El Parc de Nadal i l'actitud del PSC envers la joventut reusenca.

erdrag | 30 Desembre, 2007 17:02

Aquests dies de nadal, a Reus el centre del món associatiu i cultural de la ciutat és el parc de Nadal. Molts joves, i no tant joves, vinculats a moltes de les entitats culturals de la ciutat participem, d'una forma o altra, al parc de Nadal. També hi participen molts joves a títol personal, com a treballadors eventuals de l'empresa municipal RELLSA.

El parc de nadal de Reus és molt més que una simple activitat de l'ajuntament pels infants i adolescents de la ciutat, comarca i regió. El parc és una criatura que any rere any surt de l'esforç de moltíssimes persones, institucions, entitats, àrees municipals, etc. Si tot aquest esforç s'hagués de veure compensat d'una forma justa en diners, seria inassumible de fer el parc, ni que es doblés l'actual pressupost (força escàs, tot sigui dit). La diferència amb d'altres parcs és que el de Reus no és únicament quelcom que organitza la regidoria corresponent i llestos.

Enguany, però, hi he trobat algunes pegues a destacar: algunes entitats estem fent tallers semblants i que potser poden fer-se repetitius pel públic participant, però bé, és el que hi ha amb un escàs pressupost. Com a entitat, no et pots atrevir a fer una proposta original i innovadora, ja que saps del cert que te la rebutjaran per falta de pressupost. Cal ser més ambiciosos en aquest sentit i buscar altres fonts o mètodes de finançament que no passin per encarir el preu de l'entrada. (i, no cal ser tant "rates" en el material de les activitats).
No només hi participen entitats, sinó que també molts organismes públics i fins i tot àrees o organismes de l'ajuntament hi munten activitats molt interessants, assumint del seu propi pressupost el muntatge de tot plegat. D'altra banda, però, ens trobem que l'oferta d'activitats realitzada directament des de l'organització del parc és força minsa, i potser no s'han preocupat prou de cobrir aquell tipus d'activitats que no han quedat cobertes pels col·lectius de la ciutat.

D'altra forma, és té una visió excessivament carregada de tòpics pel que fa al monitoratge que hi participa. Es tracta, en general, al monitoratge com a alumnes d'institut, i certament, això molesta i fa empipar a molta gent. Els monitors, siguin contractats per RELLSA o membres d'entitats, són persones sobradament preparades per a realitzar l'activitat que se'ls encomana i, en general, sobradament responsables. Sobren actituds com la mostrada en el dia de la presentació quan, en explicar els horaris dels monitors a través d'una presentació powerpoint, sortí un despertador destrossat i el responsable explicà que no calia destrossar el despertador, que a les 10.30 era una hora en que molts ja podien estar desperts i que per tant, no s'adormissin. Cal això en l'explicació del 1r dia de feina? Sincerament, escoltant això quina imatge poc seriosa que dóna l'empresa oi?
I, no us perdessiu la imatge de la sra. Dosaigües, regidora responsable del parc, fent el seu somriure com si això del despertador fós una cosa molt graciosa. Sra. Dosaigües, no ho era pas de graciós!!!

Altra vegada, des d'algunes àrees de l'ajuntament s'ha tornat a demostrar que quan parlen de gent jove, tan sols pensen en festa i borratxeres.

Proclamarem la pau amb les paraules...?

erdrag | 26 Desembre, 2007 18:50

L'arbre desvetlla sons i el vent escriu

ratlles de llum damunt la pell de l'aigua.

Tot és misteri i claredat extrema.

Torna Nadal i torna la pregunta:

Proclamarem la pau amb les paraules
mentre amb el gest afavorim la guerra?

Miquel Martí i Pol

Presentació manllevada del Diari de l'Absurd.

per nadal, nadales...

erdrag | 25 Desembre, 2007 15:26

arriben les festes, altre cop.

erdrag | 22 Desembre, 2007 13:29

fa 4 dies que érem a l'estiu, i gaudiem de les vacances, del bon temps i de les curtes nits d'estiu.
De tot això sembla que no n'hagi passat ni una de setmana, i ja n'han passat unes quantes. Ara tocaria aquella mítica frase de "com passa el temps!".

Com que ja arriba l'any 2008 i ja estem en festes nadalenques, toca fer memòria i autocrítica de l'any que s'acaba, i els bons propòsits per l'any vinent. Igualment, també és el moment de felicitar i desitjar el millor a tots els amics i coneguts, a través de les tradicionals postals de nadal. Aquí va la meva, per a tots vosaltres:

També he fet les següents postals (clica a sobre la imatge per ampliar-les):

Bon any 2008!

Defensar el mateix que ETA és ser membre d'ETA (segons l'estat espanyol)

erdrag | 21 Desembre, 2007 17:42

Ja era hora que algú digués el que tots sabíem des de fa anys!

Notícia publicada aquest migdia a Vilaweb:

DIVENDRES, 21/12/2007 - 14:56h

El Col·legi d'Advocats de Barcelona creu que la sentència del sumari 18/98 degrada l'estat de dret

Alerta que tothom qui treballi per la sobirania del País Basc pot ser considerat col·laborador d'ETA

El Col·legi d'Advocats de Barcelona i l'Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans considera que la sentència de l'Audiència Nacional que ha condemnat a presó quaranta-sis processats pel sumari 18/98 posa en perill l'estat de dret. Les entitats diuen que s'ha fet un salt molt gran, i que ara per ser membre d'ETA no cal tenir relacions directes amb l'organització, sinó que n'hi ha prou a ajudar als seus fins, és a dir, la sobirania del País Basc.

Des d'aquest punt de vista jurídic, segons el Col·legi d'Advocats, ETA ja no és una organització armada, sinó que també és el conjunt de les organitzacions nacionalistes. L'entitat troba aquesta interpretació molt perillosa perquè, quan es penalitzen els objectius i no els mitjans, es persegueixen les ideologies.

Manca de divisió de poders

A més a més, el Col·legi d'Advocats creu que la sentència posa en relleu la manca de divisió de poders, perquè l'acció judicial utilitza més conceptes polítics que no pas jurisdiccionals. 'A l'estat espanyol mai abans com ara la vida política havia quedat tan plenament supeditada a l'àmbit judicial, en un context en què l'Audiència Nacional, un tribunal excepcional (...), o el Tribunal Constitucional es transmuten en actors polítics més decisius que els propis parlaments', rebla el Col·legi de Barcelona.

----------------------------------------

Cada cop es nota més, i més gent s'atreveix a dir-ho en públic, que l'estat espanyol actua envers Euskal Herria i els PPCC com a imperi colonitzador.

perdut en l'inmens -NO RES-

erdrag | 19 Desembre, 2007 20:43

Avui m'he perdut, expressament, per algunes carreteretes de l'interior de la nostra comarca, cosa que de tant en tant va molt bé de fer. Sense haver-m'ho proposat he fet cap a l'estació de tren de Riudecanyes-Botarell. Un lloc molt bucòlic si desitges perdre't una estona en el teu interior i relaxar-te en un espai on sembla que el temps deixi d'existir. Recomanat si us agrada buscar la solitud.
Però, com que suposo que les estacions de tren no les construeixen pas per això, en tocar de peus a terra de seguida m'he adonat que si jo visqués en qualsevol d'aquests dos pobles, no hi aniria pas a buscar el tren si no fos realment imprescindible. I, encara menys, em convencerien d'usar el transport públic i deixar el cotxe a casa.
L'estació és un edifici en ruïnes i porqueria, ideal per a "botellons" a l'estiu, apartat de tot, amb sofas i neveres antigues per gentilesa d'algun veí despistat.
Queda massa allunyat dels nuclis urbans per anar-hi a peu habitualment, impensable deixar el cotxe allí per agafar el tren (si és que el vull trobar en tornar), massa solitari per esperar el tren a segons quines hores, i una quantitat gairebé ridícula de trens que hi paren. L'estació està perduda en l'inmens -NO RES-.

Aquest problema és força general en la majoria de línies de renfe que circulen per territoris poc poblats i on hi circulen bàsicament trens de mercaderies o de llarg recorregut. El més fàcil i còmode per la companyia és tancar, o deixar gairebé tancades (com ara) totes aquestes estacions. Però hi ha exemples que demostren que si s'hi posa ganes, les coses poden canviar. En algunes estacions que han estat cedides a ajuntaments o entitats, s'hi han instal·lat serveis (dependències municipals, casals, entitats, restaurants, etc.), i aquests alhora que han donat vida i seguretat a l'entorn han ajudat a donar un servei al viatger, augmentant en molt el nombre de viatgers d'aquella estació. Això seria ideal si es complementés amb un servei de trens de proximitat amb frequències interessants fins als municipis propers (per ex: Reus i Tarragona). Realment augmentaria molt l'ús del transport públic i la qualitat de vida dels municipis petits de l'entorn, i fins i tot s'evitaria que un volum de cotxes entrés diàriament a ciutats com Reus o Tarragona, cosa que aniria molt bé.
Fins i tot es podria parlar de turisme rural o de mil coses més a fer en aquests indrets tant peculiars que estem deixant perdre.
Ja veieu, que per criticar a la RENFE no només es pot parlar de rodalies i del TGV a l'enton de la gran urbs metropolitana de BCN.

Jo ja el tinc, i tu?

erdrag | 10 Desembre, 2007 19:01

Desgraciadament avui ja hi ha una part del sud del País Valencià que no pot veure TV3, que no pot veure una televisió que fins ara veia amb normalitat, que ha vist reduïda la seva oferta televisiva, però que continua veient la resta de canals, independentment de la llengua en que s'emetin, de la qualitat que tinguin o deixin de tenir, de l'interès pel qui les rebi.

De motius i/o excuses per a tancar-les se n'han dit molts:

* Tècnics: ja s'ha vist que no (si fins ara es feia, pq no es pot continuar fent?), i a sobre, el ministeri ja ha donat el multiplex corresponent.

* Legals: suposo que tampoc ho deu ser, tenint en compte que la majoria de les cadenes que ells anomenen autonòmiques es veuen més enllà de la seva comunitat. No cal pensar només en ETB que també es veu a Nafarroa, sense que el govern navarrès del PP hi trobi cap problema, sinó que moltes de les comunitats governades pel PP tenen teles que es veuen en d'altres comunitats. Potser en Camps no ho sap això?

* Polítics: si els motius no són tècnics ni legals deuen ser polítics. Potser TV3 molesta, potser és de les poques teles que no es poden controlar des del PP-PSOE, potser admetre TV3 significa admetre moltes coses. Potser els milers de telespectadors que té al PV no importen o no tenen dret a decidir el que volen veure, o el govern valencià creu que veure tv3 pot ser perjudicial per ells (a l'estil de la censura d'altres temps).

Espero que des d'ACPV, amb l'ajuda de qui calgui, sàpiguen trobar la millor solució, igual com porten 20 anys fent, per sortir-se'n d'aquest entrebanc. Mentrestant, però, tenen una multa per pagar, i que han de pagar si no volen perdre l'Octubre, el centre de cultura contemporància situat al centre de València. Moltes institucions d'arreu dels PPCC ja hi han col·laborat (ajuntaments, Generalitat de Catalunya altres administracions públiques, entitats culturals, escoles, universitats i col·lectius varis). A nivell individual es pot col·laborar amb aquesta campanya. Jo ja ho he fet, i tu? A què esperes?

PD: deu molestar el català i TV3, pq tb el volen fer desaparèixer de la Catalunya del Nord. Signa per aquesta campanya.

Cap de setmana de lluita

erdrag | 02 Desembre, 2007 20:43

estudiants en acció - manifestació som una nació i diem prou - iratzarri

Aquest cap de setmana ha estat intens. Començava divendres al vespre al Tio Canya. Arribaven a Reus en Joan Hornos, de València, i en Bruno Díaz, de Barcelona, a parlar-nos de la situació del sindicalisme a nivell estudiantil a les universitats i instituts dels Països Catalans i a presentar-nos el sindicat estudiantil Estudiants en Acció, que amb tan sols un any i mig de vida ja compta amb més de 400 membres, presència en alguns claustres universitaris, especialment a Barcelona, i assamblees comarcals de secundària al principat i País Valencià. La xerrada va ser breu però molt interessant, i després un bonic sopar-col·loqui ple de riures, comentaris, acudits i un bon caliu.
Cada cop està més clar que el projecte del Tio Canya de Reus tira endavant i es consolida com un punt de la cultura i la reivindicació nacional a Reus.

Dissabte al migdia, tot just amb el dinar a la panxa, agafem el bus i cap a BCN a la gran manifestació "Som una nació i diem PROU!". Sense comentaris, molta gent, la gent emprenyada amb com ens tracten des de Madrid i, com molt bé ha dit avui un personatge força espanyolista (el delegat del govern espanyol a Catalunya), el tema de les infrastructures i de la renfe tan sols era el pretext per a sortir al carrer i dir que ja en tenim prou d'espanya, que el que volem és la independència, a través del dret de decidir lliurement del nostre poble. Que n'estem farts d'espanya. 700.000 persones cridant pel carrer. Quan uns ja havien arribat al final i ja anàven cap a casa, d'altres encara no haviem pogut arrancar i ens esperàvem a la plaça Catalunya. Tot i això, he de dir que la sensació que em donà és que no era un ambient tant festiu com la del 18F del 2006. Potser perquè la gent està més emprenyada...

I finalment avui, diumenge al matí, cap a Tarragona per escoltar i debatre amb Aner Sertutxa, secretari d'imatge i comunicació d'Iratzarri, les joventuts d'Aralar. Una xerrada força interessant sobre la història política recent de l'esquerra independentista vasca i especialment sobre el procés de formació d'Aralar i les perspectives de futur des del punt de vista del jovent d'esquerres i independentista d'Euskal Herria.

Molt interessant tot plegat. Ara, diumenge al vespre, toca reflexionar sobre tot el que he sentit i après aquests dies i pensar ja en la curta setmana que comença i en el llarg cap de setmana que també serà intens, ja que el passaré a Oiartzun (Gipuzkoa, Euskal Herria).

La policia imparcial i la justícia cega?

erdrag | 01 Desembre, 2007 12:31

Ahir a la nit vaig anar al darrer concert de l'any d'Obrint Pas per les comarques del Camp, concretament a La Selva. Va estar molt bé el concert, com la majoria d'ells, i evidentment, fóu un acte amb contingut més enllà de la música.
El que no em va agradar va ser el sectarisme amb que actuen alguns grups que s'anomenen d'esquerres, independentistes o bé antifeixistes. Però bé, això no deixa de ser una anècdota.

El que volia destacar és una reflexió en veu alta que féren, em sembla que el Xavi, que comparteixo plenament:

La policia "imparcial" i la justícia "cega", ambdues espanyoles, són molt eficients per a localitzar i detenir aquells qui, posant en greu perill la seguretat de moltes persones, cremen fotos del seu rei, organitzen debats i xerrades per parlar, només parlar, de coses que deuen ser perillosíssimes, com ara la pau.
Els és impossible posar un traductor de català a l'audiència, quan hi estan obligats, però en posen sovint amb totes les llengües que calgui.

Aquesta mateixa policia i justícia és aquella que no fa res pels que posen bombes contra seus de partits polítics al País Valencià (evidentment, partits catalanistes), atonyinen i estomaquen a qui els sembla sospitós de ser d'esquerres, amenacen a qui convingui... Total, aquests si que no fan mal a ningú.

És en aquests moments quan ens adonem de les diferències i quan, més fort que mai, demanem la independència dels Països Catalans, per poder, entre moltes altres coses, tenir un sistema policial i judicial totalment lliure, just, que no cometi abusos i realment imparcial.