PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

Les excepcionals peces visigòtiques trobades al Pla de l'Horta entre el 2004 i el 2006 han fet que l'Ajuntament de Sarrià hagi decidit mostrar dues de les tombes trobades al passeig de Jacint Verdaguer del municipi, les quals seran cobertes amb urnes de vidre perquè es puguin observar perfectament i aniran acompanyades d'explicacions sobre les característiques històriques de les restes i el seu període.

Segons fonts municipals, es preveu donar un caràcter lúdic i divulgatiu a aquest espai, ja que constitueix un dels patrimonis més importants de Sarrià de Ter (conjuntament amb les restes de la vil·la romana, que són a prop) i un element molt interessant des d'un punt de vista històric.

La troballa de la fíbula visigòtica la tardor del 2004 va ser un avís per a l'equip d'arqueòlegs. Quan es va presentar el resultat final de les excavacions, l'arqueòleg Joan Llinàs va explicar que l'objectiu inicial de les excavacions era trobar la necròpoli de la vil·la romana i, de fet, van trobar 79 enterraments, dels quals vint van ser romans.

Però la fíbula va canviar el sentit de la recerca i, finalment, el 2006 es van trobar una sivella de bronze amb incrustacions de pasta de vidre clarament germànica i 59 tombes visigòtiques amb material abundant.

Tot i que hi estaven convidats, cap representant del govern aragonès va assistir a l'acte oficial d'ahir al matí. Ara bé, en els discursos no es va sentir ni un retret, sinó al contrari. Entre tanta alegria, felicitacions i agraïments mutus, va ser l'actual administrador apostòlic de la diòcesi de Lleida, el bisbe Xavier Salinas, el primer a tocar de peus a terra. «No puc guardar silenci», va dir en referència al litigi que enfronta els bisbats de Lleida i de Barbastre-Montsó. «Treballaré perquè la unitat de les esglésies quedi palesa, i perquè els legítims drets nostres i de tots siguin salvaguardats». Missatge conciliador d'un estament eclesiàstic que arrossega des de fa anys el conflicte per 113 obres d'art sacre de les parròquies de la Franja que Aragó reclama com a pròpies. Una vintena d'aquestes peces formen part de la col·lecció permanent del nou museu, fet que des d'alguns sectors de la comunitat aragonesa s'ha interpretat com una provocació. La directora del Museu de Lleida, Montserrat Macià, s'ha cansat de repetir que els tècnics han treballat amb la col·lecció com una unitat i que s'han exposat les obres que s'han considerat oportunes per al discurs del nou museu.

«No hi va haver espoli, el que es va fer va ser evitar-lo», insistia ahir el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, que va puntualitzar que «si les diòcesis es posessin d'acord facilitarien molt les coses». El conseller va manifestar la tranquil·litat del govern perquè la documentació que es conserva no deixa dubtes sobre les «bones pràctiques» i la «legitimitat» en la formació de la col·lecció diocesana. El fons es va reunir gràcies a la tasca del bisbe Josep Messeguer a finals del segle XIX, que va salvaguardar un patrimoni cobejat pels antiquaris, i en va evitar així el deteriorament o la desaparició. «El bisbe Messeguer seguia el dictat del Vaticà, del papa Lleó XIII, que animava els seus bisbes a fer museus diocesans per evitar el pirateig de les obres d'art de l'Església», va explicar Tresserras. El conseller hi va afegir la voluntat de la Generalitat de «compartir» tant les obres com l'argumentació, que l'obertura del nou museu no és per incomodar ningú sinó per retre homenatge als qui ho han fet possible amb el seu esforç, i va explicar que es buscaran fórmules per treballar plegats. No s'han concretat encara propostes però Tresserras parlava ahir de treball en xarxa o la promoció conjunta de rutes turístiques del romànic d'Osca i de Lleida.

En el mateix to va parlar l'alcalde de la ciutat, Àngel Ros: «L'art uneix, mai separa.» Va proclamar que, respectant els drets de propietat, s'impulsaran projectes conjunts amb els territoris de la Franja, de la resta d'Aragó i també de Catalunya «per compartir un art, que és compartir una història, uns valors i una cultura comuns».

VIA ECLESIÀSTICA

A Terol, el president del govern d'Aragó, Marcel·lí Iglésias, va apostar per mantenir la via eclesiàstica en el litigi pels béns religiosos en conèixer un informe jurídic fet públic ahir que desaconsella acudir a les vies constitucional i contenciosa administrativa per resoldre el conflicte. Aquesta setmana, Iglésias havia plantejat la possibilitat d'una demanda civil. «El que cal és que es compleixi la sentència», va dir en relació amb la decisió del Vaticà que es traslladin les peces al bisbat de Barbastre-Montsó, a què pertanyen ara les parròquies de la Franja. El bisbat de Lleida va impedir el retorn amb diversos recursos contra la sentència vaticana. Eva Almunia, consellera aragonesa de Cultura, va qualificar la mostra de«provocació».

  http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2650455