Ha estat un Bluf !!!

17 Setembre, 2010 21:23
Publicat per csala, General

Amb el Parlament a punt de dissoldre’s, i encallats en una campanya feixuga i extremadament llarga, resulta obligatori  passar balanç del que ha fet aquest Govern.

Cadascú ho veurà a la seva manera, però ningú pot defugir que amb la crisi econòmica, la Sentència de l’Estatut, i la ineficàcia d’alguns gestors de l’Administració Pública Catalana els resultats de l’acció del Govern Tripartit-2 són francament molt pobres.

El pacte que va fer néixer el segon Govern de coalició format pel PSC, ERC i IC-EUA, va voler crear sensació de seriositat i grans expectatives. Amb la convicció que no podia repetir-se la trencadissa del Govern Maragall, i amb els “mecanismes” de decisió interns, suposadament pactats, per evitar tornar-se a instal·lar en un “Dragon-Khan”.

Però la legislatura acaba d’una forma ben diferent, amb un Govern desorientat, que gesticula fins a l’extrem sobre qualsevulla qüestió que li permeti defugir de la realitat.

El balanç a Tarragona i a les nostres comarques també cal fer-lo, però convé tenir-ne una visió general. Així, per exemple, de l’objectiu fixat pel propi Govern d’assumir 40 traspassos de noves competències, ens hem plantat a dos mesos de les eleccions, i tan  sols se n’han materialitzat 11 (i 5 d’elles de forma incomplerta). Ara a correcuita, el Govern “amic”, sembla que hi posarà un pedaç corrector.

Un altre exemple el constitueix el finançament. Ens vàrem passar dos anys parlant i negociant el model de finançament. Al final, assolit l’acord, molta gesticulació -d’ERC especialment- i grans adjectius i alabances, “finançament estratosfèric” deien alguns. El  propi alcalde de la ciutat de Tarragona ja veia totes les inversions pendents adjudicades. El resultat ?. Pobre, pobre, pobre, doncs de moment a l’any 2009 sembla que s’han rebut 1.500 milions d’euros menys dels que preveia el model. I les inversions ??. Així estan, pendents, sense finançament i sense executar. I ja no entro en detalls sobre el déficit de la gestió del propi pressupost de l’Administració catalana, ni el com el PSOE fa empassar al Govern català, com apliquen la clàusula addicional tercera de l’Estatut.

Tan sols apuntar-vos que mentre els ingressos no financers han augmentat un 66% entre el 2003 i el 2010, resulta que l’increment de la despesa, en els mateixos termes, supera el 105%. Això no és austeritat. En personal segur que tampoc s’han aplicat els termes adequats de la prudència. En set anys de Tripartit tenim 80.000 persones més treballant al sector públic català. En set anys de Tripartit, els alts càrrecs, han passat de 149 a 236, i el personal eventual (de confiança) ha passat de 227 a 294. I si parlem de polítiques socials?. Podem demostrar que els darrers anys ha baixat el pes percentual de les partides dedicades als més desfavorits, i pot acreditar-se el fracàs de l’aplicació de la Llei de la Dependència, o l’incompliment en la creació de places residencials públiques per a gent gran. O en educació, on en el curs recient estrenat, resulta que s’han doblat el número de barracons instal·lats al pais respecte l’any 2003.

La crisi és mundial sí, però en cap país desenvolupat l’atur juvenil arriba al 40% (la mitjana europea és del 19%).

Podria seguir posant exemples, però tinc intenció de poder desgranar personalment molts d’aquests capítols, per demostrar que no tot ha estat crisi. Que el país està avariat també per culpa dels mecànics i del Cap de Taller que ha tingut aquests darrers set anys.

L’herència per al proper Govern serà tremenda, una herència a la que no es pot renunciar, però si caldrà fer-ne l’inventari perquè afectarà de ben segur a l’actuació de qui li pertoqui governar.

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

La Catalunya que volem

10 Setembre, 2010 19:35
Publicat per csala, General

Si l’Onze de setembre sempre ha estat una diada reivindicativa aquest any la situació política provocada per la sentència del Tribunal constitucional contra l’Estatut ha obert un nou front en les relacions entre Catalunya i Espanya. No podem ignorar que la retallada del Constitucional afecta el que havia referendat a les urnes el poble de Catalunya desprès d’haver estat aprovat pel parlament i per les Corts espanyoles.

Es evident que cal replantejar les relacions catalano-espanyoles i un bon moment per fer sentir la nostra veu i el nostre enuig és es la Diada Nacional de Catalunya. Ara sembla que el tripartit vulgui passar de puntetes davant aquest fet i va ensenyant corre-cuita els últims traspassos aconseguits oblidant la seva inoperància per aconseguir majors nivells d’autogovern en tota la legislatura, 11 traspassos assolits davant de 40 noves competències que el propi Govern havia anunciat com objectiu. No és amb quatre traspassos testimonials com es redreça una bufetada com la donada pel Constitucional.

No val deixar-se ensarronar per aquesta política d’aparador d’última hora que practica el tripartit en els darrers dies. No és més que una fugida endavant i un intent desesperat de rentar la cara davant la seva “magra” obra de govern.

No hi ha que oblidar que si Catalunya no ha estat respectada en els últims anys, -la sentència del Constitucional n’és una proba-, ha estat per la feblesa del govern del president Montilla que ha estat incapaç d’oferir propostes davant la crisi econòmica i que no ha tingut en cap moment un projecte sòlid, clar i coherent davant els reptes polítics. El tripartit ha estat devorat per les ambicions internes del seus socis que han vetllat més pels interessos partidistes que pel interès del país.

No és debades que Catalunya hagi perdut pistonada en la seva capacitat innovadora, econòmica i emprenedora en els últims set anys. Difícilment es pot exercir el lideratge quan no és te una visió coherent, clara i definida del que es vol pel país. Difícilment pot haver un govern fort quan els objectius del socis són diferents quan no obertament discrepants.

Ara, davant els reptes que tenim plantejats, cal fer una aposta decidida perquè de les eleccions del 28 de novembre al Parlament de Catalunya en surti un govern cohesionat, amb capacitat de lideratge i amb una visió clara del que es vol pel futur de Catalunya. Aquestes condicions només les acompleix Convergència i Unió. La possibilitat de reeditar un nou tripartit només faria que enrederir el progrés del nostre país i alentir la sortida de la crisi econòmica que ha deixat a més de sis-cents mil catalans sense feina, del que seixanta mil són de les comarques tarragonines.

També cal saber que només des de la fortalesa i des de el lideratge econòmic Catalunya podrà reivindicar i aconseguir els objectius polítics que és proposi en la seva relació amb Espanya.

Sé que no són reptes fàcils però ningú ha dit que sigui fàcil assolir els reptes que ens plantegem i que volem per el nostre país. En qualsevol cas sabem que és des de la coherència, l’esforç, el rigor i el respecte com es construeix un país i això es el que oferim i proposem a tots els catalalans.

1 Comentaris | 0 RetroenllaçOs