No se si seran els mocs, o els anti-inflamatoris que m'estic fotent aquestos dies, però estic tova, molt tova. Molt sentimental. I per una persona com jo, que sempre es mostra bastant freda i distant aquest canvi és bastant important. També val a dir que ja feia temps que m'intuia aquest canvi. I que m'hi trobo molt a gust en la meva nova faceta.
Potser son els kilometres que em separen de Tarragona, sempre que surto del meu petit país em noto alterada, les sensacions se'm magnifiquen bastant. De vegades aixó era positiu, o com a minim divertit, però avui, noto que és diferent. Sempre que vinc al Pais Basc acavo prenent decisions que afecten a la meva vida la resta de l'any.
Coses viscudes recentment hi han colaborat. No puc ser asentimental quan tota la gent que m'envolta em contagia el seu afecte. Gracies Soraya, perque encara que potser no te n'adonis hi has colaborat molt.
S'ha acabat el tenir un cor de pedra, torno a entrar en el món on gaudir i patir haurà de ser el meu joc de cada dia.
pd: al final si que he vingut a Bilbao :-).
pd2: un altre dia ja parlare de l'euskal party 15 ;-)
