Avui una imatge d'aquelles que valen més que mil paraules.

Acabo de veure per TV3 un interessant reportatge sobre la problemàtica generada entorn de l’escolarització d’infants amb diabetis. És aquest un tema viu en moltes escoles del país, i un problema per a moltes famílies que cal solucionar.

Comencem-ho analitzant des del punt de vista dels mestres. Amb la llei a la mà avui en dia un mestre no pot ni tan sols posar una mica de betadine a un nen si es pela el genoll, ja que es considera que està administrant un medicament. Per tant, molts cops, com a mestres, ens veiem obligats a infringir la llei. Si un nen s’ha de prendre una medicació a mig matí, no ho pot fer a l’escola si no ho ha autoritzat per escrit un metge. No val que ens ho digui per escrit el pare o la mare.

En canvi, la pressió social pot fer que en poc temps la legislació ens obligui als mestres a punxar diversos cops al dia als alumnes diabètics i a decidir sota el nostre criteri la quantitat d’insulina que cal que prengui, o en cas de pujades o baixades, si cal avisar a urgències o tan sols cal intentar fer canviar la tendència fent exercici físic o menjant. No podem posar betadine perquè no som metges, però sí que se’ns permet decidir sobre la vida d’un alumne.

Si ho mirem des del punt de vista familiar, dels pares, està clar que no poden estar tot el dia a sobre del nen, que necessiten poder treballar les seves 8 hores, i a part, alguna altra hora de distracció durant el dia, com qualsevol altre persona que tingui un fill. És lògic que els pares exigeixin a l’administració que correspongui que es faci càrrec dels seus fills mentre estan a l’escola, com qualsevol alumne més, atenent a totes les seves necessitats, incloses les de salut.

Com s’està solucionant aquest desencaix fins ara? Doncs com totes les coses que l’administració no soluciona: amb la bona voluntat de tots plegats: amb molts mestres prenent decisions que no ens pertoquen, assumint responsabilitats per les quals no estem preparats, assumint riscos innecessaris; amb pares, mares i altres familiars fent mil equilibris horaris per poder atendre a les demandes dels seus fills; amb monitors (normalment monitores) de menjador desbordades, etc.

Segons han dit al reportatge, a final d’any tindrem normativitzat aquest aspecte: ja tremolo! (consti que ja existeix un protocol que no diu res, només parla de bones intencions). I, que consti que no em nego a assumir cap tasca, però senzillament em fa por prendre una decisió errònia degut al meu desconeixement del tema.

És evident que la solució passa per una coordinació entre els departaments de salut i d’educació per a fer front a aquests aspectes des de les escoles amb la implicació dels CAPs.

Generalitzant i parlant en global de molts dels aspectes que estan d’actualitat, em pregunto què espera la societat de les escoles: que eduquem o que fem de cangurs?

Si es pretén que fem de cangur, llavors posem-nos a debatre d’allargar horaris de les escoles fins la nit, de fer classe els 365 dies de l’any, de fer...  O, com vaig llegir en motiu de la vaga de la setmana passada: “els mestres no haurien de tenir dret a vaga, ja que el seu dret a vaga va contra el dret al treball de la resta de la societat que té fills”. Flipant! Qui ha dit això té ben poca consideració envers els nens i nenes, oi?
Alguns mitjans de comunicació i la pressió social permetran al sistema educatiu continuar educant? O aconseguiran que tan sols guardem nens, i de pas els ensenyem alguna coseta perquè no s’avorreixin?

Llegeixo la notícia dels resultats d'un estudi segons el qual els alumnes d'educació infantil que estudien amb elements digitals a l'aula, en aquest cas Tablet PC i pissarra digital, treuen millors resultats i desenvolupen millors capacitats intel·lectuals. Fins aquí res a discutir. Podriem dir que han descobert la sopa d'all. Almenys jo hi estic totalment d'acord.

El problema bé quan tenim un ampli ventall d'escoles molt diferent: des d'aquelles escoles amb uns recursos tecnològics molt limitats que veuen tot això com a ciència ficció, quan ni tan sols tenen suficients ordinadors per a poder fer una classe amb mig grup; o aquelles escoles amb una dotació acceptable d'aparells però que no s'usen perquè no funcionen bé (patètic!) o perquè alguns dels mestres no hi troben utilitat o no es plantegen activitats per a fer-los servir o fins i tot perquè la seva ubicació o distribució al centre impedeix de realitzar correctament algunes de les possibles activitats a fer: o bé també tenim, per sort!, moltes escoles amb una bona dotació i amb uns bons projectes per al seu ús i que es fan molt bones pràctiques.

Sovint els mestres ens trobem amb unes instal·lacions informàtiques que impedeixen l'ús dels recursos digitals com a complement del que fem a l'aula. O bé uns recursos que no poden ser aprofitats al 100% degut a que falta algun complement.

Crec que seria interessant de dotar de més formació als mestres sobre com fer intervenir les TIC en la realitat del dia a dia a l'aula, especialment a infantil, i revisar a fons totes les instal·lacions dels centres per saber si són les adequades per a l'activitat docent, ja que probablement en trobarem d'infrautilitzades. No estic parlant necessàriament de més recursos, sinó de racionalització i ús lògic dels recursos existents.

L'altre gran dilema és: una gran sala d'informàtica moderna a cada escola, amb una bona dotació, amb totes les tecnologies i ordinadors suficients per a cobrir tot un grup-classe? o bé una xarxa d'ordinadors per tota l'escola, on des de cada aula es pugui accedir a internet, amb una dotació de 2-3 aparells per aula? Ambdues opcions tenen pros i contres. Totes dues poden ser justificades des de la vessant pedagògica.

Personalment, és un luxe quan es pot treballar amb els alumnes intercanviant, quan ho crec necessari, el quadern i el teclat.

Aquest vídeo va ser el·laborat per la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge (FCEG) en motiu del centenari de l'escoltisme, l'any passat, i va ser passat per les pantalles del Camp Nou.

Avui parlo de l'escoltisme ja que, després d'un necessari parèntesi de 2 anys, torno al dia a dia de l'escoltisme, torno a fer de cap al cau. Aquest cop a l'AEG MD Montsant - V Cim, l'agrupament que em va veure créixer ja fa uns quants anys i que sempre he portat al cor (típica i tòpica frase, però certa).

L'escoltisme és, a diferència del que molta gent creu, quelcom més que una simple distracció pels nens els dissabtes a la tarda, quelcom més que aquells que anem amb el mocador al coll i que fem excursions, quelcom més que un esplai. L'escoltisme és una forma d'entendre la vida, una forma d'educar per a la transformació social, una forma de créixer i ajudar a créixer, un concepte d'educació no formal a partir de l'acció, una manera de ser i una forma de transmetre-ho. L'escoltisme és un compromís amb un mateix, amb els altres i amb la societat.

Més info a:  www.escoltesiguies.cat

Aquesta notícia és molt dolenta (veure a Vilaweb: Tancada a la conselleria d'Educació en suport a Batiste Malonda i 'Volem democràcia a l'escola'), però és força evident que no estic descobrint la sopa d'all si dic que al País Valencià hi ha una mancança funcionament democràtic, tant a la Generalitat Valenciana com en moltes altres administracions, i només les del PP.
El que més em preocupa d'aquesta notícia, i que em perdonin els valencians, és que al Principat s'està tendint cap aquest sistema de funcionament basat en la ingerència total i la pèrdua de la democràcia interna a les escoles. Recordeu allò que diuen "quan vegis les barbes del teu veí tallar, posa les teves a remullar".

Aquí potser no passarà, almenys de moment, per motius polítics i/o ideològics, però sembla que tot el cos legislatiu s'està preparant per evitar que des de les escoles es decideixi, de forma democràtica, el funcionament d'aquestes. Es tendeix a considerar els mestres purs treballadors, empleats que han de complir al peu de la lletra allò que diu l'empresari (en aquest cas, el conseller), i no pas com a educadors, com a aquells que fan tirar les escoles endavant posant-hi el seu granet de sorra molt més enllà de les exigències laborals.>
Com volem educar els nens del país per a que siguin ciutadans conscients i compromesos i siguin capaços de prendre les seves pròpies decisions en la vida, si no permetem que els mestres en prenguin cap de decisió.
Volem unes escoles innovadores i capaces d'adaptar-se als temps, o volem unes escoles idèntiques on tan sols s'apliqui un manual imposat des de dalt?

Aquells que em llegiu i sou d'aquest món, s'agraeixen comentaris d'opinió.

Amics i amigues, avui poso la nota de premsa emesa per TV3 i que he rebut des de l'Associació d'Amics de la Bressola, ja que avui l'entre línies de TV3 emet un reportatge sobre aquesta xarxa d'escoles catalanes i en català (que no és el mateix), a la Catalunya del Nord.
Tot sigui dit, cal destacar la seva incansable lluita per fer del català llengua d'educació al nord del nostre país.

Mantenir la flama

Data d'emissió: Dilluns 11/02/2008

Aprofitant el reconeixement de l'oficialitat del català a la Catalunya Nord, a l'"Entre Línies" hem volgut saber com evoluciona el coneixement d'aquesta llengua a través de l'experiència d'una universitària barcelonina que fa un mes de pràctiques a l'escola Bressola de Prada de Conflent, on apliquen el sistema d'immersió lingüística. Vigilar de no introduir expressions d'influència castellana, com ara "vale" o "bueno", utilitzar el català en tots els espais de l'escola i estar especialment pendent que aquesta llengua sigui la d'ús habitual al pati seran algunes de les seves responsabilitats.

La Laura, de 21 anys i estudiant d'educació infantil a la Universitat Autònoma de Barcelona, UAB, ajudarà l'Ariadna, la tutora de la classe de P5. Ella li explica que, de la mateixa manera que a la Catalunya Sud la convivència de llengües fa que hi hagi situacions de preeminència del castellà al pati, la forta influència del francès a la zona fa que calgui fer un seguiment constant de l'ús del català a l'escola, i més tenint en compte que el 90% dels alumnes de la Bressola provenen de famílies francòfones. També li comenta que s'haurà de familiaritzar amb nous mots, com ara "fer a polit" per "vigilar", "espertinar" per "berenar" o "nins i nines" per "nens i nenes".
En Cesc, de Sant Cugat del Vallès, és el director de l'escola de Prada des de fa tres anys. Ell ens comenta les particularitats d'aquest sistema educatiu, en què, a més d'aplicar el sistema d'immersió, s'estudia sense llibres i les classes poden ser formades per alumnes de diferents edats. També explica que l'escola garanteix el coneixement tant del català com del francès, amb sis hores setmanals d'aquesta llengua a partir de tercer de primària.
També hem estat a casa dels Salmeron, una família francesa que ha escolaritzat les seves tres filles a la Bressola. Els ha motivat, en primer lloc, el sistema educatiu i el fet de considerar positius el bilingüisme i el senyal d'identitat que aporta el català. Fins al punt que la mare fa tres anys que també va decidir d'aprendre'l. En Felip i en Joan Jaume són dos nord-catalans que han portat els seus fills a la Bressola. En Joan Jaume, que ja és avi, recorda que de petit estava mal vist parlar en català, ja que li deien que feia "pobre" i "brut". Per això explica que, malgrat que els seus avis el parlaven, els seus pares ja no el van aprendre. En Felip, més jove, afirma que la introducció massiva dels mitjans de comunicació en francès ha contribuït decisivament en la reculada del català.
La xarxa escolar Bressola a la Catalunya Nord està formada per vuit centres -set d'infantil i primària, i un de secundària-, i compta amb 610 alumnes de 2 a 14 anys. És una institució que s'ha convertit en un dels puntals pel que fa a la normalització del català en aquesta zona. Actualment un 65% dels nord-catalans entenen el català oral, però només un 3'5% l'utilitza com a primera llengua.

Ahir l'Agrupament Escolta i Guia Ben Enllà va celebrar un concert a la Palma, dins dels actes de la celebració del seu 10è aniversari. La frase del títol és el lema dels 10 anys.
El concert va estar molt bé. Uns grupets novells d'estils ben diversos, una sala força plena, una bona organització des del cau i el més important: un acte obert a la ciutat per a donar-se a conèixer. Vaig trobar a faltar quelcom per a explicar a la gent assistent al concert el motiu de l'acte i concretament què és i què es fa en un cau. Cert que això és molt complicat d'explicar, però com a mínim intentar-ho. De totes formes, vaig valorar molt bé l'acte.
El lloc on es va fer, La Palma, és un bon equipament per a la ciutat, per a les entitats i col·lectius de la ciutat que hi poden fer els seus actes. Caldria, però, que aquest equipament fos complementat amb d'altres, com espais més reduïts per a actes informals de petit format, una bona sala d'actes a disposició de les entitats, etc.

Avui vull parlar de la formació inicial que rebem, o hem rebut, els i les mestres. Us deixo una carta que vaig llegir ahir a El Punt, que subscric al 100%.

La formació que reben els / les mestres

Últimament els debats sobre l'educació són actualitat. Els interessos dels agents polítics i econòmics fan que ens centrem en temes com ara el fracàs escolar, el problema lingüístic, el finançament, la integració dels nouvinguts, la legislació, etc.

Però qui posa en debat el funcionament de les facultats d'educació? Nosaltres, com a mestres i exestudiants de la Universitat de Girona, volem denunciar la pèssima formació que hem rebut d'una bona part dels professors universitaris.

En l'àmbit pràctic, ens queixem de la falta de programació d'alguns professors/es, dels pocs recursos pedagògics que tenen, la desmotivació que demostren, la manca d'infraestructures, la falta de puntualitat, l'escassa comunicació, l'hermetisme didàctic, el nul diàleg que generen i el poc control de la feina que duen a terme.

En l'àmbit teòric, ens queixem de la poca actualitat que tenen els seus principis i coneixements (hi ha massa apunts grocs i rovellats a les seves taules).

Caldria que tots els educadors/es (professors/es, mestres, pares i mares) féssim autocrítica i concordéssim les nostres accions per tal d'esdevenir agents responsables en la important tasca d'educar.

 
JOSEP COLLS, JOAN FONTBERNAT, LÍDIA MANZANERA I XAVI SANTANDRE.
GIRONA. 

Guerra

Guerra és la paraula més trista
que surt dels meus llavis tremolosos.
És un ocell dolent
que no s'atura un sol moment.
És un ocell mortal que destrueix les nostres cases
i ens deixa sense infantesa.
La guerra és l'ocell més dolent,
que tenyeix de sang els carrers
i converteix el món en un infern.

Maida, 12 anys, de Skopje (Macedònia). 

 Podries

Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre...
Un altre país
fora casa teva,
i diries "sí"
en una altra llengua.
T'hauries criat
d'una altra manera
més bona, potser
potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega...
Tindries amics
i jocs d'una altra mena.
Duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
secs de pa negre.
Podries ...podries...
Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra.
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d'ell
podria ser teva.

 Joana Raspall

Dia Escolar de la NoViolència i la Pau (30 de gener) 

Estem en campanya electoral per les eleccions espanyoles i això es nota a les escoles. Sembla que en aquesta campanya el tema de l'educació es tocarà i a fons. Alguns fan propostes, més o menys agosarades, més o menys innovadores o antigues; d'altres usen el tema per a crear confrontació on no n'hi ha. D'altres les veuen venir i les intenten esquivar com poden.
Dir d'entrada que totes les accions de qualsevol govern són (o haurien de ser) coses serioses i importants. Però, està clar, que el tema de l'educació ho és especialment de seriós i important. Darrerament les polítiques educatives, les lleis, les accions que es fan a cadascuna de les escoles del país, estan tenint una durada cíclica basada en les legislatures. Les coses canvien massa a base de cop de llei contra els altres, en comptes de cop de llei per una millora educativa.

El conseller Maragall es despenjava l'altre dia amb una proposta bastant xocant: escolaritzar els alumnes nouvinguts en uns centres municipals a l'espera de l'inici del curs, per evitar la seva entrada a les escoles amb el curs escolar ja iniciat. Al principi semblava ser tan sols un "globus sonda" per veure com respirava el sector abans de tirar-ho endavant. No sabem si no hem respirat prou fort (tots els sindicats i partits en contra, fins i tot algunes veus discrepants dins el PSC), o si realment era ja una proposta en ferm. La qüestió és que en cosa de dies hem vist com Reus i Vic passen a ser les dues ciutats pilot.
Jo rebutjo aquesta proposta per diversos motius:

a) La seva funció és que els alumnes aprenguin llengua i costums abans d'entrar a l'aula. On aprendran això si no és en una escola amb companys que parlin català i mostrin uns costums a partir de la pràctica diària? Com poden aprendre una llengua en un centre on tan sols la parlarà el mestre?
b) Els nens/es nouvinguts quan arriben el primer que necessiten és integrar-se, conèixer uns companys, sentir-se acceptats per la societat d'acollida. Aconseguiran això anant a uns centres especials per a immigrants mentre veuen que els nens de la seva edat van a les escoles?
c) És cert que el gran nombre de matrícula viva és un problema en alguns centres, però això es soluciona amb més recursos humans i materials, més formació i menys ràtio en alguns centres en concret.
d) El projecte de les Aules d'Acollida, iniciat fa 2 anys, és un projecte molt bo basat en la integració dels alumnes en un grup-classe per a socialitzar, aprendre costums i llengua, però alhora, uns reforços en petit grup unes determinades hores per a dotar l'alumne d'eines de comunicació i autonomia personal. Ara, aquesta proposta es carrega tot això.
e) La proposta és original ja que el departament decideix crear uns espais, que no pagarà ell, ja que han de ser gestionats pels ajuntaments, on hi haurà alumnes, però no seran escoles, i el personal que hi haurà no seran mestres. On posaran aquests nens??????
I, el més fort és que la regidora d'educació de Reus, la sra. Dosaiguas, ofereixi Reus per ser proba pilot d'aquest racisme amagat. Des d'aquí aprofito per dir-li a la regidora socialista que no pensi tant en el seu partit i pensi en els infants de la nostra ciutat.

Un altre tema que està sacsejant aquests dies la vida a les escoles és la brutal campanya que el PP està portant a terme a nivell de tot l'estat espanyol per a fer creure que aquí som uns sectaris.  No penso valorar la seva campanya i entrar en el seu joc. Només diré un parell de coses al respecte:
a) Des del més absolut convenciment que TOTS els alumnes han de sortir de l'etapa obligatòria dominant perfectament la llengua del país i la llengua castellana, també usada aquí; tinc molt clar que la única forma de que això sigui possible, ateses les circumstàncies lingüístiques de la nostra societat, és que la llengua vehicular de TOTES les escoles sigui el català.
b) Les escoles del nostre país, i de tots, han de ser un element de cohesió social, un punt d'unió entre persones de diferent procedència, de diferent nivell social, de diferentes creences, i per unir a tota aquesta gent s'ha de fer en una sola llengua, en la llengua pròpia i natural de l'indret on està situada l'escola, per assegurar-se que l'alumne en sortir cada dia de l'escola pugui comprendre el món que l'envolta. I, això no es pot fer a partir de guetos lingüístics.No podem marginar àrees o col·lectius atribunit-los un rol de foranis en adjudicar-los una llengua diferent pel sol fet de que l'escola estigui situada en un carrer o altre. Hem d'entendre la llengua com un fet de riquesa cultural i d'adhesió al territori i a l'indret. L'escola no només educa, sinó també socialitza.

I, finalment, un altre tema que afecta, i força, les escoles és la redacció de la nova llei d'educació de catalunya (LEC), la primera llei integral que regularà tot el món educatiu del país. Serà una llei d'educació pròpia, no com fins ara que teniem pedaços: lleis educatives que regulaven alguns aspectes, o n'adaptaven d'altres a la normativa estatal. Crec que és necesari una llei així, a partir del que s'extragué del Pacte Nacional. 
Pel proper dia 14 hi ha convocada una vaga general del sector de l'ensenyament no universitari. Sincerament, no ho tinc gens clar què cal fer aquell dia. Tampoc puc opinar molt bé al respecte. Sóc conscient que a la proposta (de moment només hi ha un document de bases) hi ha coses que no m'agraden, i d'altres que sí. Però també veig l'oportunisme i la demostració de força que volen fer els sindicats, fent una vaga amb una gran precipitació.  No sé què faré. De moment: informar-me millor, llegir-me tota la informació que arribi a les meves mans i assistir a les diverses reunions i assemblees informatives  que hi hagin.

Buff...  quina rallada que m'ha sortit avui. Si arribeu llegint fins aquí, opineu i deixeu algun comentari, que sempre fa gràcia crear debat.

ACTUALITZACIÓ:
Sembla que l'aplicació a Reus d'aquesta proposta serà diferent del que s'ha dit fins ara. A Reus sembla que les coses es faran diferent i es faran de forma que serà prou acceptable. Millorable, cert, però suficientment acceptable.
Una vegada més es demostra la necessitat de que Esquerra sigui al govern per parar les males idees que solen tenir sovint els socialistes.

Un 15% de nens d'entre 8 i 11 anys no han tastat mai la taronja i un 23% no saben quin gust té el tomàquet

La dieta mediterrània va de baixa i pot anar a pitjor si es té en compte el poc entusiasme que desperten les fruites i verdures entre els més petits. Ho demostra un estudi de la Fundació Dieta Mediterrània, que diu que el 15% dels nens d'entre 8 i 11 anys no han tastat la taronja, un 23% no saben quin gust té el tomàquet i un 32% no s'han menjat mai un plat d'espinacs. El ritme de vida i la manca d'autoritat dels pares per imposar un menú saludable són alguns dels motius que han fet arribar a aquesta situació. Molts dels escolars que no havien tastat algunes de les fruites o verdures es van avenir a tastar-les després de preparar-les en un taller.

Llegir l'article sencer.    Font: El Punt (10/01/08)

Reflexioneu-hi vosaltres mateixos! Les dades parlen per si soles.
I, el que és més fort, moltes de les famílies que a casa no aconsegueixen que els seus fills mengin fruites/verdures, pretenen que ho facin al menjador escolar, sense parar-se a pensar que potser el que falla és l'educació rebuda a casa, especialment durant els primers anys de vida de l'infant. També caldria parlar llargament de la dinàmica de molts menjadors escolars.

Avui, 1 d'agost de 2007 fa tot just 100 anys del primer dia del primer campament escolta a l'illa de Brownsea, és a dir: avui l'escoltisme mundial celebra el seu centenari.
Han estat 100 anys molt diferents, 100 anys en que ha costat desfer-se (encara no s'ha aconseguit pas a la majoria d'indrets) de l'aparença de moviment militar, de la imatge tòpica de les pel·lícules americanes de "boy scouts", però tot això ja és història. L'escoltisme ja és avui un moviment d'infants i joves que lluiten per viure en un món millor, que estan compromesos amb la societat i que viuen a partir d'uns valors no gaire comuns, per desgràcia, en aquesta societat.

D'escolta no se'n neix pas, però sí que se'n mor. Per l'escoltisme hi passen moltíssimes persones, desgraciadament algunes tan sols hi passen (algunes hi passen durant molts anys, però no s'hi queden pas) però moltes s'hi queden de per vida. Ser escolta no és pas anar d'excursió i fer quelcom els dissabtes quan ets petit i portar-hi els nens de més gran. Ser escolta és una manera de viure, un projecte de vida, una forma de ser i d'ensenyar a ser.
És per aquest motiu que afirmo rotudament i als 4 vents que jo sóc escolta i que espero ser-ho durant tota la vida.

Avui Reus s'ha llevat amb forces símbols escoltes. En moltes places i carrers de la ciutat (començant pel Mercadal) hi onegen senyeres i estelades juntament amb fulards escoltes. Jo, no me n'he pogut estar, també he penjat la meva estelada i el meu fulard. I, he trobat molt encertat l'associació d'ambdós símbols, ja que crec que van totalment lligats, ja que jo no puc concebre l'escoltisme sense la defensa, entre d'altres, de les llibertats individuals i nacionals (aquí i arreu del món), i no puc concebre la defensa d'un país socialment just i nacionalment lliure sense els valors de l'escoltisme.

Entrant ja en un terreny potser més polèmic, no puc concebre l'escoltisme sense una implicació 100% dins la societat, sense una implicació i crítica política, sense posicionar-se sobre tot el que passa, sense debatre, implicar-se, treballar per la societat.  Aquesta és la gran diferència amb d'altres moviments d'educació en el lleure, juntament amb el sistema pedagògic de l'educació en l'acció, del treball per projectes autorealitzats pels propis infants i joves. 

A nivell personal, com que l'escoltisme és molt més que aquestes idees, sinó que en l'escoltisme, com en tot, hi ha persones, i les persones sovint es cansen, sovint necessiten canviar d'aires, sovint es senten a gust en un grup i sovint no s'hi senten bé. Sovint les persones topen amb d'altres persones i es produeixen problemes i com he dit abans, hi ha persones que estan de pas per l'escoltisme i no entenen l'essència real de l'escoltisme i la implicació d'aquest en la societat. Per tot això, aquest curs no he participat de la dinàmica d'un agrupament escolta, i dubto que ho faci el curs vinent, però espero poder col·laborar amb el meu moviment escolta des d'altres àmbits.

Adjunto un article que m'han passat i que recomano molt especialment:

Som en un país abstencionista i desencantat, on se suposa que els joves han d'estar desmotivats. Que alguns d'ells es dediquin a educar la nostra canalla de franc i amb tant d'entusiasme és molt sospitós.

Carles Capdevila

Són uns éssers estranys d'entre 18 i 25 anys que es fan dir monitors d'esplai, o caps d'agrupaments. Els reconeixereu perquè pringuen totes les tardes de dissabte als caus muntant gimcanes, perden els caps de setmana fent excursions i malgasten la Setmana Santa sencera i quinze dies de juliol anant de campaments. I tot sense cobrar res i amb una passió que no pot ser bona per a la salut.

La broma fa dècades que dura, i no són quatre sonats, es tracta d'uns quants milers. S'ha procurat fer burla d'ells com a xirucaires idiotitzats, se'ls ha fet saber que s'han acabat les utopies i que la gràcia d'avui dia és ser famós, però ells insisteixen que no. Són especialment pesadets amb la idea d'anar a la muntanya i educar en el lleure, assumeixen responsabilitats i ens donen lliçons als pares sobre coses tan antiquades com desconnectar, conviure i madurar. I a sobre se'ls veu feliços, i -el que és pitjor- a la canalla que cuiden, també. Això els fa poc integrables a la societat, perquè el que es porta és no fotre res i fer cara d'estressat, i no pas passar-te el dia organitzant coses amb un somriure.

L'administració els dóna l'esquena i els nega el dret a fer servir les escoles públiques (perfectament desaprofitades els dissabtes) per intentar que s'ofeguin en petits locals d'entitats que sovint són literalment uns caus, però ni així pleguen. Els mitjans de comunicació tenim a punt el protocol del linxament mediàtic i exigència de responsabilitats a la mínima que algun grup es perd al bosc, però ells allà, valents.

Les tècniques de captació de nous membres són terriblement sofisticades. Per culpa d'un mètode estranyíssim anomenat seguir l'exemple (oi que sona carca?), molts nens d'esplai s'acaben assemblant als seus monitors, i volen ser castellers, diables o voluntaris d'oenagés. I com que el moviment es renova, costa etiquetar-los de gent poc moderna, perquè viuen al dia i s'adapten als nous temps.

Si almenys tant d'esforç fos al servei d'una secta destructiva, s'entendria, i algun actor de Hollywood els donaria suport. Però no, no són cap secta i la seva voluntat és totalment constructiva (ai, uix, quin concepte més passat de moda). Són tota una anomalia en els ambients derrotistes i les societats decadents. Algú els hauria d'aturar abans que se'ls acudeixi canviar el món de veritat.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 80. Dimecres, 30 de maig del 2007.

• Fotolog: imatges antigues
• Càmeres en directe (Països Catalans)
• Àlbums de fotos
• Vídeos: el meu canal de YouTube

• Llibre de visites
• Frases per a pensar-hi
• Ràdio en directe
• Traducció - Idiomes

• Nou BLOC
• Les Vegueries: model de territori en xarxa.
• 21 de Març: Dia Internacional contra el Racisme i la Xenofòbia
• Respecte i tolerància vol dir fermesa en la defensa del català com a llengua vehicular.
• El lloc del mestre
• Època de rebaixes
• 100 hores, 20 anys i un model de periodisme i de ràdio local
• Carta d'un mestre a un Mosso d'Esquadra
• Eduquem o guardem nens?
• Plantilla de professorat als centres públics del país

• 1. Blocs sobre política nacional i internacional
  • Lídia Pelejà
  • Èric Bertran
  • Ramon Tremosa
  • Bernat Joan
  • Wandering around
  • Xavier Solano
  • Qui perd els orígens, perd la identitat.
  • Narcís Sastre
  • l'Espurna del Sud
  • Mails per a Hipàtia (Vicent Partal)
  • Pere Aragonès
  • Bloc d'Esquerra. Passa-ho!
  • Ernest Benach
  • Josep-Maria Terricabras
  • Saül Gordillo
  • Barcelona, 1714
• 2. Blocs reusencs o del Camp
  • Carrasclet de Reus
  • Petits Instants
  • Joan Bofarull
  • Punt 6 Ràdio
  • Pedra seca
  • Feminitzant la Tarracosfera
  • La caixa roja
  • Gerard Castells
  • Bloconstantinenc
  • Constantí viu
  • Ilé Gomis
  • Bloc del Catarrà
  • El bloc d'un de Reus
  • Té la mà Maria
  • El Campanaret
  • L'Esquerra de Castellvell
  • Anton M. Salvat Llauradó
  • Alforja - Esquerra
  • Joan Recasens
  • Xavier Samarra
  • Tomàs Bigorra
  • Jordi Rofes
  • Carrascla
  • Puig d'en Cama
  • Reus, política i República
  • La garrofa de Mont-roig
  • La caiguda del règim. Riudoms
  • Bloc d'en Jordi
• 21. Reus: festa i cultura popular
  • Taula parada (Carrutxa)
  • La teiera
  • Dimoniet1960
  • El bloc d'un de Reus
  • Consuetudinàrium
• 3. Blocs del món educatiu
  • Aventuras y Desventuras de un MEF rural
  • La mirada pedagógica
  • Educa't - educa'm
  • Bitàcola de Mestra TIC
  • Arran de pupitre
  • De mestr@ a mestr@
  • Diari MEF, MEF a diari
  • Diari d' una mestra
  • Petjades que no s'esborren
• 4. Altres blocs interessants
  • Botarga
  • El bloc d'Obrint Pas
  • Quadern de Tarragona
  • Roger de Gràcia
  • Esperant ser una tempesta
  • DooMMasteR
  • El Bloc de trenscat.cat
  • frustrated13
  • Miscel·lània i algunes reflexions
  • PsicoTaiks in vivo
  • Barcelona sota terra (o no)
  • Blogbuster
  • Déu vos guard!
  • MiTjaNit
  • Anotacions al marge
  • Les meves històries
  • Calaix de Sastre
  • Anna Tarambana
  • Terra d'escudella
  • Muntanya.net
  • El bloc de la jaka
  • Rosa dels vents
  • La reusenca
• 5. Blocs d'amics
  • La mosca collonera
  • Anna de les Borges
  • Maria Amorós
  • Natalicu
  • Evals
  • Bajoca
  • Nurbers
• 6. Foto-blogs
  • El meu fotolog (amb enllaços a molts altres)
  • Acampada Jove
  • Cops i flames
  • Gent de Reus
• 7. Directoris de blocs
  • Gent del Camp
  • Reusosfera
  • Pom de Blogs
  • Catalunya web a web (blocs)
  • Blogs en català
  • Poliblocs.cat
  • Jovent Independentista
  • Xarxa de Blocs Sobiranistes
  • Xarxa republicana
  • Blocs d'Esquerra
  • Blogs independentistes

• El dèficit fiscal de Catalunya aquest any és de

  ...

• Març 2010 [1]
• Juliol 2009 [1]
• Març 2009 [3]
• Febrer 2009 [1]
• Gener 2009 [1]
• Desembre 2008 [1]
• Novembre 2008 [1]
• Octubre 2008 [7]
• Setembre 2008 [1]
• Agost 2008 [2]
• Juliol 2008 [3]
• Juny 2008 [4]
• Maig 2008 [3]
• Abril 2008 [3]
• Març 2008 [4]
• Febrer 2008 [10]
• Gener 2008 [13]
• Desembre 2007 [9]
• Novembre 2007 [5]
• Setembre 2007 [2]
• Agost 2007 [8]
• Juliol 2007 [3]
• Juny 2007 [1]
• Maig 2007 [12]
• Abril 2007 [11]
• Març 2007 [8]
• Febrer 2007 [6]
• Gener 2007 [13]
• Desembre 2006 [6]
• Novembre 2006 [9]
• Octubre 2006 [6]
• Setembre 2006 [13]
• Agost 2006 [5]
• Juliol 2006 [6]
• Juny 2006 [16]
• Maig 2006 [11]
• Abril 2006 [20]
• Març 2006 [23]
• Febrer 2006 [8]
• Gener 2006 [4]

• Països Catalans [117]
• Reus i el Camp [77]
• Miscel·lània [41]
• Món educatiu [30]
• Bloc [26]
• Internacional [24]
• Nicaragua [7]
• Frases per a pensar-hi [2]
• Fotos [1]
• Llibre de visites [1]
• Ràdio en directe [1]
• Traducció automàtica [1]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0