Erdrag

Un espai personal a la xarxa.

Enganxines per a tots els gustos

erdrag | 31 Març, 2006 15:04

Aquestes fotos les vaig fer fa uns mesos a Figueres. No, no és pas el meu cotxe, jeje. Entre altres coses pq jo no sóc de les comarques gironines.

La resta de comentaris i opinions: self-service, que cadascú es faci les seves.

Els joves que treballen en positiu.

erdrag | 31 Març, 2006 12:49

Avui, divendres al matí, m'he llevat tard i he fet feineta per casa, i també he aprofitat per a llegir una mica.

Us recomano un article de l'Ernest Benach sobre la realitat i les problemàtiques dels joves avui, publicat el dimarts de la setmana passada al seu bloc.

Article: Els joves que treballen en positiu.

La meva terra, la meva gent, les meves arrels, el meu....

erdrag | 28 Març, 2006 20:48

Sóc navegant solitari, sóc mariner sense port.
Mai no he tingut calendari, el meu rellotge sóc jo,
que no tinc segons i que allargo les hores.

Tu, vell timó que m´ajudes,
la meva adreça sou tu i el vent;
treu-me d´aquesta tempesta,
treu-me que ja no puc més,
seguint una estrella potser em vaig perdre el cel.
i vaig perdre el seny....

Dóna´m força per cridar,
que no sóc d´aquí, tampoc sóc d´allà,
la meva terra és el mar.
Dóna´m força per cridar, que jo sóc de mi,
no sóc de ningú i sempre així serà.

Vaig néixer sense fronteres,
no crec en les possessions,
doncs penso que hi ha massa coses
que ens separen i tots som del mateix món,
no crec en nacions ni en obligacions,
ni en obligacions.

Dóna´m força per cridar,
que no sóc d´aquí, tampoc sóc d´allà,
sóc part de l´Oceà.
Dóna´m força per cridar,
que jo sóc de mi, no sóc de ningú.

La meva terra és el mar fet d´aigua i sal.
Sota l´aigua no hi ha peles ni banderes ni nacions
el silenci que m´envolta és la solfa que em fa viure,
viure i ser lliure, lliure!

Dóna´m força per cridar, que si l´aigua és amor,
jo de pedra no sóc, mulla´m un altre cop.

Dóna´m força torna´m boig, que si l´aigua és amor
jo de pedra no sóc, mulla´m un altre cop
dins el cor...

La meva terra és el mar

Lax'n'busto

Font: KumbaWorld

Prou d’hipocresia senyors ! (i senyores, es clar)

erdrag | 27 Març, 2006 21:21

Prou d’hipocresia senyors ! (i senyores, es clar)

ERC, com la majoria de partits (o tots?) té una carta de finançament que, entre moltes altres coses ve a dir que aquelles persones que formen part del projecte polític d’ERC i que estan ocupant un càrrec remunerat en algun organisme o administració pública, en nom o representació del partit o bé com a càrrec de confiança designat expressament; donaran una part del seu sou (petita) al finançament global del projecte (és a dir, del partit). Fins aquí, algú hi veu algun problema? Jo no pas.

Repeteixo que aquestes persones subjectes a aquesta normativa interna de partit són aquelles designades expressament per la seva condició de membres del partit o persones que no ho són però que el partit els ha fet confiança per a ocupar aquell lloc. És a dir, i en resum: estem parlant de tots els càrrecs polítics i no estem parlant de cap càrrec tècnic.

En general aquesta normativa es compleix i cap problema: des d’en Carod, passant pels consellers, diputats, alts càrrecs polítics del govern, regidors, càrrecs de confiança de regidors o consellers, etc... Tot i així, com a tot arreu, segurament hi ha hagut algú que no pagava (per error, per voluntat o pel q sigui) i el responsable de les finances del partit li ha tramès una carta notificant-li la seva obligació. I, recordem que com que ha estat designat pel partit, també, i com a última instància, el partit el pot fer fora.

Això no té RES a VEURE amb treballadors de la Generalitat (és a dir: funcionaris).

Siusplau, no siguem hipòcrites !!!

Una altra cosa és preguntar-se el perquè d’altres partits que tenen normatives similars no s’interessen per fer-les complir. Que no necessiten els diners? D’on els treuen si no és per aquesta via?

No ens agrada ser malpensats... però tots sabem que sota les pedres no hi surten bitllets, i partits com PSC, CiU o PP gasten molts més diners que ERC (això són dades públiques).

No siguem hipòcrites !!!

Gerard Baiget i Dolcet

Reus, 28 de març de 2006.

més mafalda...

erdrag | 22 Març, 2006 11:58

22 d'abril. Palau St Jordi. Festival musical dels Països Catalans

erdrag | 21 Març, 2006 21:37

CAS - Catalunya Acció Sonora

Nota: en aquest banner s'ha suprimit la imatge del cartell ja que ho he considerat totalment un clar exemple de publicitat sexista.

Països Catalans: interculturalitat i integració

erdrag | 20 Març, 2006 18:23

Avui he de felicitar al periodista Manuel Cuyàs, per la seva sèrie d’entrevistes a joves catalans, anomenada “Generació Estatut”, que es publica els dilluns a “El Punt”. La d’avui l’he trobat molt interessant.

L’entrevista és a Laila Karrouch, una jove escriptora (28 anys) que arribà al nostra país quan en tenia 8, provinent del Marroc. Ens explica algunes de les sensacions que tingué en arribar a Vic i el seu procés d’integració. Un dels aspectes a destacar és la naturalitat que mostra en explicar perquè decidí escriure en català. Llàstima que no estigui disponible a la xarxa (almenys jo no l’he sabut trobar).

Ella ha publicat 2 llibres, el primer dels quals: “De Nador a Vic” escrit a mode de diari personal sense cap intenció de que fos públic, pinta molt interessant.

No m’he pogut aguantar: he passat per la biblioteca abans de dinar i n’he agafat un exemplar, que penso començar a llegir aquest vespre. No té aspecte de ser massa espès, ans tot el contrari. Fou premi de literatura juvenil.

Crec que l’entrevista hauria d’ésser llegida per molta gent en aquest país, i suposo (espero confirmar-ho després de la lectura) que el llibre també.

+ info: fitxa tècnica

 (Segueix)

Incoherències, enganys o canvis d'opinió?

erdrag | 19 Març, 2006 16:51

Sobren els comentaris:

«Aquesta decisió obeeix als canvis registrats dins el Moviment d’Alliberament Nacional Basc que s’han traduït en intents d’apropament als quals ara el govern vol donar resposta.»

  • J.M. Aznar (finals del 1998).
  • justificant l’inici de les negociacions amb ETA.

«Els terroristes que estan a la presó sortirien immediatament si decidissin deixar les armes.»

  • Esperanza Aguirre, presidenta del Senat. (2000)
  • en unes declaracions a la Universitat Menéndez Pelayo de Santander.

 (Segueix)

Les necessitats especials a la sexualitat.

erdrag | 16 Març, 2006 22:19

Avui a classe hem vist un documental sobre la sexualitat en els discapacitats. Ha estat molt interessant. No era un més de tot el reguitzell de vídeos, reportatges i documentals que hem vist, sinó que ha estat un video que m'ha arribat, que m'ha fet pensar molt. No planteja la situació a partir de tabús, sinó que explica una realitat existent i sovint amagada o tapada.

Així com tots els alumnes tenen necessitats educatives diferents, i hi ha alguns alumnes amb NEE (necess. educatives especials); podriem dir que en totes les facetes de la vida es dóna un cas similar, no pas exclusivament en l'educació.

Aquest vídeo us el recomano a tots. El que hem vist nosaltres ha estat un reportatge de TVE basat en aquest documental.

A la xarxa he trobat el documental original:

Moltes gràcies al Taller d'Audiovisuals de la Universitat de València.

+ info: fitxa tècnica del documental.

 (Segueix)

L'educació més important es dóna fora de l'escola

erdrag | 15 Març, 2006 15:09

bloquejant...

erdrag | 15 Març, 2006 00:54

Se'n diu així? Ho dubto... De l'art (o entreteniment, o pèrdua de temps, o...) de passejar-se per la teranyina, saltant de bloc en bloc, i llegint coses interessants, per a reflexionar, coses que t'arriben, opinions polítiques interessants i no aquelles que surten als titulars, coses, en fi, que són recomanades per a aquestes hores en que un ja ha fet tot el que tenia per fer (o que ja ho ha deixat córrer) i que només anhela el jaç per a descansar i esperar l'arribada d'un nou dia.

Doncs, m'estic adonant que cada cop m'he aficionat més a aquest art, alguns en diuen moda, potser sí. Es troben coses que realment t'arriben, textos molt curts i fins i tot "xurrades" però que t'arriben i et commouen, és una manera d'arribar a l'interior, als pensaments d'algú, que ni tan sols coneixes, però, en canvi, t'arriba i li arribes.

Crec que això dels blocs personals és una molt bona eina, sempre ben usada, es clar. I, curiosament encara no ens fan pagar per a això. Cap a on derivarà? Cap al model correu-e (tot gratuït i amb prestacions) o cap al model espai web (pagant per tot). Ja ho veurem.

Que disfruteu de la nit.

Per acabar, i en forma de Bona Nit, us deixo dues recomanacions: un article i un bloc en general:

Bona nit !

Begues, Estatut i Dret a l'Autodeterminació.

erdrag | 13 Març, 2006 13:41

Aquest cap de setmana he assistit al Consell Nacional extraordinari de les JERC, que s’ha celebrat en el marc de l’Escola Nacional de Formació de primavera a Begues (Baix Llobregat).

Deixant a banda les incomoditats del transport (despeses de temps i diners), el fet de celebrar actes en diferents punts de la geografia del país és un tema que m’agrada molt: em serveix per a conèixer el territori, per a sortir de la rutina, etc.

Aquest dissabte he descobert una zona interessant que desconeixia totalment. He descobert la part rural i muntanyenca (si se’m permet dir-ho així) de la comarca del Baix Llobregat. Hem estat en una casa rural situada a 10 minuts d’una població com Gavà, totalment comunicada amb diversitat de mitjans de transport públic i privat. He descobert l’entorn rural i tranquil a tocar de la gran metròpoli urbana.

Concretament, pel que fa al Consell Nacional, varem estar parlant i debatent sobre el redactat del nou estatut que s’aprovarà al Congrés, concretament sobre la posició a adoptar com a JERC. Decidírem, amb un total acord, posicionar-nos pel vot contrari a les corts espanyoles (Congrés i Senat), i demanar un NO d’ERC en aquestes cambres.

Pel que fa al referèndum, la cosa ja fou diferent: tot i una amplíssima majoria per un vot de NO al referèndum, es decidí de determinar la posició de les JERC en una Conferència Nacional (una mena d’assemblea o congrés) on tots els militants hi puguem dir la nostra i on valorar tots els aspectes.

Un fet curiós a destacar fou el debat o discussió entre delegats de les dues principals ciutats del Camp: Reus i Tarragona. Mentre els tarragonins apostaren per un vot blanc o nul al referèndum, des de Reus defensàrem un NO clar i rotund. A jutjar pels crits de “Visca Reus!” que es sentiren a la sala, la posició majoritària dels membres de les JERC és d’apostar pel NO, demanant que ERC faci el mateix.

Finalment, abans de dinar, conversàrem a l’aire lliure (quin bon dia que feia!) amb en Bernat Joan, eurodiputat, que ens parlà del dret a l’autodeterminació (reconegut per l'ONU), i de diversos processos que hi ha hagut al llarg de la història. Una conversa interessant que puguérem completar, alguns, mentre fèiem cua pel dinar.

Relacionat amb aquest tema, fa una estona he sentit a Catalunya Ràdio que algú deia que dirigents del PP de Catalunya apostaven i reclamaven el dret a l’autodeterminació. (fins aquí us estranyareu bastant, oi?). Aquest dret, però, només el reclamen per als pobles de l’Àfrica. En canvi, curiosament, es veu que a Europa no el podem tenir aquest dret.

Curiós, si més no.

Reus, 13 de març de 2005.

 (Segueix)

Fotografies:

erdrag | 12 Març, 2006 14:00

en ordre cronològic invers:

Darrera modificació: 25 jun '06

Fotos d'aquest cap de setmana amb el cau:

erdrag | 10 Març, 2006 18:39

Ja he penjat una petita selecció de fotos del cau d'aquest cap de setmana (4-5 de març):

Espero que us agradi, i recordeu que si les useu per a alguna cosa, aviseu-me primer (excepte els del cau, jeje).

Sí a l'Estatut del Parlament, no a l'Estatut d'UDC i PSOE.

erdrag | 10 Març, 2006 11:27

www.noenelnostrenom.net

Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb