Erdrag

Tot canvia i tot torna

erdrag | 14 Octubre, 2008 14:22

Avui al matí en sortir de casa m'ha caigut una fulla a sobre. Hi havien fulles seques pel terra i el vent les feia volar i moure's. És en aquest moment que m'he adonat que ja havia arribat la tardor.
A partir d'ara tot canvia irremeiablement i sense espera. En un tancar i obrir d'ulls sortirem al carrer abrigats per capes de jerseis i jaqueta, les nits es faran llargues i fredes i la vida desapareixerà, aparentment, dels nostres carrers i places (per sort, amb excepcions).
A partir d'ara buscarem el recer i l'escalfor, i el carrer deixarà de ser l'espai on desenvolupar-se per a passar a ser senzillament l'espai on passar per arribar allà on anem.
Però no tot és dolent: els paisatges de tardor són esplèndids, la frescor de la muntanya, especialment si després ens espera un brou ben calentó, és meravellosa.
Però tot s'acaba i després tornarà a arribar la primavera i amb ella la calor i la vida sense amagatalls als carrers i places

D'escolta se n'és (si es vol) tota la vida.

erdrag | 01 Octubre, 2008 18:23

Aquest vídeo va ser el·laborat per la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge (FCEG) en motiu del centenari de l'escoltisme, l'any passat, i va ser passat per les pantalles del Camp Nou.

Avui parlo de l'escoltisme ja que, després d'un necessari parèntesi de 2 anys, torno al dia a dia de l'escoltisme, torno a fer de cap al cau. Aquest cop a l'AEG MD Montsant - V Cim, l'agrupament que em va veure créixer ja fa uns quants anys i que sempre he portat al cor (típica i tòpica frase, però certa).

L'escoltisme és, a diferència del que molta gent creu, quelcom més que una simple distracció pels nens els dissabtes a la tarda, quelcom més que aquells que anem amb el mocador al coll i que fem excursions, quelcom més que un esplai. L'escoltisme és una forma d'entendre la vida, una forma d'educar per a la transformació social, una forma de créixer i ajudar a créixer, un concepte d'educació no formal a partir de l'acció, una manera de ser i una forma de transmetre-ho. L'escoltisme és un compromís amb un mateix, amb els altres i amb la societat.

Més info a: www.escoltesiguies.cat

el feisbuc

erdrag | 07 Agost, 2008 13:42

Aprofitant les vacances d'estiu per a remenar per la xarxa, he descobert això que fa mesos que tothom en parla i que es diu FaceBook.

És una eina interessant: poder trobar els teus antics amics, coneguts, etc. i anar seguint el fil i teixint el que s'anomena xarxa social. És interessant. Compartir interessos, crear espais reivindicatius, espais d'interessos, de preferències, i convidar amics i difondre idees. Ho he trobat una bona forma d'aprofitar els recursos d'internet.

I, pel que he pogut comprovar, la comunicat catalana del FaceBook és, com en la majoria d'aspectes d'internet, una de les més potents i actives més enllà de l'anglòfona. És, més enllà de tot, una comunitat reivindicativa, amb ganes d'anar pel món (també el virtual) amb la cara ben alta, i sense haver d'anar de la maneta de ningú ni d'haver-se d'amagar sota les faldilles de ningú. És una comunitat que vol poder-se expressar en la seva llengua, sota la seva bandera, usant el seu domini, i compartint i obrint-se arreu del món, sense tancar-se a ningú i sense tòpics ni regionalismes.

Si encara no hi heu entrat, us recomano que hi feu, com a mínim, un cop d'ull.

Avançant a poc a poc

erdrag | 26 Juliol, 2008 16:01

Avui ha entrat en vigor una normativa que obliga a tots els aeroports europeus a oferir serveis d'ajuda i acompanyament a les persones que ho necessitin degut a una discapacitat, des de que entren a l'aeroport fins que s'asseuen a l'avió.

És una bona notícia, que cal celebrar. Però, com que sempre hi trobo el costat negatiu a tot plegat i ja sabeu que m'agrada criticar, crec que també s'ha de dir que aquesta mesura arriba tard, massa tard.
De totes formes, espero que ara, que s'ha aplicat als aeroports, ho facin extensiu al tren, bus, etc.

Està clar que hi ha infrastuctures i serveis que per la seves característiques és difícil de fer-les accessibles a cadires de rodes, però no tots els discapacitats van en cadira. I, la majoria de vegades el problema es solucionaria amb la bona voluntat dels implicats. No pot ser que un conductor d'autobús es negui a ajudar a pujar a una persona en cadira de rodes, o que la renfe prohibeixi a una persona a pujar en un tren per no haver avisat amb antelació de que l'agafaria. Aquestes conductes haurien d'estar penades i multades.

Per no parlar, per exemple, del tracte cap a les persones cegues quan han d'omplir paperassa oficial.

La societat en general no està adaptada a la diversitat. Ens costa massa, encara, a tots plegats, assumir que no tots som iguals i que tots hem de tenir els mateixos drets, especialment dels serveis públics, que precisament per això es diuen públics.

Bona diada!

erdrag | 22 Abril, 2008 22:32

en quin any estem?

erdrag | 08 Febrer, 2008 18:18

Aquesta és la pregunta que m'he fet quan avui m'he assabentat de les noves talles (només per dones, es clar) que el ministeri de sanitat ha fet. Bé, de fet, primerament no m'ho he cregut, fins que no m'han ensenyat un diari i m'han assegurat que sortia en altres, no m'ho he cregut.
Al 2008, ja ben entrats al segle XXI i encara classifiquem les dones així? En ple segle XXI i el govern del "talante" ens fa una demostració així de grossa de masclisme? Deu ser per aconseguir vots de determinades persones? O per perdre'n d'altres?
Entendria aquesta proposta si fos una proposta totalment objectiva de classificació, que inclogués tothom, homes i dones, a partir d'un mateix criteri i mateixos noms, evidentment amb diferents mides per uns i altres, es clar. Però això que he llegit avui no ho he entès pas. Encara som així?

oficina o casal?

erdrag | 04 Febrer, 2008 22:22

formes de fer i de viure la política:

burocràcia i corbates, o diàleg i debat popular? simples oficines o casals populars?

vídeo del programa d'humor de la televisió pública vasca (ETB), Vaya Semanita:

DENIP: Dia Escolar de la NoViolència i la Pau

erdrag | 29 Gener, 2008 21:02

Guerra

Guerra és la paraula més trista
que surt dels meus llavis tremolosos.
És un ocell dolent
que no s'atura un sol moment.
És un ocell mortal que destrueix les nostres cases
i ens deixa sense infantesa.
La guerra és l'ocell més dolent,
que tenyeix de sang els carrers
i converteix el món en un infern.
Maida, 12 anys, de Skopje (Macedònia).

Podries

Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre...
Un altre país
fora casa teva,
i diries "sí"
en una altra llengua.
T'hauries criat
d'una altra manera
més bona, potser
potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega...
Tindries amics
i jocs d'una altra mena.
Duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
secs de pa negre.
Podries ...podries...
Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra.
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d'ell
podria ser teva.

Joana Raspall

Dia Escolar de la NoViolència i la Pau (30 de gener)

Nit de Reis, nit màgica.

erdrag | 05 Gener, 2008 15:25

Avui arriben els Reis d'Orient a casa nostra. De tradicions i maneres de rebre'ls n'hi ha tantes com poblacions, viles, indrets hi ha al país, encara que, com tot, avui amb la televisió s'estigui harmonitzant i perdent riquesa cultural.
Avui es celebra arreu diversos actes tradicionals, però adaptats a la modernitat, com per exemple la nit de naps i cols d'Arenys de Mar, de caire més aviat rebel i reivindicatiu. D'altres, més relacionades amb l'arribada de ses majestestats, per exemple a Vilaplana on, per evitar que els reis s'oblidin d'aquest petit poble amagat sota la serra de la Mussara, la quitxalla surt el dia 5 al migdia pels carrers amb tot tipus de llaunes lligades fent un tren per a fer un gran escàndol i atreure l'atenció dels mags d'orient. De tradicions com aquestes en trobem a tots els pobles, en alguns encara molt vives i en d'altres gairebé oblidades.

Com tot, les tradicions es fan i es desfan, i no deixen de ser un reflex de les actituds populars. Per tant, m'atreviré a qualificar de tradició una acció que des de fa uns 5 anys venen fent les JERC de la regió d'Osona-Ripollès-Lluçanès que cada any envien la carta al rei, però a un rei de carn i ossos: el rei d'espanya, on li demanen el que volen aconseguir l'any que comença: la República!
Han fet postals de caire molt reivindicatiu, d'altres amb un toc més humorístic, sarcàstic, irònic, etc.(a la foto la postal d'enguany). Aquí en teniu un recull d'algunes.

Bona nit de Reis i espero que gaudiu, disfruteu i tingueu la mateixa il·lusió que els infants. Avui serà una nit màgica.

Ja arriben els reis

erdrag | 04 Gener, 2008 21:31

Estimats reis d’orient m’he portat malament,
un any més he tornat a fallar,
no he pugut evitar ser sincer,
he tret zero en actitud i he suspès per vocació,
M’he deixat guiar pel cor.

Se que tinc un forat a la mà,
i amagat a la màniga un as,
Sempre fent volar coloms,
d’un tret mato vint pardals,
Sempre vaig buscant raons.

Porteu-me carbó, porteu-me carbó
Porteu-me carbó, que no he estat bo

No he deixat d’arribar sempre tard,
No he après a esperar i ser pacient,
I tinc gran facilitat a ficar els dits a l’endoll
i la pota fins el coll.

Porteu-me carbó (Marc Parrot)

Proclamarem la pau amb les paraules...?

erdrag | 26 Desembre, 2007 18:50

L'arbre desvetlla sons i el vent escriu

ratlles de llum damunt la pell de l'aigua.

Tot és misteri i claredat extrema.

Torna Nadal i torna la pregunta:

Proclamarem la pau amb les paraules
mentre amb el gest afavorim la guerra?

Miquel Martí i Pol

Presentació manllevada del Diari de l'Absurd.

arriben les festes, altre cop.

erdrag | 22 Desembre, 2007 13:29

fa 4 dies que érem a l'estiu, i gaudiem de les vacances, del bon temps i de les curtes nits d'estiu.
De tot això sembla que no n'hagi passat ni una de setmana, i ja n'han passat unes quantes. Ara tocaria aquella mítica frase de "com passa el temps!".

Com que ja arriba l'any 2008 i ja estem en festes nadalenques, toca fer memòria i autocrítica de l'any que s'acaba, i els bons propòsits per l'any vinent. Igualment, també és el moment de felicitar i desitjar el millor a tots els amics i coneguts, a través de les tradicionals postals de nadal. Aquí va la meva, per a tots vosaltres:

També he fet les següents postals (clica a sobre la imatge per ampliar-les):

Bon any 2008!

WC de disseny

erdrag | 17 Abril, 2007 12:48

Porto uns dies parlant de temes per reflexionar, de temes importants, i avui vull parlar d'una xurrada, d'una cosa d'aquelles que no té cap mena d'importància, però que fa gràcia comentar: els cartells dels lavabos dels bars.

Sovint volen ser tan originals, o tant de disseny, que tens veritables problemes per saber a quin has d'anar, quin indica el què. Pq els dibuixets són molt bonics, però no t'aclareixen res (que no seria el cas del de la foto). Pq ho fan tan complicat? Tan costa posar un dibuixet normal o corrent? O quelcom entenedor?

Més enllà de la paritat.

erdrag | 08 Març, 2007 00:01

Avui dijous, l’agenda em diu que és el dia de la dona. Jo em pregunto: i el dia de l’home, quan és? Això l’agenda no m’ho sap respondre.
Sovint, enfeinats en treballar per a eliminar la discriminació i el sexisme existent acabem practicant la discriminació positiva, és a dir: si la balança està decantada cap a un cantó, decantem-la cap a l’altre i llestos.
Darrerament està molt de moda el fet d’aplicar lleis per exigir presència de dones als lloc, per exemple a les llistes electorals, també a totes les organitzacions sorgeixen les àrees o secretaries de la dona, etc.
Sé que el que diré ara no és políticament correcte, però m’és igual: no hi estic d’acord amb tot això. Crec que cal fer polítiques per la igualtat de gèneres (que no de sexes), cal treballar per la igualtat real d’oportunitats, donant allà on calgui, suport al feble, sigui qui sigui, cal concebre les persones com a tals, i no aplicar-los unes polítiques determinades en funció del seu gènere.
Entenc que, de forma temporal, calgui regular l’accés a determinats indrets en funció del gènere, però entenc que la prioritat ara és conscienciar la societat que hi ha d’haver una paritat innata, i que la societat ha de rebutjar aquells comportaments que s’allunyin d’aquí, en tots els àmbits.
A tall d’exemple, no entenc aquells partits polítics que fan bandera del fet que la persona que encapçala la seva candidatura és una dona. I què passa si és una dona? Que no és una persona disposada a treballar per la ciutat? O és que potser suposen que els homes no estan disposats a treballar per la ciutat?

Hem de trencar d’una vegada aquesta concepció de que les polítiques per a la igualtat de gèneres només les saben fer les dones. Quina xorrada! A tot arreu hi ha de tot.

Repeteixo: sé que se’m pot criticar per no ser políticament correcte, però aquest no ha estat mai el meu objectiu.

tradicions i costums nadalenques

erdrag | 25 Desembre, 2006 19:31

Ja tornem a tenir aquí el nadal, amb tot el que això comporta: consumisme desbocat, atac sobtat de bones intencions i melancolia, retrobament de relacions familiars aparcades...

Uns dies bonics, però que hi canviaria de gust algunes coses, entre d'altres les tradicions, ja que tenint aquí unes tradicions nadalenques ben boniques, perquè hi ha molta gent que s'entesta en agafar tradicions forànies molt més consumistes i comercials?
Perquè tenim la mania d'agafar indiscriminadament tot el forani i rebutjar tot el propi?

Poso 4 vídeos que he trobat al youtube sobre el tió i les tradicions catalanes explicades a fora. Si més no, curiosos. Valen la pena.