Erdrag

En aquestes dates s'està apunt d'acabar l'època de rebaixes d'hivern. Les botigues de roba, de sabates, els centres comercials... s'afanyen a liquidar-ho tot, a rebaixar-ho a la meitat o menys, mentre ho puguin vendre. Sembla, però, que no són els únics que estan de rebaixes. En política també estem de rebaixes. Estem rebaixant la democràcia a la meitat o menys, mentre ho puguem vendre al ciutadà, mentre "coli" com a democràcia.

D'aquesta oferta, d'aquest "saldo" que ens intenten vendre -amb força èxit, tot sigui dit- en podem enumerar diversos exemples de retallada o rebaixa de llibertats democràtiques:

>> A Euskal Herria s'ha negat a una part important de la societat el fet de tenir representació política, se'ls ha negat poder-se expressar democràticament a través de les urnes. S'està il·legalitzant sistemàticament qualsevol formació política (i ja en van masses) que expressi les mateixes idees, o semblants, que Batasuna. I jo em pregunto: il·legalitzaran també el PP per expressar les mateixes idees que el franquisme? Il·legalitzaran el PSOE per expressar les mateixes idees que els GAL? Il·legalitzaran a tothom que pensi pel sol fet de pensar?  No haviem quedat que la llibertat de pensament era lliure? O és que amb les rebaixes, aquest punt ha caigut? Fins i tot els jutges espanyols es permeten el luxe de dir-nos que el motiu d'il·legalització de D3M és, senzillament "representar el mateix electorat que Batasuna"!!!!!!!

>> Però no cal sortir fora, al nostre país també en tenim diversos d'exemples de rebaixes: Ara resulta que la democràcia i la sobirania ja no rau en el poble (a través de les urnes) sinó que rau en uns senyors (poquets) que treballen en un lloc que es diu Constitucional. És a dir: els jutges poden passar per sobre de la sobirania popular!?!?!?!  Els jutges poden eliminar allò que els ciutadans han instaurat en referèndum?  Evidentment, estic parlant de l'Estatut.

>> I, si no volem sortir de Reus, també podem anar de rebaixes. Ara resulta que la crítica i la discrepància, o el dret a queixar-se ha desaparegut (l'han rebaixat) i ens ho han canviat pel dret dels "urbanus" a colpejar a qualsevol persona, al més pur estil del Far West. Ara resulta que un polític no pot aixecar-se del seu escó i anar a preguntar per l'estat d'unes senyores que havien estat apallissades pels agents municipals (poques vegades coincideixo amb tú, Ariel). Ara resulta que pel sol fet de treure una pancarta reivindicativa ja es dóna carta blanca a l'autoritat a desfogar-se. Ara resulta que el saló de plens és un lloc de gala i si no hi entres per callar i dir amén, no cal anar-hi. I els drets humans? I la democràcia? I la racionalitat? Tot això ho hem posat de rebaixes.
Evidentment, parlo dels lamentables fets de divendres passat al Ple (sense entrar a valorar si tenen raó o no les manifestants, cosa discutible).

>> Vaja, per no parlar de la rebaixa permanent del dret a la sobirania popular, al dret a l'autodeterminació. Però bé, sembla que a això ja ens hem acostumat a que sigui tant rebaixat que fins i tot ja no el trobem a la venda.

En resum, espero amb candeletes que s'acabin les rebaixes per veure si podem comprar la democràcia real, aquella que ens defineix el diccionari, qualsevol diccionari.

No m'agraden les prohibicions d'actes, de manifestacions, de grups, de partits polítics. No m'agraden totes les il·legalitzacions que està sofrint l'entorn de l'esquerra independentista basca. Ningú té dret a matar, però tothom ha de tenir el dret de defensar-ho de forma pacífica. ETA no té dret a matar, però ningú té dret a prohibir als seus simpatitzants de defensar-se pacífica i públicament pels carrers, o de presentar-se a les urnes.
És la gent qui ha de decidir si dóna el seu suport al feixisme d'ETA, no pot pas el govern (o els jutges) decidir a qui podem donar suport i a qui no.
De la mateixa forma, crec que ningú té dret a demanar a les autoritats que prohibeixin una manifestació, tot i que sigui convocada per un partit racista, feixista i nazi com ho és Democracia Nacional. Odio profundament les tesis que proclamen aquests neonazis, però crec que demanar a les autoritats que els neguin la llibertat d'expressió és posar-se al seu nivell, demanant que es faci contra ells el que a Euskadi critiquem que es faci contra uns altres.

La millor forma d'evitar que aquests personatges es passegin proclamant les seves tesis pels carrers de les nostres ciutats és fent pedagogia, treballant dia a dia i minut a minut per a conscienciar a la gent de la importància dels valors de la llibertat, el respecte i la convivència per damunt de tot. La millor lluita contra aquests subjectes és ignorar-los, és el que més ràbia els fa. En el cas d'aquesta setmana, si calia fer alguna cosa era demanar la no-assistència a l'acte, però en cap cas demanar la prohibició del mateix.

És per aquest motiu que no vaig donar suport als actes convocats ahir a Tarragona per plataformes suposadament antifeixistes.

Personalment, algunes de les actituds de certs grups antifeixistes (alguns i minoritaris, per sort) em recorden més els grups feixistes que no pas els grups de lluita per la llibertat i la democràcia. Això és feixisme d'un altre color, però feixisme al capdavall.

Ara que a Catalunya diverses lleis comencen a parlar de canviar el model funcionarial català, especialment per a reduïr-ne el nombre, i que Esquerra demana a Madrid que aprimi l'estructura de l'estat especialment en aquells ministeris que tenen les competències transferides a les comunitats autònomes i continuen amb la mateixa plantilla que quan ho assumien tot; és un bon moment per a parar-se a analitzar el següent gràfic, per a saber com estan les coses per les espanyes.

Ara que se'ns acusa de poc solidaris, ara que alguns veuen com se'ls pot reduir l'aixeta de diners procedent dels catalans, és un bon moment per veure com s'organitzen algunes comunitats:

Percentatge de persones funcionàries a l’Estat espanyol per cada 100 habitants

Font: revista Esquerra Nacional, núm. 108. 16-22 setembre 2008.

Quan parlem dels països del que anomenem 3r món, tan sols pensem en el seu nivell de riquesa, en el seu nivell de desenvolupament, en la seva qualitat de vida. Però qualitat de vida, riquesa i desenvolupament també van lligats, inevitablement, a les condicions del lloc on viuen, a les condicions del medi ambient del país. Massa sovint s'ha pensat en un desenvolupament econòmic del país, però no s'ha tingut gens en compte el medi, tant des de l'ajuda exterior, com des dels propis habitants i autoritats del país.
Sembla extrany com, havent hagut de suportar aquí els errors del passat en la mala gestió del territori, no n'haguem après i haguem exportat el mateix mal model a països en vies de desenvolupament, que en molts aspectes, també en la gestió del medi ambient, ens recorden el nostre país fa més de mig segle enrere.

A Nicaragua, país de llacs i llacunes, amb 2 grans llacs i amb multitud de llacunes interiors, tan sols queda una petita llacuna que no es pot considerar contaminada. La resta estan totes contaminades i s'hi continua llençant porqueria.

El programa del K3, Latitud Júnior, un programa molt interessant sobre cooperació internacional dirigit a un públic adolescent i jove, ha parlat aquesta setmana del tema i ens ha mostrat un reportatge molt divulgatiu, amb reflexions de joves de Lleida sobre el tema incloses.

Us el deixo aquí partit en 3 parts: (clica a Segueix) 

 (Segueix)

Avui han sortit dues notícies a la premsa que, aparentment, pot semblar que no tenen cap relació entre elles, però si que en tenen, i molta. Es tracta de dues notícies que demostren el poc respecte que des de les institucions de l'estat espanyol, o des d'institucions pròpies gestionades per persones que no els importa pas res el que no sigui espanya, demostren envers tot allò que exigeixi canviar la concepció de l'espanya “una, grande y libre”.

Deixant a banda les idees polítiques, totalment respectables, que pugui tenir cadascú, el que cal tenir, primerament, és respecte.
Respecte a:

Repeteixo, cadascú que pensi el que vulgui, però que respecti a l'altre. No es pot anar cridant i insultant a ningú, a cap partit polític per exemple, encara que tingui una ideologia que puguem considerar feixista, igualment que no es pot faltar al respecte a ningú. I, mentre no entenguem això, no avançarem mai en qualitat democràtica.

Aquest cap de setmana ha estat intens. Començava divendres al vespre al Tio Canya. Arribaven a Reus en Joan Hornos, de València, i en Bruno Díaz, de Barcelona, a parlar-nos de la situació del sindicalisme a nivell estudiantil a les universitats i instituts dels Països Catalans i a presentar-nos el sindicat estudiantil Estudiants en Acció, que amb tan sols un any i mig de vida ja compta amb més de 400 membres, presència en alguns claustres universitaris, especialment a Barcelona, i assamblees comarcals de secundària al principat i País Valencià. La xerrada va ser breu però molt interessant, i després un bonic sopar-col·loqui ple de riures, comentaris, acudits i un bon caliu.
Cada cop està més clar que el projecte del Tio Canya de Reus tira endavant i es consolida com un punt de la cultura i la reivindicació nacional a Reus.

Dissabte al migdia, tot just amb el dinar a la panxa, agafem el bus i cap a BCN a la gran manifestació "Som una nació i diem PROU!". Sense comentaris, molta gent, la gent emprenyada amb com ens tracten des de Madrid i, com molt bé ha dit avui un personatge força espanyolista (el delegat del govern espanyol a Catalunya), el tema de les infrastructures i de la renfe tan sols era el pretext per a sortir al carrer i dir que ja en tenim prou d'espanya, que el que volem és la independència, a través del dret de decidir lliurement del nostre poble. Que n'estem farts d'espanya. 700.000 persones cridant pel carrer. Quan uns ja havien arribat al final i ja anàven cap a casa, d'altres encara no haviem pogut arrancar i ens esperàvem a la plaça Catalunya. Tot i això, he de dir que la sensació que em donà és que no era un ambient tant festiu com la del 18F del 2006. Potser perquè la gent està més emprenyada...

I finalment avui, diumenge al matí, cap a Tarragona per escoltar i debatre amb Aner Sertutxa, secretari d'imatge i comunicació d'Iratzarri, les joventuts d'Aralar. Una xerrada força interessant sobre la història política recent de l'esquerra independentista vasca i especialment sobre el procés de formació d'Aralar i les perspectives de futur des del punt de vista del jovent d'esquerres i independentista d'Euskal Herria.

Molt interessant tot plegat. Ara, diumenge al vespre, toca reflexionar sobre tot el que he sentit i après aquests dies i pensar ja en la curta setmana que comença i en el llarg cap de setmana que també serà intens, ja que el passaré a Oiartzun (Gipuzkoa, Euskal Herria).

 
Esquirols, En aquest país monàrquic.

Avui parlaré sobre política espanyola, cosa que no m'acostuma a agradar.
L'altre dia contemplàrem un patètic espectacle. Em refereixo, evidentment, a l'enganxada entre el rei d'Espanya i el president de Veneçuela.

És cert, dit d'entrada, que Hugo Chávez, així com Daniel Ortega i el representant de Cuba no actuaren de la forma que s'esperava d'ells en una reunió d'aquell tipus. Algun dels comentaris que van fer potser no calia fer-los allí, o potser no era el lloc. Però d'altra banda, ja està bé que en el tema de política internacional els líders de l'estat espanyol passin vergonya i que algú els canti les quaranta de tant en tant ja va bé, i més especialment si aquests que ho fan són els líders dels territoris de l'antiga colònia, en un fòrum on els han de tractar com a iguals, cosa que ja de per si acostuma a fer mal a les autoritats espanyoles.

Chávez va titllar de feixista l'ex-president espanyol i l'actual president dels espanyols va sortir en la seva defensa, com a ex-representant d'espanya. Fins aquí, l'actuació de'n ZP la trobo encertada. Si no m'erro, algú (era en ZP?) defensà Aznar alegant que era demòcrata pq havia estat elegit democràticament pel poble (coses que no tenen pq anar sempre lligades).

A partir d'aquí, sortí l'únic cap d'estat i/o de govern de la sala que no ha estat elegit democràticament, i donà lliçons de democràcia pronunciant la ja famosa frase: "que te calles!".
Remarco la casualitat, o no: es critica Aznar per no-demòcrata i autoritari i contesta el rei (demòcrata i respectuós??).

En un món a banda està la resposta del PP que afirma, per variar, que tot plegat és culpa d'en ZP i del PSOE per no preparar correctament la trobada. (curiós que encara no hagin dit que ETA va dictar a Chávez el discurs). 

Finalment, una pregunta pels espanyols: sentiu vergonya de tenir una persona així que va pel món representant-vos?
Els que estem obligats a ser espanyols, podem remugar tant com vulguem, però.. vosaltres? Què feu?

Ah, i la cançó té uns anyets, però amb alguns petits canvis de paraules, totalment d'actualitat.

M'assabento que per n-èssima vegada l'Audiència Nacional de les Espanyes ha prohibit un acte a Euskadi, abans d realitzar-se, tan sols amb l'argument de la ideologia del convocant. Literalment pq la persona convocant és propera a Segi. Collons! no estem en un estat de dret? No haviem quedat que tothom podia pensar el que volgués i que tots erem iguals davant la llei? No haviem quedat qure no hi havia censura? Que si algú feia/deia quelcom inacceptable, ja se'l jutjaria després? Doncs un jutge està dient que pel fet de pensar una cosa determinada es perd el dret de convocar actes a Euskal Herria. Curiós? No era la seva constitució que donava aquests drets bàsics? On són els tan anomenats defensors de la constitució (PP, PSOE, Basta Ya, etc...) defensant aquests drets?
Ara, ben mirat... no sé pas de què m'exclamo, si és el mateix que porta passant des de fa anys, és el que passa quan hi ha dos realitats territorials enfrontades, quan hi ha una nació oprimida i una nació opresora.

Com a mínim, sembla que encara queda gent amb un mínim de sentit de la responsabilitat i de la lògica (espero que no sigui exclusivament estratègia política). Em refereixo a alguns membres del Partit Socialista de Nafarroa (PSN):  Fernando Puras va dimitir fa uns dies i avui ho ha fet l'executiva de les JSN en ple. Ara sembla que alguns militants forçaran un congrés extraordinari. A veure si aconsegueixen alguna cosa. Senyors del PSOE: això és el seu federalisme intern? Pq si el seu federalisme és això, siusplau, no el treguin mai de dins del seu partit, no fos a cas que ens fes mal a tots.

Com a anècdota, la beguda "Euskal Herria" del Kalea de Salou està boníssima: Vi (o era kali?) amb kiwi.

Avui és jornada de reflexió, i jo estic a casa, reflexionant, i una mica empiocat, tot sigui dit de passada, però res greu, eh, espero ja demà estar perfectament.Doncs això, avui és jornada de reflexió, i a banda de reflexionar sobre el meu vot, cosa que sempre va bé de fer, i tot i militar activament en un partit, és molt necessari fer, per higiene democràtica i per no votar una cosa senzillament perquè és el mateix de sempre, o perquè són les sigles que m’agraden. Cal reflexionar sobre el projecte que hi ha al darrere, les propostes que fan, més enllà de les idees estrella electoralistes, les persones, les idees que defensen, etc. I, a partir d’aquí, decidir el vot, amb consciència i si no hi ha res que ens acabi de convèncer, votar el menys dolent o votar en blanc, però sobretot, anar a votar.

Com anava dient, a banda de reflexionar sobre el meu vot pensava en que tot això és higiene democràtica, és qualitat d’una societat que fa defensa i bandera de la llibertat. Precisament, una llibertat que en aquestes eleccions, i ja fa un temps, s’ha intentat negar a moltíssima gent. Llistes anul·lades a Euskal Herria, sota l’únic argument que hi ha gent que militava a un partit polític (quan era legal, com qualsevol altre); peticions per activa i per passiva a un partit perquè no es presenti a una part del nostre país; boicot de determinats mitjans de comunicació a determinades opcions polítiques, fins i tot des de mitjans públics; prohibició d’actes organitzats per la societat civil; i un llarg, llarguíssim, etcètera.
Tot plegat fa que la gent es desanimi i vegi les eleccions tan sols com un acte més del sainet que protagonitzen alguns polítics. I això fa pena. Després es queixen de que la gent no vagi a votar.
Perquè no es pot presentar tothom i que la gent decideixi a qui vol i a qui no? Perquè determinats partits es creuen amb el dret (i fins i tot se’ls hi permet fer-ho) de decidir el què ha de pensar, veure, fer i votar la societat?
Que potser és que saben que si la gent realment pogués pensar i decidir lliurement haurien perdut tota la seva quota de poder que tenen ara?

Doncs això, demà tots a votar, i sobretot, a votar perquè canviïn moltes coses, per higienitzar la política arreu dels Països Catalans i a tot l’estat espanyol. 

Visca la democràcia,
visca la república !

Avui vull parlar de política internacional. Per una banda, és inevitable fer referència a Escòcia, un país reconegut mundialment tot i que sense estat.
En les eleccions d’ahir va guanyar per primer cop a la història l’SNP (Partit Nacional Escocès), tot i que per la mínima, per un diputat de diferència, als laboristes, partit que ha governat sempre el país. Les expectatives eren molt més altes i fins i tot s’havia parlat d’una possible independència d’Escòcia en 3 o 4 anys vista. Fins i tot sembla que el Regne Unit traslladarà a territori anglès uns míssils de defensa que té en territori escocès.
Tot i que potser no cal destapar el cava encara, està clar que aquesta és una molt bona notícia cap a la independència, ja que, com és sabut, no hi ha cap país al món que hagi aconseguit la independència on els partits independentistes no estiguessin al govern.
Caldrà esperar a veure què passa, tot i que vist des de fora sembla molt interessant.

D’altra banda, l’altre pol d’atenció electoral a Europa és França, amb la 2a volta a la cantonada. Lluny de fer cap anàlisi polític de la situació al país, que desconec bastant, només em pronunciaré contra el candidat de la dreta, sense atrevir-me a posicionar a favor de Ségoléne, tot i que està clar que si no vull la dreta, he de voler la candidata.
El comentari en relació a aquestes eleccions el vull fer en relació al debat electoral de l’altre dia a la televisió. Al nostre país, a part de poder-se seguir en directe pel 3/24, també es pogué veure en versió original a l’institut francès de BCN. Sorprenia veure el ple absolut de la sala, sobretot de gent jove, i fins i tot de turistes que passaven per BCN i no s’ho volgueren perdre. Tots responien, en ser entrevistats, que abans de votar s’han d’informar, i que per això volien seguir el debat, per a formar-se un criteri a partir del que proposa cadascú.
He dit sorprenia si ho comparem amb la realitat política al nostre país, on em costa d’imaginar una situació similar per les eleccions catalanes. Per molt que ens pesi, Europa ens porta molts anys d’avantatge en qualitat democràtica, especialment si parlem de política espanyola. Per sort a Catalunya estem una mica millor.

Avui, diumenge de Pasqua, miro les notícies del vespre a la tele. Parlen de celebracions cristianes i n’ensenyen dues de ben diferents: la ja famosa parròquia de San Carlos Borromeo al madrileny districte de Vallecas, i la també famosa Ciutat del Vaticà.
Més enllà de les evidents diferències entre ambdues, em pregunto quin problema hi ha en el fet que els capellans connectin amb la gent, vesteixin com la gent i realment prediquin a partir de l’acció.
La tele ens ensenya una senyora que diu “Yo no soy creyente, pero en esta iglesia si que creo” (o quelcom similar).

Tot això em fa reflexionar sobre els greus problemes interns que té l’església a la majoria de països del 1r món, i que ha d’afrontar ja si vol sobreviure a mitjà termini. L’església és una institució amb una diferència abismal entre la seva base i la cúpula dirigent. Són nombroses les institucions d’església de base, les entitats, col·lectius, ONG, etc. vinculades a l’església catòlica però que en cap cas es senten identificades amb la conferència episcopal (per exemple).
Sovint surten a la llum exemples del que estic dient: crítiques des de dins del sistema imposat.
Realment, si tota la gent que formem part, d’una o altra manera, d’aquestes entitats catòliques, ens poguéssim sentir identificats amb el projecte de l’església, aquesta seria una institució forta, moderna, i el que és més important: arrelada al teixit social i compromesa amb l’entorn i la societat, cosa que actualment avui passa molt poc.

Perquè el que diu el Papa ha de ser la veritat absoluta? No demanem que tothom pensi i reflexioni? Perquè hi ha una litúrgia fixada i poc flexible? No hem d’adaptar la paraula de Jesús a la gent? Perquè la cúpula de l’església pretén fer política? Perquè l’església no és la primera en defensar la separació del públic (estat) i el privat (creences personals)? Perquè l’església es manté lligada al passat i es nega a evolucionar?
I, finalment, perquè els col·lectius que advoquen per una socialització de l’església són silenciats reiteradament?

Aquests dos jugadors de futbol: Oleguer i Thuram han presentat un manifest a favor de l'ensenyament en català, concretament a favor de la xarxa d'escoles La Bressola, única institució que garanteix l'ensenyament en català al nord el país.

D'altra banda, aquest dissabte es realitzarà a Besiers (Occitània) una manifestació a favor de l'ús social de la llengua occitana, una de les més amenaçades de totes les pròpies d'algun dels territoris de l'actual República Francesa. Com a republicà i defensor de tot allò que comporta el republicanisme i els seus valors, resumit en la famosa frase: llibertat, igualtat i fraternitat; no puc concebre com un estat que en fa bandera d'aquests valors, pugui passar-se'ls pel... (posa-hi el que vulguis) quan parlem de diversitat (lingüística, cultural, social, nacional, etc.).

La llengua occitana és oficial a tot el Principat de Catalunya i és reconeguda oficialment a Itàlia. En canvi, la République française ni tan sols s'ha adonat que existeixi. Això és la igualtat? haver de canviar de llengua quan els altres no ho han de fer? Això és la llibertat? de no poder viure en la teva llengua, això és la fraternitat?...
L'occità té realment seriosos problemes de supervivència, degut a la seva gran extensió territorial i la poca densitat de parlants. És per aquest motius que els polítics que creiem en els autèntics valors republicans hem de pressionar perquè des d'Europa s'aconsegueixi trencar aquesta supèrbia de l'estat francès i fer que respecti la legalitat internacional pel que fa a totes les llengües que es parlen al seu territori.

+ info al Diari de l'Escola.

Dissabte vaig tenir l'oportunitat de visitar l'exposició, que aquests dies s'està a Reus, sobre la Maternitat d'Elna.
Darrerament s'estan realitzant diversos actes, exposicions, llibres, pel·lícules, lleis i iniciatives diverses per a recordar aquells temps i evitar que un fet així, una barbàrie de tals característiques no torni a succeir mai més, que ningú més hagi de passar una situació on la vida humana no val absolutament res de res.
Està clar que tothom està d’acord amb aquest propòsit i no vol pas que res així torni a succeir. Tothom????? NO! Sembla que l’extrema-dreta espanyola (llegeixi’s PP i afins) està entossudida a mirar enrere (“tiempos pasados siempre fueron mejores”) i a portar a tot l’estat cap allà, cap aquell estat de crispació política i social total. Amb quin objectiu? Què volen???? No ho sabem pas.
Llavors els va sortir bé per a ells (i malament per la humanitat). I ara?

Una cosa són les idees: defensables totes, i l’altra les formes i el passar la frontera de l’ètica. Siusplau !

Avui utilitzo aquest acudit del Faro de fa any i mig per a reflexionar sobre les diferents vares de medir que usem, en funció dels nostres interessos. Això ens passa a tots, el problema és que a segons qui, i a segons on, no hauria de passar. L'acudit gràfic parla de Reus, però es podria aplicar a tot arreu, a nivell local, nacional i internacional.

A nivell internacional, per exemple, els jutges (era l'Audiència Nacional espanyola?) han decidit que un pres etarra que està a la presó només per escriure uns articles d'opinió (les altres condemnes ja les ha complert) i que està apunt de morir no pugui sortir de la presó, mentre que d'altres que complien condemnes per terrorisme (dels altres) van poder sortir per una simple depressió, per exemple.

És evident que la justícia no és ni justa ni objectiva, almenys a l'opressor estat espanyol.

• Fotolog: imatges antigues
• C�meres en directe (Pa�sos Catalans)
• �lbums de fotos
• V�deos: el meu canal de YouTube

• Llibre de visites
• Frases per a pensar-hi
• R�dio en directe
• Traducci� - Idiomes

• Nou BLOC
• Les Vegueries: model de territori en xarxa.
• 21 de Març: Dia Internacional contra el Racisme i la Xenofòbia
• Respecte i tolerància vol dir fermesa en la defensa del català com a llengua vehicular.
• El lloc del mestre
• Època de rebaixes
• 100 hores, 20 anys i un model de periodisme i de ràdio local
• Carta d'un mestre a un Mosso d'Esquadra
• Eduquem o guardem nens?
• Plantilla de professorat als centres públics del país

• 1. Blocs sobre política nacional i internacional
  • Lídia Pelejà
  • Èric Bertran
  • Ramon Tremosa
  • Bernat Joan
  • Wandering around
  • Xavier Solano
  • Qui perd els orígens, perd la identitat.
  • Narcís Sastre
  • l'Espurna del Sud
  • Mails per a Hipàtia (Vicent Partal)
  • Pere Aragonès
  • Bloc d'Esquerra. Passa-ho!
  • Ernest Benach
  • Josep-Maria Terricabras
  • Saül Gordillo
  • Barcelona, 1714
• 2. Blocs reusencs o del Camp
  • Carrasclet de Reus
  • Petits Instants
  • Joan Bofarull
  • Punt 6 Ràdio
  • Pedra seca
  • Feminitzant la Tarracosfera
  • La caixa roja
  • Gerard Castells
  • Bloconstantinenc
  • Constantí viu
  • Ilé Gomis
  • Bloc del Catarrà
  • El bloc d'un de Reus
  • Té la mà Maria
  • El Campanaret
  • L'Esquerra de Castellvell
  • Anton M. Salvat Llauradó
  • Alforja - Esquerra
  • Joan Recasens
  • Xavier Samarra
  • Tomàs Bigorra
  • Jordi Rofes
  • Carrascla
  • Puig d'en Cama
  • Reus, política i República
  • La garrofa de Mont-roig
  • La caiguda del règim. Riudoms
  • Bloc d'en Jordi
• 21. Reus: festa i cultura popular
  • Taula parada (Carrutxa)
  • La teiera
  • Dimoniet1960
  • El bloc d'un de Reus
  • Consuetudinàrium
• 3. Blocs del món educatiu
  • Aventuras y Desventuras de un MEF rural
  • La mirada pedagógica
  • Educa't - educa'm
  • Bitàcola de Mestra TIC
  • Arran de pupitre
  • De mestr@ a mestr@
  • Diari MEF, MEF a diari
  • Diari d' una mestra
  • Petjades que no s'esborren
• 4. Altres blocs interessants
  • Botarga
  • El bloc d'Obrint Pas
  • Quadern de Tarragona
  • Roger de Gràcia
  • Esperant ser una tempesta
  • DooMMasteR
  • El Bloc de trenscat.cat
  • frustrated13
  • Miscel·lània i algunes reflexions
  • PsicoTaiks in vivo
  • Barcelona sota terra (o no)
  • Blogbuster
  • Déu vos guard!
  • MiTjaNit
  • Anotacions al marge
  • Les meves històries
  • Calaix de Sastre
  • Anna Tarambana
  • Terra d'escudella
  • Muntanya.net
  • El bloc de la jaka
  • Rosa dels vents
  • La reusenca
• 5. Blocs d'amics
  • La mosca collonera
  • Anna de les Borges
  • Maria Amorós
  • Natalicu
  • Evals
  • Bajoca
  • Nurbers
• 6. Foto-blogs
  • El meu fotolog (amb enllaços a molts altres)
  • Acampada Jove
  • Cops i flames
  • Gent de Reus
• 7. Directoris de blocs
  • Gent del Camp
  • Reusosfera
  • Pom de Blogs
  • Catalunya web a web (blocs)
  • Blogs en català
  • Poliblocs.cat
  • Jovent Independentista
  • Xarxa de Blocs Sobiranistes
  • Xarxa republicana
  • Blocs d'Esquerra
  • Blogs independentistes

• El d�ficit fiscal de Catalunya aquest any �s de

  ...

• Març 2010 [1]
• Juliol 2009 [1]
• Març 2009 [3]
• Febrer 2009 [1]
• Gener 2009 [1]
• Desembre 2008 [1]
• Novembre 2008 [1]
• Octubre 2008 [7]
• Setembre 2008 [1]
• Agost 2008 [2]
• Juliol 2008 [3]
• Juny 2008 [4]
• Maig 2008 [3]
• Abril 2008 [3]
• Març 2008 [4]
• Febrer 2008 [10]
• Gener 2008 [13]
• Desembre 2007 [9]
• Novembre 2007 [5]
• Setembre 2007 [2]
• Agost 2007 [8]
• Juliol 2007 [3]
• Juny 2007 [1]
• Maig 2007 [12]
• Abril 2007 [11]
• Març 2007 [8]
• Febrer 2007 [6]
• Gener 2007 [13]
• Desembre 2006 [6]
• Novembre 2006 [9]
• Octubre 2006 [6]
• Setembre 2006 [13]
• Agost 2006 [5]
• Juliol 2006 [6]
• Juny 2006 [16]
• Maig 2006 [11]
• Abril 2006 [20]
• Març 2006 [23]
• Febrer 2006 [8]
• Gener 2006 [4]

• Països Catalans [117]
• Reus i el Camp [77]
• Miscel·lània [41]
• Món educatiu [30]
• Bloc [26]
• Internacional [24]
• Nicaragua [7]
• Frases per a pensar-hi [2]
• Fotos [1]
• Llibre de visites [1]
• Ràdio en directe [1]
• Traducció automàtica [1]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0