Erdrag

Amb aquest article m’afegeixo a la campanya per a fer palès la demanda de la societat catalana d’un estat propi per als Països Catalans. Aquesta fou una iniciativa d’en Xavier Mir a través del seu bloc, i que esperem que al llarg d’aquesta setmana en que es desenvolupa la campanya tingui un cert ressò mediàtic més enllà de la xarxa, tot i que no hi confio massa, coneixent els mitjans escrits i audiovisuals que tenim.

Coses de l’idioma...

L’altre dia, al bloc de l’Anna del País Valencià vaig trobar-hi unes dades interessants: el català és la segona llengua mundial amb més presència en la redacció de blocs a la xarxa. Evidentment, estem per darrera de l’anglès. Són unes dades, si més no curioses, però podrien demostrar allò que sabem del cert: tothom és molt catalanista, però dins a casa seva. En públic fa una certa cosa a ser-ho. I, fins que no ens traguem tots de sobre aquesta vergonya no aconseguirem millores socials i polítiques per la llengua i en definitiva, pel país.

Relacionat amb el tema de la llengua: l’altre dia, pel carrer amb els nens del casal, se m’acosta una senyora i, en sentir parlar alguns nens en castellà entre ells, em comenta el difícil que és aconseguir que el català sigui la llengua comuna dels patis de les escoles, ja que, tot i que tots els nens del país el coneixen, no tants l’usen com a llengua vehicular.

Aquests dies m’he fixat amb bastants coses respecte a la llengua: a La Sirena estan canviant el disseny dels envasos dels seus productes. Aprofitant el nou disseny, desapareix l’euskera i el gallec i queda el català en una posició residual, amb el castellà com a llengua totalment predominant. L’altre dia en un establiment de menjar àrab (de doners, kebabs i similars), tenia al davant meu a la cua una família gitana que parlava un castellà més aviat amb accent andalús i em sorprengué moltíssim que en dirigir-se a mi ho fessin els tres amb un perfecte català, cosa que m’alegrà i em serví per a demostrar a l’amo del lloc que el català s’ha de conèixer.

Finalment, i com a conclusió de totes aquestes anècdotes, algunes positives i algunes negatives per a la nostra llengua, dir-vos que un grup de voluntaris, la majoria membres d’Esquerra a Reus, hem decidit tirar endavant una iniciativa per a promocionar la llengua en els col·lectius de la nova immigració arribada a la nostra ciutat. Hem organitzat uns grups de conversa gratuïts. Avui n’hem començat la promoció i les inscripcions gratuïtes i de moment sembla que està tenint una bona acollida. Aquesta tarda he parlat amb responsables d’alguns col·lectius d’immigrants, així com amb alguns establiments àrabs, xinesos i llatinoamericans de l’entorn de casa meva i m’ha sorprès gratament l’interès que he detectat.

Crec que, a banda dels beneficis socials que comporti tot això, també em comportarà un benefici personal en forma d’experiència professional en l’ensenyament de llengua. És per tant, per a mi, un doble repte: social per una banda i personal-professional per l’altra.

Torna el setembre, torna el curs, s’acaba l’estiu i recomencen els articles periòdics i gairebé diaris en aquest bloc (o això espero sincerament). Tot i tenir noves ocupacions i una rutina totalment diferent a la del curs passar, espero mantenir o incrementar l’activitat en aquest bloc.

Ah! Degut a que se m'omplia el bloc d'spam a través dels comentaris, he afegit una casella al formulari per a posar un comentari. A partir d'ara cal omplir una casella amb els números que trobem al costat. Això és tan sols una mesura de seguretat per a evitar l'spam. Disculpeu les molèsties.

Bona nit !

I per acabar, una cançoneta de la trinca, Coses de l'idioma: