Fantastica versió del Roger Mas d'una coneguda canço de George Moustaki. 

 

Per haver sovint dormit
amb ma solitud,
jo me n'hi fet més que un amic
una dolça virtud.
Com una ombra m'és fidel
no em deixa ni un segon.
Em segueix a tot arreu
fins a la fi del món.

No, jo mai no em trobo sol
amb la meva solitud

Quan ella se'm fica al llit
es fa seus tots els llençols.
I passem junts llargues nits
mirant-nos tots dos sols.
I no sé fins a quin punt
durem la relació,
si farà que hi trobi gust
o que al final li digui no.

No, jo mai no em trobo sol
amb la meva solitud

Amb ella he après tant
que he plorat amargament.
Si algun cop l'he rebutjada
s'ha quedat amb mi igualment.
I mal que tries l'amor
d'una altra cortesana,
ella serà fins a la mort
ma última companya.

No, jo mai no em trobo sol
amb la meva solitud
No, jo mai no em trobo sol
amb la meva solitud
No, jo mai em trobo sol
amb la meva solitud