Erdrag

21 de Març: Dia Internacional contra el Racisme i la Xenofòbia

erdrag | 21 Març, 2009 01:06

Avui reprodueixo un comunicat de les JERC, publicat a jerc.cat. Crec que queda prou clar i no cal afegir-hi res més.

21.3.2009 Països Catalans
Des de les JERC ens sumem a la diada internacional contra el Racisme i la Xenofòbia.

Malauradament hem de continuar commemorant aquest dia, ja que el racisme i la xenofòbia continuen molt presents a la nostra societat. Sovint creiem que el racisme i la xenofòbia només es dóna implícitament en determinats contextos i que només té una traducció en agressions físiques, però el racisme i la xenofòbia comprenen moltes altres vessants. És constant en el decurs del dia a dia exemples d’exclusió social o de visions demagògiques vers la població nouvinguda, entre d’altres. Estem parlant d’un racisme i rebuig social que encara es veu més accentuat en èpoques de crisi com la que estem vivint en aquests moments. En aquest context és molt fàcil fer demagògia amb les persones nouvingudes, ja que en moments de crisi les persones autòctones són més vulnerables i certes falsedats com que, a causa de tantes persones immigrades, hi ha més atur, o que col·lapsen els serveis públics, arriben molt més ràpidament a la gent.

És per això que des de les JERC continuarem lluitant per a que tant el racisme social com l’institucional sigui eradicat i d’aquesta manera poder avançar per assolir la màxima cohesió social dins de la nostra societat. La clau està en positivitzar i acceptar el fet migratori com a una oportunitat per continuar avançant com a societat.

Respecte i tolerància vol dir fermesa en la defensa del català com a llengua vehicular.

erdrag | 18 Març, 2009 12:09

Ahir al vespre saltava la notícia de la vulneració, un cop més, dels drets lingüístics d'uns ciutadans. Aquest cop ha estat durant un curs de gestió cultural, subvencionat per la Generalitat i la Unió Europea, amb la participació de la UGT i impartit a Tarragona per una acadèmia de la ciutat.
Lamentablement aquest no ha estat l'únic cas, ni l'últim, ni l'únic que va succeïr ahir, ni l'únic del dia d'ahir a Tarragona, ni res de tot això. És a dir, que casos com aquests s'esdevenen amb total continuïtat, cada dia, a cada racó. Són incomptables! Què té de diferent aquest? Doncs les ganes de passar per tot un seguit d'aventures desagradables en públic dels seus protagonistes, que han tingut el suficient valor de denunciar-ho públicament. l, potser, la sort de ser algú mínimament conegut, de tenir accés als mitjans de comunicació...

Cal agraïr a aquestes persones la seva fermesa i fortalesa per a fer-ho públic i arribar fins al final en la denúncia d'aquests casos. El que m'ha sorprès molt, des d'ahir al vespre, ha estat les grans mostres de sorpresa i d'enuig de moltes persones. No entenc aquesta gran sorpresa, a no ser que visquin en un món diferent al meu. Sovint, massa, en sortir del meu entorn més proper em trobo amb casos d'aquests. I sovint fas el que pots, et defenses com pots, intentes fer pedagogia del respecte i la convivència, i a vegades te'n surts, d'altres no.
Caldria, però, que des de tots els que ens diem demòcrates, articuléssim una xarxa de suport i col·laboració a aquests casos, on els afectats poguessin acudir, per a limitar i eradicar d'una vegada aquesta violència contra les persones.
N'hi ha que usen diferents vares de medir, depenent de qui sigui l'agredit lingüísticament.