Ahir per la nit van fer Poe, de Dagoll Dagom, pel canal 33. Ja l'havia visionat fa temps però vaig repetir. No em cansa veure musicals. Tal com ens tenen acostumats els de DD, totes les actuacions son molt bones, bonissimes, i la posta en escena sensacional. Si veure-ho per la petita pantalla ja feia experimentar la por i l'ofec, no vull saber que debia ser estar al mateix teatre. L'unic que vaig trobar una mica fluixes van ser les cançons, però hi ha una canço que m'agrada especialment (la lletra, la música, i el que la interpreta).
La ciencia camina per rutes estranyes,
com més coneixem desitgem saber més.
Vivim en la fosca, però en la seves entranyes
de cop s'ilumina la llum del progrés.
Seguir endavant és l'unic important,
per més que la foscor ens faci por.
Seguir endavant és l'unic important,
per més que la foscor ens faci por.
Tindrem al final una gran recompensa,
la bossa ompliràs de monedes brillants.
I jo quedaré com aquell que va vencer la mort,
l'agonia i la por dels humans.
Dins de la ment es projecta una idea,
i per tal de provar-la hem de fer experiments.
Per que si alguna cosa nova i terrible pot fer-se,
no cal fer escarafalls, l'home tard o d'hora l'acabarà fent.
I si tard o d'hora es farà, ja ho faig jo, i sóc el primer.
