Historietes de la Nuka

Ahir jo vaig colaborar a Plantar el Futur:

Per Setmana Santa va tocar un cop més anar al Baix Aragó, a fer una mica de turisme. Aquest cop la visita es va centrar en Dinopolis i companyia. El planing va ser el següent:

• Dijous per la tarda vam sortir de Tarragona cap a Alcorisa. Per la nit només ens va donar temps a veure la rompida de la hora. Es a dir, tot de gent tocant timbals i tambors a una plaça petiteta sense parar....
• Divendres
  • Visita obligada al pantà d'Alcorisa. Quin bon dia que feia...
  
  • Al veure que no podriem visitar les mines de Escucha, vam fer reserva i vam optar pel plan alternatiu i visitar Terol. De camí ens vam trobar el  Legendark a Galve i vam profitar per visitar-ho, juntament amb el Museu municipal. Molts fosils.
    
  • A Terol vam pasejar pel centre i visitar a cuitacorrens lo tipic: el torico, la plaça dels amantes de Teruel i l'aqüeducte (que ens va costar una miqueta trovar). També vam veure els passos de setmana santa que tenien amagats a una carpa.
    
  • Al tornar a Alcorisa encara ens va donar temps de pujar al Calvario i veure el final de la crucifixió. Oh, i gaudir de les vistes tot baixant xino-xano la montanyeta.
  
• Dissabte:
  • Ens vam aixecar ben aviat per arribar a Dinopolis a primera hora. Allà vam poder veure alguns espectacles i atraccions i molt dinosaures en captivitat XD. Em vaig fer una fotografia amb un Aragonsaurus (o potser era un Tastavinsaurus..., com no m'han pasat la fotografia no ho tinc del tot clar).
  • Pel camí ens va agafar una ventisca de neu que va deixar el paisatge ben nevat. I molt bonic!
  
  • De tornada vam visitar (per fí!) el Museo Minero de Escucha.
• Diumenge:
  • Pel matí va ser relax. Vam visitar Andorra (i el seu fantastic poblat Iber inventat). Feia molt de vent.
  
  • Molinos, les seves Grutas de Cristal i el seu salt d'aigua.
  • Per la tarda, tot tornant, vam visitar una altra part de Dinopolis, el Inhóspitak, a Peñarroya de Tastavins. M'agrada com batejen els saurus nous que es van trobant. Tastavinsausus, sembla que sigui un dino borratxo XD. Aqui ma germana va participar d'una excavació paleontológica mentre jo jugava amb uns Tastavinsaurus...
  
  • I al tornar cap a casa, una odisea. El gps ens va portar per una carretera en obres, que semblava més un camí de cabres. Com per fiar-se de la tacnologia :-P.

De tots els musicals que he vist, el meu preferit, desde ben petita, és Seven Brides for Seven Brothers :-). I encara que faci fred, la primavera ja ha arribat, per tant toca aquesta cançoneta:

CALEB:
Oh, the barnyard is busy in a regular tizzy,
And the obvious reason is because of the season
Ma Nature's lyrical, with her yearly miracle
Spring, Spring, Spring.

BENJAMIN:
All the hen-folk are hatchin'
While their men-folk are scrathin'
To ensure the survival of each brand new arrival.
DORCAS:
Each nest is twitterin',
They're all baby-sitterin',
Spring, Spring, Spring.

FRANK:
It's a beehive of buddin' son and daughter life,
Every family has plans in view.
Even down in the brook the underwater life
Is forever blowin' bubbles too.

LIZA:
Every field wears a bonnet
With some spring daisies on it,
Even birds of a feather show their clothes off together.
EPHRAIM:
Sun's gettin' shinery, to spotlight the finery,
LIZA:
Spring, Spring, Spring.

GIDEON:
From his eyrie, the eagle with his eagle eye
Gazes down across his eagle beak
And a'fixin' his lady with the legal eye
Screams "suppose we fix the date this week!"

CALEB & RUTH with DANIEL & MARTHA:
Yes, siree, spring disposes
That it's all one supposes
It's a real bed of roses
Waggin' tails, rubbin' noses.

All BROTHERS (except Ephraim) & All BRIDES:
Each day is Mother's Day
The next is some other's day
When all is King ....

Que simpatics son els de RENFE, enlloc de preocupar-se per millorar els equipaments i els serveis es dediquen a fomentar les xuminades varies, com aquesta.

La idea no es pot negar que és molt original, sobretot tenint en compte que a l'edat mitja que em van ensenyar al cole (quan es feia EGB) no hi havia trens... però clar, tot s'enten quan t'adones de que a l'animació en flash els rellotges van cap endavant. No és un viatge al passat, sino al futur!

Oh... i el drac... sembla que hagi sortit d'un anime o d'algun conte xinés, i no pas d'una llegenda medieval com la de Sant Jordi, on el drac sempre es representa grassonet. 

Res, aquest país cada cop de mal en pitjor... :-/. 

Per Tarragona tinc un conegut. És un paleta que va fer unes xapucilles al lloc on treballo. I desde llavors que me l'he anat trobant sovint. La seva peculiaritat és que és una de les poques persones que conec que fuma en pipa. A mi aixó ni fu ni fa, que cadascú faci amb els seus pulmons el que vulgui. Però el que em sobta més, es que de totes les persones que conec d'aquesta ciutat, aquest paio és dels que em trobo més sovint pel carrer. I casi sempre és a les vuit del matí, quan vaig cap a la feina, a cuitacorrents, perque arribo tard, i amb la llagrimeta que em cau, de la son que porto (tinc un lent despertar jo).

I avui ha sigut un dia d'aquests, que anava jo tranquilament per la Rambla Nova, i de la boira ha aparescut l'Alfonsu, i de la llunyania m'ha vist i m'ha saludat, i despres a vingut a fer-me les alegries de sempre fa quan em veu... I jo, la veritat, a aquestes hores no sóc persona per anar raonant... ni tant sols per ser agradable... :-/

Divendres passat vaig anar a un concert del Marc Parrot, com sempre genial, i desde llavors que he tornar a refrescar la discografia d'aquest senyor. Incloent els dos cds del Chaval de la Peca. I mira, sóc hortera, m'encanten... No sabria dir quina canço m'agrada més....

Antes nunca estube así de enamorado,
no sentí jamás esta sensación.

La gente en la calle parece más buena,
todo es diferente gracias al amor.

La felicidad ah...ah...ah...ah
de sentir amor oh...oh...oh...oh
voy a hacer cantar ah...ah...ah...ah
a mi corazón oh...oh...oh...oh

La felicidad me la dio tu amor,
hoy vuelvo a cantar gracias al amor.

Como una blanca azucena,
lo mismito que un jazmín,
mi niña va hacía la iglesia,
a la iglesia de San Luis

Ha cumplido siete años,
y va a recibir a Dios.
Mi niña toma rezando,
su primera comunión .

Esta tarde vengo triste y tengo que decirte
que tu mejor amiga ha estado entre mis brazos.
sus ojos me llamaban pidiendo mis caricias.
su cuerpo me rogaba que le diera vida.

Comi del fruto prohibido dejando el vestido
colgado de nuestra inconsciencia.
su cuerpo fué gozo durante un minuto,
mi mente lloraba tu ausencia.
no lo volveré a hacer mas.
No lo volveré a hacer mas.