Per Tarragona tinc un conegut. És un paleta que va fer unes xapucilles al lloc on treballo. I desde llavors que me l'he anat trobant sovint. La seva peculiaritat és que és una de les poques persones que conec que fuma en pipa. A mi aixó ni fu ni fa, que cadascú faci amb els seus pulmons el que vulgui. Però el que em sobta més, es que de totes les persones que conec d'aquesta ciutat, aquest paio és dels que em trobo més sovint pel carrer. I casi sempre és a les vuit del matí, quan vaig cap a la feina, a cuitacorrents, perque arribo tard, i amb la llagrimeta que em cau, de la son que porto (tinc un lent despertar jo).
I avui ha sigut un dia d'aquests, que anava jo tranquilament per la Rambla Nova, i de la boira ha aparescut l'Alfonsu, i de la llunyania m'ha vist i m'ha saludat, i despres a vingut a fer-me les alegries de sempre fa quan em veu... I jo, la veritat, a aquestes hores no sóc persona per anar raonant... ni tant sols per ser agradable... :-/
