Santa Tecla.
31 Agost, 2006 13:07
Publicat per csala,
Festes
Avui podria escriure de la Imma Mayol i el seu síndrome postvacacional, de la portada de El Periódico d’ahir dia 30, de l’Urdaci, de..., però res, avui, res de tot això és tan important com el fet que a dos quarts de dues del migdia presentem la programació de la nostra Festa Gran, la Festa de Santa Tecla.
Un programa basat en la diversitat per a cobrir els púbics més diversos, amb marcat caràcter intergeneracional, amb un veritable foment de la participació ciutadana, amb un adequat equilibri entre la seqüència ritual i el vessant dels espectacles, amb un caràcter essencialment gratuït de la celebració i sobretot actors i participants volem que siguin els mateixos ciutadans, en resum:
120 actuacions musicals de les quals 5 són concerts de gran format.
112 actes a la seqüència ritual.
47 espectacles familiars i per a escoles.
43 actuacions de teatre i circ.
19 exposicions
17 activitats de dansa.
28 accions esportives.
(...)
136 entitats organitzant 312 actes.
L’Ajuntament que n’organitza 176.
Total 488 actuacions en 127 espais i escenaris, durant 10 dies del 15 al 24 de setembre.
A Tarragona com a ciutadans esperem el dia d’avui; demà triem els dies que haurem de fer vacances. A Tarragona l’estiu s’allarga, la gent conviu al carrer amb la Festa i amb el seguici popular més important del país.
Arriba la Festa Major. http://santatecla.ajtarragona.es/
No ha estat Peter, ha estat Dilbert.
30 Agost, 2006 08:21
Publicat per csala,
General
Després d’escoltar ahir la compareixença de Rangel, no tenia ja dubte que m’havia equivocat, i que seria Dilbert i no Peter qui el faria ministre. Però, ves per on, em vaig tornar a equivocar, no ha estat Rangel, sinó Clos qui assolirà tan alta distinció, això sí, igualment en Dilbert n’és el culpable.
M’explico. El principi de Peter diu que els ascensos de les persones competents acaben per ubicar-los de forma definitiva en un lloc en el qual acabarà sent incompetent. Això començava a no quadrar en Rangel per ascendir-lo a ministre, doncs per la seva poca capacitat en el seu lloc actual, ha assolit el màxim nivell per aplicar-li Peter, que determina que en el càrrec on es demostra la imperícia s’hi ha de romandre. Per tant, aquesta no era la via per a fer-lo progressar fins a ministre.
Dilbert ens aporta la solució. El recent i necessari principi, és una variació del de Peter, i solventa la nostra situació argumental per a que el President del Govern pugui promoure la candidatura de Clos com a ministre. Dilbert diu que els ascensos els obtenen els empleats menys competents (forma suau de dir incompetents) per limitar així el dany que són capaços de provocar. Ja ho tenim!!!. Això, que li anava com anell al dit a en Rangel, s’ajusta també perfectament a en Clos.
Poques vegades, m’ha estat tan fàcil explicar un teorema, ves que ZP a JC no li hagués de justificar amb raonaments similars, sinó ja em direu com pot entendre’s de forma lògica que Clos sigui a partir de la setmana vinent ministre d’Indústria i Noves Tecnologies.
Ciutadà Saura.
28 Agost, 2006 16:06
Publicat per csala,
General
A l’estiu apareixen ‘serps’ informatives que ocupen bona part de l’atenció dels mitjans. Enguany el conflicte Israel - Líban ha estat el més notable, per proximitat però, dues han estat les notícies de l’agost, ‘el conflicte de l’aeroport’ i ‘el problema dels immigrants’. En les dues situacions el líder d’IC ha volgut tenir un paper protagonista.
Cas Aeroport:
Comportament: Casualment, el Sr. Saura ha de marxar de vacances en avió el mateix dia que és produeix la vaga salvatge de l’aeroport del Prat. En roba esportiva, (més informal que l’habitual) i amb una cara de circumstàncies, (similar a la que posa qualsevol ciutadà enmig d’un col·lapse circulatori a l’autopista AP-7 en cap de setmana), surt fent unes declaracions, comportant-se com una víctima més de la situació. El Sr. Saura, Conseller de Relacions Institucionals del Govern de Catalunya, patint les conseqüències de la vaga salvatge a la sala VIP (segons afirmació del Bloc de Martí Saballs i altres confidencials a Internet), tan sols se li acudeix lamentar-se, i s’inhibeix públicament del seu càrrec i de les seves responsabilitats. Al tornar de les vacances ha argumentat que ells estava allà en la seva condició de ciutadà normal. (sic: per cert si estava a la sala VIP no actuava com un ciutadà normal, el ciutadà normal va haver de dormir al terra de l’aeroport). Per cert, avui fa un mes de la crisi del Prat i encara no hi ha un responsable amb nom i cognoms. Escandalòs.
Missatge que se’n desprèn: Ho intento explicar ben claret, vostès han sentit elogiar moltes vegades a policies que fora de servei han intervingut en robatoris perseguint els lladres impedint el delicte, vostès saben que tothom sempre ha valorat positivament les actituds d’aquests funcionaris públics que tenen un sou limitat. Doncs mirin, dues coses: un polític amb responsabilitat, amb un sou públic gens limitat, amb un nomenament de conseller a la butxaca, amb comeses en el camp de les relacions institucionals, mai, però mai, està fora de servei, és més, si pensa que ho està perquè se’n va de vacances, ha de fer de bon policia, ha d’intervenir, no ha de fer tan sols de testimoni del robatori, com el policia sense vocació que perquè està fora de servei tan sols s’ho mira i presta declaració, senyor Saura. Vostè les úniques declaracions que havia de fer eren per explicar les trucades, les gestions que havia realitzat per intentar arreglar la situació, i no parlo de la seva situació, sinó la dels ciutadans a qui representa, l’hagin votat o no, immigrants o no.
Cas vot dels immigrants:
Comportament: Bé, tothom sap que IC és l’autora del capítol dels drets i deures del nou Estatut, aquest és un d’aquells capítols que t’acaben donant dret a tot, molts dels quals difícilment pots exercitar, m’explico, tothom té dret a un habitatge digne..., tothom té dret a un treball... tothom té dret a.... bé no cal que segueixi, no?. Sabem del que estem parlant, oi?. Ho explicaré d’una altra manera, una persona com en Saura que defensa amb tanta vehemència i interpreta de forma tan singular el seu dret a fer les seves vacances com ho va fer a l’aeroport, com ha d’adonar-se que els immigrants tenen moltes altres drets prioritaris a exercir al nostre país abans que el de votar a les eleccions municipals. Per exemple, ¿tenen dret a treballar els immigrants que transportats des de les Illes Canàries deixen abandonats com si fossin ‘gossos’?. No, no tenen dret a treballar, perdó, si, poden treballar, però ningú els pot contractar legalment, aleshores, ¿perquè els deixen abandonats?, ¿com s’han d’alimentar?. Parli d’això Sr. Saura. S’ha de tranquil·litzar a la ciutadania dient que aquests immigrants que ara estan fent de rodamon per Catalunya se n’aniran a França perquè parlen el francès i hi tenen coneguts (declaracions de Can Rangel del dia 25 d’agost). Parli d’això Sr. Saura.
Missatge que se’n desprèn: Hi ha polítics que quan marxen de vacances, desconnecten tant, que reflexionen massa sobre la seva veritat, tant que quan tornen pateixen la mateixa síndrome d’eufòria del dia després del Congrés del partit, -pels polítics neòfits-: aquesta és aquella síndrome que apareix l’endemà de l’aclamació assembleària de les bases, el principal símptoma és que el líder de la formació política creu que te la veritat absoluta, (aquesta síndrome afecta encara més a polítics d’esquerres), i és aleshores que en Saura i els seus correligionaris quan tornen són capaços de parlar de democràcia amputada perquè aquí no pot votar tothom i a la vegada tenen la barra de justificar règims comunistes totalitaris. Són capaços de defensar drets que en res beneficien a l'immigrant, i despreocupar-se de problemes de drets evidents de col·lectius ja regularitzats.
El comportament d’en Saura quan surt algú i diu que no està d’acord amb les propostes d’IC, és la d'actuar com un posseïdor de la veritat absoluta, però com li falten arguments, acudeix al recurs fàcil i vulgar, la desqualificació -fregant l’insult-, tots els que no pensem com ell, som uns carques, uns fatxes, uns retrògrads, uns conservadors, uns xenòfobs. Increïble.
I que consti que sóc dels que estic convençut que la proposta no la fan en clau electoralista, doncs podem constatar que el col·lectiu immigrant regularitzat, assolida la reagrupació familiar, són els primers que volen una política de portes tancades, no sigui que n’entrin masses més i és posin en perill drets adquirits, m’entenen oi?.
PQ4.
26 Agost, 2006 16:24
Publicat per csala,
General
Les obertures PQ4 són obertures tancades. Això vol dir que el contacte tàctic entre les forces oposades es desenvolupa amb molta lentitud. Deixen molt d’espai per maniobrar i l’enfrontament cara a cara amb l’enemic tarda a arribar (...). En aquest cas el joc posicional és essencial. (Fred Reinfield). PQ4 és l’obertura peó-reina als escacs, però avui l’obertura és al món del fútbol. Molt d’esforç, molta feina - ben feta -, i molta sort. És la il·lusió col·lectiva d’una ciutat, que ha trencat, gràcies al fútbol, algunes de les seves barreres. Força NÀSTIC!!!.
La immigració. El dret al sufragi i les bones pràctiques.
23 Agost, 2006 09:27
Publicat per csala,
General
Ara fa uns mesos (setembre del 2005) escrivia un article titulat: QUI ÉS IMMIGRANT?, una pregunta que tenia una resposta: QUI ARRIBA ÚLTIM. Era un article en un context en el que es produïa la darrera regularització (aquest cop li van dir normalització) dels immigrants. Aquesta última i gran legalització va ser fruit d’una nova reforma de la recent normativa sobre aquesta matèria. En aquell article afirmava: “...trobo nefasta la conclusió a la que s'arriba i que es contempla en el primer esborrany del Llibre Blanc de la Reforma del Govern Local elaborat pel govern estatal en el sentit que per a poder parlar d'una integració real i efectiva dels immigrants cal atorgar-los el vot a les eleccions municipals. Trobo erroni que algú prioritzi la manca de drets de participació política dels nouvinguts com a element d'integració. (…) estem segurs que atorgar-los el vot millorarà la integració? Estem segurs, d'altra banda, que aquesta es una necessitat urgent ara per ara per al mateix col·lectiu?. Tinc la sensació, que es deixa excessivament de banda que estem davant d'una qüestió, no tan sols de drets, sinó també de deures i que aquest és el principi bàsic des del qual hem de començar a treballar…”. En un moment crític en el problema de la immigració, als titulars de la premsa em remeto, el diputat comunista Joan Herrera s’ha despenjat amb la proposta del vot pels immigrants, a la que ràpidament s’ha afegit el partit socialista. No em sorprèn que en Herrera hagi fet aquesta proposta, (per entendren’s m’hagués sorprès més que hagués demanat la possibilitat de celebrar unes eleccions democràtiques a Cuba, on poguessin votar tots els ciutadans de l’illa). La irresponsabilitat de la proposta, no és el contingut de la mateixa, recollida en algun esborrany legislatiu, sinó el moment i en la manera. Quan s’està fracassant en política immigratòria, quan resulta que en pocs mesos torna a haver-hi a l’Estat espanyol quasi un milió d’il·legalitzats, quan l’allau de sol·licituds de reagrupacions familiars pot desestabilitzar el sistema, quan s’ha estat incapaç d’atorgar-los-hi el dret a ser ben atesos i acabar amb unes vergonyants cues quilomètriques davant les oficines de l’administració central per a presentar uns papers que taradaran al voltant d’un any en resoldre’s, quan els Pirineus, les Canàries i els aeroports són un autèntic colador, en definitiva, quan a un li fa mal tot, quan es troba en situació de fracàs multiorgànic, el que menys li ha de preocupar és rascar-se l’orella perquè li pica. Fa poques setmanes (28 de juliol) en l’estrena del meu bloc personal, escrivia un primer article sobre la immigració, -pot consultar-se- hi deia que “Les idees romàntiques de les autoanomenades forces d’esquerres i progressistes han estat un greu error, les polítiques de portes obertes, de processos ordinaris i extraordinaris de regularització, han estat pedaços a una situació conjuntural. I mentre, els Ajuntaments, que no tenen cap competència sobre la immigració, han estat parant el cop com han pogut. L’expressió castellana “capeando el temporal” constituiria una expressió molt gràfica de la situació que viuen els nostres municipis, sense recursos suficients, intentant fer polítiques de sensibilització per evitar el conflicte, i d’acomodació per intentar evitar la proliferació de ghettos. Alguns fins i tot han entrat a fons en polítiques formatives i ocupacionals, però tot això, no ha servit per avançar cap a una veritable integració. I mentre, alguns responsables polítics estan estancats en el discurs utòpic de la multiculturalitat, altres països europeus, estan plantejant mesures correctores especialment dures, i nosaltres hem de reclamar que aquí també cal posar un punt i final a aquesta situació, i exigir polítiques globals que inverteixin urgentment una tendència que, de seguir així, entenc acabarà sent nefasta, fins i tot, pels propis immigrants ja regularitzats, doncs existeixen dificultats objectives d'integració i inquietuds dins la societat de rebuda que dona lloc a actituds de rebuig gens desitjables”. La veritat és que conec la situació que estem vivint, no en va, el Consell Comarcal que presideixo, va ser convidat fa uns mesos pel Govern Central, a exposar el nostre treball com a exemple de ‘bones pràctiques’ de l’administració local en matèria de immigració. També va ser, el Consell del Tarragonès, una de les tres administracions locals convidades a intervenir en representació de la resta d'Entitats Locals, en la presentació del pla de ciutadania i immigració de la Generalitat 2005-09. Estem treballant com a pocs, i no precisament sota plantejaments d’ultra-dreta, per aconseguir implantar un sentiment de pertinença, per acollir i integrar als immigrants. És en el treball del dia a dia sobre la immigració te n’adones que això té un límit. Sóc conscient que són persones humanes, sabem que les màfies se n’aprofiten i posen en risc la vida d’innocents que fugen buscant un món millor (alguns fugen desesperats de règims –ex-règims- comunistes totalitaristes enfonsats en la misèria més absoluta). I sé que la solidaritat és enorme, però aquí no hi cap tothom. Que poc mirem Europa. Sé que per la meva posició política, (encara que hagi reproduït fragments d’articles publicats fa setmanes o mesos), la meva opinió no semblarà objectiva, però tinc la necessitat de dir-ho, JA ERA HORA!, ja era hora que algú amb autoritat, amb un lideratge polític reconegut s’expressés com ho ha fet.
Valoració final de Sant Magí.
21 Agost, 2006 21:30
Publicat per csala,
Festes
El més positiu:
L’estrena de l’espai de l’aparcament del Mercat de Bonavista per a celebrar-hi espectacles de gran format. El Canto del Loco va respondre a totes les expectatives i va oferir un gran concert, 7.500 persones ho poden certificar.
La baixada de l’aigua de Sant Magí pels portants. És va complir amb la tradició, amb una magnífica entrada de l’aigua a la ciutat.
La nit del 18. La revetlla remullada i la de la plaça de la Font. Aquesta darrera plena de gom a gom, sol·licitud multitudinària de l’Amparito Roca a les 3. de la matinada. Increïble.
Un Sant Magí, molt participatiu, amb una forta presència de turistes, ciutadans dels pobles i comarques veïnes, i fins i tot molts immigrants que s’estan incorporant com ‘espectadors’ a la nostra festa més tradicional. El fet que la festa s’hagi desenvolupat en cap de setmana de ben segur ha contribuït a la ‘massificació’ dels actes de la festivitat.
El que ens ha fallat i caldrà millorar:
La coordinació a la processó, especialment un cop superada la plaça de les Cols.
Ens han faltat diners per a contractar una activitat multitudinària pel dissabte a la nit. L’AMT a la Chartreuse, el concert de la banda i la Fura, no cobrien totes les necessitats, n’erem conscients quan vam elaborar la programació, però no hi havia més diners.
Estàvem convençuts que ompliríem les dues sessions al Camp de Mart, amb la representació de Metamorfosis de Kafka a càrrec de la Fura dels Baus. No ha estat així.
Oferim les nostres disculpes a l’Esbart Santa Tecla, per les dificultats en poder fer la seva representació a la plaça de la Font, pel mal estat de la tarima de l’escenari.
L’anecdota de la Festa
L’encesa de la traca, la metxa va quedar tan alta, que amb la canya del pirotècnic no era suficient per arribar-hi, va ser necessària una llarga escala recta, que l’Albert Vallvé i un tècnic de l’àrea mantenien en equilibri per a què pugués pujar a encendre-la,..., justet, justet vam complir amb l’horari.
El 31 d’agost presentem Santa Tecla, fins aleshores afegiré alguna nova idea al bloc,.., el vot dels immigrants, per motivar algun comentarista anònim.
Sant Magí. La processó va per dins.
20 Agost, 2006 09:38
Publicat per csala,
Festes
Diada de Sant Magí.
Seria injust dir que ahir al matí, a tres quarts de cinc, hi havia tanta gent a la plaça de la Font com a l'Ermita del Portal del Carro. Però des que fa quinze anys vaig començar a pujar a la missa dels pescadors que no ha deixat de sorpendre'm la quantitat de persones que per tradició familiar (creients o no) és lleven de matinada, allà a les quatre, per poder assistir a aquesta celebració que es feia per a què hi poguessin assistir els pescadors abans de sortir a la mar.
Els castells, a la plaça de les Cols, fantàstics. Estrena del casc per la diada de Sant Magí de l'acotxador i l'enxaneta.
La processó, multitudinària i descoordinada.
Segurament, com a processó, ha estat de les pitjors dels darrers cinc anys. Amb molta, moltíssima participació i també molta, massa descoordinació, tant entre Institucions, (Església - Ajuntament), com entre els grups de casa i els convidats. La comitiva, un cop superada la plaça Santiago Rossinyol (la plaça de les Cols) esdevenia, per l''espectador en una sèrie d'imatges inconnexes. L'espaiament entre els grups era tan considerable que talment semblava que cada cop que en passava un la processó s'havia acabat, tan sols la Santa paciència, la devoció i el coneixement popular que és la Banda Municipal qui posa fi a la desfilada va fer que fins prop de les deu de la nit molts ciutadans es quedessin a veure com els pilars de les colles homenatjaven el Sant.
P.E.: Tot i que afegeixo les fotografies correctament i a un tamany superior, tal i com s'ha demanat, ignoro perquè segueixen sense funcionar els enllaços. Miraré de posar-me en contacte amb Tinet.
Sant Magí i l’aigua.
19 Agost, 2006 08:41
Publicat per csala,
Festes
Segona diada de Sant Magí. L’aigua, la protagonista.
Els portants,
Des de la recuperació de la baixada tradicional de l'aigua el 1994, aquest col·lectiu ha esdevingut vital per fer entendre a molts joves en què consisteix la Festa de Sant Magí.
Són dues jornades i mitja esgotadores, en les que els portants, molts d’ells a peu, fan els més de 60 quilòmetres que separen les Fonts de Sant Magí, a la Conca de Barberà (tot just a 500 metres de l’actual límit provincial amb Barcelona), fins a la nostra ciutat.
La tradició explica que a la Brufaganya, Sant Magí, per donar de beure als seus captors, va colpejar amb el seu gaietó el terra d’on va començar a brollar miraculosament l’aigua.
El transcurs dels carros per les vies de les nostres comarques, esdevé una autèntica festa per tots els pobles pels que passa el sacrificat seguici maginenc, convertint-se en una de les úniques festes que agermana pobles i comarques. Sant Magí podria perfectament esdevenir el patró del Camp de Tarragona.
4.000 són els litres de l’aigua miraculosa de les Fonts de Sant Magí que es reparteixen a l’Ermita del Portal del Carro a la Part Alta de la ciutat, litres d’esperança per a previndre i guarir les malalties. És la tradició, i un any més, els carrers més cèntrics de la ciutat, atapaïts de ciutadans han volgut acompanyar a qui amb sacrifici i voluntarisme ha fet possible la seva arribada.
La revetlla... remullada,
Quan fa deu anys és va instaurar la revetlla remullada, l’objectiu era novament, estendre entre la gent més jove el motiu pel qual celebrem aquesta festa. Es tractava de donar a l’aigua, eix i símbol vital de la Festa de Sant Magí, no un sentit miraculòs, sinó un sentit lúdic, intentant enllaçar ambdúes concepcions. Són menys de 30.000 litres d’aigua els que s’utilitzen per a aquesta espectacular revetlla que celebrem a la Plaça del Rei, i ara és quan podria a començar a explicar que signifiquen 30 metres cúblics d’aigua ,..., si és menys que el que es gasta per regar les zones ajardinades de les Rambles de Barcelona en un dia, que si significa tan sols un pam i mig d’aigua d’una piscina mitjana... res serviria. Puc reconèixer que efectivament des d’un punt de vista de conscienciació en l’estalvi d’aigua, segurament no és l’activitat més adequada per celebrar en ple estiu, però tampoc és just convertir a Tarragona en el pim, pam, pum nacional de les festes d’aigua que es celebren pel país, perquè aquí té un objectiu que ja he explicat, feble si voleu, però l'aigua en aquesta festa de Sant Magí és l'element central, mentre a molts altres llocs es celebren festes d'aigua sense altra motiu aparent que el d’apaivagar la calor.
Alguna formació política del tripartit, fins i tot a criticat que utilitzèssim aigua reciclada de piscina, quan ells, a altres poblacions on governen, (Mataró per exemple), han fet la festa de l'aigua, i si no em fallen els informadors, amb aigua corrent de boca, o a Granollers, on enguany no preveuen suspendre la festa d’aigua entre els blancs i blaus, i podríem seguir i seguir,.... Evidentment la revetlla remullada no és encara tradicional a Sant Magí, però molts no entendrien ara aquesta festa sense aquesta activitat, una de les més exitoses de les instaurades els darrers anys.
Bona diada de Sant Magí als que teniu la bondat de passar pel bloc.
El Canto del Loco a Sant Magí.
18 Agost, 2006 11:35
Publicat per csala,
Festes
L'elecció del grup, la gratuïtat i l'estrena de l'espai de Bonavista.
Amb l’amenaça de l’aigua de tempesta ahir va començar Sant Magí. Una festa que celebrem quan tot just enfilem l’etapa final d’un estiu que, com sempre dic, Santa Tecla tindrà a bé allargar-nos fins al 24 de setembre.
El Macroconcert de El Canto del Loco, va ser l’activitat més multitudinària del dia d’ahir. Tot i que soc convençut i ferm defensor de les activitats més tradicionals, avui convé analitzar el concert d’ahir a l’esplanada de l’aparcament del mercat de Bonavista.
Per entendre aquest concert cal anar-se'n al 2005, quan ens van anunciar que el Canto del Loco faria una gira enguany. Varem anar ràpids en fer una reserva de data pel grup. Estàvem convençuts que seria la Gira de l’Any, - amb el permís dels Stones -. A hores amb ún permís que no cal, i una marató de 100 concerts per tota la geografia espanyola entre el 13 de gener i el 30 de setembre, el grup madrileny són la sensació del moment. Varem encertar amb l'elecció del niñato.
Llevat d’alguna actuació, com la que patrocina 40 Principales a BCN per la Mercè,(tot i que ja han passat pel Sant Jordi), no és planteja la possibilitat de fer actuacions gratuïtes, per tant són concerts de pagament, difícilment negociables, i la veritat és que amb els costos que tenen aquests concerts tampoc ens ho podríem permetre, ni tant sols podem fer de promotors directes del concert, (m’estalviaré d’explicar-vos la mecànica del procediment administratiu de contractació, però comprometre i bloquejar uns 120.000 euros, a l’espera que la taquilla vagi bé, doncs... inviable), necessitem una productora, que anit ens va confirmar que ells produeixen 11 dels concerts (tots els de Catalunya).
Pel que fa al lloc, la plaça de braus se’ns va dir que no la podríem utilitzar per estar en obres, i per tant se’ns van obrir poques alternatives que la productora acceptés per a poder fer el macro. La primera, els carrils centrals del Moll de Costa, anem a prendre mides, i sorpresa, l’escenari no hi cap. La pregunta és, si no hi cap al Moll de Costa, com volíeu encabir-ho a la plaça de braus?. Aquí és on cal explicar que els del Loco porten tres escenaris; tres mides diferents. El més petit per espais reduïts (plaça de braus, poliesportius...), el mitjà (el més habitual) és el que ahir estava a l’esplanada de Bonavista, i el més gran per a ocasions especials o de situacions en que es preveu una afluència multitudinària és desplegarà en uns pocs concerts d’aquesta gira.
Finalment trobem la sol·lució que ens satisfà a tots plegats, l’esplanada del Mercat de Bonavista, que ben adequat va esdevenir un bon espai per a fer aquest concert.
És un indret que promet per a grans esdeveniments. Preveig concerts importants ens aquest espai, però caldrà pensar que tindrem també un nou recinte, que perfectament condicionat no ens farà patir com ahir per si plou o no, la plaça de braus, coberta, ha d’esdevenir un centre de referència en l’activitat cultural, festiva i fins i tot esportiva de la ciutat.
Avui arriba l’aigua, la dels portants de l’aigua, i la de la revetlla, demà us explicaré...
Fins el barret de la Festa del barri de Gràcia.
16 Agost, 2006 17:36
Publicat per csala,
Festes
Aquest llarg cap de setmana van aparèixer unes estadístiques en que xifraven al voltant de les 300 o 350 les poblacions que a Catalunya estaven de Festa Major. Ja fan soroll ja 300 Festes Majors!!!!
Sé que les Festes del barri de Gràcia són especials, que segurament per la identitat que han mantingut són actualment les Festes de Barcelona (sense cap mena de dubte estan per sobre de les Festes de la Mercè que l’Ajuntament no ha sapigut ritualitzar). Les festes del barri de Gràcia, són unes festes, amb un pressupost important, però construides a base de participació veïnal, com quasi totes les més de 300 que s’han celebrat al nostre país al voltant de la Mare de Déu d’Agost i Sant Roc.
Sé que les Festes de Gràcia van patir l’any passat uns incidents, dels que habitualment es produeixen a Barcelona, fruit d’un cert libertinatge consentit, sinó esperonat, que impera pels carrers de la capital catalana.
Sé que hi ha una certa tendència a que els mitjans de comunicació en aquest país s’ocupin essencialment del que pasa a la ciutat comtal. Encara ahir rebia un correu de elsesports.net que deia: aquest any segueix el Barça i l’Espanyol en directe. Els vaig contestar immediatament: I el Nàstic?...
Sé que és una època que no hi ha suficients notícies, i que els becaris omplen les redaccions dels grans i petits mitjans.
Però no sé perquè en aquest país som una colla de tantsemenfotaires, si hauriem d’omplir de queixes totes les seccions de cartes al director, i col·lapsar la centraleta de les emisores i televisions per dir que la resta del país també existim. I encara volen canviar la llei electoral per desequilibrar-ho més. Ho sento, és que no puc, no puc...
Felicitats al barri de Gràcia, i ànim perquè la pluja us ha desfet el decorat. Però MOLTES FELICITATS TAMBÉ a la resta de ciutats, pobles, barris i carrers de Catalunya, que aquests dies heu tirat endavant la vostra Festa Major, gràcies per teixir l’etnografia del nostre país. Gràcies per omplir de convivència, d’augmentar el sentiment de pertinença, per compartir i acollir a tots els que us visiten en aquestes dates. Gràcies de debò.
Tocs de pregó singulars.
13 Agost, 2006 08:38
Publicat per csala,
General
Aquest cap de setmana Catalunya es vesteix de festa. La celebració de la Mare de Déu d’Agost i Sant Roc fa que cap comarca del país no tingui alguna ciutat, poble, barri o carrer que celebri festa grossa. Un pont festiu que ens aboca a les portes de la Festa Major de Sant Magí.
Les Festes és pregonen, i al llarg dels anys queden les anècdotes d’aquest singular acte que obre la programació de qui amb molt d’esforç, i sovint amb voluntarisme i pocs recursos, porta mesos preparant-la.
El desaparegut Joan Brossa, a Vespella de Gaià, fa anys va sortir al balcó i davant l’expectació veïnal va dir... “El pregó” i va donar per iniciada i conclosa la seva activitat de crida a la Festa. Era en Joan Brossa i s’ho podia permetre.
L’Eudald Carbonell, va pregonar també fa uns anys la Festa de Santa Tecla. L’Edudald va presentar-se, al barroc, però noble saló de plens de l’Ajuntament de Tarragona amb uns texans estripats i un polo, va fer un pregó breu. Era l’Eudald Carbonell, ( i encara que mesos després recollís el premi Príncep d’Astúries amb jaqué ), s’ho podia permetre.
Divendres vaig assistir a tres pregons, a Bonavista, a Entrepins i un any més al pregó de l’inici de les Festes del carrer del Còs del Bou, el pregoner, el Josep Fèlix Ballesteros, dalt de l’escenari va deixar anar una arenga contra l’equip de govern, i va desitjar molt bona Festa Major, i apa siau, no vaig veure que és quedés ni tan sols a la copa de cava posterior que l’Associació havia preparat, va ser breu, i la pobre presidenta que s’estrenava davant d’un microfon, encara va tenir la voluntat de llegir, “que moltes gràcies pel magnífic pregò que havia realitzat”, ¿pregó?, però si va ser un míting!!!. Era el Josep Felix Ballesteros, i NO s’ho podia permetre.
Prades.
12 Agost, 2006 08:04
Publicat per csala,
General
Ahir, amb el Delegat de Joventut de la Generalitat, l’amic Carles Castillo, hem visitat el Camp de Treball de recuperació de la ruta de les ermites, que 24 adolescents i joves han desenvolupat a Prades.
La programació de l'Estiu Jove 2006 de l'Ajuntament de Tarragona, arriba avui a la seva fi, amb uns resultats espectaculars de participació de més de 3.000 joves de la ciutat.
A banda d’agraïr a l’equip de tècnics de l’àrea per saber trobar noves línies de participació, amb activitats impensables per a la gent jove ara fa quinze anys, cal fer un elogi molt especial als centenars de monitors, que en aquestes activitats més tradicionals o en activitats més contemporànies, i organitzades per l’Administració, els esplais i altres entitats, presten, de forma voluntària, el seu servei de monitoratge, per ensenyar i trametre valors i coneixements que fomen part del que s’ha anomenat eix d’educació no formal de caràcter transversal.
Prades, amb importants actius naturals i arquitectònics, és un dels pocs paratges que metereològicament resulta idíl·lic en aquestes dates a les comarques del Camp de Tarragona, un indret saturat en aquesta època estiuenca, però que no perd l’identitat, caldrà seguir preservant aquesta essència, i recuperar i mantenir aquest important patrimoni, com ho han fet els joves d’aquest camp de treball.
L’aeroport de El Prat II.
10 Agost, 2006 21:31
Publicat per csala,
General
Un altre cop, breu i concís, una ressenya i cinc idees, La ressenya.- Avui d’en Salvador Sostres, extreta del seu bloc, “Tenim un especialíssim interès per saber què pensa el ministre de Turisme del pitjor desgavell que ha patit el turisme en els darrers anys, i tenim aquest interès tan especial justament perquè “ara és l’hora dels catalans” i don José vol ser president. I la resposta ha estat el silenci i en prenem nota. Davant dels grans problemes del país la reacció del socialista que actualment presideix Catalunya és desaparèixer i la resposta del socialista que aspira a presidir-lo és exactament la mateixa. La gran reacció socialista davant dels problemes del país és inhibir-se perquè la seva presència no perjudiqui les seves pretensions electorals: això sí que és electoralisme. L’estratègia de Montilla és venir-nos a dir que ara és l’hora dels catalans, i de les persones, i de la gestió, i de l’eficàcia, i aleshores i a la primera de canvi amagar el cap sota l’ala i de sobte ni catalans ni persones ni gestió ni eficàcia. I només el silenci d’un ministre del govern responsable d’aquesta crisi, que a sobre és el ministre de Turisme i el turisme ha estat el sector més afectat pel drama, i que a sobre també és un que aspira a presidir-nos”. Les idees, La primera.- Tinc la impressió que el PSC ha comparegut i que el PSOE ha desaparegut. La segona.- Ja sabem perquè en Maragall va tardar sis dies en dir res. Quan s’hi va posar, un cop més, tots els seus el van desmentir. TOTS! La tercera.- No entenc perquè s’ha amagat el Sr. Montilla, ha perdut una oportunitat increïble per a explicar accions a favor del turisme a Barcelona i a Catalunya. Si ningú el feia responsable de la crisi... dóna-li la volta. No ho entenc de debò. La quarta.- Després de llegir-li una entrevista on parlava de la seva neurona, i la testosterona, si que entenc perquè no ha comparegut el Delegat del Govern de l’Estat a Catalunya, ell és el primer, després dels sindicats i treballadors, que, com a mínim, hauria de demanar perdó. ¿Serà ell el beneficiari del Principi de Peter al setembre i el faran ministre?. La cinquena.- El que va passar a El Prat va ser intolerable, i no és tan un debat de competències com d’incompetències. A Iberia, a Aena, i d’entre els polítics amb atribucions en la matèria han de depurar-se responsabilitats en forma de DIMISSIÓ!!!, algú ha de plegar, als afectats se’ls ha de recompensar, també, moralment. Què és el principi de Peter?... “En una jerarquia, tot empleat tendeix a ascendir fins al seu nivell d'incompetència ". Laurence J. Peter
Les veritats de l'Estatut
09 Agost, 2006 10:37
Publicat per csala,
General
Coincidint amb l’entrada en vigor del Nou Estatut, acabo la darrera de les planes de l’obra del Josep Sánchez Llibre, ‘Les veritats de l’Estatut’, sorprenent darrer ‘best-seller’ català, i dic sorprenent, perquè era realment difícil poder vendre un exemplar d’un llibre sobre una matèria amb la que hem aconseguit, al llarg dels més de dos anys del procés, avorrir a quasi tot el país. El llibre és, política a Madrid 100%, la fa humana, comprensible, i fins i tot, amb uns esquitxos d’humor en forma d’anecdotari fa més agradable i molt digerible la seva lectura. Espero que, per influències de la programació televisiva, no hi hagin masses carallots que és quedin amb l’anecdotari i no entenguin en transfons polític del llibre. Però, no escrivia avui per parlar de l’obra del Josep Sánchez, jo al que anava, és a explicar que a partir d’avui tenim Nou Estatut, Un Estatut, molt, molt millor que l’Estatut de Núria del ‘32 i que el de Sau del ’79. Millor en què?, doncs, per exemple, millor en finançament –sobre tot en finançament-, millor en competències, ara blindades, millor en inversió pública. En Josep Sánchez diu: “... el text estatutari representa un avenç espectacular per al país. Les forces polítiques que li donen suport sabem que és una gran obra de política productiva, perquè és la gran infraestructura del primer quart del segle XXI. És l’eina que ens permet avançar en integració, en autogovern; que ens permet decidir en les grans obres del país, resoldre nosaltres mateixos molts dels ofecs que patim; és el text que ens garanteix un finançament millor i capacitat per a projectar el nostre país molt més enllà, cap a Europa i el món...” I esperem ara, que amb el recurs interposat davant el Tribunal Constitucional pel Partit Popular, i l’anunciat pel Sr. Enrique Múgica com a Defensor del Poble, no és comenci a retallar i a interpretar abans d’hora aquest Estatut, que avui, ara si, de veritat començar a caminar. És constata que el tràmit de Madrid no era bufar i fer ampolles, tot i que alguns ‘eixerits’, de nova fornada a Madrid, havien acollit com a dogma de fe les paraules del President del Govern espanyol, dient que respectaria l’Estatut sorgit del Parlament català. Enhorabona, a tots, de debò, i ara a treballar, a desenvolupar legislativament aquest nou Estatut, per cert... ús l’heu llegit?. Doncs abans de llegir l’obra d’en Sánchez, llegiu-vos l’estatut, és més espès, però regirà la vostra vida en les properes dècades. Us deixo un enllaç, ben institucional... Estatut d'Autonomia de Catalunya I demà, més aeroport de El Prat.
Seguretat i castells.
06 Agost, 2006 21:25
Publicat per csala,
General
La desgràcia que suposa la mort de la Mariona, la noia castellera dels Capgrossos de Mataró, comportarà que s’accentui el debat de la seguretat en els castells.
Ja fa anys, un accident a Tarragona amb conseqüències molt greus, va desfermar el debat de la utilització d’elements de seguretat per part dels castellers, en aquell cas és tractava d’utilitzar collarets per a protegir les vèrtebres cervicals.
Ara s’han començat a adoptar mesures de seguretat per a la canalla, es tracta d’un casc de seguretat pensat per a l’enxaneta i l’acotxador.
I és que Seguretat i Festa sempre han estat dos conceptes que han entrat en contraposició. El primer sempre ha cercenat el segon. La seguretat ha estat un valor que amb el temps ha resultat prioritari i bàsic, i amb això hi estic totalment d’acord, i com més elements i mesures s’adoptin sense alterar l'essència de l'activitat, millor, tot i que no sempre el resultat que és presenta és congruent.
Així, per exemple, des d’un punt de vista jurídic, la lucidesa no ha presidit l’actuació del legislador. Si ens rellegim la normativa que regula les festes populars i les manifestacions folklòriques, tot i que no s’al·ludeix directament, no s’hauria de permetre la participació de menors de setze anys en el món casteller. Tothom ha fet la ‘vista grossa’, doncs tots sabem que el pom de dalt, i sovint pisos inferiors, hi intervenen canalla que no han assolit, ni molts menys, aquesta edat.
És important garantir la seguretat, però també ho és protegir el patrimoni etnogràfic, i per tant, jurídicament no és poden cometre errors com l’esmentat, però tampoc cal arremetre, com ho han fet alguns, contra una manifestació identitària tan nostra com són els castells.
Alguns mitjans de comunicació ens han donat a entendre que la castellera dels capgrossos poder s’hagués salvat si hagués portat el casc, però cap mitjà ha fet referència a que els ‘dosos’ no està previst que en portin de casc, per tant el nefast resultat de l’accident hagués estat el mateix.
Acompanyem en aquests difícils moments a la família i al món casteller, i després deixem que es segueixi treballant per cercar racionalment i sense polemitzar el just equilibri entre seguretat i tradició.