Erdrag

Un espai personal a la xarxa.

La Víbria de Reus i els 100 anys del Foment.

erdrag | 28 Novembre, 2006 20:40

Ahir, dilluns, vaig assistir a la Comissió de Protocol de l'Ajuntament de Reus per a presentar la maqueta del que serà la Víbria de Reus, un nou element del seguici festiu de la ciutat. La Víbria és un animal format amb parts d'àliga, de drac i d'escurçó, tot i que la mitologia també la classifica com la femella del drac, fins i tot sembla que Sant Jordi no matà un drac sinó una víbria.

És un animal mitològic clarament lligat a la cort catalana. Apareix a l'escut dels reis Pere el Cerimoniós i Jaume I, i actualment forma part de l'emblema oficial del País Valencià. Fins i tot sembla que el dibuix pogué evolucionar cap a un rat penat, obtenint així l’origen de la importància del rat penat en la simbologia valenciana.

La incorporació d'aquest nou element en el bestiari festiu i de foc de la ciutat s’emmarca en la celebració dels 100 anys de la creació del casal del Foment Nacionalista Republicà de Reus, entitat fundadora d'ERC, que n'esdevingué la secció local a la ciutat. Evidentment, no pretén, però, ser l'element d'Esquerra, sinó que la colla de portadors de la víbria serà una entitat totalment independent formada per persones que puguin tenir, o no, relació amb l'entorn d'Esquerra a la ciutat.

Actualment el Casal Foment, hereu del centenari Foment Nacionalista Republicà, pretén evolucionar més enllà de la seu local d'un partit polític, a partir de noves i diverses iniciatives, ja que entenem que Esquerra és i ha de ser molt més que el concepte tradicional de partit polític: ha de ser un punt de trobada, un punt de reunió, d'intercanvi d'idees, un punt de partida de nous projectes per a la ciutat, un punt, en definitiva, de trobada i de treball per a la gent que vol que la nostra ciutat i el nostre país siguin un lloc on tots hi tinguem cabuda i on cadascú hi aporti aquell granet de sorra que es necessita.

En aquesta línia, des de fa un parell de mesos s’estan duent a terme unes trobades lingüístiques o grups de conversa per a que gent nouvinguda al nostre país, o no, que vol conèixer molt millor la llengua pugui tenir un espai on practicar-la, afegint-nos a les diferents ofertes ja existents a la ciutat.

Amb el mateix objectiu s’estan fent les obres per a traslladar-se de local, una casa al centre de la ciutat on als baixos les JERC hi estem preparant el que serà el primer casal cultural Tio Canya de les comarques del Camp, un espai on s’hi podran fer diferents actes lúdico-culturals i que funcionarà com a taverna del jovent independentista.

La nova Víbria, així com altres projectes en funcionament o futurs s’afegiran a totes aquestes iniciatives, que no pretenen competir amb res ni amb ningú, sinó que tan sols pretenen sumar esforços i augmentar l’entorn de l’esquerra nacional i independentista a Reus i al Baix Camp.

Podeu consultar el programa d’actes del centenari del Foment a www.casalfoment.cat

Sense comentaris (2a edició)

erdrag | 28 Novembre, 2006 19:57

Certament, m'ho he empassat. M'he empassat aquest tall de RAC 1 com una entrevista real a un responsable de RENFE. Fa uns dies que m'havia arribat i fins avui no ho he pogut penjar.
Ara podria dir allò de "ja m'ho semblava a mi que..." però vaja, crec que no cal remenar més la perdiu.

Crec que, però, si molts ens ho hem empassat, ens ha fet molta ràbia però no n'hem tingut dubtes de la seva veracitat és perquè la possiblitat de que això passi, de que un responsable de quelcom important (empresa, institució, partit polític, etc.) faci aquestes declaracions és real. És a dir, que tal i com estan les coses en aquest país, és molt fàcil que algú de fora, o no, digui, i es cregui, barbaritats com aquestes.
Trobo molt encertada la comparació que han fet alguns blocaires amb el que va fer Orson Welles als anys 30.

I, pel que fa al que se m'ha dit en un comentari en relació a l'esperit crític he de dir que no hi trobo la relació, i que si s'ha llegit alguns dels escrits que he posat en aquest bloc, pot saber perfectament que, si d'una cosa fallo és per tenir massa esperit crític.

Salut !

Sense comentaris

erdrag | 28 Novembre, 2006 15:08

Avui us vull posar aquesta entrevista radiofònica a un responsable i representant de RENFE.
Sense més comentaris, jutgeu vosaltres mateixos:

El joc casteller.cat

erdrag | 21 Novembre, 2006 12:19

el joc casteller joc casteller

Avui vull comentar un joc on-line. Es tracta del joc casteller, un joc sobre el món dels castells que es tracta, ni més ni menys, que de fer castells amb la teva colla cada setmana a plaça.

El conec des de fa poc i m'agrada força ja que no es tracta d'un joc, com la majoria, en que la gent que disposa de més temps per viciar-se és qui més pot guanyar. En aquest joc tan sols es poden jugar uns 10 minuts al dia, temps necessari per a fer l'assaig diari de la colla. I, es tracta de tenir una bona estratègia, de decidir quins castells assages i quins castells portes a plaça, per a assegurar una bona diada però alhora no ser massa optimista.

Us el recomano !

Oposicions i sindicats.

erdrag | 21 Novembre, 2006 00:08

La setmana que vé hi ha eleccions sindicals al món de l'ensenyament (desconec si als altres sectors també). Fa, com aquell qui diu, 4 dies que treballo en aquest món, encara ni tan sols m'he fet a la idea que sóc un treballador de l'administració pública, i encara molt menys de que tinc uns representants sindicals que, en teoria, em representen i que el proper dia 30 hauré de votar.
Aquests dies estem en campanya electoral, ja he rebut el programa electoral dels principals sindicats (per carta o directament uns quants sobre la taula de la sala de mestres). I, m'està passant una cosa curiosa i que mai m'havia passat: no tinc gens clar a qui votar. Fins ara, a la majoria d'eleccions a les que havia participat tenia clar a qui votar: ja siguin les eleccions de la universitat o les eleccions als diferents governs. Ara, ja no li tinc tant de clar. El món de l'ensenyament és un món en si mateix i, per tant, cal votar en clau d'aquest món i no pas en cap altra clau. Ara bé, tot i això, tinc molt clar que no votaré cap sindicat d'estricta obediència espanyola i que jugui a fer el discurs que toqui en cada moment. A partir d'aquí, a nivell polític m'agradaria potser votar a l'únic sindicat que es defineix directament i explícita com a nacional dels Països Catalans, i que a banda, té un discurs força engrescador, però dins el món de l'educació no hi té gaire implantació i, per tant, tampoc té gaire força negociadora ni tampoc gaire interès en tenir-la, pel que sembla. Si descarto petits sindicats que gairebé ni conec i que tampoc no motiven massa els programes, gairebé només m'en queda un, que segurament serà el que votaré i que, estic d'acord amb la gran majoria del seu programa. Tot i així, el votaré havent descartat els altres i no pas per mèrits propis, Depenent de com vagin les coses i de com ho vegi tot plegat, quan d'aquí un temps ho tingui més clar, em faria gràcia afiliar-me a un sindicat, per a poder lluitar des del món sindical per un millor sistema educatiu i per tant, a la llarga per uns millors ciutadans i alhora més compromesos socialment.

D'altra banda, aquests dies estan sortint tot de notícies, algunes amb fonament, d'altres ja no està tant clar, sobre com seran enguany les oposicions. Tots els centres estan plens de rumors sobre les opos aquests dies. Aquests rumors, però, no s'esvaïran fins que el departament publiqui el decret de les opos (a finals de gener). Mentrestant, però, sembla que la gent disfruti fent córrer els rumors, en comptes de preocupar-se de preparar-se-les i esperar al decret oficial per a saber els canvis que hi hauran enguany.

També em toca molt la moral i no entenc perquè, si els sistema educatiu depèn totalment de Catalunya, les oposicions les ha de convocar el govern espanyol i des de Catalunya tan sols podem decidir cosetes com l'ordre de les proves, alguns altres temes tècnics, alguns petits percentatges, etc.

Això són competències plenes? Cada cop tinc més clar com ens han fotut el pèl amb aquest estatut que hem aprovat. Ens han fet veure que deia el mateix l'un que l'altre quan en realitat han anat canviant paraules que aparentment eren iguals, però que cada dia anem veient que no n'éren gens d'iguals.

rodalies, gran velocitat... i la resta què?

erdrag | 19 Novembre, 2006 20:17

Aquests dies es parla molt de la xarxa de rodalies de renfe, que si està malament, que si cal millorar-la, que si aquestes noves inversions no solucionaran res, que si l'excap de rodalies ha estat un cap de turc, etc...
I, segurament tenen raó, però... jo em pregunto: I els que no som tan afortunats de viure allà on arriben els rodalies?

Si al servei de rodalies cal una inversió urgent (que cal!), a l'anomenat servei de regionals o de mitja distància hi cal una inversió moltíssim (però molt!) més gran, per a netejar una mica la cara al servei i posar-lo mínimament al dia.

Més aviat crec jo que el que cal és la unificació dels regionals i els rodalies per a crear una xarxa única de trens de proximitat a Catalunya, gestionats des d'aquí, integrats al territori, amb un sistema de tarificació integrada no només per BCN-província (i aviat també tgn-reus) sinó per a tot el principat.

Però... abans de tot això (que de moment és somiar) el que cal és millorar i racionalitzar les línies. No pot ser que hi hagi línies amb 4 o 5 trens al dia. No pot ser que hi hagi estacions on només hi pari 1 tren al dia. No pot ser que si anem, per exemple, de Valls a Barcelona, no poguem tornar més enllà de les 7 de la tarda, tinguent rodalies a St Vicenç. No pot ser que el país, segons Renfe, s'acabi a St Vicenç pel sud, Manresa, pel centre, i Vic o Maçanet-Massanes, pel nord.

No pot ser que el govern no exigeixi inversions en línes com Manresa-Lleida, Reus-Móra, Reus-Lleida, St Vicenç-Valls, etc.
Però, a part d'invertir en aquestes línies, cal que els dirigents de renfe es posin a la pell del ciutadà i adaptin els recorreguts, línies i freqüències a les necessitats i demandes reals de la població, ja que hi ha alguns serveis actuals a regionals que potser no son rendibles perquè no són lògics i en canvi, amb altres canvis, ho arreglariem molt millor.

Per exemple: si es sap que el diumenge a la tarda els trens de Reus-Tgn-Bcn (per exemple) van saturats, perquè no disminueixen la freqüència?

ampliar

Us recordeu d'aquests trens? Són els primers trens que recordo, d'una forma especialment melancòlica, ja que els recordo com els trens que agafava de petit els dissabtes al matí amb el cau i que tornava a agafar els diumenges a la tarda per tornar cap a casa. Normalment agafàvem el de les 8 i poc del matí que anava direcció a Lleida (amb transbord a Picamoixons), i tornàvem amb el que arribava a Reus sobre 1 quart de 6 de la tarda, o a vegades amb el següent, sobre 1 quart de 8 del vespre.

Doncs, des de llavors, han canviat les màquines, els vagons, els usuaris, els horaris de tothom, excepte dels serveis de renfe, ja que els trens (ara uns de nous) continuen passant a la mateixa hora i amb les mateixes freqüències que quan jo era petit i anava d'excursió amb tren.

Si senyor !
Si jo tingués una empresa i em modernitzés tant com renfe, ja faria temps que hagués desaparegut. Però... com que el director de Renfe no paga de la seva butxaca....

Perdó... una cosa si que s'ha modernitzat: el preu. Això no ha deixat d'actualitzar-se puntualment !

Ciutadans: el partit que vol apropiar-se del concepte de ciutadania.

erdrag | 15 Novembre, 2006 12:37

Des del dia de les eleccions que m’havia promès de no fer cap article al bloc sobre aquest nou partit polític. Avui, però, ho he de fer, ho necessito. M’explico: ahir a la nit, com gairebé cada dia, en ficar-me al llit m’agrada l’anàlisi de l’actualitat de la Mònica Terribas. Ahir l’entrevista era al president d’aquest partit, l’Albert Rivera, el titella de Boadella, Espada i companyia. Bé, més que una entrevista semblava un debat entre la periodista i l’entrevistat, ja que la Terribas hagué de respondre a diverses frases de Rivera que, senzillament eren mentida. Crec que la Mònica actuà amb una gran professionalitat periodística, fent rectificar en algunes coses a l’entrevistat, ja que per molt que tingui dret a dir el que vulgui, proclamar una mentida esperant si es fa veritat, és, com a mínim, repudiable.

Com a exemple de les mentides que arribà a dir: en començar l’entrevista el seu partit tenia 2.500 militants, en acabar-la, el nombre ja havia crescut fins als 3.400. Realment creixen aquests nois eh!
De la resta de mentides que arribà a dir, ja ni me’n recordo, però recordo anar-me’n a dormir molt empipat, ja que cada moment de l’entrevista feia un cop de puny detectant una mentida garrafal, intentant fer creure coses que no son a la gent per a decantar-los cap al seu cantó, al més punt estil de Le Pen, o de l’extrema-dreta de qualsevol país, amb la diferència que aquí aquests es diuen de centre-esquerra (serà que això de la paraula dreta no agrada al nostre país).

Pel que fa a la llengua dels mitjans de comunicació, defensà que a TV3 es parlés la llengua que volgués cadascú (periodistes i convidats), però també defensà en un altre moment que s’imposés un sistema en que es parlessin les dues llengües la mateixa estona, però sense arribar a un sistema de quotes. (algú m’ho pot explicar?). En canvi, per a la televisió espanyola, defensà el sistema de quotes actual, dient que ja és equilibrat entre les dues. (ah si?)

El que més nerviós em posà fou el tema de l’educació: es va atrevir a defensar un sistema de segregació lingüística (per tant, segregació cultural i d’origen familiar), però mentre ho explicava negava la segregació. Va afirmar que un conegut informe a nivell europeu ho avala, cosa totalment falsa, ja que aquest informe només diu que el millor és que els infants siguin educats en la llengua del territori. En canvi, no parlà dels elogis que la Unió Europea i diferents organismes de l’ONU han fet al sistema educatiu català pel que fa al tema lingüístic.

Bé, suposo que no he dit res de nou per a ningú, però és que necessitava dir-ho, necessitava expressar-ho.
Si fins i tot el Piqué va criticar els plantejaments d’aquest partit (suposo, es clar, per a desmarcar-se’n electoralment).

Ah! I no he comentat el nom. Un partit que es posa un nom per a apropiar-se del concepte de ciutadania per a contraposar-lo al concepte de política professional, deixa molt que desitjar, especialment pel fet que els partits polítics no haurien de criticar l’essència de la democràcia, que és el fet de la representativitat dels ciutadans.

Joves i dones: com els tractem?

erdrag | 13 Novembre, 2006 19:38

Normalment quan surten joves a la televisió, especialment als anuncis, acostuma a ser a partir dels típics tòpics i estereotips dels joves. Son nombrosos els anuncis que reforcen algun dels tòpics, especialment per la vesant del consumisme, es clar, han de vendre’ns quelcom. El problema d’això és que, si ja estan prou inculcats els tòpics en la societat, aquets ho acaben de fer i els reforcen.
En aquest sentit, em va sorprendre gratament aquest anunci d’una entitat bancària, que criticava, precisament alguns d’aquests tòpics. Llàstima del final, que tira per terra tot el positiu de la primera part de l’anunci, però bé, què hi farem, és un anunci al cap i a la fi.
Una altra entitat financera, aquest cop la seva fundació de caràcter social, va fer no fa pas massa temps aquest altre anunci, de caràcter similar, tot i que aquest no ens vol vendre cap producte, aparentment; i també aparentment, no trenca tants estereotips com l’anterior.
Fixant-nos en aquests dos anuncis i moltes altres estratègies comercials de les entitats financeres observem que realment això dels joves és un negoci molt rendible i encara poc explotat, sobretot per la gran quantitat de productes i estratègies de màrqueting que ens dirigeixen.

Fa ràbia que avui en dia encara es vegi els joves com un col·lectiu homogeni en molts aspectes: drogues, alcohol, poc interès per la política, eixelebrats, passotes, “dropos”, etc.

Igualment, m’ha fet molta ràbia, i fins i tot m’ha repudiat, el que he llegit a Vilaweb, que cito textualment: [ L'Institut Català de les Dones i l'Associació de Dones Periodistes han fet públic el primer cercador d'expertes del Principat, CercadorExpertes.cat. D'entrada, inclou un banc de dades amb més de tres-centes professionals ... ].

Entenc que la situació de les dones en alguns àmbits del món laboral és totalment patètica i denunciable, que hi ha molts, masses, àmbits on avui en dia encara hi impera el masclisme dominant i fins i tot imperialista, cosa que caldria erradicar. Comparteixo la necessitat que hi ha de que des del govern es facin polítiques encaminades a solucionar aquest desequilibri de sexes i pensaments totalment anacrònics. El que no puc compartir en cap moment és el fet de combatre la discriminació de la dona fent polítiques de discriminació de l’home. Des de l’administració pública s’ha de potenciar la igualtat de gèneres, no s’ha de fomentar el sexe femení, esperant que això equilibri la situació. Amb accions com aquestes l’únic que estem fent és donant arguments a aquells i aquelles que defensen el masclisme com a cultura imperant a la societat. Aquest és el mateix debat que el del nom de l’organisme encarregat de fer polítiques per a la igualtat. No és el mateix que el govern tingui l’Institut Català de les Dones (ex-Institut Català de la Dona), que tingués, posem per cas, l’Institut Català per a la igualtat de gènere. El primer nom ens indica un organisme dedicat a potenciar la discriminació positiva de la dona (per tant, discriminació per a algú, al cap i a la fi). En canvi, el segon nom ens indica un organisme que vetlla perquè no hi hagi discriminacions en relació al gènere de les persones.

La mateixa crítica podria fer als partits polítics (inclòs el que jo milito), a algunes de les institucions més representatives del país, a molts ajuntaments, etc.

Les altres eleccions

erdrag | 05 Novembre, 2006 16:22

Avui es celebren unes altres eleccions. Avui es celebren eleccions presidencials i legislatives a Nicaragua. Es calcula que acudiran a les urnes uns 3 milions de nicaragüencs, dels més de 5 milions d’habitants del país.
Pel que fa a les presidencials, es presenten 5 candidats: Daniel Ortega pel FSLN, José Rizo pel PLC, Eduardo Montealegre per ALN, Edmundo Jarquín pel MRS i Edén Pastora per AC.

Les eleccions nicaragüenques es defineixen sempre per un eix dreta-esquerra, com a tot arreu, juntament amb “l’amiguisme” o no dels EEUU. Els partits de dretes són els amics-aliats dels estats units i la seva política intervencionista a la zona. Els partits d’esquerres (d’ideologia sandinista) són temuts per la Casa Blanca, ja que defensen una Nicaragua lliure sense intervencions forànies, juntament amb la política d’esquerres, que no sol agradar als governs de Washington.

Daniel Ortega és el candidat amb més opcions. Daniel va ser un dels líders de la revolució sandinista de l’any 79, que derrocà 3 generacions seguides de dictadura. Ortega i el Frente ja no són allò que eren durant els anys 80. Ha plogut molt des de llavors, tot i així, continuen representant alguns ideals molt lloables.

El MRS és una escissió del FSLN, amb la mateixa ideologia, però crítics amb alguns procediments interns i amb diferents actuacions del partit, especialment amb el manteniment del mateix líder durant tants anys. El candidat del MRS era l’ex-alcalde de Managua, Herty Lewites, mort recentment. Això produí que el candidat a vice-president passés a candidat presidencial, i que el cantautor Carlos Mejía Godoy ocupés el número 2. Curiosament, Godoy és l’autor de l’himne del FSLN.

A la dreta hi trobem el PLC, una fusió de diferents partits lliberals i conservadors, propers a Washington, que governa des de la fi de la revolució sandinista l'any 1991 amb Violeta Chamorro i la UNO.

Aquest cop, però, també s’ha repartit el vot de la dreta, amb l’aparició d’Eduardo Montealegre, qui, també té opcions de guanyar. És la primera vegada que el candidat del PLC no és un dels favorits.

Això és només un curt i ràpid resum sobre el que els nicaragüencs podran votar avui, que no té en cap moment pretensions de ser rigurós ni d'anàlisi. Per la xarxa corren diferents articles molt més clarificadors, amb un acurat anàlisi de la realitat política del que es diu ser el país més pobre de centreamèrica.

Una cosa curiosa, i que he descobert avui xafardejant per la xarxa, és que també corren per la xarxa els vídeos electorals dels candidats. Aquí en teniu alguns:

La setmana passada vaig començar, a la part de dalt a la dreta del bloc, una secció on cada setmana hi aniré posat una cançó diferent. alguna cosa que em vingui de gust, alguna cosa d'actualitat, o senzillament depenent del meu estat d'ànim.

Avui hi he volgut posar l'himne del "Frente Sandinista de Liberación Nacional", en motiu de la curiositat de que el seu autor sigui, avui, candidat a vice-president per un altre partit.
I, també, perquè a partir d'avui Nicaragua torni a ser sandinista. Ja sigui amb el FSLN o amb el MRS.

Viva Nicaragua sandinista !
Visca Catalunya lliure !

Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb