del relleu, però desitjo que quan aquest moment li arribi, la gent, nosaltres, ens haurem impregnat una mica d'aquesta idea. L'èxit no pot somriure eternament. Les dificultats vindran, però la consciència restarà tranquil·la perquè no haurem defallit, haurem persistit, ho haurem intentat, ens haurem esforçat. I aquesta actitud és de lloar.
La final de Roma percebo que no serà gens fàcil, potser guanyem, potser perdem, però no dubto que l'equip, els jugadors, l'afecció, hauran persistit. Això ja és un èxit. I això ningú no els hi retraurà. N'estic segur.
