Tocs de pregó singulars.
13 Agost, 2006 08:38
Publicat per csala,
General
Aquest cap de setmana Catalunya es vesteix de festa. La celebració de la Mare de Déu d’Agost i Sant Roc fa que cap comarca del país no tingui alguna ciutat, poble, barri o carrer que celebri festa grossa. Un pont festiu que ens aboca a les portes de la Festa Major de Sant Magí.
Les Festes és pregonen, i al llarg dels anys queden les anècdotes d’aquest singular acte que obre la programació de qui amb molt d’esforç, i sovint amb voluntarisme i pocs recursos, porta mesos preparant-la.
El desaparegut Joan Brossa, a Vespella de Gaià, fa anys va sortir al balcó i davant l’expectació veïnal va dir... “El pregó” i va donar per iniciada i conclosa la seva activitat de crida a la Festa. Era en Joan Brossa i s’ho podia permetre.
L’Eudald Carbonell, va pregonar també fa uns anys la Festa de Santa Tecla. L’Edudald va presentar-se, al barroc, però noble saló de plens de l’Ajuntament de Tarragona amb uns texans estripats i un polo, va fer un pregó breu. Era l’Eudald Carbonell, ( i encara que mesos després recollís el premi Príncep d’Astúries amb jaqué ), s’ho podia permetre.
Divendres vaig assistir a tres pregons, a Bonavista, a Entrepins i un any més al pregó de l’inici de les Festes del carrer del Còs del Bou, el pregoner, el Josep Fèlix Ballesteros, dalt de l’escenari va deixar anar una arenga contra l’equip de govern, i va desitjar molt bona Festa Major, i apa siau, no vaig veure que és quedés ni tan sols a la copa de cava posterior que l’Associació havia preparat, va ser breu, i la pobre presidenta que s’estrenava davant d’un microfon, encara va tenir la voluntat de llegir, “que moltes gràcies pel magnífic pregò que havia realitzat”, ¿pregó?, però si va ser un míting!!!. Era el Josep Felix Ballesteros, i NO s’ho podia permetre.