Erdrag

Ahir al vespre saltava la notícia de la vulneració, un cop més, dels drets lingüístics d'uns ciutadans. Aquest cop ha estat durant un curs de gestió cultural, subvencionat per la Generalitat i la Unió Europea, amb la participació de la UGT i impartit a Tarragona per una acadèmia de la ciutat.
Lamentablement aquest no ha estat l'únic cas, ni l'últim, ni l'únic que va succeïr ahir, ni l'únic del dia d'ahir a Tarragona, ni res de tot això. És a dir, que casos com aquests s'esdevenen amb total continuïtat, cada dia, a cada racó. Són incomptables! Què té de diferent aquest? Doncs les ganes de passar per tot un seguit d'aventures desagradables en públic dels seus protagonistes, que han tingut el suficient valor de denunciar-ho públicament. l, potser, la sort de ser algú mínimament conegut, de tenir accés als mitjans de comunicació...

Cal agraïr a aquestes persones la seva fermesa i fortalesa per a fer-ho públic i arribar fins al final en la denúncia d'aquests casos. El que m'ha sorprès molt, des d'ahir al vespre, ha estat les grans mostres de sorpresa i d'enuig de moltes persones. No entenc aquesta gran sorpresa, a no ser que visquin en un món diferent al meu. Sovint, massa, en sortir del meu entorn més proper em trobo amb casos d'aquests. I sovint fas el que pots, et defenses com pots, intentes fer pedagogia del respecte i la convivència, i a vegades te'n surts, d'altres no.
Caldria, però, que des de tots els que ens diem demòcrates, articuléssim una xarxa de suport i col·laboració a aquests casos, on els afectats poguessin acudir, per a limitar i eradicar d'una vegada aquesta violència contra les persones.
N'hi ha que usen diferents vares de medir, depenent de qui sigui l'agredit lingüísticament.
 

En aquestes dates s'està apunt d'acabar l'època de rebaixes d'hivern. Les botigues de roba, de sabates, els centres comercials... s'afanyen a liquidar-ho tot, a rebaixar-ho a la meitat o menys, mentre ho puguin vendre. Sembla, però, que no són els únics que estan de rebaixes. En política també estem de rebaixes. Estem rebaixant la democràcia a la meitat o menys, mentre ho puguem vendre al ciutadà, mentre "coli" com a democràcia.

D'aquesta oferta, d'aquest "saldo" que ens intenten vendre -amb força èxit, tot sigui dit- en podem enumerar diversos exemples de retallada o rebaixa de llibertats democràtiques:

>> A Euskal Herria s'ha negat a una part important de la societat el fet de tenir representació política, se'ls ha negat poder-se expressar democràticament a través de les urnes. S'està il·legalitzant sistemàticament qualsevol formació política (i ja en van masses) que expressi les mateixes idees, o semblants, que Batasuna. I jo em pregunto: il·legalitzaran també el PP per expressar les mateixes idees que el franquisme? Il·legalitzaran el PSOE per expressar les mateixes idees que els GAL? Il·legalitzaran a tothom que pensi pel sol fet de pensar?  No haviem quedat que la llibertat de pensament era lliure? O és que amb les rebaixes, aquest punt ha caigut? Fins i tot els jutges espanyols es permeten el luxe de dir-nos que el motiu d'il·legalització de D3M és, senzillament "representar el mateix electorat que Batasuna"!!!!!!!

>> Però no cal sortir fora, al nostre país també en tenim diversos d'exemples de rebaixes: Ara resulta que la democràcia i la sobirania ja no rau en el poble (a través de les urnes) sinó que rau en uns senyors (poquets) que treballen en un lloc que es diu Constitucional. És a dir: els jutges poden passar per sobre de la sobirania popular!?!?!?!  Els jutges poden eliminar allò que els ciutadans han instaurat en referèndum?  Evidentment, estic parlant de l'Estatut.

>> I, si no volem sortir de Reus, també podem anar de rebaixes. Ara resulta que la crítica i la discrepància, o el dret a queixar-se ha desaparegut (l'han rebaixat) i ens ho han canviat pel dret dels "urbanus" a colpejar a qualsevol persona, al més pur estil del Far West. Ara resulta que un polític no pot aixecar-se del seu escó i anar a preguntar per l'estat d'unes senyores que havien estat apallissades pels agents municipals (poques vegades coincideixo amb tú, Ariel). Ara resulta que pel sol fet de treure una pancarta reivindicativa ja es dóna carta blanca a l'autoritat a desfogar-se. Ara resulta que el saló de plens és un lloc de gala i si no hi entres per callar i dir amén, no cal anar-hi. I els drets humans? I la democràcia? I la racionalitat? Tot això ho hem posat de rebaixes.
Evidentment, parlo dels lamentables fets de divendres passat al Ple (sense entrar a valorar si tenen raó o no les manifestants, cosa discutible).

>> Vaja, per no parlar de la rebaixa permanent del dret a la sobirania popular, al dret a l'autodeterminació. Però bé, sembla que a això ja ens hem acostumat a que sigui tant rebaixat que fins i tot ja no el trobem a la venda.

En resum, espero amb candeletes que s'acabin les rebaixes per veure si podem comprar la democràcia real, aquella que ens defineix el diccionari, qualsevol diccionari.

Dimecres al vespre, arribo a casa, corro a encendre l'aparell de ràdio. Des de fa unes hores estic escoltant punt 6 ràdio: primer al cau, després al cotxe i ara també a casa.  Avui el programa degà de la nostra música nacional celebra 20 anys en antena i l'equip del programa -una mica sonats, tot sigui dit- ho celebren amb una marató de 100 hores de programa. 100 hores d'entrevistes, reportatges i música en directe, tot 100% en català.
Tot i confessar que ben poques vegades escolto el Cops i Flames, he de felicitar-los per un programa que hagi pogut superar tots aquests anys i tots els problemes que deuen haver tingut, sens dubte.

Iniciatives com aquesta contribueixen a fer ciutat, a fer associacionisme, a fer de la nostra ciutat una ciutat agradable, una ciutat participativa i sobretot: una ciutat amb quelcom més que totxo, carrers i centres comercials. I, punt 6 ràdio sempre n'ha tingut cura d'això, fent-se ressò de moltíssimes iniciatives i projectes sorgits de la societat civil reusenca que d'altres mitjans no ho han considerat notícia, obrint -i cedint- els micros a tothom qui ha tingut quelcom a dir, a fer d'altaveu de la societat i de les inquietuds de la gent.

Endavant i per molts anys a Cops i Flames i sobretot a un model de periodisme local i compromès.

Ara toca escoltar-los sempre que es pugui fins diumenge, ja que sempre vé de gust encendre la ràdio i escoltar alguna veu coneguda parlant de les cançons que t'agraden (o no).

 

No m'agraden les prohibicions d'actes, de manifestacions, de grups, de partits polítics. No m'agraden totes les il·legalitzacions que està sofrint l'entorn de l'esquerra independentista basca. Ningú té dret a matar, però tothom ha de tenir el dret de defensar-ho de forma pacífica. ETA no té dret a matar, però ningú té dret a prohibir als seus simpatitzants de defensar-se pacífica i públicament pels carrers, o de presentar-se a les urnes.
És la gent qui ha de decidir si dóna el seu suport al feixisme d'ETA, no pot pas el govern (o els jutges) decidir a qui podem donar suport i a qui no.
De la mateixa forma, crec que ningú té dret a demanar a les autoritats que prohibeixin una manifestació, tot i que sigui convocada per un partit racista, feixista i nazi com ho és Democracia Nacional. Odio profundament les tesis que proclamen aquests neonazis, però crec que demanar a les autoritats que els neguin la llibertat d'expressió és posar-se al seu nivell, demanant que es faci contra ells el que a Euskadi critiquem que es faci contra uns altres.

La millor forma d'evitar que aquests personatges es passegin proclamant les seves tesis pels carrers de les nostres ciutats és fent pedagogia, treballant dia a dia i minut a minut per a conscienciar a la gent de la importància dels valors de la llibertat, el respecte i la convivència per damunt de tot. La millor lluita contra aquests subjectes és ignorar-los, és el que més ràbia els fa. En el cas d'aquesta setmana, si calia fer alguna cosa era demanar la no-assistència a l'acte, però en cap cas demanar la prohibició del mateix.

És per aquest motiu que no vaig donar suport als actes convocats ahir a Tarragona per plataformes suposadament antifeixistes.

Personalment, algunes de les actituds de certs grups antifeixistes (alguns i minoritaris, per sort) em recorden més els grups feixistes que no pas els grups de lluita per la llibertat i la democràcia. Això és feixisme d'un altre color, però feixisme al capdavall.

Aquest vídeo va ser el·laborat per la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge (FCEG) en motiu del centenari de l'escoltisme, l'any passat, i va ser passat per les pantalles del Camp Nou.

Avui parlo de l'escoltisme ja que, després d'un necessari parèntesi de 2 anys, torno al dia a dia de l'escoltisme, torno a fer de cap al cau. Aquest cop a l'AEG MD Montsant - V Cim, l'agrupament que em va veure créixer ja fa uns quants anys i que sempre he portat al cor (típica i tòpica frase, però certa).

L'escoltisme és, a diferència del que molta gent creu, quelcom més que una simple distracció pels nens els dissabtes a la tarda, quelcom més que aquells que anem amb el mocador al coll i que fem excursions, quelcom més que un esplai. L'escoltisme és una forma d'entendre la vida, una forma d'educar per a la transformació social, una forma de créixer i ajudar a créixer, un concepte d'educació no formal a partir de l'acció, una manera de ser i una forma de transmetre-ho. L'escoltisme és un compromís amb un mateix, amb els altres i amb la societat.

Més info a:  www.escoltesiguies.cat

Ara que ja ha passat l’Onze de setembre crec que és bon moment per fer una reflexió en veu alta i aclarir, desmentir i explicar com ha anat tot plegat.

Certament, aquest Onze el recordaré d’una forma trista, d’una forma que no m’ha agradat gens. Més enllà dels fets, que ara us explicaré, el recordaré per totes les mentides, falsedats, enganys, amenaces i prohibicions que hem rebut i que corren per Reus.

Aquesta carta l’escric uns dies després de la Diada precisament per a poder agafar una certa distància, mirar-m’ho de forma més freda i calmada i sobretot perquè hi ha coses que no es poden dir abans de la mani, ja que el que calia era que tothom sortís al carrer, ja fos a Reus, a Barcelona o al poble més remot que vulgueu, però que la gent es fes notar.

 

Des de fa uns anys des d’alguns col·lectius estem una mica molestos amb l’entitat que organitza any rera any la mani de l’Onze. N’hem parlat, evidentment, i sempre se’ns ha titllat de voler descafeïnar, de voler destruir la mani i s’ha evitat fins i tot de debatre el disseny del cartell, el recorregut i fins i tot imposant manifestos, accions o el lector del manifest, sempre amb arguments diferents i segurament justificables, però excessius. Notem que algú té un sentiment de pertinència excessiu sobre aquest acte.

 

La gota que féu vessar el got va ser l’any passat en aparèixer, segons sembla “per problemes informàtics” el logo de l’EIC (una plataforma que aglutina algunes entitats convocants) al cartell, quan s’havia decidit que no n’hi hauria cap, com sempre. I que s’utilitzés de forma descarada la mani com a acte de presentació de l’EIC. (d’això en diuen partidisme).
En queixar-me, per telèfon i en una conversa força calenta i que recordo perfectament, vaig dir, en nom de les JERC, que l’any següent caldria replantejar algunes coses i que potser en comptes de cartell unitari, es podria fer com ja es fa en d’altres llocs que cada entitat fa el seu cartell, però que tothom es manifesta de forma conjunta; veient que alguns no entenien el significat de la paraula unitat.

Sembla ser que algú ha fet córrer que en comptes d’això jo em vaig dedicar a arrencar cartells per la ciutat i a demanar públicament la no assistència a aquesta mani.  Això m’ha fet mal, de tot cor, ja que jo fa molts anys que no arrenco cap cartell, ja que crec en la llibertat d’expressió de tothom i que totes les ideologies són defensables (des d’extrema dreta a extrema esquerra), i que és el poble el qui ha de decidir.

 

Enguany, a la primera reunió preparatòria de la mani, des del despertaferro es prohibeix l’accés a la sala als representants de les JERC que hi assisteixen, al·legant que fa uns mesos havia aparegut un cartell nostre al davant del seu local. Sí que es permeté l’accés al representant d’Esquerra. Se’ns comunicà que sí que se’ns permetia anar a la mani, sempre que fos sense ensenyar cap logo o bandera nostres.  Sincerament, fa molts anys que he deixat les baralles de pati d’escola com per a tornar-hi ara.

 

Davant de tot això, per responsabilitat i per a no fer més mal a la Diada, decidim evitar la polèmica, muntar un bus per anar a Barcelona, als actes nacionals, i convidar a la gent a anar allà on li vingués de gust: a Reus o a Barcelona.

En cap moment demanem boicot a res ni molt menys. Hem de sumar i no pas restar.

 

Finalment, només expressar que la nostra ciutat és Reus, que lluitem pel jovent reusenc i que ens hagués agradat manifestar-nos a Reus, però davant del sectarisme, de les mentides i de les poques ganes de consens mostrades des dels sectors de suport a la CUP a nivell local, hem optat per oferir aquesta alternativa als ciutadans del Camp.

 

Ara tot això ja ha passat i d’aquí poc tenim una altra oportunitat de treballar conjuntament: el Correllengua. Nosaltres estem per la labor de la unitat i del treball. Hi està tothom?

 

Visca Reus i visca els Països Catalans!

 

Com molts de vosaltres ja sabeu, he estat uns dies, pocs, a Londres, fent una mica de turisme i gaudint d'uns dies amb menys calor i fins i tot fresqueta.

Per anar-hi he utilitzat un dels vols regulars que surt des del nostre aeroport, el de Reus. Hi he pogut arribar perfectament en cotxe, a 5 minuts de casa i deixar el cotxe allà aparcat de forma gratuïta, tot i que ja m'han dit que a finals de mes instal·laran les barreres de peatge pel pàrquing. També hi hagués pogut anar en bus, cert, però aquest cop he preferit el cotxe.

L'aeroport està inmers en unes importants obres d'ampliació que han de doblar la seva capacitat i rentar-li la cara, que ja tocava! I, per tant, s'entenen algunes molèsties.
Del que us vull parlar però és de les impresions i sensacions que vaig tenir en l'arribada, després d'aterrar a Reus de tornada. L'avió aterra força lluny de la terminal, trajecte que ens cal fer a peu enmig dels mals endreços de l'aeroport. Passem enmig de màquines velles, de trossos de cintes de facturació abandonades, hem d'anar intuint el camí, sense cap mena de mesura de seguretat. Finalment arribem a la terminal d'arribades per la porta del darrera, per allà on els remolquets deuen estar apunt de descarregar l'equipatge. I, per a recollir les maletes, gairebé més de mitja hora d'espera, i continuem sense mesures de seguretat, ja que fins i tot un amic que ens venia a rebre entra a la zona de maletes. I, me n'oblidava, tot això de nit, en un trajecte a l'aire lliure molt poc iluminat.

Tot i sabent que estava a casa, a la meva ciutat, vaig tenir la sensació d'haver-me equivocat de vol i haver arribat en algun país del tercer món, imagineu-vos la sensació que deuen tenir els viatgers anglesos que arriben per primer cop a Catalunya. No sé si això va ser una situació excepcional o és l'habitual, i també entenc que durant unes obres s'han de fer uns sacrificis, però, potser no cal arribar aquí, no?

Esperem que les obres acabin aviat i i puguem gaudir d'un aeroport nou i en condicions.

Diumenge passat vaig tenir la desgràcia de presenciar un trist accident de cotxe. Va anar de segons de no ser-ne nosaltres els protagonistes. Sort de la ràpida reacció frenant de la nostra conductora. L’impacte personal i emocional: fort. Veure una persona morir-se davant teu mentre tu, impotent, no pots fer res més que esperar, sabent del cert que quan arribin els serveis mèdics ja no hi podran fer res provoca un important xoc interior.

Bé, però més enllà d’això, l’endemà, dilluns, en vaig indignar moltíssim en veure com al Diari de Tarragona tergiversaven la història per explicar-ho malament. Citant, segons ells, testimonis presencials, explicaven una versió totalment inversa del que va passar. Es clar, els implicats eren un home gran amb una furgoneta que venia de treballar i 4 joves amb un cotxe potent (Honda Civic). Amb aquests ingredients el diari ja podia redactar el tòpic: els 4 joves anaven fent esses, avançant en tombs i amb línia contínua i amb excés de velocitat. Només els faltava parlar d’alcohol o drogues (que per sort no ho van fer).
El pitjor de tot és que citaven testimonis presencials, quan els únics testimonis, els del cotxe del darrera, érem nosaltres.

Veient això, faig un truc a la redacció del diari (a Tortosa en aquest cas) i m’informen que això ho han dit els Mossos. Per sort, ja m’havia llegit la nota de premsa dels Mossos, i vaig poder dir-li que no em prengués el pèl. Després d’informar-lo de com havia anat tot, el periodista es compromet a publicar l’endemà una rectificació. Encara l’espero.

És cert que no descobreixo la sopa d’all si dic que les notícies que publica el Diari de Tarragona i la realitat, qualsevol coincidència, pura casualitat.
Aquest cas, però, m’ha demostrat que realment els importa ben poc explicar la realitat, tan sols els interessa vendre una imatge de la societat. Sinó, perquè havent-se adonat que s’havien equivocat, tenint la informació real de tot plegat, no es molesten a publicar-ho? 

Finalment, dir que la resta de mitjans van tractar la informació com toca, citant el que diuen els mossos: els implicats, el resultat i el lloc. Sense informar de coses d`’una font no fiable i que estan sent investigades.

Passades ja les eleccions internes d'Esquerra per a elegir el nostre president i secretari general, no comentaré pas els resultats globals a nivell nacional, arreu dels Països Catalans, sobradament coneguts ja per tothom.
El que sí que crec interessant valorar i analitzar és els resultats a Reus i al global del Camp, sobradament diferents al global nacional; especialment perquè és el meu territori i perquè això pot i hauria de tenir repercussions. De moment avui poso els resultats (en percentatges), perquè cadascú en tregui les seves pròpies conclusions. De moment m'abstindré de fer-ne valoracions, que cadascú en tregui les seves!

 

Col·legi electoral de REUS (inclou les comarques del Baix Camp i el Priorat)

REUS (Baix Camp + Priorat)	President	Secretari General	Global per candidatures
Participació	70,04	70,04
Blancs	0,31	0,31
ERC Futur (Benach+Niubò)	47,48	42,14	44,95
Reagrupament.cat (Carretero+Carandell)	29,25	23,58	26,50
Esquerra independentista (Renyer+Bertran)	9,43	19,50	14,51
Gent d’Esquerra (Puigcercós+Ridao)	13,52	14,47	14,04

Resultats globals del CAMP (inclou Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès)
 

CAMP	President	Secretari General	Global per candidatures
Participació	69,66	69,66
Blancs	0,47	0,47
ERC Futur (Benach+Niubò)	45,87	42,06	44,25
Reagrupament.cat (Carretero+Carandell)	27,61	20,87	24,32
Esquerra independentista (Renyer+Bertran)	14,66	22,59	18,69
Gent d’Esquerra (Puigcercós+Ridao)	11,39	14,02	12,74

 

Fonts:
* web d'Esquerra: presidència i secretaria general.
* web d'Esquerra-Reus: resultats al Camp.

 

Dijous passat, la colla castellera universitària de la URV, va celebrar la seva primera actuació a casa, a Reus, després d'haver actuat ja a Lleida i a Barcelona, i va cloure així la seva primera temporada de funcionament.
Com totes les coses que comencen, s'han de jutjar per la feina feta i no es poden comparar pas amb d'altres experiències que ja fa anys que funcionen i, en el cas dels castells, tampoc es pot comparar pas una colla convencional amb una colla universitària, ja que són dos móns totalment diferents.
Salvades les distàncies, cal dir que els Pataquers de la URV han començat amb força i que, més enllà de la seva vessant estricament castellera, poden esdevenir ben aviat un referent associatiu a la nostra universitat, molt mancada, per cert, d'associacions fortes de caràcter transversal.
Salvant algunes excepcions temàtiques de facultat (essencialment químiques i medecina), podriem dir que la URV no comptava pas amb cap plataforma associativa transversal capaç d'atreure mínimament els estudiants, i alhora que estigui també oberta a professors i PAS.

Celebro l'arrencada amb força dels Pataquers i els desitjo que aquesta embranzida inicial continuï molt de temps. Ah! i també celebro que per un cop en aquesta universitat, la iniciativa hagi sorgit des de Reus i tingui la seu a la nostra ciutat.

I, pel que fa al nom... no m'acaba de fer el pes, però suposo que ens hi anirem acostumant, oi?

La difusió d'aquesta primera diada com a locals ha estat important: TV3, El Punt, Diari de tgn, Més, Aquí...

 

Aquests dies a Esquerra estem immersos en un procés d’elecció de dirigents, però més enllà de les persones estem sobretot immersos en la definició de com volem el partit del futur, estem en un debat d’idees, de formes d’entendre el partit i la militància.
Això també ens afecta, i molt, a nivell local.
El passat dilluns una de les esmenes que s’aprovà en l’assemblea de Reus deia: “...les seus regionals es puguin dotar d’un Ateneu Republicà com a lloc de trobada i de connexió d’ERC amb la societat.“
Aquesta declaració d’intencions aprovada per àmplia majoria a Reus (seu regional d’ERC) contrasta amb la línia política d’actuació que s’està duent a terme actualment a nivell local i comarcal. Per això és molt important que tots els militants de Reus i de la comarca anem a votar conscientment el dia 7, i ho fem no tan sols en clau nacional, sinó sobretot pensant en com volem que funcioni Esquerra a Reus

Actualment Esquerra a Reus pot fer un gir, un gir important, un gir cap a les classes socials populars, cap al teixit social, cap a la cultura del diàleg per a realitzar actuacions polítiques que afectin a diversos col·lectius, i en general cap a tots els valors que tradicionalment han representat totes les esquerres socials a nivell mundial. Ara tenim l’oportunitat de tornar a convertir Reus en ciutat capdavantera del republicanisme.

Necessitem una Esquerra forta, i això només ho aconseguirem si som capaços d’interactuar amb la societat que ens acull i que pretenem gestionar. Necessitem reconciliar la vida social amb la vida política.
La candidatura de l’Ernest Benach proposa, per exemple, que els locals del partit es converteixin en espais de trobada, de debat, en espais de serveis als militants, a la ciutadania, en espais d’acollida d’entitats i de viver d’iniciatives socials. És a dir: a Reus recuperar el Casal Foment més enllà de les sigles d’ERC, per a aconseguir que el nostre local tingui molta vida, que hi passi molta gent, tant si són d’ERC com si no ho són.

Cal que Esquerra estigui oberta a tota la ciutadania, ja que només així aconseguirem que el partit s’acosti a la societat, única via per aconseguir ampliar la nostra massa social i finalment, el nombre de vots a les urnes.
I, aquesta obertura passa en primera instància per una obertura física dels espais de què disposem.
No volem una oficina d’Esquerra, volem un casal d’Esquerra.
 

Reus ha estat sempre una ciutat molt activa, tant en teixit comercial, de petit comerç, com en teixit cultural i associatiu, amb un gran nombre d’entitats que treballen per la ciutat des de tots els vessants. Compaginar ambdues activitats i un espai petit com és el Mercadal, no és gens fàcil. Però la solució no és en cap cas aquesta: amagar el teixit social, canviar-lo de lloc.
Entenc que aquesta decisió la pogués prendre un hipotètic govern de convergència (afavorir el comerç, el diner; en detriment de l’associacionisme, sovint crític, i amb pocs recursos). Però...  que la prengui un govern d’esquerres?  Sincerament, no ho entenc.
Segur que aquesta decisió ve de més enllà de l’IMAC, o potser m’equivoco, potser ve d’algun tècnic de la casa. Sigui una cosa o sigui una altra, està clar que li toca defensar-ho a la titular de la regidoria, que casualment és la cap de llista d’un partit que difícilment pot aprovar aquesta decisió. L’Empar té un dilema, què farà?
Doncs el que ha fet està clar, ha enviat una carta molt bonica a totes les entitats explicant les meravelles d’abandonar l’espai de la festa.

Carta oberta al sr. Eduard Ortíz,  regidor adjunt per a la Guàrdia Urbana

Benvolgut,

Des d’aquí aprofito per a demanar públicament a qui correspongui que donin més feina als agents de la guàrdia urbana de Reus, ja que sembla que no tenen res a fer i s’avorreixen. De tant avorrits que estan s’han de buscar distraccions, com ara anar a posar multes per aparcar malament en un carrer en construcció dels afores de Reus on encara només hi ha solars buits i fins i tot el carrer encara no està obert a la circulació.

M’explico: l’altre dia vaig anar a dinar en un conegut bufet oriental situat a la carretera de Salou. Un dels cambrers del restaurant m’indicà que als carrers del darrera del restaurant, encara en obres d’urbanització, hi podia aparcar el cotxe. Així ho vaig fer. Tot i no estar obert al trànsit, tots els espais d’aparcament estaven plens i vaig deixar el cotxe ocupant parcialment un pas de vianants (recordo: zona deshabitada i el carrer encara no acabat de fer). Quina va ser la meva sorpresa quan el cambrer m’informa que la guàrdia urbana m’està multant. Gairebé 100 euros!
Per cert, un dels dos agents es negà a informar-me del seu número de placa.

Entenc que el meu vehicle estava mal aparcat i per tant em toca pagar i així ho faré.

El motiu de la carta és queixar-me públicament de les ganes de tocar la moral dels agents de la guàrdia urbana, ja que si un dia al migdia no tenen més feina que aquesta, potser que hi reflexionem tots plegats.

Reus, 2 de març de 2008.

Carta enviada avui al sr. Ortiz i als mitjans de comunicació.

 

Tal i com ja vaig comentar fa uns dies, avui m'han entrevistat a Punt 6 Ràdio, on he parlat sobre el meu bloc i sobre el món dels blocs en general. Si us fa gràcia escoltar-me, ho podeu fer clicant aquí.
Tal i com toca en aquest programa, em tocava recomanar a algú, de la mateixa forma que a mi em va recomanar en Dani, jo he recomanat a l'Oriol.
He d'agraïr en David Fernández que fa, des del seu bloc, la bona tasca de recopilar totes les entrevistes a blocaires del programa, i d'on he pogut extreure la meva i posar-la aquí. 

• Fotolog: imatges antigues
• C�meres en directe (Pa�sos Catalans)
• �lbums de fotos
• V�deos: el meu canal de YouTube

• Llibre de visites
• Frases per a pensar-hi
• R�dio en directe
• Traducci� - Idiomes

• Nou BLOC
• Les Vegueries: model de territori en xarxa.
• 21 de Març: Dia Internacional contra el Racisme i la Xenofòbia
• Respecte i tolerància vol dir fermesa en la defensa del català com a llengua vehicular.
• El lloc del mestre
• Època de rebaixes
• 100 hores, 20 anys i un model de periodisme i de ràdio local
• Carta d'un mestre a un Mosso d'Esquadra
• Eduquem o guardem nens?
• Plantilla de professorat als centres públics del país

«	Abril 2024					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30

• 1. Blocs sobre política nacional i internacional
  • Lídia Pelejà
  • Èric Bertran
  • Ramon Tremosa
  • Bernat Joan
  • Wandering around
  • Xavier Solano
  • Qui perd els orígens, perd la identitat.
  • Narcís Sastre
  • l'Espurna del Sud
  • Mails per a Hipàtia (Vicent Partal)
  • Pere Aragonès
  • Bloc d'Esquerra. Passa-ho!
  • Ernest Benach
  • Josep-Maria Terricabras
  • Saül Gordillo
  • Barcelona, 1714
• 2. Blocs reusencs o del Camp
  • Carrasclet de Reus
  • Petits Instants
  • Joan Bofarull
  • Punt 6 Ràdio
  • Pedra seca
  • Feminitzant la Tarracosfera
  • La caixa roja
  • Gerard Castells
  • Bloconstantinenc
  • Constantí viu
  • Ilé Gomis
  • Bloc del Catarrà
  • El bloc d'un de Reus
  • Té la mà Maria
  • El Campanaret
  • L'Esquerra de Castellvell
  • Anton M. Salvat Llauradó
  • Alforja - Esquerra
  • Joan Recasens
  • Xavier Samarra
  • Tomàs Bigorra
  • Jordi Rofes
  • Carrascla
  • Puig d'en Cama
  • Reus, política i República
  • La garrofa de Mont-roig
  • La caiguda del règim. Riudoms
  • Bloc d'en Jordi
• 21. Reus: festa i cultura popular
  • Taula parada (Carrutxa)
  • La teiera
  • Dimoniet1960
  • El bloc d'un de Reus
  • Consuetudinàrium
• 3. Blocs del món educatiu
  • Aventuras y Desventuras de un MEF rural
  • La mirada pedagógica
  • Educa't - educa'm
  • Bitàcola de Mestra TIC
  • Arran de pupitre
  • De mestr@ a mestr@
  • Diari MEF, MEF a diari
  • Diari d' una mestra
  • Petjades que no s'esborren
• 4. Altres blocs interessants
  • Botarga
  • El bloc d'Obrint Pas
  • Quadern de Tarragona
  • Roger de Gràcia
  • Esperant ser una tempesta
  • DooMMasteR
  • El Bloc de trenscat.cat
  • frustrated13
  • Miscel·lània i algunes reflexions
  • PsicoTaiks in vivo
  • Barcelona sota terra (o no)
  • Blogbuster
  • Déu vos guard!
  • MiTjaNit
  • Anotacions al marge
  • Les meves històries
  • Calaix de Sastre
  • Anna Tarambana
  • Terra d'escudella
  • Muntanya.net
  • El bloc de la jaka
  • Rosa dels vents
  • La reusenca
• 5. Blocs d'amics
  • La mosca collonera
  • Anna de les Borges
  • Maria Amorós
  • Natalicu
  • Evals
  • Bajoca
  • Nurbers
• 6. Foto-blogs
  • El meu fotolog (amb enllaços a molts altres)
  • Acampada Jove
  • Cops i flames
  • Gent de Reus
• 7. Directoris de blocs
  • Gent del Camp
  • Reusosfera
  • Pom de Blogs
  • Catalunya web a web (blocs)
  • Blogs en català
  • Poliblocs.cat
  • Jovent Independentista
  • Xarxa de Blocs Sobiranistes
  • Xarxa republicana
  • Blocs d'Esquerra
  • Blogs independentistes

• El d�ficit fiscal de Catalunya aquest any �s de

  ...

• Març 2010 [1]
• Juliol 2009 [1]
• Març 2009 [3]
• Febrer 2009 [1]
• Gener 2009 [1]
• Desembre 2008 [1]
• Novembre 2008 [1]
• Octubre 2008 [7]
• Setembre 2008 [1]
• Agost 2008 [2]
• Juliol 2008 [3]
• Juny 2008 [4]
• Maig 2008 [3]
• Abril 2008 [3]
• Març 2008 [4]
• Febrer 2008 [10]
• Gener 2008 [13]
• Desembre 2007 [9]
• Novembre 2007 [5]
• Setembre 2007 [2]
• Agost 2007 [8]
• Juliol 2007 [3]
• Juny 2007 [1]
• Maig 2007 [12]
• Abril 2007 [11]
• Març 2007 [8]
• Febrer 2007 [6]
• Gener 2007 [13]
• Desembre 2006 [6]
• Novembre 2006 [9]
• Octubre 2006 [6]
• Setembre 2006 [13]
• Agost 2006 [5]
• Juliol 2006 [6]
• Juny 2006 [16]
• Maig 2006 [11]
• Abril 2006 [20]
• Març 2006 [23]
• Febrer 2006 [8]
• Gener 2006 [4]

• Països Catalans [117]
• Reus i el Camp [77]
• Miscel·lània [41]
• Món educatiu [30]
• Bloc [26]
• Internacional [24]
• Nicaragua [7]
• Frases per a pensar-hi [2]
• Fotos [1]
• Llibre de visites [1]
• Ràdio en directe [1]
• Traducció automàtica [1]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0