La Canonja
31 Març, 2009 12:26
Publicat per csala,
General
Aquesta setmana passada, al Parlament, vàrem aprovar una proposta de resolució, que al ser aprovada per unanimitat, dóna un nou impuls a la segregació de La Canonja.
Dos senzilles afirmacions que són veritat:
1a) Aquesta proposta de resolució la va presentar Convergència i Unió,..., la proposta de resolució la va redactar un servidor, cansat després de moltes setmanes, de veure com el Departament de Governació, en mans d'ERC, no arreglava la situació en base al famòs informe de la inexistència dels 3.000 metres de separació entre nuclis urbans.
I ho poso específicament, no per un ànim de protagonisme, sinó perque`llegint al dia següent la premsa, semblava que fos ERC o el PSC qui havia presentat aquesta proposta de Resolució.
2a) La proposta de resolució que deia originalment que s'impulsin els canvis normatius per a "impulsar" i que "permetin" la segregació de la Canonja, aquests termes van ser esmenats originalment pel Tripartit, substituint "impulsar" per "estudiar" i "permetin" per "afavoreixin", hi havia per tant una rebaixa de les pretensions, i clar sota l'amenaça de no aprovar la proposta de resolució. No obstant a proposta nostra vàrem demanar negociació per a transaccionar, i no vàrem acceptar cap esmena que no inclogués en la resolució final els termes "impuls" i permetre", qüestió que vàrem aconseguir.
3a) Adjunto la intervenció, però..., vaja si voleu veure totes les intervencions d'aquest punt de l'ordre del dia, estan a la Web del Parlament.
Jo us deixo els dos videos de les intervencions de CiU.
I la segona:
Lorca eran todos.... Adéu Pepe.
01 Març, 2009 15:55
Publicat per csala,
General
Buah!!!, se n'anat en Rubianes per sempre. Quina ratxa la veritat. Durant dotze anys, mentre vaig ser regidor de Festes, el vàrem portar a les Festes de Tarragona tantes vegades com vam poder, setmana que venia, setmana que omplia. Rubianes solamente, Rubianes solamente, sempre era diferent, sempre era igual.
Diferent per l'espontaneitat de l'actor que sempre introduia nous elements, igual, perquè tothom acabava plorant de riure; molts repetien, públic fidel; intel·ligents paraules, gestos i sòns que destil·laven un dò especial per fer riure.
Recordo quan amb ell vàrem haver de convocar una roda de premsa per anunciar que una nova representació que estava preparant i de la que havíem anunciat la seva estrena a Tarragona no veuria la llum perquè no l'havia acabat de preparar, i perquè no li agradava com quedava, res, va anunciar que vindria i faria un altre cop el Rubianes solamente, a la primera pregunta dels mitjans, els va tornar un somriure i un parell de "parides"..., i tots a riure, i els periodistes i la ciutat convençuts.
No me'n vaig estar, - i tot i les pressions del Partit Popular (amb gestions a la cúpula del meu partit a Madrid per a què em renyessin)-, no me'n vaig estar deia de portar-lo a representar a Tarragona, "Lorca eran todos". Ell n'era el director, i en plena polèmica, absurda i ridícula, va acompanyar-nos en la seva estrena a Catalunya. Recordo que va sortir a l'escenari a agraïr el suport del públic, buah!!!, impressionant resposta.
Políticament incorrecte en els escenaris, en el tracte personal, Pepe, era exquisit, fins i tot destil·lava seriositat, i, molta humanitat.
Indomable, intel·ligent, i irreverent, avui els tarragonins, el món del teatre i molts altres lamentem al seva pèrdua. Ell segur voldria que seguim rient recordant les seves ironies, i les seves sempre intel·liigents gesticulacions i onomatopeies.
Gràcies i fins sempre Pepe.