Erdrag

Les Vegueries: model de territori en xarxa.

erdrag | 11 Juliol, 2009 14:44

Els diaris en paper pleguen i els digitals neixen. Suposo efectes de la crisi, de l’avenç de les noves tecnologies, de la irrupció en primera línia d’una nova generació anomenada digital, entre d’altres.

Felicito d’entrada als promotors i a tothom qui hi està implicat d’alguna forma o altra en aquest projecte. Tenir fonts d’informació bones i fiables a prop de casa i d’allò que passa al teu voltant sempre és d’agrair. Cert és, però, que aquest no és l’únic projecte d’aquestes característiques a les nostres contrades. delCamp.cat és, però, l’únic que es defineix de vegueria, que parla clarament i obertament de les comarques del Camp com el seu àmbit natural, referencial.

Llegint alguns dels opinadors que m’han precedit en aquest espai veig que el dubte és si ens creiem o no aquest indret, aquesta definició de pertinença a un àmbit territorial. Portem massa anys remenant la perdiu: que si vegueries, que si cal fer desaparèixer les diputacions, que quantes en volem, que si ens hem de posar d’acord en l’àmbit territorial, que si això afecta a la llei electoral, que si ara toca o no toca, i el més divertit de tots: i ja ens ho deixaran fer això a Madrid?

Tant la societat civil com l’administració avancem amb peus de plom, amb passes petites, com si ens fes por tot plegat. Fa massa anys que se’ns imposaren les províncies, que fins i tot ara sembla que el projecte de vegueries sigui senzillament partir aquestes: de Tarragona a Camp i Ebre, de Lleida a Ponent i Alt Pirineu, de Barcelona a Àrea Metropolitana i Catalunya Central. I tant tranquils que ens quedem! Les Vegueries no són pas mitja província, sinó entitats amb personalitat pròpia, que la gent s’ha de creure. Una vegueria és vestir de legalitat una realitat que ja existeix.

La Vegueria del Camp està formada per les 3 comarques del Camp històric, sumant-hi el Priorat i la Conca. Sí, sí, sense el Baix Penedès.

Ara cal articular, de veritat!, el nostre territori: cal mirar com s’articula socialment el nostre país: com es formen les xarxes socials, quina és la vitalitat de la gent, què passa al territori. Existeix la vegueria del Penedès, la Cerdanya és Alt Pirineu, els pobles de l’Anoia cal mirar on han d’ubicar-se, cal estudiar el cas de l’Alt Ter, i fins i tot, i perquè no, cal reclamar alguns pobles de la Franja que tenen totes les relacions socials cap a Lleida o les Terres de l’Ebre i que tan sols mantenen relacions de caire administratiu amb Zaragoza, Huesca o Teruel.

Finalment, des de Reus vull dir que celebro que la vegueria del Camp avanci i que no caiguem en debats estèrils de capitalitats, quan avui en dia tot tendeix cap al model en xarxa i no pas al model radial de les capitals del segle passat.

Visca el Camp,

visca els Països Catalans!

Article publicat a delCamp.cat l'11 de juliol de 2009.

Enllaç directe.

21 de Març: Dia Internacional contra el Racisme i la Xenofòbia

erdrag | 21 Març, 2009 01:06

Avui reprodueixo un comunicat de les JERC, publicat a jerc.cat. Crec que queda prou clar i no cal afegir-hi res més.

21.3.2009 Països Catalans
Des de les JERC ens sumem a la diada internacional contra el Racisme i la Xenofòbia.

Malauradament hem de continuar commemorant aquest dia, ja que el racisme i la xenofòbia continuen molt presents a la nostra societat. Sovint creiem que el racisme i la xenofòbia només es dóna implícitament en determinats contextos i que només té una traducció en agressions físiques, però el racisme i la xenofòbia comprenen moltes altres vessants. És constant en el decurs del dia a dia exemples d’exclusió social o de visions demagògiques vers la població nouvinguda, entre d’altres. Estem parlant d’un racisme i rebuig social que encara es veu més accentuat en èpoques de crisi com la que estem vivint en aquests moments. En aquest context és molt fàcil fer demagògia amb les persones nouvingudes, ja que en moments de crisi les persones autòctones són més vulnerables i certes falsedats com que, a causa de tantes persones immigrades, hi ha més atur, o que col·lapsen els serveis públics, arriben molt més ràpidament a la gent.

És per això que des de les JERC continuarem lluitant per a que tant el racisme social com l’institucional sigui eradicat i d’aquesta manera poder avançar per assolir la màxima cohesió social dins de la nostra societat. La clau està en positivitzar i acceptar el fet migratori com a una oportunitat per continuar avançant com a societat.

Respecte i tolerància vol dir fermesa en la defensa del català com a llengua vehicular.

erdrag | 18 Març, 2009 12:09

Ahir al vespre saltava la notícia de la vulneració, un cop més, dels drets lingüístics d'uns ciutadans. Aquest cop ha estat durant un curs de gestió cultural, subvencionat per la Generalitat i la Unió Europea, amb la participació de la UGT i impartit a Tarragona per una acadèmia de la ciutat.
Lamentablement aquest no ha estat l'únic cas, ni l'últim, ni l'únic que va succeïr ahir, ni l'únic del dia d'ahir a Tarragona, ni res de tot això. És a dir, que casos com aquests s'esdevenen amb total continuïtat, cada dia, a cada racó. Són incomptables! Què té de diferent aquest? Doncs les ganes de passar per tot un seguit d'aventures desagradables en públic dels seus protagonistes, que han tingut el suficient valor de denunciar-ho públicament. l, potser, la sort de ser algú mínimament conegut, de tenir accés als mitjans de comunicació...

Cal agraïr a aquestes persones la seva fermesa i fortalesa per a fer-ho públic i arribar fins al final en la denúncia d'aquests casos. El que m'ha sorprès molt, des d'ahir al vespre, ha estat les grans mostres de sorpresa i d'enuig de moltes persones. No entenc aquesta gran sorpresa, a no ser que visquin en un món diferent al meu. Sovint, massa, en sortir del meu entorn més proper em trobo amb casos d'aquests. I sovint fas el que pots, et defenses com pots, intentes fer pedagogia del respecte i la convivència, i a vegades te'n surts, d'altres no.
Caldria, però, que des de tots els que ens diem demòcrates, articuléssim una xarxa de suport i col·laboració a aquests casos, on els afectats poguessin acudir, per a limitar i eradicar d'una vegada aquesta violència contra les persones.
N'hi ha que usen diferents vares de medir, depenent de qui sigui l'agredit lingüísticament.

Època de rebaixes

erdrag | 13 Febrer, 2009 17:55

En aquestes dates s'està apunt d'acabar l'època de rebaixes d'hivern. Les botigues de roba, de sabates, els centres comercials... s'afanyen a liquidar-ho tot, a rebaixar-ho a la meitat o menys, mentre ho puguin vendre. Sembla, però, que no són els únics que estan de rebaixes. En política també estem de rebaixes. Estem rebaixant la democràcia a la meitat o menys, mentre ho puguem vendre al ciutadà, mentre "coli" com a democràcia.

D'aquesta oferta, d'aquest "saldo" que ens intenten vendre -amb força èxit, tot sigui dit- en podem enumerar diversos exemples de retallada o rebaixa de llibertats democràtiques:

>> A Euskal Herria s'ha negat a una part important de la societat el fet de tenir representació política, se'ls ha negat poder-se expressar democràticament a través de les urnes. S'està il·legalitzant sistemàticament qualsevol formació política (i ja en van masses) que expressi les mateixes idees, o semblants, que Batasuna. I jo em pregunto: il·legalitzaran també el PP per expressar les mateixes idees que el franquisme? Il·legalitzaran el PSOE per expressar les mateixes idees que els GAL? Il·legalitzaran a tothom que pensi pel sol fet de pensar? No haviem quedat que la llibertat de pensament era lliure? O és que amb les rebaixes, aquest punt ha caigut? Fins i tot els jutges espanyols es permeten el luxe de dir-nos que el motiu d'il·legalització de D3M és, senzillament "representar el mateix electorat que Batasuna"!!!!!!!

>> Però no cal sortir fora, al nostre país també en tenim diversos d'exemples de rebaixes: Ara resulta que la democràcia i la sobirania ja no rau en el poble (a través de les urnes) sinó que rau en uns senyors (poquets) que treballen en un lloc que es diu Constitucional. És a dir: els jutges poden passar per sobre de la sobirania popular!?!?!?! Els jutges poden eliminar allò que els ciutadans han instaurat en referèndum? Evidentment, estic parlant de l'Estatut.

>> I, si no volem sortir de Reus, també podem anar de rebaixes. Ara resulta que la crítica i la discrepància, o el dret a queixar-se ha desaparegut (l'han rebaixat) i ens ho han canviat pel dret dels "urbanus" a colpejar a qualsevol persona, al més pur estil del Far West. Ara resulta que un polític no pot aixecar-se del seu escó i anar a preguntar per l'estat d'unes senyores que havien estat apallissades pels agents municipals (poques vegades coincideixo amb tú, Ariel). Ara resulta que pel sol fet de treure una pancarta reivindicativa ja es dóna carta blanca a l'autoritat a desfogar-se. Ara resulta que el saló de plens és un lloc de gala i si no hi entres per callar i dir amén, no cal anar-hi. I els drets humans? I la democràcia? I la racionalitat? Tot això ho hem posat de rebaixes.
Evidentment, parlo dels lamentables fets de divendres passat al Ple (sense entrar a valorar si tenen raó o no les manifestants, cosa discutible).

>> Vaja, per no parlar de la rebaixa permanent del dret a la sobirania popular, al dret a l'autodeterminació. Però bé, sembla que a això ja ens hem acostumat a que sigui tant rebaixat que fins i tot ja no el trobem a la venda.

En resum, espero amb candeletes que s'acabin les rebaixes per veure si podem comprar la democràcia real, aquella que ens defineix el diccionari, qualsevol diccionari.

Carta d'un mestre a un Mosso d'Esquadra

erdrag | 26 Desembre, 2008 19:42

Després d'uns dies d'inactivitat, avui penjo un nou article al bloc.
Avui no és un article meu, sinó un text que he trobat per la xarxa, tafanejant i passant la tarda de St. Esteve.

Carta d'un mestre a un Mosso d'Esquadra

Escrit per Antoni Jaumandreu i publicat a Gent de Gramenet el diumenge, 21 desembre de 2008

Estic desolat perquè això que t’haig de dir mai t’ho podré dir a la cara ja que gaudeixes de la impunitat que et dóna el teu uniforme antiavalots i ni tan sols portes un número que t’identifiqui.

Jo estic acostumat a dir les coses a la cara i m’agrada explicar-les bé, alhora que miro als ulls per captar si he fet arribar el meu missatge d’una forma clara.

Acabo d’arribar a casa de l’hospital on, a la meva filla que acaba de fer quinze anys, li han fet un part de contusions múltiples per un seguit de cops que li has donat amb la teva porra.

Ella estava allà, a la plaça de Catalunya, amb tota la força que li dóna la seva joventut. Duia dues bosses de compres, després de recollir uns regals del seu recent aniversari.

I va tenir la mala sort de creuar-se en el teu camí. I et vas acarnissar amb ella, la vas empènyer contra la paret, la vas tirar al terra i li vas donar uns quants cops de porra.

De fet ja deus estar acostumat a que molt jovent es creui en el teu camí. I segurament a esbatussar-los indiscriminadament. Potser consideres que no se’ls pot anomenar joves i els anomenes d’una altra manera. Potser ara et trobes a un bar, fatxendejant amb els companys sobre la teva última hazaña. Qui sap!

Si arriba aquesta carta a les teves mans, si tinc la sort de què la llegeixis i si et queda un bri de vergonya i dignitat, no la depreciïs i la llencis com vas fer amb la meva filla, estampant-li el carnet a la cara. Recorda que t’escriu un vell mestre que ha dedicat la seva vida a ensenyar els nens i nenes que aquest és un país lliure, amb la seva llengua, amb la seva cultura, amb les seves institucions, amb la seva policia... És possible que tu també tinguessis algun dia un mestre que t’ho va explicar...

Vull que t’adonis que amb els teus cops de porra estàs tirant per la borda molts anys de feina educativa, meva i dels teus mestres, i estàs ajudant al foment de la barbàrie i de la por.

Sàpigues que cada cop de porra que donaves a aquesta noia de quinze anys li donaves a aquest poble, li donaves als seus educadors, li donaves als seus treballadors. Cada cop de porra que li vas donar s’ha girat en contra de la tasca que durant molts anys hem fet per forjar la recuperació de la democràcia i de la identitat d’aquest, el nostre, poble català.

Ara, ella, cada cop que vegi tan sols un cotxe de policia creurà que els mestres la van enganyar, que la policia no és el cos que vetlla per la nostra seguretat i sentirà por i ràbia en recordar les paraules que tu li vas dir mentre la pegaves, paraules dites en castellà, potser per ferir-la encara més.

I no t’adones que podies estar esbatussant a la teva filla, potser a la teva neboda? I no te n’adones que aquesta barbàrie també va en contra teva? No t’adones que cada cop estàs més lluny de la veritat, de la raó i de la llibertat del poble al que pertanys?

Però al Món sortosament hi ha moltes persones que anem sempre a cara descoberta, que treballem, que lluitem i que encara creiem en un món millor. Entre aquestes persones està el jovent que ha escoltat els seus mestres, que han escoltat la seva crida i que han decidit que han de seguir la lluita per una societat més justa, més solidària i sense violència.

Tots els que creiem això, mai no ens amagarem covardament darrere de cap passamuntanyes i no vendrem els nostres ideals per la por que ningú ens vulgui imposar.

I recorda també que tu també pertanys a aquest Món i per tant sempre estàs a temps de reflexionar.

Sense voler jutjar un cas que desconec i que no em posaré pas a defensar sense conèixer, està clar que alguna cosa falla en el nostre sistema jurídico-policial. Potser falla que tots plegats esperàvem un canvi en el sistema juntament amb la creació i desplegament dels Mossos i ens estem adonant que tan sols ha canviat el collar, però que el gos continua siguent el mateix.
Està clar que necessitem els Mossos i no pas la policia espanyola, però cada cop tinc més clar que si volem un canvi real, cal canviar moltes més coses i de més amunt que no pas les sigles, l'uniforme, l'idioma i la titularitat del cos policial.

Plantilla de professorat als centres públics del país

erdrag | 15 Octubre, 2008 21:09

Igual que l'altre dia, avui torno a publicar un dels gràfics que publica la revista Esquerra Nacional.

professorat dels centres públics de Catalunya

Font: revista Esquerra Nacional, núm. 110. 30 setembre - 6 octubre 2008.

No m'agraden les prohibicions, m'agrada la llibertat

erdrag | 13 Octubre, 2008 21:19

prohibició No m'agraden les prohibicions d'actes, de manifestacions, de grups, de partits polítics. No m'agraden totes les il·legalitzacions que està sofrint l'entorn de l'esquerra independentista basca. Ningú té dret a matar, però tothom ha de tenir el dret de defensar-ho de forma pacífica. ETA no té dret a matar, però ningú té dret a prohibir als seus simpatitzants de defensar-se pacífica i públicament pels carrers, o de presentar-se a les urnes.
És la gent qui ha de decidir si dóna el seu suport al feixisme d'ETA, no pot pas el govern (o els jutges) decidir a qui podem donar suport i a qui no.
De la mateixa forma, crec que ningú té dret a demanar a les autoritats que prohibeixin una manifestació, tot i que sigui convocada per un partit racista, feixista i nazi com ho és Democracia Nacional. Odio profundament les tesis que proclamen aquests neonazis, però crec que demanar a les autoritats que els neguin la llibertat d'expressió és posar-se al seu nivell, demanant que es faci contra ells el que a Euskadi critiquem que es faci contra uns altres.

La millor forma d'evitar que aquests personatges es passegin proclamant les seves tesis pels carrers de les nostres ciutats és fent pedagogia, treballant dia a dia i minut a minut per a conscienciar a la gent de la importància dels valors de la llibertat, el respecte i la convivència per damunt de tot. La millor lluita contra aquests subjectes és ignorar-los, és el que més ràbia els fa. En el cas d'aquesta setmana, si calia fer alguna cosa era demanar la no-assistència a l'acte, però en cap cas demanar la prohibició del mateix.

És per aquest motiu que no vaig donar suport als actes convocats ahir a Tarragona per plataformes suposadament antifeixistes.

Personalment, algunes de les actituds de certs grups antifeixistes (alguns i minoritaris, per sort) em recorden més els grups feixistes que no pas els grups de lluita per la llibertat i la democràcia. Això és feixisme d'un altre color, però feixisme al capdavall.

Cultura funcionarial

erdrag | 12 Octubre, 2008 18:49

Ara que a Catalunya diverses lleis comencen a parlar de canviar el model funcionarial català, especialment per a reduïr-ne el nombre, i que Esquerra demana a Madrid que aprimi l'estructura de l'estat especialment en aquells ministeris que tenen les competències transferides a les comunitats autònomes i continuen amb la mateixa plantilla que quan ho assumien tot; és un bon moment per a parar-se a analitzar el següent gràfic, per a saber com estan les coses per les espanyes.

Ara que se'ns acusa de poc solidaris, ara que alguns veuen com se'ls pot reduir l'aixeta de diners procedent dels catalans, és un bon moment per veure com s'organitzen algunes comunitats:

Percentatge de persones funcionàries a l’Estat espanyol per cada 100 habitants funcionaris a l'estat espanyol

Font: revista Esquerra Nacional, núm. 108. 16-22 setembre 2008.

Tòpic: cotxe potent + joves = excés de velocitat i temeritats

erdrag | 19 Juliol, 2008 13:57

Diumenge passat vaig tenir la desgràcia de presenciar un trist accident de cotxe. Va anar de segons de no ser-ne nosaltres els protagonistes. Sort de la ràpida reacció frenant de la nostra conductora. L’impacte personal i emocional: fort. Veure una persona morir-se davant teu mentre tu, impotent, no pots fer res més que esperar, sabent del cert que quan arribin els serveis mèdics ja no hi podran fer res provoca un important xoc interior.

Bé, però més enllà d’això, l’endemà, dilluns, en vaig indignar moltíssim en veure com al Diari de Tarragona tergiversaven la història per explicar-ho malament. Citant, segons ells, testimonis presencials, explicaven una versió totalment inversa del que va passar. Es clar, els implicats eren un home gran amb una furgoneta que venia de treballar i 4 joves amb un cotxe potent (Honda Civic). Amb aquests ingredients el diari ja podia redactar el tòpic: els 4 joves anaven fent esses, avançant en tombs i amb línia contínua i amb excés de velocitat. Només els faltava parlar d’alcohol o drogues (que per sort no ho van fer).
El pitjor de tot és que citaven testimonis presencials, quan els únics testimonis, els del cotxe del darrera, érem nosaltres.

Veient això, faig un truc a la redacció del diari (a Tortosa en aquest cas) i m’informen que això ho han dit els Mossos. Per sort, ja m’havia llegit la nota de premsa dels Mossos, i vaig poder dir-li que no em prengués el pèl. Després d’informar-lo de com havia anat tot, el periodista es compromet a publicar l’endemà una rectificació. Encara l’espero.

És cert que no descobreixo la sopa d’all si dic que les notícies que publica el Diari de Tarragona i la realitat, qualsevol coincidència, pura casualitat.
Aquest cas, però, m’ha demostrat que realment els importa ben poc explicar la realitat, tan sols els interessa vendre una imatge de la societat. Sinó, perquè havent-se adonat que s’havien equivocat, tenint la informació real de tot plegat, no es molesten a publicar-ho?

Finalment, dir que la resta de mitjans van tractar la informació com toca, citant el que diuen els mossos: els implicats, el resultat i el lloc. Sense informar de coses d`’una font no fiable i que estan sent investigades.

L'escola democràtica

erdrag | 12 Juliol, 2008 20:39

Aquesta notícia és molt dolenta (veure a Vilaweb: Tancada a la conselleria d'Educa ció en suport a Batiste Malonda i 'Volem democràcia a l'escola'), però és força evident que no estic descobrint la sopa d'all si dic que al País Valencià hi ha una mancança funcionament democràtic, tant a la Generalitat Valenciana com en moltes altres administracions, i només les del PP.
El que més em preocupa d'aquesta notícia, i que em perdonin els valencians, és que al Principat s'està tendint cap aquest sistema de funcionament basat en la ingerència total i la pèrdua de la democràcia interna a les escoles. Recordeu allò que diuen "quan vegis les barbes del teu veí tallar, posa les teves a remullar".

Aquí potser no passarà, almenys de moment, per motius polítics i/o ideològics, però sembla que tot el cos legislatiu s'està preparant per evitar que des de les escoles es decideixi, de forma democràtica, el funcionament d'aquestes. Es tendeix a considerar els mestres purs treballadors, empleats que han de complir al peu de la lletra allò que diu l'empresari (en aquest cas, el conseller), i no pas com a educadors, com a aquells que fan tirar les escoles endavant posant-hi el seu granet de sorra molt més enllà de les exigències laborals.>
Com volem educar els nens del país per a que siguin ciutadans conscients i compromesos i siguin capaços de prendre les seves pròpies decisions en la vida, si no permetem que els mestres en prenguin cap de decisió.
Volem unes escoles innovadores i capaces d'adaptar-se als temps, o volem unes escoles idèntiques on tan sols s'apliqui un manual imposat des de dalt?

Aquells que em llegiu i sou d'aquest món, s'agraeixen comentaris d'opinió.

Llibertat... selectiva.

erdrag | 11 Juny, 2008 16:42

Sembla que finalment Air Berlín ha canviat d'idea i respectarà i potenciarà el català. Caldrà veure-ho això! No voldria pensar que aquesta decisió no ha estat presa sota criteris culturals, de respecte i de llibertat, sinó que hagi estat presa degut a la pressió soferta per la companyia en saltar la campanya a Alemanya, on se li ha criticat també aquesta decisió i on realment pot tenir pèrdues. Està clar, però, que la campanya no hagués arribat allà sinó hagués estat per la campanya que s'ha dut a terme a la xarxa, bàsicament a través de la imatge que reprodueixo i per la qual l'ex-diputat d'Esquerra, Joan Puig, ha estat denunciat. La denúncia és per fer exactament el mateix que faig jo ara mateix i que han fet molts internautes els darrers dies: penjar aquesta crítica en forma d'imatge al seu bloc.

És curiós que una empresa porti als tribunals una persona per atemptar contra la seva imatge, quan aquesta persona està denunciant públicament a l'empresa per fer el mateix.

Vist com estan les coses, però, no sé pas de que ens estranyem. En Franki ja ha sortit de la presó, però hi ha de tornar cada nit. On han deixat la llibertat aquí? No és llibertat d'expressió cremar una bandera? O tan sols és llibertat d'expressió cremar banderes catalanes, dir mentides contra el català, insultar persones catalanistes, etc. Si en Franki hagués cremat una senyera catalana i en comptes de ser okupa fos un jove empresari (per exemple), hagués rebut el mateix càstig? Això no és justícia, és aplicació del dret de conquesta (en forma de lleis), encara 300 anys després.

Però bé, parem el país! Oblidem tots els problemes, que ja tenim aquí l'eurocopa! Espanya va demostrar ahir que és un gran país, avançat socialment, econòmicament pròsper, on tothom té oportunitats de viure-hi... Ho va demostrar fent no-sé-quants gols contra Rússia!!!! Definitivament el futbol és l'opi del poble.
Però el que més ràbia em fot no és pas haver d'aguantar les mostres de testosterona dels aficionats a la selecció espanyola, barrrejades amb mostres de nacionalisme espanyol del més ranci. Sinó no poder defensar lliurement l'equip que vulgui.
Em sembla perfecte que els seguidors de la selecció espanyola facin el que vulguin per animar-la, i omplin els carrers amb sorolls i banderes, però... i jo? pq no puc fer el mateix amb la selecció que defenso jo? no ho puc fer, no pas pq hagi estat eliminada abans, sinó pq està prohibida, vetada, censurada. Això és llibertat d'elecció?

Alguns demanen que a les escoles es pugui triar la llengua en que es vol rebre l'educació, mentre prohibeixen triar la selecció a la que es vol animar.

Visca la llibertat per a tothom, i no només per uns quants.

La setmana d’ERC

erdrag | 06 Juny, 2008 15:39

Demà és el gran dia d’Esquerra, demà els i les militants del partit decidirem qui volem al capdavant durant els propers 4 anys, decidirem quin projecte volem, a a través de decidir qui l’ha d’encapçalar.
Bé, per ser exactes tan sols decidirem qui l’ha d’encapçalar, ja que el projecte, la ponència estratègica, la decidirem la setmana vinent al 25è congrés a Barcelona i, fins i tot les línies del projecte poden anar sent modificades sobre la marxa a través dels mecanismes de participació democràtica que té el partit.

Els darrers dies, setmanes, mesos, ERC ha estat en boca de tothom. Alguns ho aprofitaven per fer-ne mofa, d’altres per vanagloriar-se dels mecanismes interns d’altres partits, on uns quants decideixen i els altres acaten. Una de les coses bones que té Esquerra és el seu caràcter democràtic intern, portat fins als últims racons del partit: dret de participació activa als congressos per a tota la militància (únic partit que ho fa), eleccions internes per a l’elecció de president i secretari general (únic partit que ho fa, i fins i i tot n’hi ha que ho elegeix tan sols la direcció), etc.
25è congrés nacional Aquells qui critiquen el caràcter democràtic del nostre partit, com poden després demanar democràcia, debat i interncanvi d’idees a la societat? Com pot una persona d’un altre partit o de qualsevol entitat ciutadana criticar que a ERC es debatin les idees i les persones abans de decidir qui volem? Que potser voldrien una secta on tothom seguís el ramat? ERC és un partit d’esquerres, i ser d’esquerres vol dir, entre d’altres, respectar i donar veu a la opinió de tothom.
I.. esperem totes les crítiques que ens cauran a sobre aquesta setmana, entre les eleccions i el congrés.

Ara bé, que ningú es confongui: una cosa és fer un debat d’idees i de projecte, que inevitablement va associat a un debat de persones, i l’altra molt diferent és fer una discussió de persones a nivell personal. Demà a la nit, passades les eleccions, caldrà posar-se a treballar tots a una pel partit i pel país. Demà, hem de deixar de ser de Reagrupament, d’ERC Futur, d’Esquerra independentista o de Gent d’Esquerra, per a passar a ser tots, senzillament, d’Esquerra. Amb les nostres diferències, i amb la opinió de cadascú, evidentment, però tots treballant a la una, debatent i discutint les coses quan calguin i eliminant tots els vetos i les crítiques a nivell personal, que sobrepassin l’àmbit polític, ja que això és el que fa mal i crema a les persones.
Cal també, que algunes persones entenguin que expressar la opinió personal de com van les coses, encara que discrepi de la línia oficial del partit, és positiu i cal potenciar-ho. I, la societat en general, cal que entengui que en un partit hi ha molta gent i que no tothom ha de pensar exactament igual.

Visca Esquerra Republicana arreu dels Països Catalans!!!

Ateneu Republicà o “oficina i despatx” ?

erdrag | 21 Maig, 2008 18:45

Aquests dies a Esquerra estem immersos en un procés d’elecció de dirigents, però més enllà de les persones estem sobretot immersos en la definició de com volem el partit del futur, estem en un debat d’idees, de formes d’entendre el partit i la militància.
Això també ens afecta, i molt, a nivell local.
El passat dilluns una de les esmenes que s’aprovà en l’assemblea de Reus deia: “...les seus regionals es puguin dotar d’un Ateneu Republicà com a lloc de trobada i de connexió d’ERC amb la societat.“
Aquesta declaració d’intencions aprovada per àmplia majoria a Reus (seu regional d’ERC) contrasta amb la línia política d’actuació que s’està duent a terme actualment a nivell local i comarcal. Per això és molt important que tots els militants de Reus i de la comarca anem a votar conscientment el dia 7, i ho fem no tan sols en clau nacional, sinó sobretot pensant en com volem que funcioni Esquerra a Reus

Actualment Esquerra a Reus pot fer un gir, un gir important, un gir cap a les classes socials populars, cap al teixit social, cap a la cultura del diàleg per a realitzar actuacions polítiques que afectin a diversos col·lectius, i en general cap a tots els valors que tradicionalment han representat totes les esquerres socials a nivell mundial. Ara tenim l’oportunitat de tornar a convertir Reus en ciutat capdavantera del republicanisme.

Necessitem una Esquerra forta, i això només ho aconseguirem si som capaços d’interactuar amb la societat que ens acull i que pretenem gestionar. Necessitem reconciliar la vida social amb la vida política.
La candidatura de l’Ernest Benach proposa, per exemple, que els locals del partit es converteixin en espais de trobada, de debat, en espais de serveis als militants, a la ciutadania, en espais d’acollida d’entitats i de viver d’iniciatives socials. És a dir: a Reus recuperar el Casal Foment més enllà de les sigles d’ERC, per a aconseguir que el nostre local tingui molta vida, que hi passi molta gent, tant si són d’ERC com si no ho són.

Cal que Esquerra estigui oberta a tota la ciutadania, ja que només així aconseguirem que el partit s’acosti a la societat, única via per aconseguir ampliar la nostra massa social i finalment, el nombre de vots a les urnes.
I, aquesta obertura passa en primera instància per una obertura física dels espais de què disposem.
No volem una oficina d’Esquerra, volem un casal d’Esquerra.

Una tarda a casa (fins i tot a casa m'he d'empipar)

erdrag | 08 Maig, 2008 17:22

telefon Aquesta tarda he estat a casa fent feina durant unes 2 hores llargues. durant aquesta estona he tingut 3 trucades telefòniques intentant-me vendre quelcom, i una visita personal a casa, també per oferir-me un producte.

Les 3 trucades han estat improductives, degut a un problema lingüístic: no ens hem entès. Bé, més aviat hauria de dir que ells no m'han entès a mi, tot i que jo a ells sí que els he entès. Fins i tot m'han arribat a dir maleducat (!!) per a parlar en català des de casa meva i per telèfon a algú que intenta vendre'm alguna cosa. Avui no ha estat el cas, però algun cop que m'he cansat i els he demanat les dades de l'empresa, informant-los que estan incomplint la llei al no tenir ningú que entengui el català, m'han acabat penjant.

És llàstima que gairebé ningú sàpiga que qualsevol empresa que ofereixi productes a Catalunya, encara que ho faci per telèfon, correu electrònic, etc. des de l'indret més remot del món, ha de tenir algú que entengui el català (encara que no el parli). Per si us interessa: ho diu l'article 32.1 de la llei 1/1998 de 7 de gener, de política lingüística.

No pretenc que em parlin en català, tot i que ho haurien de fer, tan sols pretenc que no m'insultin per a parlar, a casa meva, en la llengua del meu país, amb tota normalitat i sense ofendre a ningú.

Més enllà del tema lingüistic, jo sóc d'aquells que no em molesta la publicitat i fins i tot m'agrada rebre informació comercial de coses que em puguin interessar. Però... tot té un límit; i una mitjana de 3 o 4 trucades al dia, durant les poques hores que estic jo a casa, ja comença a cansar.

Alguna vegada us heu topat amb algú que no us entengui per parlar en castellà? (més enllà dels turistes).
Alguna vegada us heu topat amb algú que no us entengui per parlar en català? (més enllà dels turistes).

La resposta a ambdues preguntes parla per si sola, oi?

llibre llegit: La memòria perduda del maquis

erdrag | 11 Abril, 2008 16:48

La història dels maquis a través dels ulls d'un infant, primer, i del mateix nen convertit en professor de secundària, després.
Un llibre molt curt, amè i ràpid de llegir. Us el recomano.

Segons la contraportada:
El fill d'un general franquista obsessionat a perseguir maquis, coneix per atzar un guerriller amagat vora del seu poble. Tots dos es faran amics i confidents, i no tardaran a descobrir que en les seves vides hi ha punts en comú inquietants, que precipitaran les seves decisions. Cinquanta anys després, el nen ha esdevingut professor de secundària i decideix ajudar una antiga alumna que ha de fer un treball de doctorat sobre el maquis a la província de Lleida. La tornada al seu poble, les entrevistes amb la gent que el van conèixer, a ell i al general, el duran a submergir-se en el passat fosc del seu pare, mentre es va il·luminant la figura de l'Ernest, el guerriller.