Per setmana santa toca viatjar, i jo me n'he anat cap a Istambul, aprofitant que la germana d'una amiga hi està vivint per uns mesos. Al arribar el dilluns a Istambul, la ciutat fa por, impresiona. Son quasi 17 milions de persones vivint-hi. Immens. I només hi ha una linia de metro. Sorts dels autobusos i dolmus.
El primer dia vam començar la visita tipica, mesquita blava i santa sofia. Curiosa la barreja de religions que hi ha dins la basilica d'ayasofia. I curios que sempre que vagi a una catedral o esglesia important estigui mig edifici tapat per les obres, encara sort que aquest cop només era per dins.
Jo creia que hi trovaria alguna imatge de la santa que porta el meu nom... però.... missió imposible. Algun terratremol se la devia empasar XD.
Per la tarda vam visitar la cisterna de la basilica (ohhhhh, un munt de columnes, una illuminació tenue molt romantica, el soroll de l'aigua com queia, tot plegat molt bonic...) i per la tarda de compres al bassar egipci. 
Al dia següent va tocar visitar el palau Topkaki. Vam llogar un guia que ens va estar explicant en castellà totes les curiositats interesants. Ara ja puc afirmar que tots els sultans eren uns borratxos, jejeje. Uooo, i he vist amb els meus propis ulls el segon diamant més gran del món. Quanta riquessa que acumulaven els molt cabrons, i total per a que? Si ara ja fa anys que no la poden disfrutar... :-/
Per la tarda, la germana de la meva amiga ens havia recomanat uns hamans tipics i gens turistics. Un haman és un bany turc. Doncs vam pillar un taxi i hi vam fer cap. El taxista ens va abandonar en mig d'un barri de l'istambul profund. Ningú parlava anglés. Semblava que haguesim viatjat en el temps 30 anys enrera.Sort que ho vam trobar rapid. Me van exfoliar, me van fer un massatge, i vaig sortir d'allà suauuuuuuuuuuuuuuuuu, tovaaaaaaaaaaaaaa, relaxadaaaaaaaaaaaaaa. Jejeje, si normalment ja soc una persona tranquila, aquella tarda era tranquila^2.
Per al tercer dia voliem fer un creuer a traves del bosfor, però com plovia no va ser possible. Vam anar a fer de guiris a la torre galata i al barri de taksim. La torre galata pse, boniques les vistes que es veien desde adalt i poca cosa més. Pujar a una torre de 64 metres d'alçada en ascensor li treu la gracia. I taksim, encara més europeu que el que ja haviem vist de la ciutat. Molts macdonalds, burguer kings, starbucks i franquicies varies. Un restaurant anomenat Barcelona. Jeje, la petjada catalana està per tot arreu.
Pel quart dia vam deixar el més turistic, el que cap estranger que pasi uns dies a Istambul es pot perdre. El creuer pel bosfor! Vam agafar un ferry (tots els passatgers eren estrangers, i la gran majoria catalans i espanyols) i ens va portar a Kavagi, un poblet pescador que esta a la punta on s'uneix el bosfor i el mar negre.
A la següent fotografia es veuen dos continents (Europa a l'esquerra i Asia a la dreta), el canal del bosfor i el mar negre al fons del tot (si no el troves te l'imagines :-P).
Despres del relaxant viatge en ferry va tornar la nostra vena consumista i vam tornar al bassar de les especies i al gran bassar. Ostres, els venedors encara s'enrecordaven de nosaltres, quina memoria!
I ja, per donar per finalitzat la nostra curta estancia, ens vam quedar una estoneta al pont de galata, al capvespre, veient com canviaven els colors del cel.
Coses a destacar:
- El gat Dumond, un encant de gat que vivia a la casa on vam dormir, que t'atacava a traició quan més despistada estaves.
- Obligat regatejar.
- Fa por com condueixen els istambulesos...
- Ayran, una beguda feta de iogurt rebaixat amb aigua i una mica de sal. Molt bó i sa. Menys actimel i més ayran :-P.
- L'adana kebab: bonissim... com un pinxo de carn però molt aromatitzada i gens greixosa.
