Vull escriure aquest breu apunt tres hores llargues abans del començament del la final de la Champions a Roma. Bàsicament per dir dues coses. Que tinc confiança. Això sol ja és un orgull. Vol dir que el Barça al llarg de la temporada s'ha fet mereixedor d'aquesta confiança. I això no és poc. Jo no sé qui guanyarà el partit. És una final i ja s'ha se sap que una final és un cara o creu. L'encert, la sort, hi influirà. No sé si la tindrem. Però no dubto que el que tenim asseguretat és l'esforç, la fidelitat a un estil. Penso que podem confiar en això i per això. I en una ciutat com Roma, esperar que els déus ens siguin propicis.

El segon comentari fa referència a un altre motiu d'orgull. Els catalans i catalanes afeccionats del barça que han sabut encomanar a tots els barcelonistes del món una manera de ser, una manera de comportar-se. El civisme mostrat a València estic convençut que serà el mateix que sabrem mostrar a Roma, el bressol de la "cives". Ens podem sentir orgullosos d'això. Ens podem sentir orgullosos dels nostrs compatriotes i de tots els que comparteixen una sèrie de valors mil·lenaris.

No sé com acabarà el partit, però apostaria que la gent l'acabarà bé per aquests dos motius, per l'orgull i la confiança posada en el nostre equip i pel civisme de la nostra societat. Jo només he estat en una final de la Copa d'Europa i no vaig tenir sort. Va ser a Sevilla fa molts anys. El Barça ha canviat molt des de llavors. Recordo el comportament cívic dels culers, recordo, també, l'incivisme d'alguns que van apedregar els expedicionaris blaugranes en retornar cap a casa. Han passat els anys i avui ens respecten molt més que abans. Tant de bo el país es guanyés també aquest respecte.

Davant tindrem el Manchester United, el vigent campió, tot un equipàs. Un os dur de rosegar. Em mereix molt de respecte, també. Però, mira, passi el que passi, guanyi qui guanyi, aquest Barça m'ha enamorat. Avui tindré un record molt especial pel meu pare, un culer de pedra picada. Va morir aviat farà un any. No va poder fruir d'aquest nou barça, però als seus 89 anys estava molt il·lusionat. Jo sé que avui aquest barça no el defraudarà, no ens defraudarà, ni tan sols si la sort ens gira l'esquena. Visca el Barça i Visca Catalunya.